-
El testament de Carles II el deixava com a successor, i per tant va ser proclamat rei d'Espanya.
-
Una aliança entre els països europeus (Casa d'Àustria, Gran Bretanya, Provínvies Unides,...) que s'oposava a Felip V. No el volien perquè un rei francès donaria massa poder a França.
El conflicte successori espanyol va passar a ser un problema internacional. -
-Política absolutista, com el model francès
-Política centralista, com el model castellà
-Pèrdua de poder en el context internacional
-Pactes de família (pactes entre borbons espanyols i francesos) -
Quan Carles II de la casa d'Àustria mor sense descendència, s'inicia una guerra pel tron espanyol entre Felip d'Anjou i Carles d'Àustria.
Tot i que Carles II va deixar al testament que volia que regnés Felip, hi havia una oposició, perquè un rei francès donaria massa hegemonia a França. A més, per a alguns espanyols (Corona d'Aragó), el model francès que Felip portaria era massa centralitzat. -
El pacte de Gènova va ser signat per Catalunya conforme entraven a la guerra de successió del bàndol de Carles d'Àustria.
Al començament havien donat suport a Felip perquè havia jurat respectar els furs catalans, però la seva violació, el passat antifrancès, i els forts impostos van fer que els catalans canviessin de bàndol. -
Victòria borbònica incontestable, degut a la qual les tropes austriacistes es van retirar i Felip V va avançar fins a recuperar Aragó, València i part de Catalunya.
-
L'emperador d'Àustria mor, i l'arxiduc Carles hereda el tron. Perilla l'equilibri eurpoeu si Carles es transforma en rei d'Espanya, ja que la casa Àustria tindria massa poder.
-
Posa fi a la guerra internacional. L'aliança de la Haia reconeixa Felip V com a rei d'Espanya a canvi d'algunes concessions territorials.
Gibraltar i Menorca a Gran Bretanya.
Milanesat, Flandes, Nàpols i Sardenya a Àustria. -
Segons aquesta llei les dones no podien regnar a Espanya.
-
La Junta dels tres braços va decidir oposar resistència als borbons encara que haguessin perdut el suport internacional
-
Un altre tractat que posava fi a la guerra de successió (internacional)
-
Després d'un llarg setge (gairebé 15 mesos), Barcelona cau en mans borbòniques
-
Repressió contra Catalunya per haver resistit al domini borbònic
-Pèrdua dels furs
-Abolició de les institucions d'autogovern
-Castellà = única llengua oficial
-Repressió cultural: tancament d'universitats
-Cadastre: nou impost
-Supressió de les vegueries (demarcació tradicional catalana) i establiment dels corregiments
-Aparició del capità general (representant del rei)
-Destrucció del barri de la Ribera i edificació de la Ciutadella, una fortificació militar amb canons apuntant a la ciutat -
No és important
-
Contra Anglaterra. Espanya hi va participar degut als pactes de família.
-
Despotisme il·lustrat: rei absolutista que accepta reformes per millorar la vida dels seus súbdits.
Ministres: Esquilache, Campomanes, Jovellanos, Floridablanca, Aranda,...
Reformes:
-Abolir els privilegis de l'Antic Règim
-Reformes econòmiques
-Reformes en educació
-Reformes urbanístiques
-Regalisme: control de l'Església per part de l'Estat -
Aixecament popular a Madrid contra les mesures del ministre Esquilache: neteja urbana, enllumenat, prohibició dels jocs d'atzar, barrets xambergs i capes llargues.
Carles III va destituir el ministre, frenar algunes reformes i abaixar el preu de productes de primera necessitat. -
Carles III els va fer fora, sota l'acusació de ser els instigadors del motí d'Esquilache.
-
-
-Ministres destacats: Floridablanca, Aranda, Godoy
-Règim absolutista
-Aldarulls populars (males collites, augment del preu del pà...)
-Política exterior molt marcada per la Revolució francesa
-Floridablanca: frontera intel·lectual amb França
-Aranda: obre la frontera
-Godoy: apropament a França -
L'execució de Lluís XVI va impulsar a Carles IV a unir-se a la coalició militar europea contra França, on havia esclatat la revolució francesa
-
Signen la pau amb França després de dos anys d'enfrentaments [Guerra Gran (1793-1795)]
-
Aliança amb França contra Gran Bretanya (era una amenaça a l'Atlàntic)
-
Napoleó força a Carles IV a declarar la guerra a Anglaterra
-
Espanya va ser derrotada pels anglesos a la batalla naval de Trafalgar, que va comportar la pèrdua de gairebé tota la flota espanyola
-
Pacte amb França d'invasió de Portugal i repartiment de la Corona portuguesa. Els espanyols havien de deixar passar els exèrcits francesos per Espanya cap a Portugal
-
Les tropes franceses que teòricament havien d'anar a portugal van començar a ocupar places estratègiques d'Espanya. Les autoritats espanyoles van acceptar la presència dels francesos
-
Cop d'estat de Ferran (fill del rei) i els seus partidaris, que exigien la destitució de Godoy (ministre) i la renúncia de Carles IV en favor del seu fill. Va ser motivat per la presència de tropes franceses a Espanya i la no-resposta del rei i el ministre.
Carles IV abdica i Godoy és empresonat -
Carles IV va demanar ajuda a Napoleó, i aquest va convocar els dos monarques a Baiona. Allà va obligar a Ferran VII a abdicar en favor del seu pare, que va abdicar en favor de Napoleó, que va cedir la corona al seu germà Josep I Bonaparte.
-
Primera derrota de l'exèrcit napoleònic (a Bailén - Jaen)
-
Evolució militar del conflicte 1a fase:
-Invasió francesa i resistència dels espanyols (barricades i resistència als setges)
-Tropes franceses detingudes al Bruc i derrotades a Bailen 2a fase:
-Napoleó intervé directament en la guerra
-Recupera el control
-Etapa de guerrilles 3a fase:
-Intervenció britànica
-Napoleó es va involucrar en una campanya contra Rússia i tenia una coalició internacional en contra. Perd tropes i en retira d'Espanya.
-Josep I Bonaparte abandona el país -
Escriu l'Estatut de Baiona, una carta atorgada ("constitució" escrita pel rei)
Mesures liberals:
-Abolició dels gremis
-Abolició de la inquisisció
-Reforma educativa
-Divisió de poders
-Sufragi
-Sobirania nacional -
Formats per:
-Partidaris de l'Antic Règim
-Església
-Liberals espanyols que no volen un rei estranger
Les Juntes prenen el poder i s'estableix un Consell de Regència mentre no hi hagi un rei estranger.
Escriuen la Constitució de 1812 (a les Corts de Cadis), la primera Constitució liberal d'Espanya, encara que mai va ser aplicada perquè el govern que la va promulgar no era l'oficial. -
El poble s'aixeca contra el nou rei francès
-
Comença la guerra per la Independència espanyola dels francesos
-
Es van afusellar als madrilenys sublevats a l'inici de la guerra
-
Els francesos són derrotats a Arapiles
-
Les corts de Cadis escriuen la Constitució de 1812, anomenada "La Pepa". Va ser la primera constitució liberal espanyola.
-Sobirania nacional
-Divisió de poders
-Sufragi universal masculí
-Igualtat davant la llei
-Drets individuals
-Catolicisme
No es va arribar a aplicar perque el govern que la va promulgar no era l'oficial -
Els francesos són derrotats a Vitòria
-
Josep I abandona el país davant la derrota dels francesos
-
Tractat entre Napoleó i Ferran VII segons el qual les tropes franceses es retiraven d'Espanya, Ferran VII era proclamat rei, es feia un acord comercial amb França (se'ls permet comerciar amb Amèrica) i es garanteix protecció als afrancesats
-
Les tropes franceses es retiren d'Espanya després de la guerra
-
El rei accepta la proposta dels conservadors, i es retorna a la monarquia absoluta, repressió, abolició de les corts,...
-
Decret en el que accepta el manifest dels perses
-
Recupera el tron quan acaba la guerra d'Independència. El seu regnat es divideix en:
-Sexenni absolutista
-Trienni liberal
-Dècada ominosa -
Crisi econòmica i demogràfica deguda a la postguerra
Divisió ideològica
-Conservadors -- manifest dels perses
-Liberals (innovadors i renovadors) -- Constitució de 1812
El rei accepta el manifest dels perses al decret de València
Pronunciaments dels liberals -
Després de diversos pronunciaments (revoltes militars liberals), el del coronel Rafael de Riego triomfa i comença el trienni liberal.
-
-Ferran VII jura la Constitució de 1812
-Instauració de mesures liberals
-Fracàs del trienni liberal degut a:
-Descontentament dels camperols per haver de pagar impostos
quan hi ha males collites
-Actitud del rei (demana ajuda internacional per restaurar
l'absolutisme
-Divisió dels liberals
-Grups liberals:
-Doceañistas: moderats (via pacífica)
-Veinteañistas: exaltats (via violenta) -
Tot i haver acceptat el liberalisme, el rei va demanar ajuda a la Santa Aliança, una coalició de països absolutistes europeus. Van venir a Espanya a restaurar l'absolutisme.
-
-Tornada al abdolutisme, pero amb cert reformisme liberal.
-Oposició: liberals i realistes
-Problema successori, es casa per quarta vegada amb Maria Cristina de Nàpols. -
Revolta dels absolutistes més conservadors (realistes), que creien que el rei s'havia allunyat dels ideals absolutistes i que era massa liberal. Presenten un nou candidat al tron, Carles Maria Isidre
-
-
Ferran VII anula la llei Sàlica perquè no té cap fill i creu que la seva dona podria estar embaraçada d'una nena. Així la seva filla podrà regnar.
-
-
Quan Ferran VII està malalt, l'obliguen a anular la pragmàtica sanció, pero quan es recupera aquesta torna a entrar en vigor.
-
Ferran VII mor, i la seva filla Isabel II passa a ser l'hereva del tron
-
Es viu un procés de construcció d'un règim liberal, com a reacció a l'invasió Napoleònica i a la mort de Ferran VII -Monarquia parlamentària: el govern és portat pels polítics, i la reina té una funció representativa (el rei regna, però no governa)
-Selecta minoria controla la vida política
-Intel·lectuals
-Classes benestants
-Militars -
La reina no era prou gran per regnar, així que es van designar uns regents
-Maria Cristina de Nàpols
-Espartero -
Maria Cristina de Nàpols, mare de la reian, actua com a regent
Regnen liberals, ja que és el que convé més a la reina
--Període de transició (moderats)--
-Cea Bermúdez: massa conservador
-Martínez de la Rosa: Estatuto Real
--Període de ruptura (progressistes)--
-Mendizábal: desamortització
-Calatrava: Constitució de 1837
--Retorn dels moderats--
-Paralització de les reformes progressistes El 1840 fan fora a Maria Cristina, degut als canvis de govern i la seva mala premsa. -
Els carlins presenten a Carles Maria Isidre com a candidat al tron (autoproclamat Carles V).
No reconeixen la pragmàtica sanció.
La seva ideologia es basava en: catolicisme, absolutisme i furs
Aquestes tres idees els van garantir seguidors a les regions amb furs (Catalunya, València, Aragó, País Basc,...
Triomfa a la zona rural, ja que a la ciutat viu la burgesia, que és liberal
Oposició: Isabelins o Cristins -
Entre 1833 i 1843 es van produir revoltes a diverses ciutats catalanes, sobretot a Barcelona,
anomenades bullangues, de caràcter insurreccional i amb un fort contingut social, i també contra la política uniformitzadora del Govern. El cicle de “bullangues” de 1842 – 1843 va acabar amb el bombardeig de Barcelona ordenat pel govern del general Espartero. -
Martínez de la Rosa escriu una carta atorgada, pero no té massa bona resposta.
Pressió dels progressistes -
Ludisme: la destrucció de les màquines per protestar per l’explotació que patien els obrers. El primer atac ludita a Espanya va ser el 1835 en contra de la fàbrica Bonaplata a Barcelona. El ludisme era un moviment espontani i desorganitzat, i es van adonar que necessitaven organitzarse per aconseguir els seus objectius.
-
Mendizábal decreta la desamortització dels béns eclesiàstics.
S'expropiaven les terres i es subhastaven per a finançar la guerra.
Estaven atacant l'Església, un estament privilegiat, i així guanyant adeptes al liberalisme.
Alguns nobles i burgesos van comprar les terres, així que els camperols no van beneficiar-se'n. -
Calatrava escriu una Constitució liberal de tipus progressista
-
Final de la primera guerra carlina
-
Es creen associacions d’ajuda mutua o de socors en les que els obrers creaven una caixa de resistència amb diners per si els necessitaven (vaga, malaltia,...). La primera va ser l’associació de teixidors de Barcelona
-
-Etapa progressista
-Mesures liberals lliurecanvistes
-Crisi en la indústria catalana
-Espartero es troba amb el rebuig del seu propi partit
-Degut al seu caràcter autoritari, progressistes i moderats l'acaben fent fora en un pronunciament dels moderats
-Exili d'Espartero i fi de les regències -
Espartero aplaca els aixecaments a Barcelona deguts a la crisi en la indústria catalana
La crisi venia perquè la indústria catalana estava començant a sorgir, i sense proteccionisme ningú els comprava teixits perquè els estrangers eren més barats.
Espartero bombardeja Barcelona desde Montjuïc -
Moviment reformista. Va ser el primer aixecament popular contra l'Estat liberal. Es va sufocar la revolta.
Aquests enfrontaments van significar la fallida del sistema progressista i que els moderats aconseguissin difinitivament el poder a la darreria del 1843. Davant l'inconvenient de nombrar una nova regència, les Corts van avançar la majoria d'edat d'Isabel II i la van nombrar reina als tretze anys. -
Durant els anys de la majoria d'edat de la reina Isabel II
-Dècada moderada (1844-1854)
-Bienni progressista (1854-1856)
-Bienni moderat (1856-1858)
-Unió liberal (1858-1863)
-Etapa final (1863-1868) -
Liderada per Narváez
Característiques:
-Control social
-Militarització
-Centralisme
-Autoritarisme
Reformes:
-Administratives (governadors civils, alcaldes triats per la corona)
-Creació de la Guàrdia civil
-Concordat (acord) amb el Vaticà
-Constitució de 1845
Oposició
-Carlins (segona Guerra carlina)
-Progressistes (Aparició del partit demòcrata)
Final amb la Vicalvarada i el manifest de Manzanares -
Constitució moderada, amb més poder a la corona i menys llibertats individuals
-
Simplificació i racionalització del sistema fiscal
Extensió dels impostos a tota la població -
Isabel és casada amb el seu cosí
-
A la zona catalana dels prirneus (guerra dels matiners)
Origen
-Fracàs dels intents de casar Isabel II amb el pretendent carlí
Carles Lluís de Borbó (Carles VI)
-Protesta per l'impost de consums
-Protesta per les quintes: havies de paticipar en el tema militar a no
ser que paguessis
Derrota carlina el 1849 -
-
Apareix el partit demòcrata, format per la secció més progressista dels progressistes
-
-
-
Pronunciament de O'Donell, un moderat descontent
-
Havien de ser permeses pel govern, i només ho estaven quan els progressistes estaven al govern. La primera vaga és el 1854, és anomenada vaga de les selfactines (unes màquines automàtiques de filar), i la vaga era en contra d’aquestes màquines.
-
Líder: Espartero
Mesures:
-Retorn a la Constitució de 1837 i preparació d'una nova
-Desamortització civil de Madoz (terres de la noblesa i
municipals). No s'arriba a aplicar degut als canvis de govern
ràpids
-Llei de Ferrocarrils: intenta impulsar la xarxa ferroviària i incentivar
l'economia
Conflictivitat social (vagues, protestes obreres,...)
Espartero dimiteix
-Al ser només dos anys, s'intenten fer moltes mesures per reformar el govern, però gairebé no hi ha temps per aplicar-les -
-
Provocada per la dura repressió que hi havia hagut durant la vaga de les selfactines el 1854
-
-
-
Líder: Narváez
Mesures:
-Retorn a la Constitució de 1845
-Paralització de les desamortitzacions
-manca d'idees noves -
Nou partit polític, creat per O'Donell. Uneix progressistes i moderats (els de centre)
Mesures
-Moderat en política (Constitució de 1845)
-Liberal en economia (creixement indústia tèxtil a Catalunya, Expansió del ferrocarril, entitats financeres,...)
-Campanyes internacionals (Mèxic, Marroc, Cotxinxina): creia que Espanya recuperaria prestigi si participava en campanyes internacionals (despessa econòmica)
Dificultats:
-Endeutament
-Manca d'un programa polític concret
-Crisi dins la Unió liberal -
Líder: Narváez
Caracterísitiques:
-Autoritarisme
-Centralisme
-Repressió
Dificultats
-Crisi econòmica (Amèrica estava en guerra i no es podia comerciar)
-Protestes socials
-Organització dels grups opositors: preparació d'una revolució per enderrocar la reina -
Pacte de l'oposició al govern (progressistes, demòcrates i republicans) per enderrocar la reina
-
Ratificació del pacte d'Ostende
-
El 1868, amb la revolució que foragità la monarquia d’Isabel II, es va fundar el Partit República Democràtic Federal, liderat per Francesc Pi i Margall, i que va tenir una forta implantació a Catalunya, València i les Balears. Tenia una ideologia progressista, democràtica i federalista.
Defensava la constitució d’Estats independents i sobirans per a cada nació ibèrica, i la configuració d’una República federal Espanyola per la unió voluntària i solidària
d’aquests Estats. -
Deguda a la crisi econòmica i política
Posa fi al regant d'Isabel II -
-
Liberalització del sector
Concessions per a l'explotació de mines
Entrada de capital estranger
Augment de la producció: exportació -
-
Prim i Serrano agafen el poder
S'escriu la constitució de 1869
Espanya serà un regne, Serrano passa a ser regent i Prim cap de govern. -
Constitució liberal en la que es decideix que Espanya serà una monarquia parlamentària
-Sufragi universal
-Separació de l'estat i l'església
-Llibertat religiosa
-La Constitució més liberal fins al moment -
Es funda el primer sindicat a Espanya
-
El 1869 es signa el Pacte Federal de Tortosa entre els republicans
de Catalunya, Aragó, València i Balears. -
Valentí Almirall és considerat el pare del catalanisme. Era militant de PRDF i va fundar i dirigir el diaro El Estado Catalán, entre 1869 i 1873. Aquest diari exercia com a portaveu del republicanisme federal.
-
Es funda a Espanya una filial de l'Associació Internacional de Treballadors.
Defensaven la revolució social, la vaga, la lluita. Hi ha conflictes interns entre anarquistes i socialistes, ja que uns defensaven la vida política i els altres no. -
Monarquia parlamentaria
Dificultats
-Tercera guerra carlina (1872-1876)
-Guerra de Cuba
-Inestabilitat política (oposició dels republicans)
Amadeu de Savoia marxa (febrer 1873)
Es proclama la República -
En el segon congrés de la FRE (1872) es van fer molt evidents les divisions ideològiques. A l’AIT va passar el mateix, i es van expulsar els anarquistes. En canvi, a la FRE es van expulsar els marxistes. A partir d’aquí, cada grup segueix el seu camí per separat.
-
Presentaven a Carles VII com a rei d'Espanya
Defensaven
-Furs
-Tradició
-Catolicisme -
Degut a la gran problemàtica (sobretot interna), Amadeu de Savoia renuncia a la corona
-
Dificultats
-Els republicans eren una força minorotària
-Divisió (republicans)
-República federal: cada estat té les seves lleis i hi ha un
president comú
-República unitària: govern central fort
-Segueixen la tercera guerra carlina i la insurrecció cubana
-Preparació d'una nova constitució
-Cantonalisme: insurrecció popular republicana. Volen lliure assiciació de persones en cantons (aplicar l'estructura federal desde baix) 4 presidents
-Figueres
-Pi i Margall
-Salmerón
-Castelar -
Posa fi a la Segona República
El poder passa a mans d'una coalició d'unionistes i progressistes, liderada per Serrano. -
Alfons XII accepta esdevenir rei d'Espanya
-
-
-Es prepara la forma política que es voldrà
-Tornar a la monarquia és l'objectiu
-Cánovas del Castillo prepara el retorn dels borbons (Alfons XII)
-Manifest de Sandhust: Alfons XII accepta ser rei d'Espanya -Pronunciament del general Martínez Campos
-Fi del Sexenni democràtic -
-
-
-
-
-
-
Es funda el PSOE en la clandestinitat el 1879 a Madrid. Era un partit socialista fundat per Pablo Iglesias. Tenen idees marxistes i defensen els drets dels obrers. Són partidaris de la lluita i de la revolució social. El partit neix amb la voluntat d’ocupar escons i formar part de la vida política (en teoria són republicans). Demanen el sufragi, el dret a asociar-se, el dret a fer vaga, el dret a manifestar-se, el dret a reunir-se, millores salarials, millores en la jornada laboral.
-
-
El 1880 es va celebrar el primer congrés catalanista. En aquest congrés es van aplegar les tendències del catalanisme de l’època, del republicanisme federal i dels sectors intel·lectuals de La Renaixença. Es va arribar a tres grans acords polítics:
-Defensa del dret civil català.
-Creació de l’acadèmia de la llengua catalana.
-Creació del centre català com a entitat permanent per coordinar el moviment catalanista. -
Els anarquistes funden la Federació de Treballadors de la Regió Espanyola el 1881, un sindicat anarquista. És un moviment dins la tendència anarcosindicalisme. L’anarquisme arrela a Catalunya i entre el camperolat andalus. Opten per una acció més violenta i no volen participar en la vida política.
Defensen la propaganda pel fet i l’acció directa. El que ells defensaven es reivindicava amb accions, sobretot atemptats violents. -
El 1881 va trencar amb el PRDF, i va centrar el seu discurs en el catalanisme polític de signe progressista. Les seves idees principals eren les següents:
-Regeneració política i moral d’Espanya passant per la descentralització i el reconeixement de la identitat nacional catalana.
-Federació voluntaria dels pobles ibèrics
-Model federal i democràtic com a solució. S’allunya dels postulats tradicionalistes i del lligam amb l’església catòlica propis del catalanisme més conservador -
-
El 1883 es va celebrar el segon congrés catalanista, en el que es va concloure en la importància d’establir una vida política catalana pròpia, es va defensar el proteccionisme econòmic i el manteniment del dret civil català. Es van produir fortes discrepàncies ideològiques que van portar a la seva clausura. Tot i el fracàs del segon congrés, el Centre Català va convocar una Assemblea el 1885 a Barcelona amb la presència de les principals forces econòmiques, socials, polítiques i culturals.
-
Quan finalitza el sexenni democràtic, s’inicia la restauració borbònica, en la que s’implanta el sistema canovista. El republicanisme federalista perd suport i presència a Catalunya. Tot i això, el 1883, el Partit Republicà Democràtic Federal va celebrar un congrés a Barcelona en el que es va elaborar un projecte de Constitució de l’Estat Català dins la Federació Ibèrica (caràcter fortament democràtic, pactista i descentralitzat).
-
-
-
El principal acord d’aquesta assemblea de 1885 fou la redacció i presentació al Rei d’un document que recollís les demandes i expectatives del moviment catalanista. Aquest document: el Memorial de Greuges, va ser el primer gran acte polític unitari del catalanisme i va aconseguir recollir les principals reivindicacions catalanistes (defensa del proteccionisme econòmic, defensa del dret civil català, etc).
-
-
Aprovació del programa més avançat del partit liberal (llibertat d'associació, llei de sufragi universal de 1890...).
-
El PSOE va tenir un diari, anomenat El Socialista, que es va fundar el 1886, era l’encarregat de difondre aquestes idees marxistes.
-
Es publica Lo Catalanisme, el llibre on Valentí Almirall exposa les seves idees al voltant del catalanisme.
-
-
El 1887 va néixer la Lliga de Catalunya, formada pels sectors més conservadors del Centre Català i el Centre Escolar Catalanista. Era l’opció del catalanisme conservador propi d’una burgesia que començava a allunyar-se dels partits dinàstics. Defensava:
-L’Exposició Universal de Barcelona de 1888.
-Proteccionisme.
-Manteniment del Dret Civil Català.
-Català com a llengua oficial a Catalunya.
-Bones relacions amb altres regions de l’Estat.
-Obertura a presentar-se a les eleccions (politicisme). -
La UGT (unió general de treballadors). Era un sindicat fundat el 1888 que reivindicava millores de les condicions de la classe treballadora. Tenien idees marxistes. S’organitzava en diferents oficis.
-
El Vigatanisme era un corrent del catalanisme conservador fortament vinculat a l’Església Catòlica.
El 1888 es va enviar un missatge a la Reina Regent. Recollia les aspiracions polítiques del catalanisme conservador. Demanava l’autonomia política de Catalunya i una relació confederal amb l’Estat, i prenia com a model i referència el passat medieval i la monarquia austrohongaresa. També demanava l’oficialitat del català, el dret civil català i la voluntarietat de l’allistament a l’Exèrcit. -
El 1889 la Lliga de Catalunya va aconseguir que el Govern de Madrid retirés el projecte de Llei que anul·lava el Dret Civil Català. Aquest èxit va portar a la fundació de la Unió Catalanista.
La Unió Catalanista pretenia unir tots els gurps catalanistes sota un programa de tipus regionalista. Va obtenir el suport de la burgesia catalanista i de la Catalunya rural, no dominada pel moviment obrer internacionalista hegemònic a les àrees urbanes i industrialitzades. -
-
-
-
-
-
El 1892 es van aprovar les Bases per a la Constitució Regional Catalana. Es recollien les idees catalanistes conservadores i tradicionalistes de la Unió Catalanista:
-Català com a única llengua oficial i càrrecs públics reservats als nascuts a Catalunya.
-Poder judicial i executiu propis i exclusius.
-Poder legislatiu per a unes Corts Catalanes (d’elecció corporativa) compartit amb el Rei.
-Exercit voluntari, cos d’ordre públic i moneda propis per a Catalunya -
-
-
-
-
-
-
-
És una època marcada pel torn de partits, un problema econòmic, problemes colonials, moviment obrer, nacionalismes,...
-
El 1899 es va formar la Unió Regionalista, perquè Catalunya pugues assolir la seva autonomia política dins de l’Estat, i participar activament en la regeneració política i moral d’Espanya.
-
El govern va incomplir les promeses al catalanisme i va fracasar en les expectatives de regeneració política.
Com a protesta, es va iniciar el Tancament de Caixes (1899), un moviment de protesta de comerciants i botiguers de Barcelona contra els nous impostos i les taxes superiors a Madrid, amb la negativa de pagar les contribucions. Va acabar amb la declaració de l’estat de guerra per part del Govern. -
-
El 1901 en grup de la Unió Catalanista i del Centre Nacional Català va formar una coalició electoral coneguda com “Candidatura dels 4 presidents”. Va obtenir el triomf clar i va desbancar als partits dinàstics a Catalunya.
-
-
-
Hi ha una voluntat més regeneracionista
-
-
-
Fa diverses accions en defensa de la llengua i la cultura catalanes. Dura fins al 1925, però es considera que s'acaba al 1923 perquè l'últim president és contrari a les idees de la mancomunitat.
-
-Crisi militar: juntes de defensa
-Política: assemblea de parlamentaris
-Vaga -
-
-