-
La dimissió de Godoy i l’abdicació del rei Carles IV en el seu fill Ferran VII, van ser resultat del Motí d’Aranjuez (1808). Napoleó va aprofitar per reunir-los a Baiona (França). Aconsegueix que tots dos aceptessin abdicar en el seu germà Josep Bonaparte. Aquest va emprendre algunes reformes, amb suport de liberals espanyols, anomenats afrancesats. El monarca va atorgar una carta constitucional (Estatut de Baiona), va proclamar mesures per abolir l’Antic Règim i va promulgar diversos codis. -
La crisi de l’Antic Règim a Espanya va coincidir amb el moviment d'independència de les colònies a Amèrica. L'aixecament va ser dirigit per la burgesia criolla, que venien d’Espanya com un obstacle per a l’economia americana. El moviment emancipador el van dirigir militars liberals, en va destacar Simón Bolívar, Antonio José de Sucre i José San Martín. Les pèrdues de les colònies van significar, perdre el seu prestigi i van quedar privades dels mercats americans.
-
Constitució de Cadis: La Constitució va ser aprovada el 1812 coneguda com la ‘’pepa’’. Establia la sobirania nacional, la divisió de poders el sufragi universal masculí i reconeixia àmplies llibertats individuals. No obstant les vicissituds de la guerra van dificultar l’aplicació de la Constitució. -
Va ser una insurrecció armada de caràcter absolutista, que es va desenvolupar el 1827 a Catalunya pels ultrareialistes, seguit de València, Aragó, País Vasc i Andalusia. Va sorgir pel que es consideren mesures desencertades de Ferran VII, com el no restabliment de la inquisició.
Les causes principals que va provocar aquest conflicte són:
--> La presència de tropes extrangeres.
--> La caiguda dels preus agrícoles i el malestar social.
--> El descontentament entre sectors d'oficials de l'exèrcit. -
La Primera Guerra Carlina o Guerra dels Set Anys va ser una guerra civil que es va desenvolupar a Espanya (1833-1839) entre els carlistes. El conflicte es va desenvolupar en 3 etapes i la guerra va ser plantejada pel germà de Ferran VII ( Carles Maria Isidre). La causa principal va ser la qüestió successòria, ja que aquest mancava de descendència.
-
-
Les noves Corts proclamen una constitució moderada, durant el regnat d'Isabel II, que restringia el vot, limitava les llibertats i compartia la sobirania entre les Corts i la Corona. -
-
La Segona Guerra Carlista, coneguda com Guerra dels Matiners va tenir lloc a Catalunya amb una durada de 3 anys. Va succeir una revolta contra la dictadura dels moderats (Narvaéz) i contra un seguit de mesures que pertorbaven la vida del país (aranzels) en la qual van participar a banda dels carlins progressistes i republicans. També va influir el fracàs de casar a Isabel II amb Carles VI.
-
La Constitució espanyola del 1869 va ser aprobada sota el Govern Provisional de 1868-1871, amb la missió de democratitzar el sistema polític. En aquesta Conctitució es recuperava la sobirania nacional, s'incorporava el sufragi universal masculí ' s'atorgaven amplis drets i llibertats. L'església es separava de l'Estat, però l'Estat es comprometia a mantenir el culte i el clero catòlic.
De manera que va caldre buscar un nou rei. -
-
La Tercera Guerra Carlina es va iniciar durant el Sexenni Revolucionari, per la nova vacant al tron espanyo desprñes de l'exili d'Isabel II. Els carlins catalans van aconseguir algunes victòries (Alpens 1873) i van ocupar ciutats com Berga, Manresa, Vic i Olot.
-
El Memorial de Greuges era el nom amb què es coneixia popularment la ''Memoria en defensa de los intereses morales y materiales de Cataluña'', que va ser adreçada a Alfons XII l'any 1885 pel Centre Català, a l'estil de Greuges de les antigues Corts catalanes. -
Les Bases per a la Constitució Regional Catalana, més conegudes com a Bases de Manresa, van ser un document aprovat el 27 de març de l'any 1892 per la primera Assamblea de Manresa. Va ser el primer projecte concret d'autogovern català plantejat des de Catalunya. Va ser un projecte autonomista i defensava la sobirania i el restabliment de les institucions tradicionals. -
-
-
L'any 1895 va esclatar una nova insurrecció a Cuba com a conseqüència de la incapacitat de l'Administració espanyola de fer reformes polítiques a l'illa, dotar-la d'autonomia i reduir el control econòmis des d'Espanya. En aquesta ocasió el insurrectes van tenir el suport dels Estat Units. Aquest va declarar la guerra a Espanya el 1898 i després de la derrota que pateix Espanya, el Tractat de París va segellar la independència de Cuba, Filipines i Puerto Rico.