-
Aixecament popular motivat per les intrigues d'un grup d'aristòcrates lleials a Ferran VII en contra del poder del valgut del Rei Manuel Godoy i pel descontentament de les classes populars per les conseqüències de la batalla de Trafalgar i la possible ocupació dels francesos.
-
El poble de Madrid s'aixeca en armes contra els francesos donant lloc a l'inici de la Guerra de la Independència Espanyola.
-
Napoleó proclama al seu germà Josep I Bonaparte com rei d'Espanya. El 7 de juliol jura la Constitució de Baiona i el 25 de juliol és proclamat Rei a Madrid.
-
Es proclama a Cadis la Constitució Espanyola de 1812, també anomenada "la Pepa" pel dia de Sant Josep. S'estableixen el sufragi universal, la sobirania nacional, la separació de poders i la monarquia constitucional.
-
Ferran VII promulga un decret en el qual es restableix la monarquia absoluta i es declara nul·la la Constitució de Cadis que es nega a jurar.
-
S'inicia el Trienni Liberal fins al 1823. Després de l'ocupació del Palau Reial de Madrid, s'aconsegueix que Ferran VII signi un Manifest a la Nació, després del suport de les Juntes Revolucionàries a Del Riego, en el qual diu: "Marxem francament, i jo el primer, per la senda constitucional ".
-
La Santa Aliança composta per Prússia, Àustria, Rússia i França decideix acudir en defensa del Rei espanyol Fernando VII. S'envia a Espanya una tropa de 95.000 soldats francesos (Els 100 Mil Fills de Sant Lluís) al comandament de Luis Antonio de Borbó, Duc d'Angulema. S'acaba així el Trienni Liberal i s'inicia l'anomenada Dècada Ominosa "en què es va restaurar l'absolutisme.
-
Dècada Ominosa del segon regnat de Ferran VII.
-
Mor Ferran VII. La seva descendència són la seva filla Isabel que té llavors 3 anys i Luisa Fernanda. El seu germà menor, l'Infant Carles Maria Isidre de Borbó, reclamarà per si la corona espanyola. La mare de Ferran VII, Maria Cristina de Borbó-Dues Sicilias hereta el tron en nom de la seva filla Isabel com a Regent d'Espanya. Les seves primeres mesures van ser una amnistia per a tots els detinguts per les seves idees polítiques, entre ells els afrancesats i la reobertura de les universitats.
-
A Aragó i Catalunya es va veure com una oportunitat de recuperar els seus drets forals, perduts després de la Guerra de Successió Espanyola. La jerarquia eclesiàstica es va mantenir ambigua, encara que una part important del clergat es va unir als carlins. A l'altre bàndol, els liberals i moderats es van unir per donar suport a Maria Cristina ia la seva filla Isabel. Controlaven les principals institucions de l'Estat, la majoria de l'exèrcit i totes les ciutats importants.