-
Difusió dels principis de llibertat i igualtat de la Revolució francesa, i també la proclamació de la independència dels Estats Units.
-
Període on Cares IV va governar Espanya.
Tènia un regnat que va estar marcat per la feblesa i la falta de lideratge, i això va contribuir a la decadència del poder monàrquic i al desencadenament de la crisi política i social que va culminar en la Guerra d'Independència d'Espanya contra Napoleó. -
S'enfronta l'Espanya de Carles IV contra la jove república francesa.
La guerra es va desencadenar quan la França revolucionària va declarar la guerra a Espanya perquè es va aliar amb Gran Bretanya, i aquestes s'oposaven a la Revolució Francesa. La guerra va tenir com a objectiu principal el control del territori del Rosselló. -
Feblesa de la monarquia espanyola,que havia perdut part de la seva armada en la derrota de Trafalgar i havia patita la invasió napoleònica
-
Va permetre que les tropes franceses travessessin ESpanya per enviar Portugal, aliada dels britànics. -
Es van formar guerrilles* per fustigar els francesos. -
En va resultar la dimissió de Godoy i l'abdicació del rei en el seu fill Ferran VII. -
Amb la finalitat de controlar els esforços de les diferents juntes locals. -
La crisi de Carles IV: es va deure a la debilitat del rei, el poder excessiu de Manel Godoy, la corrupció i el malestar social, cosa que va portar al deteriorament del govern. La invasió napoleònica: Napoleó Bonaparte va enviar el seu exèrcit a conquerir molts països, incloent-hi Espanya. Això va causar problemes i lluites a Espanya. La Guerra del Francès: el 1808 va ser quan Espanya va lluitar contra les tropes de Napoleó de defensar la seva independència.
-
L'objectiu principal era expandir el territori francès en la península ibèrica i derrotar als exèrcits espanyols i portuguesos
-
A Amèrica durant la Guerra del Francès també es van formar juntes controlades per les elits criolles. Van destacar Bogotà, Quito i més entre elles. El retorn de Ferran VII va frenar el procés d'autogovern i va obligar les juntes a dissoldre's.
-
La burgesia criolla veia a Espanya com un obstacle per al desenvolupament de l'economia americana. La pèrdua de les colònies va significar un cop molt dur per la Península, perquè va perdre el seu prestigi com a potència colonial i va quedar privada dels mercats americans i de bons ingressos per a la Hisenda.
-
L'aixecament del poble de Madrid va comportar l'inici de la guerra.
-
-
Amb la finalitat de controlar els esforços de les diferents juntes locals. -
Va emprendre algunes reformes amb el suport d'alguns liberals espanyols, els anomenats afrancesats.
-
(Cadis) -
-
Establia la soberania nacional, la divició de poders i el sufragi universal masculí i reconeixia àmplies llibertatsa individuals. -
L'exèrcit britànic, va arribar des de Portugal per ajudar les tropes espanyoles, i va vèncer els francesos a Arapiles (1812)
-
Napoleó va retirar les tropes d'Espanya i va alliberar els reis a Baiona. -
Participants dels pronunciaments -
Ferran VII, aclamat com el Desitjat, va tornar a Espanya el 1814. Com a objectiu principal de regnar com un monarca absolut, però amb els esdeveniments de les idees liberals durant la Guerra del Francès va dificultar la seva pretensió de restaurar l'absolutisme. -
Manifest dels Perses -
El Sexenni Absolutista: el rei va tenir tot el poder i no acceptava les i dees liberals de la Constitució de 1812. Això va causar problemes i descontentament entre els qui volien més llibertat. El Trienni Liberal: a Espanya va haver-hi un període on es va restaurar la Constitució 1812 i es va adoptar idees liberals, després de la caiguda de l'absolutisme de Ferran VII. La Dècada Ominosa: el rei Ferran VII va governar amb autoritarisme a Espanya sense acceptar les idees liberals.
-
Després de recuperar el tron, i amb l'ajuda dels absolutistes van derogar la Constitució del 1812, va fer anul·lar l'obra reformista de les corts. Això va fer tornar al passat en la situació de la Guerra del Francès, com si res hagués passat. Per tant, l'acció del govern que va anar acompanyada de la repressió dels liberals, que havien confiat en el rei en què es convertiria en monarca constitucional. Molt dels participants van haver d'auxiliar, o van ser executats.
-
Paricipant dels pronunciaments -
La insurrecció es va generalitzar per tot el territori i va començar una guerra contra les tropes colonials.
-
Després de diverses victòries militars (Boyacá, Carabobo,Chacabuco i Ayacucho) sobre els exèrcits espanyols, van aconseguir independència Mèxic, Veneçuela, Xile, Equador, Colòmbia, Perú, Bolívia, Paraguai i Uruguai.
-
Participant dels pronunciaments -
Proclama de Riego -
El 1823 el pronunciament del coronel Rafael del Riego a Cabezas de San Juan va trobar suports per poder triomfar, i el rei per això va d'haver d'acceptar la Constitució 1812. Per protegir-la van fer front a l'oposició absolutista, es va organitzar la Milícia Nacional, un cos de voluntaris liberals armats. Ferran VII sempre va ser contrari a la nova situació i va demanar ajuda als monarques absoluts d'Europa per derrotar als liberals. La Santa Aliança va enviar els Cent Mil Fills de Sant Lluiís.
-
El pronunciament del coronel Rafael de Riego a Cabezas de San Juan (Svevilla). -
La Santa Aliança va enviar els Cent Mil Fills de Sant Luís,un exercit que amb el duc d'Algulema al capdavant. -
L'última dècada del regant de Ferran VII va comportar l'anul·lació de rota la legislativa del Trenni Liberal i el retorn de l'absolutisme. Això junt amb problemes polítics i econòmics va comportar a la crisi definitiva. En l'àmbit econòmic, va ser per part de la guerra contra els francesos que va deixar la Hisenda en bancarrota i la independència de les colònies americanes. Per superar tota la crisi van proposar una reforma fiscal, posant impostos als privilegiats els quals eren els defensors.
-
-
Alguns sectors absolutistes itrasigentses van aixecar a Catalunya contra Ferran VII,perquè no havia restablert el Tribunal de la Inquisició i perquè s'oposaven a les reformes que proposava. -
El naixement va provocar un conflicte dràstic, perquè la llei sàlica* impedia a les dones regnar. Per assegurar-li el tron va dictar la pragmàtica sanció*que abolia aquesta prohibició. Clarament fent això i va haver-hi sector més intransigent s'hi van oposar i van reclamar el tron per a Carles, germà del rei. -
-
-
Va començar al País Basc i a Catalunya, on els carlins van controlar bona part de l'interior i del Baix Ebre. El 1839 van ser derrotats per les tropes liberals del general Espartero i la pau es va signar en el Conveni de Bergara.
-
Va començar la construcció d'un Estat liberal a Espanya, que es va institucionalitzar durant la Dècada Moderada i va entrar en crisi a partir del 1856.
-
Als primers temps de la regència, Maria Cristina va buscar el suport dels liberals moderats, que van emprendre tímides reformes.
-
El suport Isabelins: Suport popular a Isabel II durant el seu reganat. Bases socials dels Carlismes: Suport pagès i tradicionalista al carlisme. Ideals de Carlisme: Monarquia tradicionalista, catolicisme i defensa de la noblesa. Guerres Carlines: Guerres civils a Espanya entre carlins i liberals, dos bàndols molt diferents.
-
L'Estat liberal es va implantar a Espanya enmig d'un conflicte armat que va tenir un gran impacte a Catalunya.
-
-
La regència de Maria Cristina: Va governar Espanya en nom de la seva filla Isabel II. La regència del general Espartero: Va liderar la regència a Espanya amb decisions polèmiques. La Dècada Moderada: Temps tranquil a Espanya amb un govern conservador sota Isabel II. El Bienni Progressista: Breu temps de canvis liberals a Espanya en el regnat d'Isabel II. La descomposició del sistema: El sistema polític a Espanya en va afeblir i es va tornar corrupte.
-
Proclama de benet de Plandolit i de Tarragona. -
-
Memòries de Godoy. -
Una serie d'aixecaments militars i de revoltes populars van fer que entregués el poder als liberals progressistes que volien aprofundir en el liberalisme. -
De caràcter progressista va reconèixer la sobirania nacional, tot i que amb sufragi censatari, i la divició de poders i va atorgar amplis drets i llibertats individuals. -
L'any 1837 els moderats van arribar al poder amb el supor de la regent i van intentar fer un gir conservador al goern liberal. Un moviment d'oposició va forçar la dimissió de Maria Cristina i el anomenament com a regent del progressista Baldomero Espartero. El tarannà autoritari del nou regent i la promulgació de mesures lliurecanvistes que desprotegien la incipient indústria catalana van generar una forta oposició. Llavors, Isabel II va ser proclamada reina.
-
Les mesures lliurecanvistes d'Espartero van provocar diversos aixecaments a Catalunya.
-
La arribada al tron d'Isabel va significar el predomini dels modernats, sota la direcció del general Narvàez. Diverses mesures van ajudar a consolidar un sistema polític de caràcter modernat i centralista. En primer lloc es va uniformitzar tota l'administració estatal i municipal.
Codi penal i un sistema d'instrucció pública nacional. La forta influència de les camarilles i el falsejament electoral van fer que els progressistes recoreguessin un altre cop al pronunciament militar. -
Es va crear per establir un cos policial i de seguretat capaç de mantenir l'ordre públic, preservar la seguretat ciutadana i per mantenir la llei en el medi rural -
Restringia el vot, limitava les llibertats i comparia la sobrania entre les Corts i la Corona. -
Assegurava el manteniment del culte i delclero i frenava el procés desamortitzador. -
En el qual va participar la Milícia Nacional i es van formar juntes revolucionàries. -
L'any 1854, el general O'Donnell va encapçalar una revolta popular contra els moderats. Isabel II va cedir a les pressions i va donar el poder als progressistes, que van tornar a recórrer a Espartero.
-
No es va arribar a aprovar, i el govern va aprofundir en les reformes econòmiques amb tres lleis fonamentals. -
Els progressistes va quedar marginats.
-
Una nova crisis del govern d'Espartero va impulsar la reina a confiar el govern a O'donnell, que havia creat l'Unió Liberal.
-
Derivat de la crisi econòmica,que va comportar un augment de l'atur i la pujada de preus.
-
Valentí Almirall:España tal como es. -
Era un sistema de coerció social, que es produïa a les zones rurals, per mitjà del qual determinades persones podien coaccionar els voltants i orientar el seu vot.
Els cacics aconseguien l'elecció del candidat governamental mitjançant tota mena de trampes, i per fer-ho, falsificaven actes, compraven vots i amenaçaven els electors. -
Es va convertir en imparable la degradació del règim isabelí, va augmentar el descontentament social i va establir les bases d'un nou pronunciament militar. -
La crisi de la monarquia va cunduir a la "Gloriosa Revolució",una insurrecció per enderocar a Isabel II i democratitzar el sistema polític. -
-
La Revolució va ser impulsada per progressistes i demòcrates, als quals es van afegir els unionistes, i dirigida per l'almirall Topete i els generals Prim (progressistes i Serrano (unionista). Arreu del país es van formar justes revolucionàries de suport al moviment i les tropes lleials a la reina on va ser vençuda a la batalla d'Alcolea.
-
La revolució i el govern provisional: va ser un període de canvi a Espanya on es va enderrocar la monarquia d'Isabel II i es va establir un govern temporal. La monarquia d'Amadeu I: El temps com a rei d'Espanya va ser curt i complicat, i va renunciar el 1873. La primera república: En Espanya va ser un període curt i problemàtic, hi havia molta confusió i desordre al país espanyol.
-
Unes Corts constituents van redactar una nova Constitució de caràcter democràtic. A més a més, gràcies a la Constitució és recuperar la sobirania nacional, s'incorpora el sufragi masculí i s'atorgava amplis drets i llibertats. També establia la monarquia constitucional com a forma d'Estat, de manera que va caldre buscar un nou rei.
-
Davant dels molts problemes, als quals va unir una insurrecció independentista a l'illa de Cuba, Amadeu I va decidir renunciar-hi a la Corona i abandonar el país.
-
L'oposició escollida va ser Amadeu de Savoia representant d'una monarquia liberal que havia contribuït a la unificació d'Itàlia. Amadeu I va tenir suport dels progressistes, unionistes i demòcrates, i el govern va posar en marxa noves mesures per a la recuperació econòmica. No obstant això, va haver de fer front a una forta oposició: per una banda, els moderats i per l'altra els carlins.
-
-
-
Va ser el resultat de nous aixecaments carlins a Catalunya motivats per la crisi econòmica i pel suport al nou pretenent carlí.
-
Es va iniciar duran el Sexenni Revolucionari, per la nova vacant al tron espanyol després de l'exili d'Isabel II. Els carlins catalans van aconseguir algunes victories (Alpens, 1876) i van ocupar ciutats com ara Berga, Manresa, Vic i Olot.
-
-
-
La República va ser rebuda amb entusiasme pels sectors populars de les grans ciutats, i el govern republicà va emprendre un programa de reformes econòmiques i socials. Les elacions les van guanyar els republicans federals i les Corts van redactar un projecte de constitució federal que repartia les competències legislatives entre el govern central i les repúbliques federades, que mai va aprovar-las.Durant aquesta etapa va tenir quatre presidents.(Figuras,Pi i Maragall,Salméron i Castelar).
-
Pí i Maragall:La República de 1873,1874. -
-
El sistema canovista: cercava estabilitzar el país mitjançant l'alternança dels partits Liberal i Conservador. Bipartidisme i torn pacífic: Alternança de poder entre dos partits principals. El caciquisme i el falsejament electoral: Cacics locals controlaven eleccions mitjançant corrupció. El sorgiment del nacionalisme: Grups que busquen independència.
-
Antonio Cánovas del Castillo aspirava a una monarquia constitucional que garantís l'ordre social sense pronunciaments militars ni revoltes populars. Els primers objectius van ser restaurar el país, i, per impedir els pronunciaments militars d'etapes anteriors, l'exercit quedava subordinat al poder civil.
-
Va derrotar el carlisme a Catalunya, però la guerra va continuar un any més País Basc i Navarra.
-
-
-
Es va crear aquesta Constitució per garantir l'estabilitat del nou règim. També, proposava la monarquia constitucional, amb sobirania compartida entre les Corts i el rei, i declarava l'Estat confessional. -
Aquest tractat de pau va posar fi a la Guerra dels Deu Anys i a l'insurrecció cubana. -
El funcionament politic es basava en l'alternança en el poder de dos partits dinastics: el Partit Conservador i el Part Liberal.
Tots dos partits coinciden en alló essencial: defensa de la monarquia, de la Constitució i d'un Estat centralitzat i unitari. -
Després de la mort del rei Alfons XII el 1885, aquest pacte va consolidar l'alternança en el poder durant la regència de la seva dona Maria Cristina. -
Va afectar els béns comunals i dels ajuntaments. -
-
La consolidació d'un Estat centralitzat i uniformista va provocar l'aparició de moviments nacionalistes a Catalunya, al País Basc i a Galícia. -
Després de la Tercera Guerra Cralina va generar moviments de protesta que van covergir en la creació del Partit Nacionalista Basc.
-
-
El 1898 els Estats Units va declarar la guerra a Espanya. Després de la derrota d'Espanya, van firmar el Tractat de París. I amb aquest fracàs, en Espanya es va provocar en la societat un estat de frustració i pessimisme. I van néixer els moviments regeneracionistes, que demanaven una veritable democratització de l'Estat i la fi del caciquisme i la corrupció.