-
La crisi de la monarquia de Carles IV
arribada al tron Carles IV 1788-1808 va començar la revolucio francesa . Per contagi de idees liberals, Espanya es va unir a la coalició. Va declarar guerra a Catalunya Guerra gran (1793-1795).
La derrota militar va provocar un canvi d'estrategia Manuel Godoy primer ministre de Carles IV, va aliar-se amb Napoleó per enfrontar-se amb Anglaterra, el principal Enemic d'Espanya. Tractatde Fontainebleau (1807) va permitir que travessesin tropes a espanya per envair Portugal. -
La invasió napoleònica
tropes franceses en territori espanyol i les intrigues de Ferran, el fill gran Carles IV, contra el seu pare van provocar el populas Motí d'aranjuez(1808). En va resultar la dimissió de Godoy i l'abdicació del rei en el seu fill Ferran VII.
Napoleó va aprofitar aquestes discrepáncies per reunir Baiona Carles IV i Ferran VII. Amb pressions va aconseguir que tots dos acceptesin abdicar el seu germa Josep B. (abdicacion Baiona)
Josep I (1810-1813) reformes amb suport liberal espanyol. -
Period: to
Guerra revolució liberal (1808-1814)
-
La guerra del frances
El 2 de maig de 1808: Resistencia Popular(1808): es van formar guerrilles per fustigar els francesos, A Catalunya, els grups (misquelets i sometents) van derrotar els francesos en la batalla del Bruc -
Victories angloespanyoles (1812-1814)
l'exercit britanic, comandat pel musical Wellington, va arribar des de Portugal per ajudar les tropes espanyoles, i va vencer els francesos Arapiles (1812). -
LES CORTS DE CADIS I LA CONSTITUCIO DEL (1812)
Les abdicacion de Baiona van donar el tron espanyol a una monarca estranger. Aquest buit de poder va estimular la formacio d'unes juntes locals integrades per patriotes amb l'objectiu de rebutjar la invasió i crear un govern legitim.
El 1808 es va crear una Junta Suprema de catalunya i el 1810 la Junta Suprema Central la Junta Central va convocar una reunió de Cort de Cadis, amb objectiu de redactar una Constitució.
La Constitució va ser aprobada el 1812 (La Pepa) -
Napoleo es derrotat (1813)
Napoleo reconiex la derrota i mitjançant el tractat de Valençay (1813), va retirar les tropes d'Espanya i alliberar els reis a Baiona -
Period: to
Ferran VII: retorn a l'absolutisme (1814-1833)
Ferran VII, aclamat com el Desitjat, va tornar a Espanya el 1814. El seu objectiu eran regnar com un monarca absolut, però la difusió de les idees liberals durant la guerra del Francès va dificultar la seva pretensió de restaurar l'absolutisme. -
El Sexenni Absolutista (1814-1820)
Al recuperar el tron, amb el suport dels absolutistes (Manifest dels Perses), va derogar la Constitutció de 1812 i va anul·lar l'obra reformista de les Corts.
La seva acció de govern va anar acompanyada de la repressió dels liberals, que havien confiat que el rei es convertitria en un monarca constitucional.Per forçar al rei a actar la Constitució, els liberals van portar terme diversos pronuncionaments (Espoz Mina 1814, Porlier 1815 i Torrijos el 1817), que van fracassar. -
El Trienni Liberal (1820-1823)
El 1820 pronunciament del __ Rafael del Riego__ a Cabezas de San Juan va trobar prou suports per triomfar, i el rei va haver acceptar la Constitució del 1812. Per protegir la Constitució i fer front a l'oposicio absolutista, es va organitzar la Milícia Nacional
Ferran VII sempre va ser contrari a la nova situació i va demanar ajuda als monarques absoluts d'Europa per derrotar els librals.L'any 1823 la Santa Aliança va enviar els cent mil fills de Sant Lluís, va instaurar l'absolutisme. -
La Dècada Ominosa (1823-1833)
-
La Dècada Ominosa (1823-1833)
Després d'aquesta anul·lació i veient l'evident camí que el monarca prenia, les protestes i les concentracions liberals no van fer més que augmentar. Per això, s'iniciaria una repressió brutal contra tots aquests liberals que posaven en perill l'absolutisme. Aquells liberals més coneguts van veure's en l'obligació de sortir de la Península gairebé a l'instant. -
Els carlins i isabelins
Comença la guerra carlina, consistia en qui habia d'ocupar el tron, i això va significar mantenir l'absolutisme o implantar una monarquia liberal.
Els absolutistes donaven suport a Carles, qui defensava l'Antic Règim, i els liberals donaven suport a Isabel II, que volia una monarquia constitucional.
El lema dels carlins era "Déu, pàtria i rei". -
Period: to
Isabel II i la Construcció de l'Estat liberal
Durant la minoria d'edat d'Isabel II (1833-1843) va començar la construcció d'un Estat liberal a Espanya, que es va institucionalitzar durant la Dècada Moderada i va entrar en crisi a partir de 1856 -
3era guerra carlina
Es va iniciar durant el Sexenni Revolucionari, per la nova vacant al tron espanyol després de l'exili d'Isabel II.Els Carlins cataans van aconseguir algunes victòries i van ocupar ciutats com Berga,Manresa,Vic i Olot. -
La segona guerra dels carlistes
Va ser el resultat de nous aixecaments Carlins a Catalunya motivats per la crisi ecònmica i el pel suport al nou pretenent Carlí. -
La regència de Maria Cristina (1833-1840)
-
El supor dels isabelins
Conflicte armat que va tenir lloc a Espanya entre les forces de Isabel II i els carlins, partidaris de Carlos María Isidre com a legítim hereu al tron.Després de la mort del rei Fernando VII i la promulgació de la Pragmàtica Sanció, que permetia a Isabel II accedir al tron. La guerra es va estendre per gran part del territori espanyol, especialment al nord del país. La regència de María Cristina i els militars de França van permetre la victòria de les forces governamental i el final de la guerra -
La regencia de Maria Cristina (1833-1840)
Conflicte armat que va tenir lloc a Espanya entre les forces lleials a Isabel II i els carlins, partidaris de Carlos María Isidro com a legítim hereu al tron. El conflicte es va originar després de la mort del rei Fernando VII i la promulgació de la Pragmàtica Sanció, que permetia a Isabel II accedir al tron. La guerra es va estendre part del territori espanyol, especialment al nord del país. La regència de María Cristina i l'militar de França van permetre la victòria i final de la guerra. -
Durant la Regència d'Espartero (1840-1843)
Espanya va viure un període d'agitació política i social amb reformes significatives com el Codi de Comerç, l'educativa i l'abolició dels majorats. Es va enfrontar a revoltes com la "Revolució dels Forners" o la "Guerra dels Matiners", i va patir crisi econòmica i desamortització de terres. La seva oposició amb Isabel II i els moderats el va portar a abandonar la regència, provocant més inestabilitat política. -
La Dècada Moderada (1843-1854)
La arribada del tron Isabel va significar el predomini dels moderats, sota direcció del G. Navarrez . Les noves corts van proclamar una Constitució moderada, que restringia el vot, limitava les llibertats i compartia la sobirania entre les Corts i la Corona.
Diverses mesures van ajudar a consolidar un sistema politic. En 1r lloc, es va uniformitzar tota l'administració estatal i municipal (País Basca i Navarra censerven drets forals. -
2a part (1843-1854) La decada Moderada
Centralitzar els impostos en l'Estat, es va elaborar un codi penal i un sistema d'Instruccio publica nacional.Firmar concordat amb la Santa Seu (1851), que assegurava manteniment del culte i del clero i frenava el procés desamortitzador.Per mantenir la llei en el medi rural es va crear la Guàrdia Civil (1844). La deriva autoritaria de la forta influencia de les camerilles i falsejament electoral van fer que els proguessistes recorreguessin un altre cop al pronuncionament militar. -
La Revolucio i el govern provisional (1868-1869)
el 1868 va ser impulsada per progresistes i democrates, als quals van afegir els unionistes, dirigida per l'almirall Topete i els general Prim (progresista) i ** Serrano**. El pais va formar juntes revolucionaries de suport moviment revolucionari i les tropes de la reina va ser vençuda a la Batalla de d'Alcoela al 1869 va haber una nova Constitucio de caracter democratic -
La Monarquia de Amadeu I (1870-1873)
L'opcio escollida va ser Amadeu de Savoia, representant d'una monarquia liberal que havia contribuit a la unificacio d'Italia. Va tenir suport de progressistes, unionistes i democrates, i el govern va posar mesures per recuperar la economia i per la democratatitzacio del pais. l'any 1869 va renunciar a la corona i abandonar el pais per culpa dels molts problemas. -
La primera Republica (1873-1874)
El any 1873 les corts van votar a la proclamació de la primera Republica Española.
Beneficis:
Les divisions en el republicanisme entre unitaris i federals i entre moderats i intrasginets,que aspiraven a una revolución social mes gran
La dificultat de fer front a la inserrucció a Cuba i l'inici d'una nova guerra carlina el 1872
Una inserrucció cantonal a Cartagena el 1873, que es va proclamar independent
L'oposicio dels monarquics, que van conspirar per preparar la restauració en Alfons -
Bipartidisme i torn pacífic, 1876
Poder de dos partits dinàstics: el Partit Conservador, liderat per Cánovas, i el Partit Liberal, per Sagasta.
Conservadors i liberals s'alternaven en el poder mitjançant el torn pacífic.
Després de la mort del rei l'any 1885, la firma del Pacte d'El Pardo va consolidar l'alternança en el poder durant la regència de la seva dona, Maria Cristina. -
el sistema canovista, 1876
Antonio Cánovas del Castillo, polític conservador que aspirava a una monarquia constitucional.
Un dels primers objectius va ser la pacificació del país, i es va posar fi a la guerra carlina.
Es va proclamar la Constitució del 1876 per l'estabilitat del nou règim. Era un text moderat, però flexible i consensuat. D'aquesta manera, cada govern podia modificar segons les seves necesitats sense haver de promulgar una nova Constitució. -
L'insurreccio de Cuba 1895
Va esclatar una nova insurrecció a Cuba com a conseqüencia de ls incspscitat de l'Administració espanyola de fer reformes polítiques a l'illa dotar-la d'autonomia i reduir el control econòmimic d'Espanya.