Espanya en el segle XIX

  • Tractat de Fontainebleau

    Tractat de Fontainebleau

    En el Tractat de Fontainebleau s'estableix que es repartiria el Regne de Portugal en tres regnes: el nou Regne de la Lusitània Septentrional, per a una filla de Carles IV, deposada del Regne d'Etrúria; el Principat dels Algarves (incloent-hi l'Alentejo), que governaria Manuel Godoy; i Lusitània Central (Trás-os-Montes, Estremadura i Beiras), que Napoleó es reservava com a moneda de canvi. Espanya permetia el trànsit de tropes franceses pel seu territori per tal que arribessin a Portugal.
  • Batalla de Bailén

    Batalla de Bailén

    La batalla Bailén es va lliurar durant la Guerra del Francès i va suposar la primera derrota en camp obert de la història de l'exèrcit napoleònic. Va tenir lloc al costat de la ciutat de Jail de Bailén. Va enfrontar un exèrcit francès d'uns 21.000 soldats al comandament del general Dupont amb un altre espanyol més nombrós (uns 27.000) a les ordres del general Castaños. Va finalitzar el 19 de juliol, és a dir un dia després
  • Rebel·lió de Mèxic

    Rebel·lió de Mèxic

    La revolució d'independència nord-americana, així com la revolució francesa, havien generat una gran expectació en el sentit dels sectors il·lustrats del baix clergat i sectors mitjans de l'exèrcit en la possibilitat d'una reforma que donés peu a la independència de Mèxic. El 1808, en el marc de la invasió napoleònica a Espanya havia estat frustrat a sang i foc un intent, diguem-ne “institucional” d'independència per part dels funcionaris criolls de l'ajuntament de la ciutat de Mèxic.
  • Motí d'Aranjuez

    Motí d'Aranjuez

    El Motí d'Aranjuez va passar pels carrers d'aquesta localitat madrilenya. El motí es va desencadenar en protesta per la política de Manuel Godoy. El resultat va ser que Godoy va ser capturat i que el rei Carles IV va abdicar el 19 de març la Corona d'Espanya a favor del seu fill el Príncep d'Astúries Ferran, que regnaria amb el nom de Ferran VII.
  • Period: to

    GUERRA DE LA INDEPENDÈNCIA + CORTS DE CADIS

    Aquesta etapa comença amb la crisi del regnat de Carles IV, amés conta el que va passar per la aparició del francesos a Espanya i l'aparició de la constitució
  • Period: to

    INDEPENDÈNCIES DE LES COLÒNIES AMERICANES

    Aquesta començá per una sèrie de factors que afavoriren el sorgiment de moviments independentistes a les colònies americanes.
  • Convocatòria de les Corts Constituents

    Convocatòria de les Corts Constituents

    Les Corts de Cadis és com es coneix l'Assemblea constituent inaugurada a San Fernando al1810 posteriorment traslladada a Cadis (Andalusia) fins a 1814 durant la Guerra del Francés
  • Aprovació de la Constitució de 1812

    Aprovació de la Constitució de 1812

    Aquesta va ser la primera constitució espanyola que reflectia els principis del liberarisme polític. Es van reconéixer importants drets, com la igualtat davant la llei,dret a la propietat,la llibertat d'impremta,etc.
  • Sexenni Absolutista

    Sexenni Absolutista

    Aquesta etapa es caracteritza per l'aboluió de la constitució de 1812 i de tota legislació emanada de les corts de Cadis, i el monarca comença a governar com un rei absolut, és a dir, era com la tornada a l'Antic Règim.
    Els liberals van ser perseguits i empresonats.
  • Manifest dels Perses

    Manifest dels Perses

    Es coneix com el Manifest dels Perses, al document signat per 69 diputats dels talls espanyoles, per la qual demanaven al rei Ferran VII la supressió de la Constitució de Cadis de 1812 així com de tots els decrets aprovats per aquesta, fins al punt , deia el document, de deixar-lo «com si no haguessin passat mai aquests actes, i es traguessin del mig del temps». El que buscava aquest tractat era tornar a l'antic règim absolutista.
  • Period: to

    REGNAT DE FERRAN VII

    Aquesta etapa comença quan Ferran VII torna a Espanya en març de 1814
  • República de la Gran Colòmbia

    República de la Gran Colòmbia

    Creada per Simón Bolívar quan va aconseguir la independència de Colòmbia i creà la REpública de la Gran Colòmbia,formada per les actuals Colòmbia, el Panamà,Veneçuela i l'Equador. Va concebre com a germen dels futurs Estats Units de l'Amèrica del Sud. Aquest projecte només va perviure fins la seua mort
  • Trienni liberal

    Trienni liberal

    En auqesta eta triomfà el pronunciament liberaldirigit pel coronel Riego,que va proclamar la constitució de 1812.El rei va haver de jurar la constitució, alliberar els liberals empresonats i convocar les corts. Els problemes entre liberals moderats i exaltats es van veure prolongats tot el trienni.
  • Confeència de Guayaquil

    Confeència de Guayaquil

    La Conferència de Guayaquil va ser una reunió a Santiago de Guayaquil, Equador, entre el General argentí José de San Martín, líder del moviment independentista sud-americà, i Simón Bolívar, cabdill i polític veneçolà, per discutir el futur del Perú.
  • Batalla d' Ayacucho

    Batalla d' Ayacucho

    A les Pampes d'Ayacucho, Perú, va ser la batalla decisiva per a la independència de Llatinoamèrica ja que es va signar la capitulació d'Ayacucho donant fi a la Guerra d'Independència.
  • Promulgació de la Pragmàtica Sanció

    La Pragmàtica Sanció de 1830 no és res més que la publicació de l'acord de les Corts de 1789 convertit en Llei fonamental; per tant, la tornada a la Llei de Partides i al dret de les femelles a la successió.
  • Mort de Ferran VII

    Mort de Ferran VII

    Després de la seua mort,la reina Maria Cristina es féu carrec del govern,ja que Isabel era menor d'edat.
  • Regència de Maria Cristina

    Regència de Maria Cristina

    La regència de Maria Cristina de Borbó constitueix el primer període de la minoria d'edat d'Isabel II d'Espanya, durant el qual la seva mare Maria Cristina de Borbó-Dos Sicilias va assumir les funcions corresponents a la Corona va haver de fer davant la primera guerra carlina desencadenada pels partidaris de Carles Maria Isidre (germà del rei Ferran VII) els qui no reconeixien la Pragmàtica Sanció de 1789, per la qual les dones podrien regnar i que Ferran VII havia fet pública el març de 1830.
  • Inici de la primera guerra carlina

    Inici de la primera guerra carlina

    La Primera Guerra Carlina o Guerra dels Set Anys va ser el conflicte civil que va estallar a Espanya quan va morir el rei Ferran VII i a causa de la seva successió, perquè els absolutistes no acceptaven la seva filla Isabel II d'Espanya, declarada hereva en virtut de la Pragmàtica Sanció del 1830. La rebel·lió va estallar el 1833 i va afectar principalment el País Basc, Navarra, Catalunya i el Maestrat. És la primera d'una sèrie de confrontacions anomenades genèricament Guerres Carlines
  • Period: to

    REGNAT D'ISABEL II

    Aquesta etapa comença amb la mort de Frran VII
  • Desamortització de Mendizábal

    Desamortització de Mendizábal

    Els béns expropiats eren els anomenats béns de «mans mortes», pertanyents a l'Antic Règim i que no podien ser venuts o repartits, és a dir, que es trobaven «amortitzats» (de terme Desamortització). Aquests béns eren propietats comunals, nobiliàries o bé d'institucions eclesiàstiques, la propietat de les quals podia canviar de mans mitjançant herències però amb la impossibilitat de ser repartits.
    Aquesta va ser promurgada pel ministre Mendizábal
  • Regència d'Espartero

    Regència d'Espartero

    DEsprés de que Maria cristina dimitira, assumí la regència el general Espartero,un militar progressista que haviaaconseguitgrans èxitscontra els carlins.Però Espartero governà de forma autoritària,fet que li valgué l'oposició de moderats i progressistes.
  • Pronunciament de Vicálvaro

    Pronunciament de Vicálvaro

    La Revolució de 1854, també coneguda amb el nom de Vicalvarada —per haver-se iniciat amb l'enfrontament entre les tropes sublevades al comandament del general Leopoldo O'Donnell i les tropes governamentals a les rodalies del poble madrileny de Vicálvaro— va ser un pronunciament militar seguit de una insurrecció popular, que es va produir entre el 28 de juny i el 28 de juliol de 1854 durant el regnat d'Isabel II. Es va posar fi així a la dècada moderada i es va donar pas al bienni progressista
  • Govern de la Unión Liberal

    Govern de la Unión Liberal

    Va ser un partit centrista que alternà en el govern amb els moderatsfinas a 1868. Va ser un període d'una certa estabilitat, però cap a 1864 la crisi econòmica es va accentuar i des de 1866 els progressistes i els demòcrates començaren a conspirar per enderrocar Isabel II.
  • Pacte d'Ostende

    Pacte d'Ostende

    l Pacte d'Ostende va ser l'acord signat el 16 d'agost de 1866 a la ciutat belga d'Ostende pel Partit Progressista i pel Partit Demòcrata, per iniciativa del general progressista Juan Prim, per enderrocar la monarquia d'Isabel II d'Espanya. Aquest pacte, al qual a principis de 1868 s'hi va sumar la Unió Liberal, va ser l'origen de La Gloriosa, la revolució que el setembre de 1868 va deposar a la reina espanyola.
  • Revolució Gloriosa

    Revolució Gloriosa

    SeptembrinaLa Revolució de 1868, anomenada la Gloriosa o Revolució de Setembre o la, va ser una revolta militar amb elements civils que va tenir lloc a Espanya el setembre de 1868, la qual va suposar el destronament i exili de la reina Isabel II i l'inici del període denominat Sexenni Democràtic
  • Period: to

    SEXENNI DEMOCRÀTIC

    Aquesta comença després de la fugida de la reina Isabel II d'Espanya
  • Guerra de Cuba (1868-1878)

    Va ser la primera de les tres guerres d'independència ocorregudes a Cuba amb l'objectiu d'aconseguir la independència de la colònia espanyola. La guerra va començar amb el Crit de Yara,de,a la Finca La Demajagua,reuneix els independentistes cubans llestos a revoltar-se, i allibera els seus esclaus convidant-los a unir-se a la seva lluita, pronunciant el Manifest de la Junta Revolucionària de la Illa de Cuba. Amb aquesta primera acció començava el període revolucionari de Guerres d'Independència.
  • Regnat d'Amadeu I

    Regnat d'Amadeu I

    Amadeu arribà a Espanya elegit per les corts poc després de l'assassinat del genral Prim, principal defensor de la seua candidatura.
    Amadeu I va ser un rei democràtic,però va haver de fer front a l'oposició dels monarquics, l' Església i els republicans. Gran població el negava per ser italià.Durant el seu regnat esclatà la guerra de Cuba i una nova guerra Carlina. Finalment va abdicar perque es va veure saturat al 1873.
  • Primera República

    Primera República

    Després de l'abdicació d'Amadeu I, les corts proclamaren la Primera República espanyola. Aquesta només va durar nou mesos, enque tingué 4 presidents: Figueres,Pi i Margall,Salmerón i Castelar.
  • Pronunciament de Martínez Campos

    Es coneix com a pronunciament de Sagunt o pronunciament de Martínez Campos al pronunciament fet pel general Arsenio Martínez Campos a Sagunt el desembre de 1874, que va suposar la Restauració borbònica a Espanya i la fi del Sexenni Democràtic (1868-1874) i de la Primera República Espanyola (1873-1874)
  • Period: to

    RESTAURACIÓ

    Començà amb el retorn de la dinastia Borbó al tron.
  • Constitució de 1876

    Aquesta intentà ser conciliadora.Per satisfer els progressistes i els demòcrates va incloure una àmplia relació de drets i lliberats,mentre que per satisfer els moderats,proclamà la confessionalitat de l'estat i la sobirania compartida entre les corts i el rei.
  • Fundació del PSOE

    La Història del Partit Socialista Obrer Espanyol comença amb la fundació del partit al bar-restaurant Casa Labra de Madrid el 2 de maig de 1879 per un grup de treballadors i intel·lectuals, encapçalats pel tipògraf Pablo Iglesias Posse. Durant els seus prop de cent cinquanta anys ha estat (i és) un dels principals protagonistes de la vida política espanyola.
  • Aprovació del sufragi universal masculí

    En un dels governs liberals per sagasta el va aprovar, és a dir, qualsevol home tania dret al vot