Espanya i Catalunya

  • Tractat de Fontainebleau

    Tractat de Fontainebleau

    Les autoritats espanyoles van firmar el tractat de Fontainbleau amb la França napoleònica, segons el qual acordaven que les tropes franceses podien travessar Espanya per envair Portugal, que incomplia el bloqueig continental al Regne Unit imposat per Napoleó.
  • Motí d'Aranjuez

    Motí d'Aranjuez

    Un motí instigat pels partidaris del príncep Ferran, fill de Carles IV, quan les tropes napoleòniques van entrar a la capital, i va provocar la caiguda del favorit del rei, Godoy, i l'abdicació de Carles IV.
  • La Guerra del Francés

    La Guerra del Francés

    2 maig 1808 - 17 abril 1814
    Comença amb Napoleó que otorga la corona d'Espanya al seu germà, Josep Bonaparte. Guerra de alliberament nacional, tot i que no tots s'oposaven als invasors, originaria a Madrid. Els que estaven a favor de Josep, eren afrancesats, els que volien el retorn de Ferran VII eren anomenats patriotes.
  • Corts de Cadis

    Corts de Cadis

    L'absència de la família real a Espanya deixa un buit de poder, cobert per juntes locals i provincials, i més tard per la Junta Central Suprema, que van organitzar la resistència.
  • Constitució de Cadis

    Constitució de Cadis

    Durant la guerra, la Junta Central convoca les corts, que es van reunir a Cadis, l'única ciutat que no era francesa. Les Corts, elaboren la Consitució del 1812, la primera de la història d'Espanya. Recull els principis del liberalisme polític, reconeixia la sobirania nacional i la divisió de poders, i establia unadeclaració de drets completa, i el sufragi universal masculí. Aprovada el 19/3/1812, el dia de Sant Josep, per això es coneix popularment com la Pepa
  • Tractat de Valençay

    Tractat de Valençay

    Napoleó retira algunes tropes de Espanya perquè les necessitava per la campanya de Rússia, la alianza espanyola - anglesa, va iniciar una contraofensiva. Finalment al 1813, es firma el tractat de Valençay, que va posar fi a la guerra i va retornar la corona a Ferran VII.
  • Ferran VII i la restauració de l'absolutisme

    Ferran VII i la restauració de l'absolutisme

    Després que la tornada de Ferran VII a la corona espanyola, aquest va derogar la Constitución de reformes aprovades en la guerra. Va restaurar els privilegis del clergat i a la noblesa i els va dispensar de pagar impostos. Amb aquestes accions Espanya va tornar a l'Antic Règim durant  sis anys del govern absolutista de Ferran VII.
  • El Trienni Liberal a mà de Rafael del Riego

    El Trienni Liberal a mà de Rafael del Riego

    Després del triomf del pronunciament liberal pel tinent coronel Rafael Del Riego, El rei va haver de jurar la constitució del 1812.  Com a conseqüència els presos polítics van ser alliberats i la convocació d'eleccions per reunir les Corts.
  • Santa Aliança i els Cent Mil Fills de Sant Lluís contra Riego

    Santa Aliança i els Cent Mil Fills de Sant Lluís contra Riego

    Durant tres anys els liberals van restaurar reformes aprovades a cadis, però, la Santa Aliança va enviar a Espanya tropes de Cent Mil Fills de Sant Lluís que van restituir a Ferran VII com a rei absolut. 
  • Dècada Ominosa

    Dècada Ominosa

    Es va donar amb la pujada a corona per Ferran VII. Es va caracteritzar per  la repressió contra els liberals. En aquesta van succeir la pèrdua de les colònies americanes i pronunciaments liberals la qual va ser caure en crisis a l'absolutisme. Per un problema dinàstic a conseqüència de la llei sàlica que no deixava que una dona no podia regnar Espanya. Ferran VII la va anul·lar amb l'objectiu que la seva filla Isabel regnarà, però aquesta decisió va causar la primera guerra Carlista. 
  • Primera Guerra Carlista

    Primera Guerra Carlista

    Després de la mort de Ferran VII el tron es disputava entre Isabel, la seva filla i Carles Maria Isidre, el germà de Ferran VII. En aquesta s'enfrontaven dos bàndols, els lliberals, a favor d'Isabel, i els carlins, a favor de Carles.  Aquesta guerra a durar set anys i va acabar amb la derrota carlina.
  • Regència de Maria Cristina

    Regència de Maria Cristina

    Maria Cristina es fa càrrec del govern al 1833 amb la mort de Ferran VII. S'inicia una guerra entre liberals amb el suport de Maria Cristina i els carlins. Dura 7 anys, perden els carlins. S'instaura un règim liberal, que es divideix en 2 grups, moderats i progressistes.
  • General Espartero

    General Espartero

    Al 1837 es fa una nova constitució, i anys després Maria Cristina dimiteix i el nou regent va ser el general Espartero, que era progressista. Va desenvolupar un govern autoritari, i el seu mal govern el va portar a l'exili. Isabela II, va se proclamada nova reina amb tan sols tretze anys per solucionar la inestabilitat
  • Dècada moderada

    Dècada moderada

    Perióde de 10 anys en el qual governen els moderats emparats per la constitució del 1845, un tex conservador que limitava molt els drets dels ciutadans. Acaba al 1854 amb un cop d'estat dirigit pel general O'Donnell, que comptà amb el suport del progressistes i d'alguns moderats.
  • Segona Guerra Carlista

    Segona Guerra Carlista

    Aquesta va succeir fonamentalment a Catalunya. Va ser el resultat del fracàs de l'intent de matrimoni entre Isabel II i el president carlista Carlos Luis de Borón. La victòria d'aquesta guerra va ser liberal.
  • Bienni Progressista i la Unión Liberal

    Bienni Progressista i la Unión Liberal

    Després del cop d'estat, el poder es en els progressistes liderats per Espartero, disposen del soport d'un partit liderat pel general O'Donnell, la Unión Liberal.Espartero i la Unión Liberal, aproven un procés de deamortització.
    Bienni Progressista període castigat per una crisi econòmica i protestes obreres. la força d'O'Donell, va terminar amb el Bienni Progressista i va comenár a alternar-se el govern amb els moderats. A partir de 1866 el règim Isabelí entra en fase de descomposició politica
  • Crisi règim isabelí

    Aquest règim va entrar en crisis gràcies a les revoltes al camp i a les ciutats com a resultat de problemes econòmics i la fam, l'excessiu autoritarisme i el descrèdit de la monarquia. 
  • Revolució del 68

    Revolució del 68

    Els generals Serrano i Prim van liderar un pronunciament contra Isabel II el qual va terminar amb l'abandó del país por part de la reina. Per aquesta causa es va fer una nova constitució l'any 1869. Aquesta era monàrquica però democràtica .  Provisionalment, els generals Serrano i Prim es van encarregar d'aquest estat . Aquest es va mantenir fins que Amadeu I arribara al poder. Aquest no tendia molta popularitat i es va encarregar de la insurrecció en Cuba i la nova guerra carlina.
  • Assassinat de Prim

    Assassinat de Prim

    En Madrid, després d'un dur dia de feina el genera Prim va sortir del seu treball en la seva carrossa. Aquesta es va detenir bruscament en el carrer d'Alcalà per un grup de més de dos homes. Un d'aquest el va disparar amb un trabuc, però fallo el tir. Després d'aquest una ràfega de trabocats va assolir al general. Si bé el general va sobreviure a aquest fer va morir dos dies després 
  • Tercera Guerra Carlista

    Tercera Guerra Carlista

    Va ser un conflicte vèlic que enfrontava als partits del duc de Madrid, Carles, pretendent carlista a la corona i els governs d'Amadeu I de la primera república i d'Alfons XII. El resultat d'aquesta va ser la derrota carlista.
  • La primera república

    La primera república

    Amb el fracàs d'Amadeu I, les Corts van proclamar la Primera República. Aquesta va néixer amb greus problemes, la majoria dels grups polítics eren monàrquics i els republicans estaven dividits per diferents interessos. També, aquesta república es va enfrontar amb la tercera guerra carlina i la guerra de Cuba. Aquesta va sufrir diversos cops d'estat fins a l'any 1874, un d'aquests liderat pel general Martínez Campos va posar fi a la República.
  • Cop d'Estat de Pavía

    Cop d'Estat de Pavía

    El cop d'Estat de Pavía va ser un cop d'Estat que va estar encapçalat pel general Manuel Pavía, capità general de Castella la Nova la jurisdicció del qual incloïa Madrid. Aquest tenia com a objectiu enfonsar la nova república, però va ser un intent fallit
  • Cop d'Estat de Martínez Campos

    Cop d'Estat de Martínez Campos

    Aquest cop d'Estat va ser comandant per al general Martínez Campos. El que va ser tomar tot el poder de les tropes en Madrid va proclamar a Alfons XII com rei d'Espanya. Aquest cop d'Estat va ser exitós 
  • Alfons XII, rei d'Espanya

    Alfons XII, rei d'Espanya

  • Cánovas del Castillo, president del govern

    Cánovas del Castillo, president del govern

  • Sistema de Torns

    Sistema de Torns

    Es basa en el sistema d'alternació de dos paritts,escollits falsament per sufragi en el qual el rei contribueix a una corrupció electoral, en el cual els cacics, grans propietaris de terres, ayudaven a guanyar les eleccions amb coaccions i compra de vots, i a les capitals de província, si era necessari, els governadors civils manipulaven els resultats. Aquesta pràctica rep el nom de topinada.
  • Constitució, 1876

    Constitució, 1876

  • Tractat de París i la pèrdua de les colònies espanyoles

    Tractat de París i la pèrdua de les colònies espanyoles

    Després de l'explosió del Maine al port de l'Havana, Cuba, els Estats Units van declarar la guerra a Espanya. Aquesta va terminar amb la derrota espanyola i el tractat de París. En aquest, Espanya va cedir Puerto Rico, Filipines i Guam als Estats units i va declarar a Cuba com un país independent. 
  • Dissolució del Caciquisme

    Dissolució del Caciquisme

    Aquest va ser un sistema social i  polític vigent n'Espanya durant tot el segle XIX. En aquest tot era dirigit per una persona o un grup de persones amb més influencia o recursos que les altres. Aquest va entrar en crisis gràcies a tot l'escàndol que despertava durant el regnat d'Alfons XIII i l'acció de persones com  el reformista Antonio Maura acabant, finalment, en la dissolució d'aquest sistema.
  • Creació CGT i CNT

    Creació CGT i CNT

  • Regnat d'Alfons XIII

    Regnat d'Alfons XIII

  • Setmana Tràgica de Barcelona

    Setmana Tràgica de Barcelona

  • Pistolerisme

    Pistolerisme

    1917 - 1923
  • Vaga de La Canadenca

    Vaga de La Canadenca

  • Cop d'Estat de Miguel  Primo de Rivera

    Cop d'Estat de Miguel Primo de Rivera

    Aquest cop d'Estat va fer-se a Catalunya per ordre del seu capità general Miguel Primo de Rivera. Va començar així la seva dictadura entre el 1923 i 1930. Aquesta dictadura va tenir com principal eina  un exèrcit cooperatiu i militarista 
  • Fi de la dictadura de Primo de Rivera

    Fi de la dictadura de Primo de Rivera

    Per sa dimisión de Miguel Primo de Rivera al 1930 es va poner fi a la seva dictadura Passant-li el poder al general Dàmaso Berenguer.