Espanya al Segle XIX

  • Carles IV

    Carles IV

    Carles IV va ser príncep d'Astúries i més tard rei d'Espanya. Va ser un rei absolutista, és a dir que tenia el poder absolut. Durant el seu regnat el país estava bastant endarrerit social i econòmicament. També hi ha una sèrie de conflictes:
    - Guerra contra França revolucionària
    - Aliança amb la França de Napoleó
    Després hi ha el motí d'Aran contra Carles IV i la corona passa a Ferran.
  • Tractat de Fontainebleau

    Tractat de Fontainebleau

    El tractat de Fotainebleau és un acord secret que es va signar entre Espanya i el Primer Imperi Francès per tal de repartir-se Portugal. Amb aquest tractat es van deixar passar tropes franceses per Espanya i a la població espanyola no li va agradar.
  • Abdicacions de Baiona

    Abdicacions de Baiona

    És el nom per el qual es reconeixen les renúncies successives de Carles IV i Ferran VII al tron d'Espanya. Tot i que la població preferia a Ferran VII ells deixen que Napoleó decideixi qui es queda amb la corona. Ell decideix donar-li al seu germà Josep Bonaparte i aquest va regnar com a Josep I.
  • Guerra del Francès

    Guerra del Francès

    Un intent d'invasió francesa amb dues derrotes de la resistència espanyola donen inici a la guerra del francès. Més tard hi ha domini francès a tota la península excepte a Cadis amb l'arribada de Napoleó. Finalment, hi ha una ofensiva espanyola amb l'ajuda dels anglesos i això provoca la derrota de França i amb l'expulsió dels francesos posterior a la derrota es dona per finalitzada la guerra del Francès.
  • Josep Bonaparte

    Josep Bonaparte

    Josep Bonaparte va ser nomenat rei d'Espanya per Napoleó i va arribar a Madrid en plena Guerra de la Independència. Els Espanyols no estaven contents de tenir-lo a ell com a rei i va intentar guanyar-se'ls establint les Constitucions de Baiona al 1808.
  • Corts de Cadis

    Corts de Cadis

    Les Corts de Cadis va ser una Assemblea inaugurada San Fernando i seguidament traslladada a Cadis. La tasca de les Corts de Cadis era crear un cos legislatiu (lleis) de característiques liberals. Volia acabar amb la societat estamental que caracteritzava a Espanya. Les Corts van crear un nou sistema polític basat en el principi de la sobirania nacional, amb la monarquia com a forma de govern però amb els poders dividits.
  • Ferran VII

    Ferran VII

    Ferran VII, fill de Carles IV, va ser un rei absolutista conegut com "El deseado" ja que va prometre fer reformes absolutistes però no ho va fer. Això va causar que un general liberal, Riego, agafés el poder durant tres anys. Quan Ferran va recuperar el poder, va començar a perseguir als liberals i aquesta vegada se'l coneixia com a rei "Felon".
  • Pragmàtica sanció

    Pragmàtica sanció

    Ferran VII anul·la la llei sàlica. Aquesta deia que les dones no podien regnar. Al anul·lar-la permetria que la seva filla Isabel heretés el tro. Aquesta decisió va fer que la població formés dos bàndols:
    - Carlins
    - Isabelins
    Els Carlins volien que regnés el germà de Ferran, Carles. En canvi, els isabelins volien la corona per a Isabel. Aquest desacord va desencadenar les Guerres Carlines.
  • Guerres Carlines

    Guerres Carlines

    Les guerres carlines van ser tres guerres que van sorgir com a expressió militar del moviment polític carlí i al llarg del segle XIX es van enfrontar els carlins/carlistes, partidaris de Carles i els seus descendents contra els coneguts com a liberals/isabelins que eren partidaris d'Isabel II. Aquestes guerres eren majoritàriament entre petits grups de carlins inexperts contra exèrcits cristianistes ben equipats i preparats.
  • Isabel II

    Isabel II

    Isabel II, filla de Ferran VII, va ser una reina que buscava el recolzament dels liberals per derrotar als carlins. Més endavant va implantar el liberalisme. Així va crear una monarquia parlamentària en la que governa la reina i el parlament que era escollit per el poble. Tot i això hi havia un sufragi censatari i per tant la reina encara tenia molt poder i podia seguir rebutjant i eliminant lleis. Poques persones tenien dret a vot (5%) i aquestes havien de tenir un nivell econòmic alt.
  • Liberalisme

    Liberalisme

    El liberalisme va ser un moviment que volia més llibertats a nivell polític i econòmic. En la política es volien fer moltes reformes i augmentar els drets dels habitants. També volien implantar la Sobirania nacional que tractava de poder escollir representants. A més també volien la separació de poders:
    - Legislatiu
    - Executiu
    - Judicial En l'economia es volia més llibertat econòmica, és a dir, poder escollir preus, controlar la producció...
  • Desamortització de Mendizábal

    Desamortització de Mendizábal

    En aquell moment l'església tenia gran part de les terres i per tant molta riquesa. El ministre d'hisenda va decidir treure a l'església una part d'aquests territoris i posar-los en venta i les va comprar la burgesia.
  • Espartero

    Espartero

    Va ser un militar i polític que va fer un cop d'estat. Va ser un liberal progressista que volia i volia llibertat econòmica però la burgesia catalana estava en contra. Per això va decidir bombardejar Barcelona.
  • Prim

    Prim

    Va ser un polític i militar progressista. Va ser governador militar de Barcelona. Va participar en la campanya del Marroc i va dirigir les forces que van lluitar a la campanya de Mèxic. Finalment va portar a Espanya la monarquia d'Amadeu de Savoia.
  • "La Gloriosa"

    "La Gloriosa"

    "La Gloriosa" va ser una revolució causada per la crisi econòmica, política i social i va determinar l'inici del període Sexenni Democràtic. A partir de "La Gloriosa" es va fer el primer intent de la història d'Espanya d'establir un règim polític democràtic. Degut a aquesta revolució la reina Isabel II va haver d'exiliar-se.
  • Amadeu de Savoia

    Amadeu de Savoia

    Va ser un rei Italià i per tant no Borbó. Ell volia modernitzar el país i implantar un sistema democràtic. Durant el temps que va tenir la corona es va expandir la Nova Constitució que garantia més drets i llibertats. Aquest rei es va trobar amb dos problemes:
    - Nova guerra carlista (contra ell)
    - Insurreccions de Cuba
    Finalment al veure que la població espanyola no el volia va deixar la corona i va marxar.
  • La Primera República

    La Primera República

    En aquesta república governa un president, no un monarca. Els republicans no es van posar d'acord i estaven molt desunits. Hi havia dues postures principals:
    - Unitaris: volien un estat centralitzat.
    - Federalistes: volien un estat descentralitzat.
    Aquesta república va durar onze mesos i va tenir molts canvis de govern. Aquest sistema va fracassar i va haver un cop d’estat del General Pavía. S'inicia la restauració.
  • Alfons XII

    Alfons XII

    Era el fill d'Isabel i formava part de la dinastia dels borbons. Era un monarca liberal i era el rei d'una monarquia parlamentària. Aquest rei és el que dona inici a la restauració. Ell va implantar un sistema polític molt semblant al dels anglesos ja que era molt estable, amb només dos partits polítics:
    - Conservadors
    - Liberals
    Ell seguia tenint molt poder i era un règim poc democràtic i hi havia molta corrupció. Es va fer una constitució nova (1876) i va durar quasi 50 anys.
  • Bipartidisme

    Bipartidisme

    Es basa en que dos partits s'alternen de forma pacífica el poder. Els partits eren els conservadors i els liberals. Era un sistema poc democràtic i es feien moltes trampes electorals, es manipulaven els vots. Votava una minoria de la població i el rei seguia tenint molt poder. Tot i això no van haver revolucions.
  • Conservadors i liberals

    Conservadors i liberals

    • Conservadors: El seu líder era Cánovas i volien més poder pel rei. Al contrari que els liberals, ells volien menys drets i llibertats. Volien un sufragi censatari on només un 5% tenia dret a vot. Cánovas tenia el suport de l'alta burgesia.
    • Liberals: El seu líder era Sagasta i volien reduir el poder del rei. A més es volia més dret i llibertats i ampliar el dret a vot. També volien més llibertat religiosa.
  • Constitució del 1876

    Constitució del 1876

    Va ser una síntesi de les idees del partit conservador i liberal i dona gran poder al monarca. Hi havia una sobirania compartida entre el rei i el parlament.
    El Parlament tenia dues cambres:
    - Congrés dels diputats
    - Senat
    Hi havia una divisió de poders:
    - Legislatiu
    - Executiu
    - Judicial
    Era un estat centralitzat i confessional (religió catòlica). Es concreta poc el sufragi però progressivament es va ampliant.