26 (1)

El segle XIX i principis del XX: ESPANYA

  • Period: to

    Regnat de Carles IV

    Carles IV era un monarca no gaire interessat en els afers del govern.
    L'esclat de la Rebolució Francesa va provocar que Espanya tanqués les fronteres amb França par a evitar que les idees revolucionaries s'estenguessin pel seu territori, sobretot des que Manuel Godoy es va fer càrrec del govern espanyol.
  • Manuel Godoy

    Manuel Godoy
    Manuel Godoy el 15/11/1792 va ser nomenat el primer ministre de Carles IV.
  • Tractat de Fontainebleau

    Tractat de Fontainebleau
    Es va firmar el tractat de Fontainebleau amb Napoleó i va permete el pas de les tropes franceses per la Peninsula amb la falsa promesa de q ue es repartirien el regne de Portugal ja que aquest no havia fet cas del Blocatge Continental.
  • Castell de Fontainebleau

    Castell de Fontainebleau
    És on es va firmar el tractat. En el tractat s'estipulava que les províncies de Minho i Douro serien per al rei d'Etrúria, nét de Carles IV.
  • Carles IV

    Carles IV
    Rei d'Espanya, el seu regnat coinsideix amb la revolució Francesa i també amb l'imperi de Napoleò. Perderá el tró al 1808 i serà substituit per el germà del Napoleò.
  • Motí d'Aranjuez

    Motí d'Aranjuez
    Amb tot, el malestar s'havia generalitzat a Espanya i Godoy va ser assenyalat culpable de la situació, de manera que el març de 1808 va esclatar una revolta: el motí d'Aranjuez. Ferran VIII hereu del tron i principal investigador de la protesta va obligar a abdicar al seu pare i a destituir a Godoy.
  • Batalla de Bailèn

    Batalla de Bailèn
    Va suposar una severa derrota per a Napoleó i que va suposar el confinament dels soldats presoners a l'illa de Cabrera, on van viure en condicions pèssimes.
  • Revolta popular (Els setges)

    Revolta popular (Els setges)
    Algunas ciutats van oposar-se a la presència dels exèrcits francesos i els van negar l'entrada. La resposta va ser sotmetre-les a setges llargs i cruents. Saragossa en va patir dos, en el primer dels quals va destacar la figura mítica d'Agustina d'Aragó. Girona també va ser víctima de diveros setges que van ocasionar la destrucció gairebé total de la ciutat i una gran mortadat entre els gironins.
  • La revolta popular (Les guerrilles)

    La revolta popular (Les guerrilles)
    Consistien en accions aïllades en què el factor sorpresatenia un paper molt important. Petits grups armats, aprofitant-se del coneixement del terreny, paraven emboscades als soldats francesos. La guerr de guerrilles és un guerra de desgast, a llarg termini, en que es busca desmoralitzar a l'enemic. La majoria des gerillers provenien de classes populars.
  • Agustina d'Aragó

    Agustina d'Aragó
    A la ciutat de Saragossa, que patia el primer setge pels francesos dins del context de la Guerra del Francès (1808-1814), Agustina era voluntària junt amb altres dones fent la feina de la rereguarda. Enmig de la resistència una granada va fer explotar la munició i matà els artillers, fet que va possibilitar que els francesos es poguessin aproximar. Agustina va decidir disparar el canó i aquests es van retirar.
    (1808-1814)
  • Josep Bonaparte

    Josep Bonaparte
    Napoleó, que ja havia iniciat l'ocupació de la Península, va obligar a la família reial a abdicar a favor d'ell mateix. Napoleó va nomenar a Jpsep Bonaparte rei d'Espanya. Als seguidors de Josep se'ls coneixia com a "afrancestats".
  • Period: to

    El regnat de Josep I

    El regnat de Josep I va coincidir amb la guerra del Francès i amb el rebuig de gan part de la poblacio espanyola, que el veia co un rei imposat i forà.
    Això no obstant una minoria d'espanyols, seguidors de les idees de la il·lustració, convençuts que les idees revolucionàries ajudarien el progrés d'Espanya, li van fer costat.
    És per això que la guerra del Francès no ha de ser considerada exclusivament com una guerra d'independència contra un domini extranger, sino també com una guerra civil.
  • Revolta popular a Madrid

    Revolta popular a Madrid
    La població de Madrid es va revoltar contra les tropes franceses lluitant amb armes improvisades. La repressió que va seguir es fets va ser molt dura.
  • La batalla del Bruc

    La batalla del Bruc
    Començament de la Batalla del Bruc que va durar 6 díes. És l'espisodi més conegut de la guerra del Francès a Catalunya. En relitat, es tracta de dues accions militars, a mig camí entre la guerra convencional i la guerrilla, als voltants de la muntanya de Montserrat.
    Soldats francesos es dirigen a Manresa per tal de casigar la població, que, com a acte de rebel·lia, havia cremat públicament paper segellat francès.
  • Les juntes locals

    Eren directrius que s'habien de seguir coordinades per una Junta Suprema Local.
  • Batalla dels Arapiles

    Batalla dels Arapiles
    Va ser un conflicte armat que va confrontar Portuguesos, Britànics i Espanyols contra Francia a Salamanca.
    El resultat va ser favorable a Espanya.
  • Batalla de Vitòria

    Batalla de Vitòria
    La batalla de Vitòria, en que les tropes aliades, encapçalades pel britànic Wellington, van vèncer l'exèrcit francés en el que es considera la retirada definitiva de la Península.
  • El dos de maig

    El dos de maig
    Goya va pinatar dos grans quadres que han passat a la història com la millor crònica del que va esdevenir a Madrid aquells dies: Els dos de maig o la càrrega dels mamelucs i Els efusellaments del 3 de maig.
  • Les corts de Cadis

    Les corts de Cadis
    Aquestes juntes tenen com a objectiu defensar-se de la invasió francesa i omplir el buit de poder. Eren compostes per militars, representants de l'alt clergat, funcionaris i professors, tots ells conservadors. Al setembre atorgaren la suprema direcció a la Junta Suprema Central.
  • El gran dia de Girona

    El gran dia de Girona
    El gran dia de Girona és una pintura a l'oli de grans dimensions realitzada per Ramon Martí i Alsina. Els experts la situen entre 1863 i 1864.És l'obra de cavallet més gran de la història de la pintura catalana.Actualment forma part de la col·lecció del Museu Nacional d'Art de Catalunya, i es troba exposada en dipòsit a la seu de la Generalitat de Catalunya de Girona, a l'església de l'antic Hospital de Santa Caterina.