Història d'Espanya

Felip V és proclamat rei d'Espanya

1701

El testament de Carles II el deixava com a successor, i per tant va ser proclamat rei d'Espanya.

Aliança de la Haia

1701

Una aliança entre els països europeus (Casa d'Àustria, Gran Bretanya, Provínvies Unides,...) que s'oposava a Felip V. No el volien perquè un rei francès donaria massa poder a França.
El conflicte successori espanyol va passar a ser un problema internacional.

Felip V

Period: 1701 to 1746

-Política absolutista, com el model francès
-Política centralista, com el model castellà
-Pèrdua de poder en el context internacional
-Pactes de família (pactes entre borbons espanyols i francesos)

Guerra de Successió

Period: 1701 to Sep 11, 1714

Quan Carles II de la casa d'Àustria mor sense descendència, s'inicia una guerra pel tron espanyol entre Felip d'Anjou i Carles d'Àustria.
Tot i que Carles II va deixar al testament que volia que regnés Felip, hi havia una oposició, perquè un rei francès donaria massa hegemonia a França. A més, per a alguns espanyols (Corona d'Aragó), el model francès que Felip portaria era massa centralitzat.

Pacte de Gènova

1705

El pacte de Gènova va ser signat per Catalunya conforme entraven a la guerra de successió del bàndol de Carles d'Àustria.
Al començament havien donat suport a Felip perquè havia jurat respectar els furs catalans, però la seva violació, el passat antifrancès, i els forts impostos van fer que els catalans canviessin de bàndol.

Batalla d'Almansa

1707

Victòria borbònica incontestable, degut a la qual les tropes austriacistes es van retirar i Felip V va avançar fins a recuperar Aragó, València i part de Catalunya.

Carles d'Àustria es converteix en emperador

1711

L'emperador d'Àustria mor, i l'arxiduc Carles hereda el tron. Perilla l'equilibri eurpoeu si Carles es transforma en rei d'Espanya, ja que la casa Àustria tindria massa poder.

Tractat d'Utrecht

1713

Posa fi a la guerra internacional. L'aliança de la Haia reconeixa Felip V com a rei d'Espanya a canvi d'algunes concessions territorials.
Gibraltar i Menorca a Gran Bretanya.
Milanesat, Flandes, Nàpols i Sardenya a Àustria.

Llei Sàlica

1713

Segons aquesta llei les dones no podien regnar a Espanya.

Felip V demana la rendició de Barcelona

1713

La Junta dels tres braços va decidir oposar resistència als borbons encara que haguessin perdut el suport internacional

Tractat de Rastatt

1714

Un altre tractat que posava fi a la guerra de successió (internacional)

Caiguda de Barcelona a la guerra de successió

Sep 11, 1714

Després d'un llarg setge (gairebé 15 mesos), Barcelona cau en mans borbòniques

Decret de Nova Planta de Catalunya

1716

Repressió contra Catalunya per haver resistit al domini borbònic
-Pèrdua dels furs
-Abolició de les institucions d'autogovern
-Castellà = única llengua oficial
-Repressió cultural: tancament d'universitats
-Cadastre: nou impost
-Supressió de les vegueries (demarcació tradicional catalana) i establiment dels corregiments
-Aparició del capità general (representant del rei)
-Destrucció del barri de la Ribera i edificació de la Ciutadella, una fortificació militar amb canons apuntant a la ciutat

Ferran VI

Period: 1746 to 1759

No és important

Guerra dels set anys

Period: 1756 to 1763

Contra Anglaterra. Espanya hi va participar degut als pactes de família.

Carles III

Period: 1759 to 1788

Despotisme il·lustrat: rei absolutista que accepta reformes per millorar la vida dels seus súbdits.
Ministres: Esquilache, Campomanes, Jovellanos, Floridablanca, Aranda,...
Reformes:
-Abolir els privilegis de l'Antic Règim
-Reformes econòmiques
-Reformes en educació
-Reformes urbanístiques
-Regalisme: control de l'Església per part de l'Estat

Motí d'Esquilache

1766

Aixecament popular a Madrid contra les mesures del ministre Esquilache: neteja urbana, enllumenat, prohibició dels jocs d'atzar, barrets xambergs i capes llargues.
Carles III va destituir el ministre, frenar algunes reformes i abaixar el preu de productes de primera necessitat.

Expulsió dels jesuïtes

1767

Carles III els va fer fora, sota l'acusació de ser els instigadors del motí d'Esquilache.

Primer banc espanyol - Banco Nacional de San Carlos

1782

Carles IV

Period: 1788 to 1808

-Ministres destacats: Floridablanca, Aranda, Godoy
-Règim absolutista
-Aldarulls populars (males collites, augment del preu del pà...)
-Política exterior molt marcada per la Revolució francesa
-Floridablanca: frontera intel·lectual amb França
-Aranda: obre la frontera
-Godoy: apropament a França

Coalició europea contra França

1793

L'execució de Lluís XVI va impulsar a Carles IV a unir-se a la coalició militar europea contra França, on havia esclatat la revolució francesa

Pau de Basilea

1795

Signen la pau amb França després de dos anys d'enfrentaments [Guerra Gran (1793-1795)]

Tractat de san Ildefons

1796

Aliança amb França contra Gran Bretanya (era una amenaça a l'Atlàntic)

Declaració de guerra a Anglaterra

1803

Napoleó força a Carles IV a declarar la guerra a Anglaterra

Derrota espanyola a la batalla de Trafalgar

1805

Espanya va ser derrotada pels anglesos a la batalla naval de Trafalgar, que va comportar la pèrdua de gairebé tota la flota espanyola

Tractat de Fontainebleau

1807

Pacte amb França d'invasió de Portugal i repartiment de la Corona portuguesa. Els espanyols havien de deixar passar els exèrcits francesos per Espanya cap a Portugal

Ocupació d'Espanya per les tropes napoleòniques

1808

Les tropes franceses que teòricament havien d'anar a portugal van començar a ocupar places estratègiques d'Espanya. Les autoritats espanyoles van acceptar la presència dels francesos

Motí d'Aranjuez

1808

Cop d'estat de Ferran (fill del rei) i els seus partidaris, que exigien la destitució de Godoy (ministre) i la renúncia de Carles IV en favor del seu fill. Va ser motivat per la presència de tropes franceses a Espanya i la no-resposta del rei i el ministre.
Carles IV abdica i Godoy és empresonat

Abdicacions de Baiona

1808

Carles IV va demanar ajuda a Napoleó, i aquest va convocar els dos monarques a Baiona. Allà va obligar a Ferran VII a abdicar en favor del seu pare, que va abdicar en favor de Napoleó, que va cedir la corona al seu germà Josep I Bonaparte.

Batalla de Bailén

1808

Primera derrota de l'exèrcit napoleònic (a Bailén - Jaen)

Guerra de la Independència

Period: 1808 to 1813

Evolució militar del conflicte 1a fase:
-Invasió francesa i resistència dels espanyols (barricades i resistència als setges)
-Tropes franceses detingudes al Bruc i derrotades a Bailen 2a fase:
-Napoleó intervé directament en la guerra
-Recupera el control
-Etapa de guerrilles 3a fase:
-Intervenció britànica
-Napoleó es va involucrar en una campanya contra Rússia i tenia una coalició internacional en contra. Perd tropes i en retira d'Espanya.
-Josep I Bonaparte abandona el país

Josep I Bonaparte

Period: 1808 to 1813

Escriu l'Estatut de Baiona, una carta atorgada ("constitució" escrita pel rei)
Mesures liberals:
-Abolició dels gremis
-Abolició de la inquisisció
-Reforma educativa
-Divisió de poders
-Sufragi
-Sobirania nacional

Govern Partiota (oposició)

Period: 1808 to 1814

Formats per:
-Partidaris de l'Antic Règim
-Església
-Liberals espanyols que no volen un rei estranger
Les Juntes prenen el poder i s'estableix un Consell de Regència mentre no hi hagi un rei estranger.
Escriuen la Constitució de 1812 (a les Corts de Cadis), la primera Constitució liberal d'Espanya, encara que mai va ser aplicada perquè el govern que la va promulgar no era l'oficial.

Aixecament del poble en contra dels francesos

May 2, 1808

El poble s'aixeca contra el nou rei francès

Inici de la guerra de la Independència

May 2, 1808

Comença la guerra per la Independència espanyola dels francesos

Afusellaments del 3 de maig

May 3, 1808

Es van afusellar als madrilenys sublevats a l'inici de la guerra

Derrota francesa a Arapiles (Salamanca)

1812

Els francesos són derrotats a Arapiles

Constitució de 1812

1812

Les corts de Cadis escriuen la Constitució de 1812, anomenada "La Pepa". Va ser la primera constitució liberal espanyola.
-Sobirania nacional
-Divisió de poders
-Sufragi universal masculí
-Igualtat davant la llei
-Drets individuals
-Catolicisme
No es va arribar a aplicar perque el govern que la va promulgar no era l'oficial

Derrota francesa a Vitòria

1813

Els francesos són derrotats a Vitòria

Josep I abandona Espanya

1813

Josep I abandona el país davant la derrota dels francesos

Tractat de Valençay

1813

Tractat entre Napoleó i Ferran VII segons el qual les tropes franceses es retiraven d'Espanya, Ferran VII era proclamat rei, es feia un acord comercial amb França (se'ls permet comerciar amb Amèrica) i es garanteix protecció als afrancesats

Retirada de les tropes franceses

1814

Les tropes franceses es retiren d'Espanya després de la guerra

Ferran VII accepta el Manifest dels Perses

1814

El rei accepta la proposta dels conservadors, i es retorna a la monarquia absoluta, repressió, abolició de les corts,...

Decret de València

1814

Decret en el que accepta el manifest dels perses

Ferran VII

Period: 1814 to 1833

Recupera el tron quan acaba la guerra d'Independència. El seu regnat es divideix en:
-Sexenni absolutista
-Trienni liberal
-Dècada ominosa

Sexenni Absolutista

Period: 1814 to 1820

Crisi econòmica i demogràfica deguda a la postguerra
Divisió ideològica
-Conservadors -- manifest dels perses
-Liberals (innovadors i renovadors) -- Constitució de 1812
El rei accepta el manifest dels perses al decret de València
Pronunciaments dels liberals

Pronunciament del coronel Rafael de Riego

1820

Després de diversos pronunciaments (revoltes militars liberals), el del coronel Rafael de Riego triomfa i comença el trienni liberal.

Trienni Liberal

Period: 1820 to 1823

-Ferran VII jura la Constitució de 1812
-Instauració de mesures liberals
-Fracàs del trienni liberal degut a:
-Descontentament dels camperols per haver de pagar impostos
quan hi ha males collites
-Actitud del rei (demana ajuda internacional per restaurar
l'absolutisme
-Divisió dels liberals
-Grups liberals:
-Doceañistas: moderats (via pacífica)
-Veinteañistas: exaltats (via violenta)

Els Cent Mil Fills de Sant Lluís restauren l'absolutisme

1823

Tot i haver acceptat el liberalisme, el rei va demanar ajuda a la Santa Aliança, una coalició de països absolutistes europeus. Van venir a Espanya a restaurar l'absolutisme.

Dècada Ominosa

Period: 1823 to 1833

-Tornada al abdolutisme, pero amb cert reformisme liberal.
-Oposició: liberals i realistes
-Problema successori, es casa per quarta vegada amb Maria Cristina de Nàpols.

Guerra dels Malcontents

1827

Revolta dels absolutistes més conservadors (realistes), que creien que el rei s'havia allunyat dels ideals absolutistes i que era massa liberal. Presenten un nou candidat al tron, Carles Maria Isidre

Fundació del Banco Español de San Fernando

1829

Pragmàtica Sanció

1830

Ferran VII anula la llei Sàlica perquè no té cap fill i creu que la seva dona podria estar embaraçada d'una nena. Així la seva filla podrà regnar.

Fundació de la Borsa de Madrid

1831

Fets de la Granja

1832

Quan Ferran VII està malalt, l'obliguen a anular la pragmàtica sanció, pero quan es recupera aquesta torna a entrar en vigor.

Mor Ferran VII

1833

Ferran VII mor, i la seva filla Isabel II passa a ser l'hereva del tron

Isabel II

Period: 1833 to 1868

Es viu un procés de construcció d'un règim liberal, com a reacció a l'invasió Napoleònica i a la mort de Ferran VII -Monarquia parlamentària: el govern és portat pels polítics, i la reina té una funció representativa (el rei regna, però no governa)
-Selecta minoria controla la vida política
-Intel·lectuals
-Classes benestants
-Militars

Minoria d'edat

Period: 1833 to 1843

La reina no era prou gran per regnar, així que es van designar uns regents
-Maria Cristina de Nàpols
-Espartero

Regència de Maria Cristina de Nàpols

Period: 1833 to 1840

Maria Cristina de Nàpols, mare de la reian, actua com a regent
Regnen liberals, ja que és el que convé més a la reina
--Període de transició (moderats)--
-Cea Bermúdez: massa conservador
-Martínez de la Rosa: Estatuto Real
--Període de ruptura (progressistes)--
-Mendizábal: desamortització
-Calatrava: Constitució de 1837
--Retorn dels moderats--
-Paralització de les reformes progressistes El 1840 fan fora a Maria Cristina, degut als canvis de govern i la seva mala premsa.

Primera Guerra Carlina

Period: 1833 to 1839

Els carlins presenten a Carles Maria Isidre com a candidat al tron (autoproclamat Carles V).
No reconeixen la pragmàtica sanció.
La seva ideologia es basava en: catolicisme, absolutisme i furs
Aquestes tres idees els van garantir seguidors a les regions amb furs (Catalunya, València, Aragó, País Basc,...
Triomfa a la zona rural, ja que a la ciutat viu la burgesia, que és liberal
Oposició: Isabelins o Cristins

Les "Bullangues"

Period: 1833 to 1843

Entre 1833 i 1843 es van produir revoltes a diverses ciutats catalanes, sobretot a Barcelona,
anomenades bullangues, de caràcter insurreccional i amb un fort contingut social, i també contra la política uniformitzadora del Govern. El cicle de “bullangues” de 1842 – 1843 va acabar amb el bombardeig de Barcelona ordenat pel govern del general Espartero.

Estatuto Real (Carta atorgada)

1834

Martínez de la Rosa escriu una carta atorgada, pero no té massa bona resposta.
Pressió dels progressistes

Atac ludita contra la fàbrica Bonaplata

1835

Ludisme: la destrucció de les màquines per protestar per l’explotació que patien els obrers. El primer atac ludita a Espanya va ser el 1835 en contra de la fàbrica Bonaplata a Barcelona. El ludisme era un moviment espontani i desorganitzat, i es van adonar que necessitaven organitzarse per aconseguir els seus objectius.

Decret de desamortització dels béns eclesiàstics

1836

Mendizábal decreta la desamortització dels béns eclesiàstics.
S'expropiaven les terres i es subhastaven per a finançar la guerra.
Estaven atacant l'Església, un estament privilegiat, i així guanyant adeptes al liberalisme.
Alguns nobles i burgesos van comprar les terres, així que els camperols no van beneficiar-se'n.

Constitució de 1837

1837

Calatrava escriu una Constitució liberal de tipus progressista

Pau de Bergara

1839

Final de la primera guerra carlina

Creació de l'Associació de Teixidors de Barcelona (ATB)

1840

Es creen associacions d’ajuda mutua o de socors en les que els obrers creaven una caixa de resistència amb diners per si els necessitaven (vaga, malaltia,...). La primera va ser l’associació de teixidors de Barcelona

Regència d'Espartero

Period: 1840 to 1843

-Etapa progressista
-Mesures liberals lliurecanvistes
-Crisi en la indústria catalana
-Espartero es troba amb el rebuig del seu propi partit
-Degut al seu caràcter autoritari, progressistes i moderats l'acaben fent fora en un pronunciament dels moderats
-Exili d'Espartero i fi de les regències

Bombardeig de Barcelona

1842

Espartero aplaca els aixecaments a Barcelona deguts a la crisi en la indústria catalana
La crisi venia perquè la indústria catalana estava començant a sorgir, i sense proteccionisme ningú els comprava teixits perquè els estrangers eren més barats.
Espartero bombardeja Barcelona desde Montjuïc

La Jamància (revolta)

1843

Moviment reformista. Va ser el primer aixecament popular contra l'Estat liberal. Es va sufocar la revolta.
Aquests enfrontaments van significar la fallida del sistema progressista i que els moderats aconseguissin difinitivament el poder a la darreria del 1843. Davant l'inconvenient de nombrar una nova regència, les Corts van avançar la majoria d'edat d'Isabel II i la van nombrar reina als tretze anys.

Majoria d'edat

Period: 1843 to 1868

Durant els anys de la majoria d'edat de la reina Isabel II
-Dècada moderada (1844-1854)
-Bienni progressista (1854-1856)
-Bienni moderat (1856-1858)
-Unió liberal (1858-1863)
-Etapa final (1863-1868)

Dècada Moderada

Period: 1844 to 1854

Liderada per Narváez
Característiques:
-Control social
-Militarització
-Centralisme
-Autoritarisme
Reformes:
-Administratives (governadors civils, alcaldes triats per la corona)
-Creació de la Guàrdia civil
-Concordat (acord) amb el Vaticà
-Constitució de 1845
Oposició
-Carlins (segona Guerra carlina)
-Progressistes (Aparició del partit demòcrata)
Final amb la Vicalvarada i el manifest de Manzanares

Constitució de 1845

1845

Constitució moderada, amb més poder a la corona i menys llibertats individuals

Reforma tributària (ministres Mon i Santillán)

1845

Simplificació i racionalització del sistema fiscal
Extensió dels impostos a tota la població

Isabel es casa amb el seu cosí Francesc d'Asís de Borbó

1846

Isabel és casada amb el seu cosí

Segona guerra carlina

Period: 1846 to 1849

A la zona catalana dels prirneus (guerra dels matiners)
Origen
-Fracàs dels intents de casar Isabel II amb el pretendent carlí
Carles Lluís de Borbó (Carles VI)
-Protesta per l'impost de consums
-Protesta per les quintes: havies de paticipar en el tema militar a no
ser que paguessis

Derrota carlina el 1849

Ferrocarril Barcelona-Mataró

1848

Partit Demòcrata

1849

Apareix el partit demòcrata, format per la secció més progressista dels progressistes

Ferrocarril Madrid-Aranjuez

1851

Fundació de la Borsa de Barcelona

1851

La Vicalvarada (pronunciament O'Donell)

1854

Pronunciament de O'Donell, un moderat descontent

Vaga de les selfactines

1854

Havien de ser permeses pel govern, i només ho estaven quan els progressistes estaven al govern. La primera vaga és el 1854, és anomenada vaga de les selfactines (unes màquines automàtiques de filar), i la vaga era en contra d’aquestes màquines.

Bienni Progressista

Period: 1854 to 1856

Líder: Espartero
Mesures:
-Retorn a la Constitució de 1837 i preparació d'una nova
-Desamortització civil de Madoz (terres de la noblesa i
municipals). No s'arriba a aplicar degut als canvis de govern
ràpids
-Llei de Ferrocarrils: intenta impulsar la xarxa ferroviària i incentivar
l'economia
Conflictivitat social (vagues, protestes obreres,...)
Espartero dimiteix
-Al ser només dos anys, s'intenten fer moltes mesures per reformar el govern, però gairebé no hi ha temps per aplicar-les

Llei general de Ferrocarrils

1855

Primera vaga general a Barcelona

1855

Provocada per la dura repressió que hi havia hagut durant la vaga de les selfactines el 1854

Llei de Societats de Crèdit

1856

Fundació del Banco de España

1856

Bienni Moderat

Period: 1856 to 1858

Líder: Narváez
Mesures:
-Retorn a la Constitució de 1845
-Paralització de les desamortitzacions
-manca d'idees noves

Unió Liberal

Period: 1858 to 1863

Nou partit polític, creat per O'Donell. Uneix progressistes i moderats (els de centre)
Mesures
-Moderat en política (Constitució de 1845)
-Liberal en economia (creixement indústia tèxtil a Catalunya, Expansió del ferrocarril, entitats financeres,...)
-Campanyes internacionals (Mèxic, Marroc, Cotxinxina): creia que Espanya recuperaria prestigi si participava en campanyes internacionals (despessa econòmica)
Dificultats:
-Endeutament
-Manca d'un programa polític concret
-Crisi dins la Unió liberal

Etapa Final

Period: 1863 to 1868

Líder: Narváez
Caracterísitiques:
-Autoritarisme
-Centralisme
-Repressió
Dificultats
-Crisi econòmica (Amèrica estava en guerra i no es podia comerciar)
-Protestes socials
-Organització dels grups opositors: preparació d'una revolució per enderrocar la reina

Pacte d'Ostende

1866

Pacte de l'oposició al govern (progressistes, demòcrates i republicans) per enderrocar la reina

Pacte de Brusel·les

1867

Ratificació del pacte d'Ostende

Fundació del Partit República Democràtic Federal

1868

El 1868, amb la revolució que foragità la monarquia d’Isabel II, es va fundar el Partit República Democràtic Federal, liderat per Francesc Pi i Margall, i que va tenir una forta implantació a Catalunya, València i les Balears. Tenia una ideologia progressista, democràtica i federalista.
Defensava la constitució d’Estats independents i sobirans per a cada nació ibèrica, i la configuració d’una República federal Espanyola per la unió voluntària i solidària
d’aquests Estats.

Revolució de setembre: "La Gloriosa"

1868

Deguda a la crisi econòmica i política
Posa fi al regant d'Isabel II

Impantació de la pesseta

1868

Llei de mines

1868

Liberalització del sector
Concessions per a l'explotació de mines
Entrada de capital estranger
Augment de la producció: exportació

La guerra dels 10 anys

Period: 1868 to 1878

Govern Provisional

Period: 1868 to 1870

Prim i Serrano agafen el poder
S'escriu la constitució de 1869
Espanya serà un regne, Serrano passa a ser regent i Prim cap de govern.

Constitució de 1869

1869

Constitució liberal en la que es decideix que Espanya serà una monarquia parlamentària
-Sufragi universal
-Separació de l'estat i l'església
-Llibertat religiosa
-La Constitució més liberal fins al moment

Fundació de Les Tres Classes de Vapors

1869

Es funda el primer sindicat a Espanya

Pacte Federal de Tortosa

1869

El 1869 es signa el Pacte Federal de Tortosa entre els republicans
de Catalunya, Aragó, València i Balears.

Valentí Almirall funda el diari El Estado Catalán

1869

Valentí Almirall és considerat el pare del catalanisme. Era militant de PRDF i va fundar i dirigir el diaro El Estado Catalán, entre 1869 i 1873. Aquest diari exercia com a portaveu del republicanisme federal.

Fundació de la Federació Regional Espanyola

1870

Es funda a Espanya una filial de l'Associació Internacional de Treballadors.
Defensaven la revolució social, la vaga, la lluita. Hi ha conflictes interns entre anarquistes i socialistes, ja que uns defensaven la vida política i els altres no.

Amadeu de Savoia

Period: 1870 to 1873

Monarquia parlamentaria
Dificultats
-Tercera guerra carlina (1872-1876)
-Guerra de Cuba
-Inestabilitat política (oposició dels republicans)
Amadeu de Savoia marxa (febrer 1873)
Es proclama la República

Segon congrés de la Federació Regional Espanyola

1872

En el segon congrés de la FRE (1872) es van fer molt evidents les divisions ideològiques. A l’AIT va passar el mateix, i es van expulsar els anarquistes. En canvi, a la FRE es van expulsar els marxistes. A partir d’aquí, cada grup segueix el seu camí per separat.

Tercera guerra carlina

Period: 1872 to 1876

Presentaven a Carles VII com a rei d'Espanya
Defensaven
-Furs
-Tradició
-Catolicisme

Amadeu de Savoia renuncia

1873

Degut a la gran problemàtica (sobretot interna), Amadeu de Savoia renuncia a la corona

Primera República

Period: 1873 to 1874

Dificultats
-Els republicans eren una força minorotària
-Divisió (republicans)
-República federal: cada estat té les seves lleis i hi ha un
president comú
-República unitària: govern central fort
-Segueixen la tercera guerra carlina i la insurrecció cubana
-Preparació d'una nova constitució
-Cantonalisme: insurrecció popular republicana. Volen lliure assiciació de persones en cantons (aplicar l'estructura federal desde baix) 4 presidents
-Figueres
-Pi i Margall
-Salmerón
-Castelar

Pronunciament del general Pavía

1874

Posa fi a la Segona República
El poder passa a mans d'una coalició d'unionistes i progressistes, liderada per Serrano.

Es proclama el manifest de Sandhurst

1874

Alfons XII accepta esdevenir rei d'Espanya

Pronunciament del general Martínez Campos

1874

Govern Provisional de Serrano (1874)

Period: 1874 to 1875

-Es prepara la forma política que es voldrà
-Tornar a la monarquia és l'objectiu
-Cánovas del Castillo prepara el retorn dels borbons (Alfons XII)
-Manifest de Sandhust: Alfons XII accepta ser rei d'Espanya -Pronunciament del general Martínez Campos
-Fi del Sexenni democràtic

La Restauració

Period: 1874 to 1902

Alfons XII arriba a Espanya

1875

Alfons XII

Period: 1875 to 1885

Conservadors (Cánovas)

Period: 1875 to 1881

Constitució de 1876

1876

Pau de Zanjón

1878

Fundació del PSOE

1879

Es funda el PSOE en la clandestinitat el 1879 a Madrid. Era un partit socialista fundat per Pablo Iglesias. Tenen idees marxistes i defensen els drets dels obrers. Són partidaris de la lluita i de la revolució social. El partit neix amb la voluntat d’ocupar escons i formar part de la vida política (en teoria són republicans). Demanen el sufragi, el dret a asociar-se, el dret a fer vaga, el dret a manifestar-se, el dret a reunir-se, millores salarials, millores en la jornada laboral.

Guerra Chiquita

Period: 1879 to 1879

Primer congrés catalanista

1880

El 1880 es va celebrar el primer congrés catalanista. En aquest congrés es van aplegar les tendències del catalanisme de l’època, del republicanisme federal i dels sectors intel·lectuals de La Renaixença. Es va arribar a tres grans acords polítics:
-Defensa del dret civil català.
-Creació de l’acadèmia de la llengua catalana.
-Creació del centre català com a entitat permanent per coordinar el moviment catalanista.

Fundació de la Federació de Treballadors de la Regió Espanyola

1881

Els anarquistes funden la Federació de Treballadors de la Regió Espanyola el 1881, un sindicat anarquista. És un moviment dins la tendència anarcosindicalisme. L’anarquisme arrela a Catalunya i entre el camperolat andalus. Opten per una acció més violenta i no volen participar en la vida política.
Defensen la propaganda pel fet i l’acció directa. El que ells defensaven es reivindicava amb accions, sobretot atemptats violents.

Valentí Almirall trenca amb el Partit Republicà Democràtic Federal

1881

El 1881 va trencar amb el PRDF, i va centrar el seu discurs en el catalanisme polític de signe progressista. Les seves idees principals eren les següents:
-Regeneració política i moral d’Espanya passant per la descentralització i el reconeixement de la identitat nacional catalana.
-Federació voluntaria dels pobles ibèrics
-Model federal i democràtic com a solució. S’allunya dels postulats tradicionalistes i del lligam amb l’església catòlica propis del catalanisme més conservador

Liberals (Sagasta)

Period: 1881 to 1884

Segon congrés catalanista

1883

El 1883 es va celebrar el segon congrés catalanista, en el que es va concloure en la importància d’establir una vida política catalana pròpia, es va defensar el proteccionisme econòmic i el manteniment del dret civil català. Es van produir fortes discrepàncies ideològiques que van portar a la seva clausura. Tot i el fracàs del segon congrés, el Centre Català va convocar una Assemblea el 1885 a Barcelona amb la presència de les principals forces econòmiques, socials, polítiques i culturals.

Congrés del Partit Republicà Democràtic Federal

1883

Quan finalitza el sexenni democràtic, s’inicia la restauració borbònica, en la que s’implanta el sistema canovista. El republicanisme federalista perd suport i presència a Catalunya. Tot i això, el 1883, el Partit Republicà Democràtic Federal va celebrar un congrés a Barcelona en el que es va elaborar un projecte de Constitució de l’Estat Català dins la Federació Ibèrica (caràcter fortament democràtic, pactista i descentralitzat).

Conservadors (Cánovas)

Period: 1884 to 1885

Mor Alfons XII

1885

Memorial de Greuges

1885

El principal acord d’aquesta assemblea de 1885 fou la redacció i presentació al Rei d’un document que recollís les demandes i expectatives del moviment catalanista. Aquest document: el Memorial de Greuges, va ser el primer gran acte polític unitari del catalanisme i va aconseguir recollir les principals reivindicacions catalanistes (defensa del proteccionisme econòmic, defensa del dret civil català, etc).

Regència de Mª Cristina

Period: 1885 to 1902

Liberals (Sagasta)

Period: 1885 to 1890

Aprovació del programa més avançat del partit liberal (llibertat d'associació, llei de sufragi universal de 1890...).

Fundació de El Socialista

1886

El PSOE va tenir un diari, anomenat El Socialista, que es va fundar el 1886, era l’encarregat de difondre aquestes idees marxistes.

Publicació de Lo Catalanisme

1886

Es publica Lo Catalanisme, el llibre on Valentí Almirall exposa les seves idees al voltant del catalanisme.

Llei d'Associacions polítiques

1887

Neix la Lliga de Catalunya

1887

El 1887 va néixer la Lliga de Catalunya, formada pels sectors més conservadors del Centre Català i el Centre Escolar Catalanista. Era l’opció del catalanisme conservador propi d’una burgesia que començava a allunyar-se dels partits dinàstics. Defensava:
-L’Exposició Universal de Barcelona de 1888.
-Proteccionisme.
-Manteniment del Dret Civil Català.
-Català com a llengua oficial a Catalunya.
-Bones relacions amb altres regions de l’Estat.
-Obertura a presentar-se a les eleccions (politicisme).

Fundació de la UGT

1888

La UGT (unió general de treballadors). Era un sindicat fundat el 1888 que reivindicava millores de les condicions de la classe treballadora. Tenien idees marxistes. S’organitzava en diferents oficis.

Missatge a la reina regent

1888

El Vigatanisme era un corrent del catalanisme conservador fortament vinculat a l’Església Catòlica.
El 1888 es va enviar un missatge a la Reina Regent. Recollia les aspiracions polítiques del catalanisme conservador. Demanava l’autonomia política de Catalunya i una relació confederal amb l’Estat, i prenia com a model i referència el passat medieval i la monarquia austrohongaresa. També demanava l’oficialitat del català, el dret civil català i la voluntarietat de l’allistament a l’Exèrcit.

Fundació de la Unió Catalanista

1889

El 1889 la Lliga de Catalunya va aconseguir que el Govern de Madrid retirés el projecte de Llei que anul·lava el Dret Civil Català. Aquest èxit va portar a la fundació de la Unió Catalanista.
La Unió Catalanista pretenia unir tots els gurps catalanistes sota un programa de tipus regionalista. Va obtenir el suport de la burgesia catalanista i de la Catalunya rural, no dominada pel moviment obrer internacionalista hegemònic a les àrees urbanes i industrialitzades.

Fundació de la Borsa de Bilbao

1890

Sufragi universal masculí

1890

Conservadors (Cánovas)

Period: 1890 to 1892

Reivindicació de la jornada laboral de 8 hores

May 1, 1890

Aranzel de 1891 (proteccionisme)

1891

Bases de Manresa

1892

El 1892 es van aprovar les Bases per a la Constitució Regional Catalana. Es recollien les idees catalanistes conservadores i tradicionalistes de la Unió Catalanista:
-Català com a única llengua oficial i càrrecs públics reservats als nascuts a Catalunya.
-Poder judicial i executiu propis i exclusius.
-Poder legislatiu per a unes Corts Catalanes (d’elecció corporativa) compartit amb el Rei.
-Exercit voluntari, cos d’ordre públic i moneda propis per a Catalunya

Liberals (Sagasta)

Period: 1892 to 1895

Grito de Baire (inici de la guerra de Cuba)

1895

Conservadors (Cánovas)

Period: 1895 to 1897

Guerra hispano-estatunitenca-cubana

Period: 1895 to 1898

Assassinat de Cánovas

1897

Liberals (Sagasta)

Period: 1897 to 1899

Desastre del 98

1898

Crisi de la Restauració

Period: 1898 to 1931

És una època marcada pel torn de partits, un problema econòmic, problemes colonials, moviment obrer, nacionalismes,...

Fundació de La Unió Regionalista

1899

El 1899 es va formar la Unió Regionalista, perquè Catalunya pugues assolir la seva autonomia política dins de l’Estat, i participar activament en la regeneració política i moral d’Espanya.

Tancament de caixes

1899

El govern va incomplir les promeses al catalanisme i va fracasar en les expectatives de regeneració política.
Com a protesta, es va iniciar el Tancament de Caixes (1899), un moviment de protesta de comerciants i botiguers de Barcelona contra els nous impostos i les taxes superiors a Madrid, amb la negativa de pagar les contribucions. Va acabar amb la declaració de l’estat de guerra per part del Govern.

Conservadors (Silvela)

Period: 1899 to 1901

Candidatura dels quatre presidents

1901

El 1901 en grup de la Unió Catalanista i del Centre Nacional Català va formar una coalició electoral coneguda com “Candidatura dels 4 presidents”. Va obtenir el triomf clar i va desbancar als partits dinàstics a Catalunya.

Liberals (Sagasta)

Period: 1901 to 1902

Regnat d'Alfons XIII

Period: 1902 to 1931

Torn de partits

Period: 1902 to 1912

Hi ha una voluntat més regeneracionista

Setmana tràgica

1909

Crisi del turnisme

Period: 1912 to 1923

Mancomunitat

Period: 1914 to 1923

Fa diverses accions en defensa de la llengua i la cultura catalanes. Dura fins al 1925, però es considera que s'acaba al 1923 perquè l'últim president és contrari a les idees de la mancomunitat.

Crisi 1917

1917

-Crisi militar: juntes de defensa
-Política: assemblea de parlamentaris
-Vaga

Crisi del sistema

Period: 1917 to 1923

Directori militar

Period: 1923 to 1925

Directori civil

Period: 1925 to 1930