-
Gran artista espanyol considerat un dels precursors de l'art contemporani.
-
Francisco es nomenat pintor de la Cort.
Va retratar moltes escenes de les families de Carles III i de Carles IV. -
El van diagnosticar sordera que va condicionar el seu art.
-
Tractat que va permetre que les tropes franceses travesin Espanya per envair Portugal
-
Popular motí que va crear Ferran fill de Carles IV contra el seu pare.
-
Guerilles per fustigar els francesos.
-
Napoleó interve en els conflictes que ocupaven majoritariament Espanya.
Un cop controlat el territori el 1812 Napoleó es desplaça tropes a rusia -
Primera fase:
-Formacio de juntes controlades per elits criolles.
-Retorn de Ferran VII que retrasa el proces d'autogovern.
-Les juntes es dissolen. -
Després de a seva arribada 1788-1808 va començar la revolució Francesa
-
Desencadenant de la crisis de l'Antic Regim
-
El Paraguai va ser pioner a proclamar la independència.
-
Va ser a Cadis, aprobada l'any 1812 i que va tenir una vigencia limitada.
Establia sobirania nacional divisio de poders i el sufragi universal masculí. -
Exercit arriba des de Portugal per ajudar a les torpes Espanyoles i va vencer els francesos a Arapiles
-
Napoleó reconeix la seva derrota, retira les tropes d'Espanya i allibea als reis a Baiona
-
Ferran VII, aclamat, va a tornar a España -
-
La difusió de les idees liberals va dificutar la restauracio de l'absolutisme.
-
Van derogar la Constitucio del 1812 i anula la l'obra reformista de les Corts.
La seva accio de govern va anar acompanyada de la repressió dels liberals -
Ferran VI torna a españa l'any 1814
-
-
Es generalitza la inserrucció per tot el territori i comença una guerra contra les topes Colonials.
-
Segona fase:
-Despres de diverses guerres militars aconsegueixen la independencia Mexic, Veneçuela, Xile, Equador, Colòmbia, Perú, Bolívia, Paraguai i Uruguai. -
-
El rei va haver d'acceptar la Constitució de 1812.
Es va organitzar la Milicia Nacional. -
La Santa Aliança envia els Cent Mil Fills de Sant Lluís
-
Decada en la cual la legislativa del Trienni Liberal es va anul·lar.
Retorn de l'absolutisme.
Crisis definitiva de la monarquia absoluta.
Despres de la guerra contra els francesos leconomia s'afableix.
Proposta d'una reforma fiscal. -
Espanya perd totes les colonies exepte Cuba, Puerto Rico i les Filipines.
-
El nixement de Isabel provoca un conflicte dinàstic perque la llei sàlica l'impeia regnar. Ferran VII dicta la pragmatica sanació. -
Mort de Ferran VII.
Cuan Isabel tenia tres anys els grups favorables a l'absolutisme començen a apostar per Carles Maria Isidre.
Es revellen contra ell govern de Maria Cristina de Borbó. Es forma un govern liberal moderat -
Estava en joc la persona qui ocuparia el tro i si calia implantar una nova monarquia liberal.
Els absolutistes recolzaben a Carles mentre que els liberals recolzaben a Isabel ll. -
Al segle XIX hi va haver dues guerres carlines que van afectar el conjunt d'Espanya i una quue va desenvoluopar el territori català.
-
Començada al Pais Basc i a Catalunya on els carlins van controlar par de l'interior de l'Alt Urgell, la Garroxa, el Solsonès i el Berguedà i del Baix Ebre.
-
Durant la minoria d'edat d'Isabel II va començar la construccio d'un estat liberal a Espanya.
-
Maria Cristina va buscar el suport dels liberals moderats que van emprendre timides reformes.
Una serie d'aixecaments militars i de revoltes populars van fer que entregues el poder als liberals progressistes. Els seu lider va iniciar l'abolació´de l'antic regim: reforma fiscal, dissolució del regim senyorial i desmortitzacio dels bens de l'Esglesia. -
La primera proposta politica va sorgir del republicanisme federal i de les propostes del seu dirigent.
Per a Pi i Maragall, l'Estat s'havia d'organitzar des de baix. Per aixo, defensava que l'Estat espanyol no havia de venir imposat des de dalt. El federalisme va arrelar a moltes ciutats de Catalunya i va disposar del suport de la petita burgesia, dels menestrals i deks treballadors industrials.
En la restauració, els federals catalans van elaborar un projecte de Constitució de l'Estat català -
Era el lema dels carlins que defensava l'origen diví, el poder del rei, i la presència activa de l'església i el manteniment dels furs d'antics regnes de la Corona d'Aragó i Navarra. La reivindicació foral que el carlisme té força sobretot en el País Basc, Navarra i Catalunya.
Aixi el carlins defensen el restabliment dels furs. -
Una nova Constitució progressista va reconeixer la sobirania nacional i la divisió de poders i va otorgar amplis drets i libertats individuals.
-
Les tropes son derrotades per tropes liberals i la pau es signa en el Conveni de Bergara
-
L'any 1837 els moderats van arribar al poder amb suport de la regent i van intentar fer un gir al govern liberal.
Un moviment d'oposició va forçar la dimissió de Maria Cristina. El tarannà autoritari del nou regent i la promulgació de mesures lliurecanvistes que desprotegien la industria catalana van generar una forta oposició.
Isabel II va avançar a major d'edat i es va proclamar reina. -
La arribada al tron d'Isabel II va significar el predomini dels moderats.
Diverses mesures van ajudar a consolidar un sistema polític de caràcter moderat i centralista. Es va uniformitzar tota l'administració estatal i municipal. Es van centralitzar els impostos, es va elaborar un Codi penal i un sistema d'instrucció publica nacional.
La deriva autoritaria dels líders la influéncia de les camarilles i el falsejament electoral van fer que els progressistes recoguessin al pronunciament militar. -
Per mantenir la llei en el medi rural es va crear la Guàrdia Civil. -
Les noves cort van proclamar la Constitcio Moderada que restringia el vot, limitava les llibertats i compartia sobirania entre les Corts i la Corona. -
Resultats dels nous aixecaments carlins a Catalunya per la crisis economica i pel suport al nou pretenent carlì.
-
Concordat que assegurava el manteniment del culte i del clero i frenava el procés desmortitzador. -
Lany 1854, el general O'Donell va encapçalar una revolta popular. Isabel II va cedir a les pressions i va donar el poder als progressistes, que van recórrer Espartero.
-
Les Corts van escriure una nova Constitució, que no va ser aprovada, i el govern va aprofundir en les reformes economiqués amb tres lleis fonamentals: -Una nova desamortitzaciò que va afectar els béns comunals i del ajuments.
-Una llei de ferrocarils i una llei de mines per impulsar la xarxa ferroviaria i l'explotacio minera, malgrat que les van posar en mans de capital estrangera. -
Una nova crisi del govern d'Espartero va impulsar la reina a confiar el govern a O'Donnell, que va crear la Unió Liberal, partit de caracter centrista. Des del 1856 unionistes i moderats es van alternar en el poder. L'actuaccio del govern va ser molt autoritaria, va precendir de les Corts va ser molt autoritaria , va precendir de les Corts i va exercir una forta repressió sobre l'oposició.
L'oposició al règim moderat es va apmliar amb nous grups, com ara els demòcrates i els republicans. -
Es van recuperar els Jocs Florals, un concurs literari que premiava textos poetics. Aquest certament va contribuir a que el catala fosi una llengua de prestigi. Es va produir la revifada d'un moviment cultural popular, que escrivia en una llengua planera i molt acostada a la parlada.
-
Al llarg dels segles XVIII i XIX l'us del catala va quedar circumscrit a la parla quotidiana. Com a llengua literaria s'utilitzava tan sols en cançons i llibres religiosos o d'entreteniment.
-
Una greu crisis economica va fer imparable a la degradació del règim isabelí, va augmenrttar el descontent social i es van establir les bases d'un nou pronunciament militar.
-
L'alternança de poders va quedar asegurada mitjançant el caciquisme , que era un sistema de coerció social mitja del qual determinades persones podian coaccionar els votants. Els cacics aconseguien l'elecció del candidat governamental mitjançant tota mena de trampes.
-
La crisi de la monarquia Isabelina va conduir a la "Gloriosa Revolucio", una insurrecció per enderrocar-la i democratitzar el sistema politc. Els governs sorgits no van aconseguir donar estabilitat al nou sistema democratic i van proposar diferents formules politiques que van haver de fer front a molts problemes.
-
Aquesta revolució va ser impulsada per progressistes i democrates i es van afegir unionistes. Arreu del país es van formar juntes revolucionàries de suport al moviment revolucionari i les tropes lleials a la reina van ser vençudes a la batalla d'Alcolea.
El mateix any es va crear un govern provisional per democratitzar el sistema polític. Es va redactar una nova constitucio de caracter democratic.
Es recuperava la sobirania nacional, el sufragi universal masculí. Es va caldre establir un nou rei -
Davant els problemes, als cuals es van sumar la insurrecció Independista a l'illa de Cuba, Amadeu I va decidir renunciar a la corona i abandonar el país. -
L'opcio que van escollir va ser Amaadeu de Saovia, que havia contribuit a la unificació d'Italia. Uns quants dies abans dde la seva arribada el general Prim va ser assassinat.
Amadeu I va tenir el suport de progressistes, unionistes i democratics, i el gover va instaurar noves mesures per a la recuperació economica. Va haver de fer front a una oposició: els moderats i part de l'Esglesia es van amntenir lleials als Borbons cosa que van aprofitar els carlins per proclamar a Carles VII com rei. -
Es va iniciar en el Sexenni Revolucionari per la nova vacant al tron despres de l'exili d'Isabel ll.
Els carlins catalans aconsegueixen algunes victories i posteriorment ocupen ciutats com ara Berga, Manresa, Vic i Olot. -
El carlisme comença a aglutinar els sectors socials poc inclinats al liberalisme.
Els privilegiats i la esglesia tenien por d'haver de pagar impostos i tenir una perdua de poder i infuencia social.
Tambe hi havia no privilegiats temerosos de perdre l'acces als bens comunals. -
Amb l'abdicacio del rei les Corts van votar la proclamacio de la Republica. Pero aquesta no reflectia un suport real de la nova forma de Govern.
-
Aquestes eleccions les van guanyar els republicans federals i les Corts van redactar un projecte de constitució federal, que no es va a arribar a aprovar.
La republica va tenir quatre presidents (Figueras, Pi i Maragall, Salmerón i Castelar)
-Les divisións del republicanisme entre unitaris i federals i entre moderats i intransigents.
-La dificultat de fer front a la Insurreccio a Cuba
-Una insurreccio cantonal que es vaproclamar independent
-L'oposicio del monarquics -
La republica va ser rebuda positivament pels sectors populars i el govern Republicà va emprendre un programa de reformes
-
Un cop d'estat produit pel general Pavía va dissoldre les Corts i va entregar la independencia del govern espanyol al General Serrano. -
-
A catalunya hi va haver un moviment cultural de recuperació de la llengua i cultura. Es van accentuar aquest sentiment diferencial i es va evidenciar els problemes del nou Estat liberal.
-
El pronunciament a Sagunt del general Martínez Campos provlamava Alfons XII com a rei. -
L'ofensiva de l'exèrcit liberal va derrotar el carlisme, pero la guerra va continuar un any més. -
Uns dels primers objectius va ser la pacificació de país. D'aquesta manera es va posar fi a la guerra carlina.
-
Per garantir l'estabilitat es va proclamar la Constitucio que proposava la monarquia constitucional, amb sobirania compartida entre les Corts i el rei.
Es tractava d'un text moderat pero flexible perque deixava molt oberts els repertoris de drets. Daquesta manera cada govern els podia modificar segons les seves necessitats. -
L'ideoleg de la restauració monàrquica va ser Antonio Cánovas del Castillo, un politic que aspirava a una monarquia constitucional.
-
Va posar fi a la insurrecció cubana. -
Va consolidar l'alternança en el poder durant la regencia de la seva dona Maria Cristina.
L'ascens al poder dels liberals va comportar l'adopcio del sufragi universal masculí. -
El funcionament politic es basaba en l'arternança en el poder de dos partits: el Partit Conservador i el Partit Liberal.
Tots dos coincidien el la importancia de la defensa de la monarquia, de la Constitució, de la propietat privada i d'un Estat centralitzat.
El Partit Conservador es considerava el garant de l'ordre social.
Conservadors i liberals s'alternaven en el poder mitjançant el torn pacific. -
El fracàs de la Primera República va impulsar l'aparició d'organitzacions politiques especificament catalanes, al marge dels partits d'ambit estatal.
-
Va provocar l'aparició de moviments nacionalistes:
-A Catalunya, la reivindicació de la llengua i la identitat catalanes va donar pas a la creació de partits politics.
-Al País Basc, l'abolació dels furs despres de la Tercera Guerra Carlina ve generar moviments de protesta que van convergir en la creació del Partit Nacionalista Basc.
- A Galicia va sorgir el Rexurdimiento, un movimient de caracter cultural. -
Va esclatar una nova insurreccio a Cuba com a consequencia de la incapacitat d'Administració espanyola de fer reformes politiques, dotar d'autonomia i reduir el control economic de d'Espanya. En aquest cas, els insurrectes van tenir el suport d'Estats Units.
-
-
Els Estats Units van declarar la guerra a Espanya despres de l'enfonssament del cuirassat Maine. Espanya va patir una rapida derrota i la firma del Tractat de Paris va segellar la independencia a Cuba.
-
El fracas del 1898 va provocar un estat de frustració i pessimisme. Com a reaccio van neixer moviments regeneracionistes que demanaven una democracia.
-
Va sorgir un moviment cultural, conegut com la Renaixença, que reivindicava l'us de català com a llengua de cultura i la recuperacio de la historia, dret i tradicions.