Història d'Espanya

  • Felip V és proclamat rei d'Espanya

    El testament de Carles II el deixava com a successor, i per tant va ser proclamat rei d'Espanya.
  • Aliança de la Haia

    Una aliança entre els països europeus (Casa d'Àustria, Gran Bretanya, Provínvies Unides,...) que s'oposava a Felip V. No el volien perquè un rei francès donaria massa poder a França.
    El conflicte successori espanyol va passar a ser un problema internacional.
  • Period: to

    Felip V

    -Política absolutista, com el model francès
    -Política centralista, com el model castellà
    -Pèrdua de poder en el context internacional
    -Pactes de família (pactes entre borbons espanyols i francesos)
  • Period: to

    Guerra de Successió

    Quan Carles II de la casa d'Àustria mor sense descendència, s'inicia una guerra pel tron espanyol entre Felip d'Anjou i Carles d'Àustria.
    Tot i que Carles II va deixar al testament que volia que regnés Felip, hi havia una oposició, perquè un rei francès donaria massa hegemonia a França. A més, per a alguns espanyols (Corona d'Aragó), el model francès que Felip portaria era massa centralitzat.
  • Pacte de Gènova

    El pacte de Gènova va ser signat per Catalunya conforme entraven a la guerra de successió del bàndol de Carles d'Àustria.
    Al començament havien donat suport a Felip perquè havia jurat respectar els furs catalans, però la seva violació, el passat antifrancès, i els forts impostos van fer que els catalans canviessin de bàndol.
  • Batalla d'Almansa

    Victòria borbònica incontestable, degut a la qual les tropes austriacistes es van retirar i Felip V va avançar fins a recuperar Aragó, València i part de Catalunya.
  • Carles d'Àustria es converteix en emperador

    L'emperador d'Àustria mor, i l'arxiduc Carles hereda el tron. Perilla l'equilibri eurpoeu si Carles es transforma en rei d'Espanya, ja que la casa Àustria tindria massa poder.
  • Tractat d'Utrecht

    Posa fi a la guerra internacional. L'aliança de la Haia reconeixa Felip V com a rei d'Espanya a canvi d'algunes concessions territorials.
    Gibraltar i Menorca a Gran Bretanya.
    Milanesat, Flandes, Nàpols i Sardenya a Àustria.
  • Llei Sàlica

    Segons aquesta llei les dones no podien regnar a Espanya.
  • Felip V demana la rendició de Barcelona

    La Junta dels tres braços va decidir oposar resistència als borbons encara que haguessin perdut el suport internacional
  • Tractat de Rastatt

    Un altre tractat que posava fi a la guerra de successió (internacional)
  • Caiguda de Barcelona a la guerra de successió

    Després d'un llarg setge (gairebé 15 mesos), Barcelona cau en mans borbòniques
  • Decret de Nova Planta de Catalunya

    Repressió contra Catalunya per haver resistit al domini borbònic
    -Pèrdua dels furs
    -Abolició de les institucions d'autogovern
    -Castellà = única llengua oficial
    -Repressió cultural: tancament d'universitats
    -Cadastre: nou impost
    -Supressió de les vegueries (demarcació tradicional catalana) i establiment dels corregiments
    -Aparició del capità general (representant del rei)
    -Destrucció del barri de la Ribera i edificació de la Ciutadella, una fortificació militar amb canons apuntant a la ciutat
  • Period: to

    Ferran VI

    No és important
  • Period: to

    Guerra dels set anys

    Contra Anglaterra. Espanya hi va participar degut als pactes de família.
  • Period: to

    Carles III

    Despotisme il·lustrat: rei absolutista que accepta reformes per millorar la vida dels seus súbdits.
    Ministres: Esquilache, Campomanes, Jovellanos, Floridablanca, Aranda,...
    Reformes:
    -Abolir els privilegis de l'Antic Règim
    -Reformes econòmiques
    -Reformes en educació
    -Reformes urbanístiques
    -Regalisme: control de l'Església per part de l'Estat
  • Motí d'Esquilache

    Aixecament popular a Madrid contra les mesures del ministre Esquilache: neteja urbana, enllumenat, prohibició dels jocs d'atzar, barrets xambergs i capes llargues.
    Carles III va destituir el ministre, frenar algunes reformes i abaixar el preu de productes de primera necessitat.
  • Expulsió dels jesuïtes

    Carles III els va fer fora, sota l'acusació de ser els instigadors del motí d'Esquilache.
  • Primer banc espanyol - Banco Nacional de San Carlos

  • Period: to

    Carles IV

    -Ministres destacats: Floridablanca, Aranda, Godoy
    -Règim absolutista
    -Aldarulls populars (males collites, augment del preu del pà...)
    -Política exterior molt marcada per la Revolució francesa
    -Floridablanca: frontera intel·lectual amb França
    -Aranda: obre la frontera
    -Godoy: apropament a França
  • Coalició europea contra França

    L'execució de Lluís XVI va impulsar a Carles IV a unir-se a la coalició militar europea contra França, on havia esclatat la revolució francesa
  • Pau de Basilea

    Signen la pau amb França després de dos anys d'enfrentaments [Guerra Gran (1793-1795)]
  • Tractat de san Ildefons

    Aliança amb França contra Gran Bretanya (era una amenaça a l'Atlàntic)
  • Declaració de guerra a Anglaterra

    Napoleó força a Carles IV a declarar la guerra a Anglaterra
  • Derrota espanyola a la batalla de Trafalgar

    Espanya va ser derrotada pels anglesos a la batalla naval de Trafalgar, que va comportar la pèrdua de gairebé tota la flota espanyola
  • Tractat de Fontainebleau

    Pacte amb França d'invasió de Portugal i repartiment de la Corona portuguesa. Els espanyols havien de deixar passar els exèrcits francesos per Espanya cap a Portugal
  • Ocupació d'Espanya per les tropes napoleòniques

    Les tropes franceses que teòricament havien d'anar a portugal van començar a ocupar places estratègiques d'Espanya. Les autoritats espanyoles van acceptar la presència dels francesos
  • Motí d'Aranjuez

    Cop d'estat de Ferran (fill del rei) i els seus partidaris, que exigien la destitució de Godoy (ministre) i la renúncia de Carles IV en favor del seu fill. Va ser motivat per la presència de tropes franceses a Espanya i la no-resposta del rei i el ministre.
    Carles IV abdica i Godoy és empresonat
  • Abdicacions de Baiona

    Carles IV va demanar ajuda a Napoleó, i aquest va convocar els dos monarques a Baiona. Allà va obligar a Ferran VII a abdicar en favor del seu pare, que va abdicar en favor de Napoleó, que va cedir la corona al seu germà Josep I Bonaparte.
  • Batalla de Bailén

    Primera derrota de l'exèrcit napoleònic (a Bailén - Jaen)
  • Period: to

    Guerra de la Independència

    Evolució militar del conflicte 1a fase:
    -Invasió francesa i resistència dels espanyols (barricades i resistència als setges)
    -Tropes franceses detingudes al Bruc i derrotades a Bailen 2a fase:
    -Napoleó intervé directament en la guerra
    -Recupera el control
    -Etapa de guerrilles 3a fase:
    -Intervenció britànica
    -Napoleó es va involucrar en una campanya contra Rússia i tenia una coalició internacional en contra. Perd tropes i en retira d'Espanya.
    -Josep I Bonaparte abandona el país
  • Period: to

    Josep I Bonaparte

    Escriu l'Estatut de Baiona, una carta atorgada ("constitució" escrita pel rei)
    Mesures liberals:
    -Abolició dels gremis
    -Abolició de la inquisisció
    -Reforma educativa
    -Divisió de poders
    -Sufragi
    -Sobirania nacional
  • Period: to

    Govern Partiota (oposició)

    Formats per:
    -Partidaris de l'Antic Règim
    -Església
    -Liberals espanyols que no volen un rei estranger
    Les Juntes prenen el poder i s'estableix un Consell de Regència mentre no hi hagi un rei estranger.
    Escriuen la Constitució de 1812 (a les Corts de Cadis), la primera Constitució liberal d'Espanya, encara que mai va ser aplicada perquè el govern que la va promulgar no era l'oficial.
  • Aixecament del poble en contra dels francesos

    El poble s'aixeca contra el nou rei francès
  • Inici de la guerra de la Independència

    Comença la guerra per la Independència espanyola dels francesos
  • Afusellaments del 3 de maig

    Es van afusellar als madrilenys sublevats a l'inici de la guerra
  • Derrota francesa a Arapiles (Salamanca)

    Els francesos són derrotats a Arapiles
  • Constitució de 1812

    Les corts de Cadis escriuen la Constitució de 1812, anomenada "La Pepa". Va ser la primera constitució liberal espanyola.
    -Sobirania nacional
    -Divisió de poders
    -Sufragi universal masculí
    -Igualtat davant la llei
    -Drets individuals
    -Catolicisme
    No es va arribar a aplicar perque el govern que la va promulgar no era l'oficial
  • Derrota francesa a Vitòria

    Els francesos són derrotats a Vitòria
  • Josep I abandona Espanya

    Josep I abandona el país davant la derrota dels francesos
  • Tractat de Valençay

    Tractat entre Napoleó i Ferran VII segons el qual les tropes franceses es retiraven d'Espanya, Ferran VII era proclamat rei, es feia un acord comercial amb França (se'ls permet comerciar amb Amèrica) i es garanteix protecció als afrancesats
  • Retirada de les tropes franceses

    Les tropes franceses es retiren d'Espanya després de la guerra
  • Ferran VII accepta el Manifest dels Perses

    El rei accepta la proposta dels conservadors, i es retorna a la monarquia absoluta, repressió, abolició de les corts,...
  • Decret de València

    Decret en el que accepta el manifest dels perses
  • Period: to

    Ferran VII

    Recupera el tron quan acaba la guerra d'Independència. El seu regnat es divideix en:
    -Sexenni absolutista
    -Trienni liberal
    -Dècada ominosa
  • Period: to

    Sexenni Absolutista

    Crisi econòmica i demogràfica deguda a la postguerra
    Divisió ideològica
    -Conservadors -- manifest dels perses
    -Liberals (innovadors i renovadors) -- Constitució de 1812
    El rei accepta el manifest dels perses al decret de València
    Pronunciaments dels liberals
  • Pronunciament del coronel Rafael de Riego

    Després de diversos pronunciaments (revoltes militars liberals), el del coronel Rafael de Riego triomfa i comença el trienni liberal.
  • Period: to

    Trienni Liberal

    -Ferran VII jura la Constitució de 1812
    -Instauració de mesures liberals
    -Fracàs del trienni liberal degut a:
    -Descontentament dels camperols per haver de pagar impostos
    quan hi ha males collites
    -Actitud del rei (demana ajuda internacional per restaurar
    l'absolutisme
    -Divisió dels liberals
    -Grups liberals:
    -Doceañistas: moderats (via pacífica)
    -Veinteañistas: exaltats (via violenta)
  • Els Cent Mil Fills de Sant Lluís restauren l'absolutisme

    Tot i haver acceptat el liberalisme, el rei va demanar ajuda a la Santa Aliança, una coalició de països absolutistes europeus. Van venir a Espanya a restaurar l'absolutisme.
  • Period: to

    Dècada Ominosa

    -Tornada al abdolutisme, pero amb cert reformisme liberal.
    -Oposició: liberals i realistes
    -Problema successori, es casa per quarta vegada amb Maria Cristina de Nàpols.
  • Guerra dels Malcontents

    Revolta dels absolutistes més conservadors (realistes), que creien que el rei s'havia allunyat dels ideals absolutistes i que era massa liberal. Presenten un nou candidat al tron, Carles Maria Isidre
  • Fundació del Banco Español de San Fernando

  • Pragmàtica Sanció

    Ferran VII anula la llei Sàlica perquè no té cap fill i creu que la seva dona podria estar embaraçada d'una nena. Així la seva filla podrà regnar.
  • Fundació de la Borsa de Madrid

  • Fets de la Granja

    Quan Ferran VII està malalt, l'obliguen a anular la pragmàtica sanció, pero quan es recupera aquesta torna a entrar en vigor.
  • Mor Ferran VII

    Ferran VII mor, i la seva filla Isabel II passa a ser l'hereva del tron
  • Period: to

    Isabel II

    Es viu un procés de construcció d'un règim liberal, com a reacció a l'invasió Napoleònica i a la mort de Ferran VII -Monarquia parlamentària: el govern és portat pels polítics, i la reina té una funció representativa (el rei regna, però no governa)
    -Selecta minoria controla la vida política
    -Intel·lectuals
    -Classes benestants
    -Militars
  • Period: to

    Minoria d'edat

    La reina no era prou gran per regnar, així que es van designar uns regents
    -Maria Cristina de Nàpols
    -Espartero
  • Period: to

    Regència de Maria Cristina de Nàpols

    Maria Cristina de Nàpols, mare de la reian, actua com a regent
    Regnen liberals, ja que és el que convé més a la reina
    --Període de transició (moderats)--
    -Cea Bermúdez: massa conservador
    -Martínez de la Rosa: Estatuto Real
    --Període de ruptura (progressistes)--
    -Mendizábal: desamortització
    -Calatrava: Constitució de 1837
    --Retorn dels moderats--
    -Paralització de les reformes progressistes El 1840 fan fora a Maria Cristina, degut als canvis de govern i la seva mala premsa.
  • Period: to

    Primera Guerra Carlina

    Els carlins presenten a Carles Maria Isidre com a candidat al tron (autoproclamat Carles V).
    No reconeixen la pragmàtica sanció.
    La seva ideologia es basava en: catolicisme, absolutisme i furs
    Aquestes tres idees els van garantir seguidors a les regions amb furs (Catalunya, València, Aragó, País Basc,...
    Triomfa a la zona rural, ja que a la ciutat viu la burgesia, que és liberal
    Oposició: Isabelins o Cristins
  • Period: to

    Les "Bullangues"

    Entre 1833 i 1843 es van produir revoltes a diverses ciutats catalanes, sobretot a Barcelona,
    anomenades bullangues, de caràcter insurreccional i amb un fort contingut social, i també contra la política uniformitzadora del Govern. El cicle de “bullangues” de 1842 – 1843 va acabar amb el bombardeig de Barcelona ordenat pel govern del general Espartero.
  • Estatuto Real (Carta atorgada)

    Martínez de la Rosa escriu una carta atorgada, pero no té massa bona resposta.
    Pressió dels progressistes
  • Atac ludita contra la fàbrica Bonaplata

    Ludisme: la destrucció de les màquines per protestar per l’explotació que patien els obrers. El primer atac ludita a Espanya va ser el 1835 en contra de la fàbrica Bonaplata a Barcelona. El ludisme era un moviment espontani i desorganitzat, i es van adonar que necessitaven organitzarse per aconseguir els seus objectius.
  • Decret de desamortització dels béns eclesiàstics

    Mendizábal decreta la desamortització dels béns eclesiàstics.
    S'expropiaven les terres i es subhastaven per a finançar la guerra.
    Estaven atacant l'Església, un estament privilegiat, i així guanyant adeptes al liberalisme.
    Alguns nobles i burgesos van comprar les terres, així que els camperols no van beneficiar-se'n.
  • Constitució de 1837

    Calatrava escriu una Constitució liberal de tipus progressista
  • Pau de Bergara

    Final de la primera guerra carlina
  • Creació de l'Associació de Teixidors de Barcelona (ATB)

    Es creen associacions d’ajuda mutua o de socors en les que els obrers creaven una caixa de resistència amb diners per si els necessitaven (vaga, malaltia,...). La primera va ser l’associació de teixidors de Barcelona
  • Period: to

    Regència d'Espartero

    -Etapa progressista
    -Mesures liberals lliurecanvistes
    -Crisi en la indústria catalana
    -Espartero es troba amb el rebuig del seu propi partit
    -Degut al seu caràcter autoritari, progressistes i moderats l'acaben fent fora en un pronunciament dels moderats
    -Exili d'Espartero i fi de les regències
  • Bombardeig de Barcelona

    Espartero aplaca els aixecaments a Barcelona deguts a la crisi en la indústria catalana
    La crisi venia perquè la indústria catalana estava començant a sorgir, i sense proteccionisme ningú els comprava teixits perquè els estrangers eren més barats.
    Espartero bombardeja Barcelona desde Montjuïc
  • La Jamància (revolta)

    Moviment reformista. Va ser el primer aixecament popular contra l'Estat liberal. Es va sufocar la revolta.
    Aquests enfrontaments van significar la fallida del sistema progressista i que els moderats aconseguissin difinitivament el poder a la darreria del 1843. Davant l'inconvenient de nombrar una nova regència, les Corts van avançar la majoria d'edat d'Isabel II i la van nombrar reina als tretze anys.
  • Period: to

    Majoria d'edat

    Durant els anys de la majoria d'edat de la reina Isabel II
    -Dècada moderada (1844-1854)
    -Bienni progressista (1854-1856)
    -Bienni moderat (1856-1858)
    -Unió liberal (1858-1863)
    -Etapa final (1863-1868)
  • Period: to

    Dècada Moderada

    Liderada per Narváez
    Característiques:
    -Control social
    -Militarització
    -Centralisme
    -Autoritarisme
    Reformes:
    -Administratives (governadors civils, alcaldes triats per la corona)
    -Creació de la Guàrdia civil
    -Concordat (acord) amb el Vaticà
    -Constitució de 1845
    Oposició
    -Carlins (segona Guerra carlina)
    -Progressistes (Aparició del partit demòcrata)
    Final amb la Vicalvarada i el manifest de Manzanares
  • Constitució de 1845

    Constitució moderada, amb més poder a la corona i menys llibertats individuals
  • Reforma tributària (ministres Mon i Santillán)

    Simplificació i racionalització del sistema fiscal
    Extensió dels impostos a tota la població
  • Isabel es casa amb el seu cosí Francesc d'Asís de Borbó

    Isabel és casada amb el seu cosí
  • Period: to

    Segona guerra carlina

    A la zona catalana dels prirneus (guerra dels matiners)
    Origen
    -Fracàs dels intents de casar Isabel II amb el pretendent carlí
    Carles Lluís de Borbó (Carles VI)
    -Protesta per l'impost de consums
    -Protesta per les quintes: havies de paticipar en el tema militar a no
    ser que paguessis

    Derrota carlina el 1849
  • Ferrocarril Barcelona-Mataró

  • Partit Demòcrata

    Apareix el partit demòcrata, format per la secció més progressista dels progressistes
  • Ferrocarril Madrid-Aranjuez

  • Fundació de la Borsa de Barcelona

  • La Vicalvarada (pronunciament O'Donell)

    Pronunciament de O'Donell, un moderat descontent
  • Vaga de les selfactines

    Havien de ser permeses pel govern, i només ho estaven quan els progressistes estaven al govern. La primera vaga és el 1854, és anomenada vaga de les selfactines (unes màquines automàtiques de filar), i la vaga era en contra d’aquestes màquines.
  • Period: to

    Bienni Progressista

    Líder: Espartero
    Mesures:
    -Retorn a la Constitució de 1837 i preparació d'una nova
    -Desamortització civil de Madoz (terres de la noblesa i
    municipals). No s'arriba a aplicar degut als canvis de govern
    ràpids
    -Llei de Ferrocarrils: intenta impulsar la xarxa ferroviària i incentivar
    l'economia
    Conflictivitat social (vagues, protestes obreres,...)
    Espartero dimiteix
    -Al ser només dos anys, s'intenten fer moltes mesures per reformar el govern, però gairebé no hi ha temps per aplicar-les
  • Llei general de Ferrocarrils

  • Primera vaga general a Barcelona

    Provocada per la dura repressió que hi havia hagut durant la vaga de les selfactines el 1854
  • Llei de Societats de Crèdit

  • Fundació del Banco de España

  • Period: to

    Bienni Moderat

    Líder: Narváez
    Mesures:
    -Retorn a la Constitució de 1845
    -Paralització de les desamortitzacions
    -manca d'idees noves
  • Period: to

    Unió Liberal

    Nou partit polític, creat per O'Donell. Uneix progressistes i moderats (els de centre)
    Mesures
    -Moderat en política (Constitució de 1845)
    -Liberal en economia (creixement indústia tèxtil a Catalunya, Expansió del ferrocarril, entitats financeres,...)
    -Campanyes internacionals (Mèxic, Marroc, Cotxinxina): creia que Espanya recuperaria prestigi si participava en campanyes internacionals (despessa econòmica)
    Dificultats:
    -Endeutament
    -Manca d'un programa polític concret
    -Crisi dins la Unió liberal
  • Period: to

    Etapa Final

    Líder: Narváez
    Caracterísitiques:
    -Autoritarisme
    -Centralisme
    -Repressió
    Dificultats
    -Crisi econòmica (Amèrica estava en guerra i no es podia comerciar)
    -Protestes socials
    -Organització dels grups opositors: preparació d'una revolució per enderrocar la reina
  • Pacte d'Ostende

    Pacte de l'oposició al govern (progressistes, demòcrates i republicans) per enderrocar la reina
  • Pacte de Brusel·les

    Ratificació del pacte d'Ostende
  • Revolució de setembre: "La Gloriosa"

    Deguda a la crisi econòmica i política
    Posa fi al regant d'Isabel II
  • Llei de mines

    Liberalització del sector
    Concessions per a l'explotació de mines
    Entrada de capital estranger
    Augment de la producció: exportació
  • Impantació de la pesseta

  • Fundació del Partit República Democràtic Federal

    El 1868, amb la revolució que foragità la monarquia d’Isabel II, es va fundar el Partit República Democràtic Federal, liderat per Francesc Pi i Margall, i que va tenir una forta implantació a Catalunya, València i les Balears. Tenia una ideologia progressista, democràtica i federalista.
    Defensava la constitució d’Estats independents i sobirans per a cada nació ibèrica, i la configuració d’una República federal Espanyola per la unió voluntària i solidària
    d’aquests Estats.
  • Period: to

    Govern Provisional

    Prim i Serrano agafen el poder
    S'escriu la constitució de 1869
    Espanya serà un regne, Serrano passa a ser regent i Prim cap de govern.
  • Period: to

    La guerra dels 10 anys

  • Constitució de 1869

    Constitució liberal en la que es decideix que Espanya serà una monarquia parlamentària
    -Sufragi universal
    -Separació de l'estat i l'església
    -Llibertat religiosa
    -La Constitució més liberal fins al moment
  • Fundació de Les Tres Classes de Vapors

    Es funda el primer sindicat a Espanya
  • Pacte Federal de Tortosa

    El 1869 es signa el Pacte Federal de Tortosa entre els republicans
    de Catalunya, Aragó, València i Balears.
  • Valentí Almirall funda el diari El Estado Catalán

    Valentí Almirall és considerat el pare del catalanisme. Era militant de PRDF i va fundar i dirigir el diaro El Estado Catalán, entre 1869 i 1873. Aquest diari exercia com a portaveu del republicanisme federal.
  • Fundació de la Federació Regional Espanyola

    Es funda a Espanya una filial de l'Associació Internacional de Treballadors.
    Defensaven la revolució social, la vaga, la lluita. Hi ha conflictes interns entre anarquistes i socialistes, ja que uns defensaven la vida política i els altres no.
  • Period: to

    Amadeu de Savoia

    Monarquia parlamentaria
    Dificultats
    -Tercera guerra carlina (1872-1876)
    -Guerra de Cuba
    -Inestabilitat política (oposició dels republicans)
    Amadeu de Savoia marxa (febrer 1873)
    Es proclama la República
  • Segon congrés de la Federació Regional Espanyola

    En el segon congrés de la FRE (1872) es van fer molt evidents les divisions ideològiques. A l’AIT va passar el mateix, i es van expulsar els anarquistes. En canvi, a la FRE es van expulsar els marxistes. A partir d’aquí, cada grup segueix el seu camí per separat.
  • Period: to

    Tercera guerra carlina

    Presentaven a Carles VII com a rei d'Espanya
    Defensaven
    -Furs
    -Tradició
    -Catolicisme
  • Amadeu de Savoia renuncia

    Degut a la gran problemàtica (sobretot interna), Amadeu de Savoia renuncia a la corona
  • Period: to

    Primera República

    Dificultats
    -Els republicans eren una força minorotària
    -Divisió (republicans)
    -República federal: cada estat té les seves lleis i hi ha un
    president comú
    -República unitària: govern central fort
    -Segueixen la tercera guerra carlina i la insurrecció cubana
    -Preparació d'una nova constitució
    -Cantonalisme: insurrecció popular republicana. Volen lliure assiciació de persones en cantons (aplicar l'estructura federal desde baix) 4 presidents
    -Figueres
    -Pi i Margall
    -Salmerón
    -Castelar
  • Pronunciament del general Pavía

    Posa fi a la Segona República
    El poder passa a mans d'una coalició d'unionistes i progressistes, liderada per Serrano.
  • Es proclama el manifest de Sandhurst

  • Pronunciament del general Martínez Campos

  • Period: to

    Govern Provisional de Serrano (1874)

    -Es prepara la forma política que es voldrà
    -Tornar a la monarquia és l'objectiu
    -Cánovas del Castillo prepara el retorn dels borbons (Alfons XII)
    -Manifest de Sandhust: Alfons XII accepta ser rei d'Espanya -Pronunciament del general Martínez Campos
    -Fi del Sexenni democràtic
  • Period: to

    La Restauració

  • Alfons XII arriba a Espanya

  • Period: to

    Alfons XII

  • Period: to

    Conservadors (Cánovas)

  • Constitució de 1876

  • Pau de Zanjón

  • Fundació del PSOE

    Es funda el PSOE en la clandestinitat el 1879 a Madrid. Era un partit socialista fundat per Pablo Iglesias. Tenen idees marxistes i defensen els drets dels obrers. Són partidaris de la lluita i de la revolució social. El partit neix amb la voluntat d’ocupar escons i formar part de la vida política (en teoria són republicans). Demanen el sufragi, el dret a asociar-se, el dret a fer vaga, el dret a manifestar-se, el dret a reunir-se, millores salarials, millores en la jornada laboral.
  • Period: to

    Guerra Chiquita

  • Primer congrés catalanista

    El 1880 es va celebrar el primer congrés catalanista. En aquest congrés es van aplegar les tendències del catalanisme de l’època, del republicanisme federal i dels sectors intel·lectuals de La Renaixença. Es va arribar a tres grans acords polítics:
    -Defensa del dret civil català.
    -Creació de l’acadèmia de la llengua catalana.
    -Creació del centre català com a entitat permanent per coordinar el moviment catalanista.
  • Fundació de la Federació de Treballadors de la Regió Espanyola

    Els anarquistes funden la Federació de Treballadors de la Regió Espanyola el 1881, un sindicat anarquista. És un moviment dins la tendència anarcosindicalisme. L’anarquisme arrela a Catalunya i entre el camperolat andalus. Opten per una acció més violenta i no volen participar en la vida política.
    Defensen la propaganda pel fet i l’acció directa. El que ells defensaven es reivindicava amb accions, sobretot atemptats violents.
  • Valentí Almirall trenca amb el Partit Republicà Democràtic Federal

    El 1881 va trencar amb el PRDF, i va centrar el seu discurs en el catalanisme polític de signe progressista. Les seves idees principals eren les següents:
    -Regeneració política i moral d’Espanya passant per la descentralització i el reconeixement de la identitat nacional catalana.
    -Federació voluntaria dels pobles ibèrics
    -Model federal i democràtic com a solució. S’allunya dels postulats tradicionalistes i del lligam amb l’església catòlica propis del catalanisme més conservador
  • Period: to

    Liberals (Sagasta)

  • Congrés del Partit Republicà Democràtic Federal

    Quan finalitza el sexenni democràtic, s’inicia la restauració borbònica, en la que s’implanta el sistema canovista. El republicanisme federalista perd suport i presència a Catalunya. Tot i això, el 1883, el Partit Republicà Democràtic Federal va celebrar un congrés a Barcelona en el que es va elaborar un projecte de Constitució de l’Estat Català dins la Federació Ibèrica (caràcter fortament democràtic, pactista i descentralitzat).
  • Segon congrés catalanista

    El 1883 es va celebrar el segon congrés catalanista, en el que es va concloure en la importància d’establir una vida política catalana pròpia, es va defensar el proteccionisme econòmic i el manteniment del dret civil català. Es van produir fortes discrepàncies ideològiques que van portar a la seva clausura. Tot i el fracàs del segon congrés, el Centre Català va convocar una Assemblea el 1885 a Barcelona amb la presència de les principals forces econòmiques, socials, polítiques i culturals.
  • Period: to

    Conservadors (Cánovas)

  • Mor Alfons XII

  • Memorial de Greuges

    El principal acord d’aquesta assemblea de 1885 fou la redacció i presentació al Rei d’un document que recollís les demandes i expectatives del moviment catalanista. Aquest document: el Memorial de Greuges, va ser el primer gran acte polític unitari del catalanisme i va aconseguir recollir les principals reivindicacions catalanistes (defensa del proteccionisme econòmic, defensa del dret civil català, etc).
  • Period: to

    Regència de Mª Cristina

  • Period: to

    Liberals (Sagasta)

    Aprovació del programa més avançat del partit liberal (llibertat d'associació, llei de sufragi universal de 1890...).
  • Fundació de El Socialista

    El PSOE va tenir un diari, anomenat El Socialista, que es va fundar el 1886, era l’encarregat de difondre aquestes idees marxistes.
  • Publicació de Lo Catalanisme

    Es publica Lo Catalanisme, el llibre on Valentí Almirall exposa les seves idees al voltant del catalanisme.
  • Llei d'Associacions polítiques

  • Neix la Lliga de Catalunya

    El 1887 va néixer la Lliga de Catalunya, formada pels sectors més conservadors del Centre Català i el Centre Escolar Catalanista. Era l’opció del catalanisme conservador propi d’una burgesia que començava a allunyar-se dels partits dinàstics. Defensava:
    -L’Exposició Universal de Barcelona de 1888.
    -Proteccionisme.
    -Manteniment del Dret Civil Català.
    -Català com a llengua oficial a Catalunya.
    -Bones relacions amb altres regions de l’Estat.
    -Obertura a presentar-se a les eleccions (politicisme).
  • Fundació de la UGT

    La UGT (unió general de treballadors). Era un sindicat fundat el 1888 que reivindicava millores de les condicions de la classe treballadora. Tenien idees marxistes. S’organitzava en diferents oficis.
  • Missatge a la reina regent

    El Vigatanisme era un corrent del catalanisme conservador fortament vinculat a l’Església Catòlica.
    El 1888 es va enviar un missatge a la Reina Regent. Recollia les aspiracions polítiques del catalanisme conservador. Demanava l’autonomia política de Catalunya i una relació confederal amb l’Estat, i prenia com a model i referència el passat medieval i la monarquia austrohongaresa. També demanava l’oficialitat del català, el dret civil català i la voluntarietat de l’allistament a l’Exèrcit.
  • Fundació de la Unió Catalanista

    El 1889 la Lliga de Catalunya va aconseguir que el Govern de Madrid retirés el projecte de Llei que anul·lava el Dret Civil Català. Aquest èxit va portar a la fundació de la Unió Catalanista.
    La Unió Catalanista pretenia unir tots els gurps catalanistes sota un programa de tipus regionalista. Va obtenir el suport de la burgesia catalanista i de la Catalunya rural, no dominada pel moviment obrer internacionalista hegemònic a les àrees urbanes i industrialitzades.
  • Fundació de la Borsa de Bilbao

  • Sufragi universal masculí

  • Period: to

    Conservadors (Cánovas)

  • Reivindicació de la jornada laboral de 8 hores

  • Aranzel de 1891 (proteccionisme)

  • Bases de Manresa

    El 1892 es van aprovar les Bases per a la Constitució Regional Catalana. Es recollien les idees catalanistes conservadores i tradicionalistes de la Unió Catalanista:
    -Català com a única llengua oficial i càrrecs públics reservats als nascuts a Catalunya.
    -Poder judicial i executiu propis i exclusius.
    -Poder legislatiu per a unes Corts Catalanes (d’elecció corporativa) compartit amb el Rei.
    -Exercit voluntari, cos d’ordre públic i moneda propis per a Catalunya
  • Period: to

    Liberals (Sagasta)

  • Grito de Baire (inici de la guerra de Cuba)

  • Period: to

    Conservadors (Cánovas)

  • Period: to

    Guerra hispano-estatunitenca-cubana

  • Assassinat de Cánovas

  • Period: to

    Liberals (Sagasta)

  • Desastre del 98

  • Tancament de caixes

    El govern va incomplir les promeses al catalanisme i va fracasar en les expectatives de regeneració política.
    Com a protesta, es va iniciar el Tancament de Caixes (1899), un moviment de protesta de comerciants i botiguers de Barcelona contra els nous impostos i les taxes superiors a Madrid, amb la negativa de pagar les contribucions. Va acabar amb la declaració de l’estat de guerra per part del Govern.
  • Fundació de La Unió Regionalista

    El 1899 es va formar la Unió Regionalista, perquè Catalunya pugues assolir la seva autonomia política dins de l’Estat, i participar activament en la regeneració política i moral d’Espanya.
  • Period: to

    Conservadors (Silvela)

  • Candidatura dels quatre presidents

    El 1901 en grup de la Unió Catalanista i del Centre Nacional Català va formar una coalició electoral coneguda com “Candidatura dels 4 presidents”. Va obtenir el triomf clar i va desbancar als partits dinàstics a Catalunya.
  • Period: to

    Liberals (Sagasta)