-
El Tractat de Fontainebleau va ser signat el 27 d'octubre de 1807 a la ciutat francesa de Fontainebleau entre Manuel Godoy i Napoleó Bonaparte. En ell s'estipulava la invasió militar conjunta franc-espanyola de Portugal aliada del Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda i es permetia per a això el pas de les tropes franceses per territori espanyol
-
LA GUERRA DE LA INDEPENDÈNCIA va tindre dos grans apartats destacats. La crisi del regnat de Carles IV i la guerra contra frança
LES CORTS DE CADIS es destaquen la compocició i la tasca de les cortsi la constitució de cadis -
La independència de les colònies americanes va estar destacat per 4 fets. La rebel.lió de Mèxic, República de la Gran Colòmbia, conferència de Guayaquil i la batalla d'Ayacucho
-
El Motí d'Aranjuez va ocórrer entre el 18 i el 19 de març de 1808 pels carrers d'aquesta localitat madrilenya. El motí es va desencadenar en protesta per la política de Manuel Godoy, «favorit» de Carles IV. El resultat del mateix va ser que Godoy va ser capturat i que el rei Carles IV va abdicar el 19 de març la Corona d'Espanya en favor del seu fill el Príncep d'Astúries Fernando, que regnaria amb el nom de Ferran VII.
-
La batalla de Bailèn es va lliurar durant la Guerra de la Independència Espanyola i va suposar la primera derrota en camp obert de la història de l'exèrcit napoleònic. Va tenir lloc el 19 de juliol de 1808 al costat de la ciutat de Jaén de Bailèn. Va enfrontar a un exèrcit francès d'uns 21 000 soldats al comandament del general Dupont amb un altre espanyol més nombrós (uns 27 000) a les ordres del general Teodoro Reding.
-
La guerra de la independència tingué conseqüències polítiques. L'absència de la família reial deixà a Espanya un buit de poder on crearen juntes per organitzar la lluita. Posteriorment, es va crear la Junta Central Suprema i al 1810 aquests crearen les corts constituents on es reuniren en cadis.
En les corts es diferenciaren 3 grups diputats liberals, els absolutistes i alguns americans.
L'obra legislativa de les corts de Cadis va establir els basis de l'Espanya contemporània -
La guerra per la independència mexicana va iniciar el dia 16 de setembre de 1810, fins a l'entrada de l'Exèrcit Trigarante a la Ciutat de Mèxic, el dia 27 de setembre de 1821.
Va acabar amb la victòria insurgent trigarante i Independència de l'Imperi Mexicà (actual Mèxic) per la signatura de l'Acta d'Independència de l'Imperi Mexicà. Això va provocar que Espanya perdés el seu principal Virregnat -
La primera constitució espanyola es va aprovar el 19 de març de 18012 hon es reconeixia la sobirania nacional (el poder resideix en la nació), establia una monarquia moderada hereditària (rei promulgava les lleis) , adoptava el principi de la divisió de poders (legislatiu, executiu y judicial) i establia la religió catòlica
També es van reconéixer importants drets, com la igualtat devant lo llei -
REGNAT DE FERRAN VII va tindre dos grans apartats destacats. La crisi del regnat de Carles IV I la guerra contra frança
-
Ferran VII va tornar a Espanya al març de 1814. A la seua arribada, un grup de diputats absolutistes li va lliurar el manifest dels perses. Poc després, el monarca va decretar l'abolició de la constitució de 1812 i començà a governar com un rei absolutista.
Els liberals van ser empresonats o exiliats. Amb el suport d'una part de l'exèrcit, tractaren de restaurar el liberalisme mitjançant pronunciaments -
El manifest dels Perses va ser un document subscrit el 12 d'abril de 1814 a Madrid per seixanta-nou diputats al capdavant dels quals es trobava Bernardo Mozo de Rosales i pel qual es demanava a Ferran VII el retorn a l'Antic Règim i l'abolició de la legislació de les Corts de Cadis, just quan el rei acabava de tornar de l'exili i es trobava a València.
-
La república de gran Colòmbia, creada per Simó Bolívas, estava formada per les actuals Colòmbia, Panamà, Veneçuela i Equador, que va concebre com a germen dels futurs Estats Units de l'Amèrica del sud. Aquest projecte només va preveure fins a la seua mort
-
En 1820 triomfa el pronunciament liberal dirigit pel coronel Riego, que va proclamar la constitució de 1812 a "Las Cabezas de San Juan". El rei va haver de jurar la constitució, alliberar els liberals empresonats i convocar les corts. A més, es restauraren les reformes que s'havien aprovat a les Corts de Cadis.
I van aparèixer problemes entre els liberals moderats (partidaris de reformes suaus) i els liberals exaltats (defensaven l'aplicació de la constitució de Cadis) -
L'entrevista de Guayaquil va ser una trobada de caràcter privat ocorregut en dues dates contínues, el 26 i 27 de juliol de 1822, entre José de Sant Martí i Simó Bolívar a la ciutat de Guayaquil.
L'objectiu principal d'aquesta conferència era definir com es culminaria la guerra d'independència, atés que els realistes s'estaven reorganitzant. I què hauria de passar amb els nous països independents per a assegurar i consolidar la independència sud-americana -
La batalla d'Ayacucho va significar la consolidació de la independència de la República del Perú.
Es va desenvolupar el 9 de desembre de 1824 al Perú i la victòria dels patriotes va suposar la desaparició del contingent militar realista més important que seguia en peus, i va segellar la independència del Perú amb una capitulació militar que va posar fi a la resistència de les tropes del Virregnat del Perú. -
La Pragmàtica Sanció de 1830 va ser aprovada per Ferran VII d'Espanya el 29 de març de 1830 que va venir a promulgar la Pragmàtica de 1789, aprovada per les Corts d'aquell any a instàncies del rei Carles IV. Amb aquesta Pragmàtica Sanció de 1830 aprovava que les dones podien regnar si no tenien germans homes.
-
La primera guerra carlista va ser una guerra civil que es va desenvolupar a Espanya entre 1833 i 1840 entre els carlistes, partidaris de l'infant Carles Maria Isidre de Borbó d'un règim absolutista, i els isabelins o Cristines, defensors d'Isabel II i de la regent Maria Cristina de Borbó, el govern de la qual va ser originalment absolutista moderat i va acabar convertint-se en liberal per a obtenir el suport popular.
La guerra va acabar amb la derrota carlina -
Quan al 29 de setembre de 1833 va morir Ferran VII, la vídua, la reina Maria Cristina, es va fer càrrec del govern, ja que Isabel, la seua filla, era menor d'edat.
-
La regència de Maria Cristina de Borbó constitueix el primer període de la minoria d'edat d'Isabel II d'Espanya, durant el qual la seua mare Maria Cristina de Borbó-Dues Sicília va assumir les funcions corresponents a la Corona (1833-1840) i va haver de fer front a la primera guerra carlista desencadenada pels partidaris de Carles Maria Isidre
-
L'objectiu de la desamortització de Mendizábal era la d'obtenir capital per a la guerra enfront dels carlistes. No obstant això, hi havia una estratègia darrere que buscava fer inversions en terres que per al moment eren improductives.
El primer decret es du a terme en 1836, durant la regència de Maria Cristina, i va ser impulsat pel ministre Mendizábal. En aquest decret es van desvincular els béns de la noblesa i clergat, que van passar a ser propietat privada dels nobles i de l'Església. -
La regència de Espartero va ser l'últim període de la minoria d'edat d'Isabel II d'Espanya, així anomenat perquè, després del triomf de la revolució de 1840 que va posar fi a la regència de María Cristina de Borbó, mare de la futura reina Isabel II, el general Espartero va assumir la regència en el seu lloc. Va acabar en 1843, quan un moviment militar i cívic encapçalat d'una banda del Partit Progressista i Moderat, va obligar a Espartero a marxar a l'exili.
-
EL REGNAT D'ISABEL II van destacar 5 fets importants.
La regència de Maria Cristina, la seua mare, la desmortització de Mendizábal, la regència d'Espartero, el pronunciament de Vicávaro i el govern de la Unió Liberal -
L'estat es va organitzar de forma centralista.
La política ultraconservadora del govern provocà la radicalització dels progressistes i l'escissió dels demòcrates que defensaven el sufragi universal masculí, i dels republicans, que desitjaven la proclamació de la república. En 1854, el pronunciament de Vicálvaro, dirigit per O'Donnell i amb el suport d'alguns moderats i els progressistes, posà fi a aquestes etapes. -
Els governs de la Unió Liberal constitueixen el tercer període del regnat d'Isabel II d'Espanya comprés entre el bienni progressista i la crisi final de la Monarquia isabelina. Està caracteritzat pel govern de la Unió Liberal del general Leopold O'Donnell. El "govern llarg" d'O 'Donnell de 1858 a 1863 va constituir l'etapa de major estabilitat política del regnat d'Isabel II, sent el tercer govern de més llarga durada de la història contemporània d'Espanya.
-
DDurant els últims anys del regnat d'Isabel II es va viure una greu crisi.
Hi hagué revoltes, tant la burgesia com els militars es distanciaren del règim a causa de l'autoritarisme del govern ... Va fer que la reina cada vegada fora més impopular.
L'any 1866, progressistes, demòcrates i republicans signaren el pacte d'Ostende, en què van acordar enderrocar Isabel II i democratitzar la vida política espanyola. -
en el SEXENNI DEMOCRÀTIC es van destacar 6 fets importants, el pacte d'Ostende, revolució Gloriosa, regnat d'Amadeu I, la primera República, la guerra de Cuba i el pronunciament de Martínez Campos
-
En 1866 tingué lloc un pronunciament per deposar Isabel II, liderat pels generals Serrano i Prim.
Paral·lelament, es crearen juntes revolucionàries per controlar les províncies i les ciutats. Aquesta revolució, coneguda com La Gloriosa, triomfà ràpidament i la reina es va veure obligada a abandonar Espanya -
La guerra de Cuba havia començat en 1868 pel descontentament de la població criolla, que rebutjava l'opressió econòmica d'Espanya i desitjava participar en el govern de l'illa. Els revoltants van ser ajudats pels Estats Units.
El conflicte finalitzà al 1878 amb la pau de Zanjón -
Les corts elegiren al rei Amadeu de Savoia, que arriba a Espanya poc després de l'assassinat del general Prim, principal defensor de la seua candidatura.
Va ser un rei democràtic, però va haver de fer front a l'oposició dels monàrquics, l'Església i els republicans. Gran part de la població el rebutja, perquè era estranger, i davant no poder superar la guerra de Cuba i una nova guerra carlina, abdicà. -
Després de l'abdicació d'Amadeu I, les corts proclamaren la Primera República espanyola. Aquesta només va durar nou mesos, en què tingué quatre presidents: Pi i Margall, Salmerón i Castelar, i hagué de fer front a greus problemescom l'esclat del moviment cantonalista.
-
En la RESTAURACIÓ es van destacar 3 fets importants.
Entre elles, la Constitució de 1876, l'aprovació del sufragi universal masculí y la fundació del PSOE -
Es coneix com a pronunciament de Sagunt o pronunciament de Martínez Campos al pronunciament fet pel general Arseni Martínez Campos a Sagunt el 29 de desembre de 1874, que va suposar la Restauració borbònica a Espanya i la fi del Sexenni Democràtic i de la Primera República Espanyola.
-
La Constitució espanyola de 1876 va ser promulgada per Antonio Cánovas del Castell i va ser la base de la Restauració borbònica.
La constitució intentà ser conciliadora. Per satisfer els progressistes i els demòcrates va incloure una àmplia relació de drets i llibertats, mentre que per a satisfer els moderats, proclamà la confessionalitat d'estat i la sobirania compartida entre les corts i el rei. -
La Història del Partit Socialista Obrer Espanyol es va fundar el 2 de maig de 1879 per un grup de treballadors i intel·lectuals, encapçalats pel tipògraf Pablo Iglesias.
Es va fundar clandestinament entorn de 25 persones.
El primer programa del nou partit polític va ser aprovat en una assemblea de 40 persones, el 20 de juliol d'aquest mateix any. -
El sufragi masculí va ser un estat en la revolució de la democràcia que es va situar entre el sufragi censatari, que era el que tenia en compte determinats aspectes i el sufragi universal. Amb el sufragi masculí podia votar la totalitat dels homes que compliren els 18 anys.