Espanya al segle XIX

  • Carles IV

    Carles IV
    Va ser el rei d'Espanya entre 1748 i 1819. Era el fill de Carles III. Va enfrontar Espanya contra la França revolucionària a la Guerra de la Convenció (1794-1795) i va ser derrotat. Va canviar radicalment la política exterior espanyola i es va aliar amb França de Napoleó.
  • Tractat de Fontainebleau

    Va ser un pacte signat entre Espanya i França el 27 d’octubre de 1807 pel qual van establir la partició de Portugal. Mitjançant aquest pacte els francesos podien passar per Espanya per arribar a Portugal. Napoleó aprofita això per envair Espanya.
  • Josep Bonaparte

    Josep Bonaparte
    Va ser un rei d'Espanya, ja que era germà gran de Napoleó Bonaparte, va estudiar dret i es va dedicar al comerç. El seu germà el va nomenar rei de Nàpols i, després, el 1808, d'Espanya, país al qual es va traslladar immediatament.
  • Comença a governar Ferran VII

    Comença a governar Ferran VII
    El Rei Ferran VII va conspirar contra els seus pares, va derogar la Constitució del 1812, va reinstaurar l'absolutisme i després de la seva mort van esclatar les guerres carlines, ja que només tenia descendència femenina. A Ferran li deien “el desitjat”, perquè el poble el desitjava.
    Van anar a Baiona on allà Napoleó (més poderós d'Europa) havia de fer de àrbitre per decidir qui seria el rei d’Espanya.
    Napoleó decideix que el nou rei d'Espanya serà el seu germà Josep Bonaparte.
  • El motí d'Aranjuez

    El motí d'Aranjuez
    El motí d'Aranjuez va ser una revolta popular produïda entre el 17 i el 19 de març de 1808, durant el regnat de Carles IV, que va comptar amb el suport de Ferran, el príncep d'Astúries, posteriorment nomenat Ferran VII.
  • Guerra del francès

    Guerra del francès
    La Guerra del Francès va ser un conflicte bèl·lic entre Espanya i el Primer Imperi Francès que va començar el 1808 amb l'entrada de les tropes napoleòniques i va acabar el 1814, amb el retorn de Ferran VII d'Espanya al poder.
  • Capitulacions de Baiona

    Capitulacions de Baiona
    Les capitulacions de Baiona va ser un esdeveniment històric ocorregut el 5 de maig de 1808 a Baiona, França, quan Carles IV i el seu fill Ferran VII van ser obligats a renunciar als seus drets al tron ​​espanyol a favor de Napoleó Bonaparte, que després els va cedir al seu germà José Bonaparte.
  • Corts de Cadis

    Corts de Cadis
    Les Corts de Cadis és com es coneix l'assemblea constituent inaugurada a San Fernando el 24 de setembre de 1810 i posteriorment traslladada a Cadis (Andalusia) fins a 1814 durant la Guerra del Francès. Les revoltes tenen com a objectiu defensar-se de la invasió francesa i omplir el buit de poder. Eren compostes per militars, nobles, burgesos, clergat, funcionaris, professors…
  • Pragmàtica Sanció

    Pragmàtica Sanció
    Va ser una resolució presa per les Corts espanyoles, per la qual no feia distinció de sexes en la successió al tron.
    Carles IV no arribà a publicar-la, però ho va fer Ferran VII, quan Maria Cristina esperava la futura Isabel II. Això va provocar el plet successori d’on nasqué el carlisme.
  • Comença a regnar Isabel II d'Espanya

    Comença a regnar Isabel II d'Espanya
    Abans que Isabel fos nomenada reina, hi havia una llei en contra de què les dones governessin. Per això mateix, quan ella fou coronada reina, una guerra esclatà, les guerres Carlines. Espanya es va dividir en dos bàndols; els liberals (partidaris d'Isabel) i els absolutistes (partidaris de Carles). El seu regnat ocupa un dels períodes més complexos i convulsos del segle XIX, caracteritzat pels profunds processos de canvi polític.
  • Guerres Carlistes

    Guerres Carlistes
    La Primera Guerra Carlina o Guerra dels Set Anys fou el conflicte civil que va esclatar a Espanya quan va morir el rei Ferran VII i a causa de la seva successió, perquè els absolutistes no acceptaven la seva filla Isabel II d'Espanya, declarada hereva en virtut de la Pragmàtica Sanció de 1830
  • Desamortització de Mendizàbal

    Desamortització de Mendizàbal
    És com es coneix el procés en què es va emetre un conjunt de decrets d'expropiació i venda de terrenys i altres propietats de l'església catòlica. Aquest succés va tenir lloc a Espanya a mitjans del segle XIX, més específicament entre els anys 1835 i 1844. Aquesta mesura va ser promulgada per Juan Álvarez de Mendizábal, durant el seu breu període com a ministre de la Reina Isabel II d'Espanya.
  • Juan Prim

    Juan Prim
    Militar i polític espanyol. Es va integrar a l'Exèrcit per defensar el tron ​​d'Isabel II des del començament de la Primera Guerra, en què va ascendir fins a coronel. Inclinat a les idees liberals, es va llançar de seguida a la política com a diputat per Tarragona (1841). Va recolzar els progressistes durant el trienni esparterista però es va enfrontar a l'autoritarisme d'Espartero i va acabar contribuint a enderrocar-lo organitzant una revolta a Reus.
  • Baldomero Espartero

    Baldomero Espartero
    Militar i polític espanyol progressista. Volia aplicar reformes més liberals i fer canvis. Volia agafar el poder per la força
  • La Gloriosa

    Causes → Crisi econòmica
    → Crisi política (corrupció poca + democràcia)
    → Crisi social (moltes desigualtats) Revolució contra la monarquia i la reina → Exili Isabel II
  • Amadeu de Savoia

    Amadeu de Savoia
    Rei d´Espanya. Fill de Víctor Manuel II d'Itàlia i de Maria Adelaida d'Àustria, va heretar el títol de duc d'Aosta. El 1867 va contreure matrimoni amb Maria Victòria del Pozzo della Cisterna. Poc abans havia participat a la guerra contra Àustria, en què va resultar ferit. Després del conflicte va ser ascendit a brigadier de cavalleria i, el 1869, a vicealmirall de l'armada.
  • La primera república Espanyola

    La primera república Espanyola
    La Primera República espanyola va ser el règim polític vigent a Espanya des de la seva proclamació per les Corts, l'11 de febrer del 1873, fins al 29 de desembre del 1874, quan el pronunciament del general Martínez Campos va donar lloc a la restauració de la monarquia borbònica.
  • Antonio Cánovas

    Antonio Cánovas
    Antonio Cánovas del Castillo va ser un polític i historiador espanyol, present en la política espanyola de la segona meitat del segle xix. Sota el seu govern es va aprovar la Constitució de 1876
    Líder del partit conservador
    Volien fer les poques reformes
    Drets i llibertats limitats
    Sufragi sanatori i podien votar poques persones (3 / 5 %)
    El monarca tenia amplis poders
  • Sagasta

    Sagasta
    Sagasta va ser liberal espanyol. Va militar des de jove al Partit Progressista, amb qui va participar en la Revolució de 1854. Líder del partit liberal. Volien fer moltes reformes. Ampliar drets i llibertats , d’expressió, religiosa, associació. Sufragi censatari, però més ample (15%). Volia reduir el poder polític del rei
  • La constitució de 1876

    La Constitució Espanyola de 1876 fou promulgada per Cánovas del Castillo, un cop aconseguida la restauració borbònica. Proclamava la sobirania conjunta del rei i de les Corts Generals i instaurava una monarquia constitucional amb importants atribucions a la Corona i un Estat molt centralitzat.
  • Comença a governar Alfons XII

    Comença a governar Alfons XII
    El rei espanyol Alfons XIII es va convertir en rei només néixer. Va néixer el 17 de maig de 1886 i en aquell mateix moment va ser coronat rei d'Espanya, per això mateix és el governant més jove de la história.
  • Guerra de Cuba

    Guerra de Cuba
    La Guerra d'independència cubana 5, és l'última guerra per la independència dels cubans contra el domini espanyol i és potser una de les últimes guerres americanes contra el Regne d'Espanya. Espanya mantenia les colònies de Filipines, Puerto Rico i Cuba.
    Els Estats Units van ajudar a Cuba i van declarar la guerra a Espanya . Espanya surt derrotada i va perdre les tres colònies. Va ser una derrota molt humiliant i dolorosa, ja que Cuba era el principal productor de sucre i cotó.