España s.XIX

  • Carles IV

    Carles IV
    Príncep d'Astúries i Rei d'Espanya després de la mort del seu pare Carles III d'Espanya.
  • Period: to

    Carles IV

  • Manuel Godoy

    Manuel Godoy
    Es va fer càrrec del govern Espanyol, va perjudicar el tancament de les fronteres a Espanya amb França, per evitar que les idees revolucionaries s'estenguessin pel seu territori.
  • Tractat de fontainebleau

    Tractat de fontainebleau
    Tractat que va permetre l'entrada a les tropes Napoleòniques a España.
  • Josep Bonaparte, rei d'Espanya

    Josep Bonaparte, rei d'Espanya
    Revolta: el motí d'Aranjuez.
    Napoleó ja ocupava la Península, va anomenar al seu germà Josep rei d'Espanya. Els seguidors d'aquest se'ls coneixien com els afrancesats.
  • Period: to

    Ferran VII

  • Period: to

    Josep I

  • FERRAN VII

    FERRAN VII
    Príncep d'Astúries i rei d'Espanya.
  • Les Corts de Cadis

    Es van formar les juntes locals, traçava les directrius que s'havien de seguir. La junta suprema va convocar les Corts de Cadis, amb la finalitat de dotar Espanya d'una constitució.
    Constitució 1812: sobirania nacional, igualtat, separació de poders i dret educació. Espanya passa a ser una monarquia constitucional. Quan Ferran VII torna la van treure.
  • Les batalles

    Hi va haver un fort component de revolta popular.
    Van haver dos principals:
    -La batalla de Bailèn, va representar una derrota per a Napoleó.
    -La batalla de Vitòria, les tropes aliades van vèncer l'exèrcit francès i es va considerar la retirada de la Península.
  • Els afrancesats

    El regnat de Josep I coincideix amb la guerra del Francès i amb el rebuig de gran part de la població espanyola. Aquesta guerra es considera també com una guerra civil, ja que hi havia espanyols en els dos bàndols.
  • La revolta popular

    -L'alçament del 2 de maig de 1808 a Madrid: Madrid es va alçar contra les tropes franceses.
    -Els setges: Algunes ciutats van oposar-se a la presència dels francesos i els van negar l'entrada.
    -Les guerrilles: accions aïllades, es una lluita de desgast. Aquest tipus de lluita va ser decisiu en la defesta napoleònica.
  • Causes del moviment d'emancipació

    segona meitat del s.XVIII, es va endegar un moviment de lluita per la independència, va culminar la primera meitat del s. XIX, quan les idees liberals i nacionalistes van arrelar entre les classes dirigents de les colònies.
    -La difusió de les idees de la il·lustració.
    -Les demandes dels criolls
    -Mimetisme dels Estats Units
    -La guerra del francès
  • Els impulsos

    Simón Bolívar: considerat pare de la pàtria iberoamericana, va conèixer les idees de la il·lustració i del liberalisme. Pretenia crear una gran confederació d'estats iberoamericans.
    José de San Martín: va tenir necessitat d'unir-se als moviments d'emancipació del seu continent nadiu.
    Antonio José de Sucre: sempre a costat de Bolívar. Responsable de l'alliberament a l'Equador.
  • Conseqüències de la independència

    • La idea d'una gran confederació -L'administració dels nous estats d'enseguida va caure en mans de cabdills militars. -A molts llocs, el colonialisme espanyol va ser substituït per una nova de colonialisme comercial.
  • El procés d'independència d'iberoamèrica

    -Virregnat de Nova Espanya: Mèxic i Amèrica central 1821
    -Virregnat de Nova Granada: dividit en tres estats, Veneçuela, Colòmbia i Equador.
    -Virregnat del Perú: Batalla d'Ayacucho posa fi a la dominació espanyola al Perú. 1824
    -Virregnat de la Plata: Victòria de San Martin a Chacabuco, independència de Xile. 1817
    Espanya va perdre la majoria de colònies. 1808-1826
  • Els carlins

    Mort de Ferran VII, esclata a Espanya un conflicte dinàstic entre: els partidaris de Carles (germà rei) i els partidaris d'Isabel (filla Ferran). Divisió entre carlins i liberals va desembocar una guerra civil. Acaba amb la victòria dels isabelins. Els carlins no es donaven per vençuts. Va tenir lloc la segona guerra Carlina i després va haver-hi una de tercera.
  • Period: to

    Isabel II

  • La monarquia constitucional d'Isabel ii

    La monarquia constitucional d'Isabel ii
    Farcit de canvis de govern, constitucions, cops d'estats militars i de tot tipus de tensions. Una sèrie de lleis de desamortització. Durant el seu regne es van anar configurant infraestructures, es van construir canals de regadiu i algunes regions, com Catalunya. D'aquí surt l'actual divisió provincial.
  • El Sexenni democràtic

    El Sexenni democràtic
    Nou pronunciament militar. Va enderrocar la monarquia. Es van intentar moltes fórmules, des d'una monarquia constitucional, fins a una República. Federalisme, no va ser entès i va desembocar en el cantonalisme. Nou cop d'estat, preparació de terreny al retorn dels Borbó, després d'un nou cop d'estat, el de Martínez-Campos va tornar a Espanya per encapçalar un nou regim: la restauració.
  • Period: to

    Sexenni Revolucionari

  • Period: to

    Alfonso XII

  • Alfonso XII

    Alfonso XII
    Rei d'Espanya i cap de la casa reial espanyola. Fou fill pòstum d'Alfons XII d'Espanya i de l'arxiduquessa Maria Cristina d'Àustria.