-
Period: to
REGNAT DE CARLES IV
Carles IV va ser un monarca el qual no li importava massa regnar. Tant va ser el seu menfotisme, que de fet va nomenar en Manuel Godoy, el seu amic, com el que s'encarregaria del govern espanyol. -
Period: to
REVOLUCIÓ FRANCESA
La Revolució Francesa és tot el conjunt de batalles, assalts, atacs i tota mena d'esdeveniments que van haver de passar a França per abolir la monarquia i aconseguir una República on el poble tingués poder; que els nobles i el clergat no el monopolitzin. -
Pànic de Floridablanca
Floridablanca era en aquell moment el Secretari d'Estat, i quan es va anunciar el triomf de la Revolució a París va prendre mesures perquè no es contagi l'ambient revolucionari a Espanya. Entre les diferents mesures es troben les següents: tancar les fronteres entre els dos estats amb soldats, censurar i prohibir diaris no oficials, tancar les Corts de Madrid de 1789, enfortir la Inquisició o empresonar a qui difongui idees antimonàrquiques. El van destituir per fer front a la situació. -
Ascensió d'en Manuel Godoy
En Carles IV va nomenar-lo primer secretari d'Estat per fer front a la nova situació, una en la qual s'havia de contenir a la població de voler fer un cop revolucionari inspirant-se en França, -
Ascensió de Napoleó
Napoleó Bonaparte anys després de convertir-se en cònsol volia tenir més. Volia ser l'Emperador d'Europa. Per això, durant tots els seus anys de manar, va intentar anar conquerint territoris per expandir el seu imperi. -
Period: to
IMPERI D'EN NAPOLEÓ
Durant aquest temps va anar conquerint països expandint els seus ideals revolucionaris francesos. Finalment, el seu imperi acabarà per segon cop quan va ser derrotat a la Batalla de Waterloo. -
Tractat de Fontainebleu
Aquest tractat signat per Godoy estipulava que les tropes franceses podrien entrar a Espanya amb la fi d'ocupar Portugal. Una vegada envaïts, l'aliat de França seria repartit en 3 zones que es dividirien entre el nét de Carles IV, Godoy i el domini francoespanyol. -
Les guerrilles
Les guerrilles eren grups d'uns 30-50 homes que atacaven de forma aïllada; la seva espontaneïtat i el coneixement del terreny van fer que els hi fos molt fàcil atacar els francesos.
Hi havia homes, sobretot de classes populars, que es negaven a lluitar en l'exèrcit, però que en canvi, formaven part de les guerrilles perquè preferien combatre al seu aire: ocasional i irregularment. Es calcula que hi va haver unes 500 amb 55.000 homes. La seva existència va ser important per derrotar el Napoleó. -
Period: to
LA GUERRA DEL FRANCÈS
La Guerra del Francès va ser una guerra entre Espanya i les tropes napoleòniques dirigides pel Primer Imperi Francès, que volia envair el país. A més de ser una guerra entre països (Espanya i França), també va resultar ser una Guerra Civil entre els espanyols que recolzaven el pensament il·lustrat dels francesos i els altres. -
Motí d'Aranjuez
Va ser una revolta del poble recolzat pel Ferran VII, fill d'en Cales IV. La població estava disgustada amb el regnat del rei vigent i del mal govern d'en Godoy. Carles IV va acabar abdicant i va deixar el tro al seu fill, el desitjat pel poble, i Godoy tot i haver-se intentat amagar, també va acabar fora del seu càrrec. Napoleó, aprofitant el moment de feblesa al país, va envair Espanya amb els 65.000 soldats que tenia dins. -
Period: to
PRIMER REGNAT DE FERRAN VII
Quan durant el motí d'Aranjuez el poble va declarar que preferia a en Ferran VII com el seu rei, va començar el seu primer regnat a Espanya. Va ser un primer regnat curt en un territori ocupat pels francesos i aviat ell deixaria de ser el rei quan l'obliguen a abdicar. -
Aixecament del 2 de maig
A Madrid, el moment en el qual es volien emportar a la família reial, el poble va esclatar formant protestes violentes als carrers per la incertesa de qui governaria ara. Els francesos van guanyar aquesta rebel·lió. Aquest alçament va sorgir d'una forma molt poc planificada i espontània, cosa la qual va fer que perdessin. La repressió dels fets va ser molt dura. -
Abdicacions de Baiona
A Baiona, ciutat del País Basc, són cridats Carles IV i Ferran VII per part de Napoleó. Allà són obligats a abdicar a favor de l'emperador francès. -
Batalla del Bruc
Aquesta batalla, encara que fossin 2, va suposar la primera derrota de Napoleó en Espanya. Es produeix perquè a Manresa fan un motí i una rebel·lió cremant tots els papers segellats francesos. En resposta, l'exèrcit va allà a castigar a la població. Però a Bruc van haver d'aturar-se creant la batalla més coneguda de Catalunya de la guerra.
Una llegenda diu que un sol timbal feia eco per les muntanyes, causant que semblés que hi hagués molts. Segons la llegenda, per això van fugir els francesos. -
Period: to
PRIMER SETGE DE SARAGOSSA
Alguns llocs d'Espanya com Saragossa es negaven a les tropes franceses i eren fidels al Ferran VII causant setges per part dels napoleònics. Saragossa tenia pocs soldats, però el poble els van recolzar fent que fos difícil entrar, ja que ells defensaven les seves famílies i cases. Després de 2 mesos, va ser finalment ocupada amb 2000 pèrdues espanyoles i 3000-4000 franceses. Saragossa va quedar devastada i la seva població aniquilada. Tardaria dècades a tornar a la normalitat. -
Primer setge de Girona
Aquest setge només va durar un dia. Els francesos, encara que hi van dur 5.000 homes i 8 canyons, van perdre davant dels gironins, que van vèncer al comandant francès Duhesme. Però dominar Girona era molt important geogràficament, ja que era on hi havia la carretera que unia França amb Espanya. Per tant, tot i la seva derrota, els francesos tornarien a reincidir. -
Period: to
REGNAT DE JOSEP I BONAPARTE
Josep I, germà d'en Napoleó, va ser posat rei a Espanya per ordre del seu germà quan els reis espanyols van abdicar forçosament. La majoria dels espanyols no l'acceptaven com a rei, ja que el veien com un rei imposat i estranger. El seu regnat acaba quan va perdre a la Batalla de Vitòria, i quan l'Imperi va perdre ja definitivament a la Batalla de Waterloo, Josep se'n va anar als Estats Units d'Amèrica. -
La batalla de Bailèn
Aquesta batalla va suposar la primera derrota napoleònica i va tenir lloc a aquest municipi de la província de Jaén. Una vegada acabada la batalla, els soldats van ser empresonats a l'illa de Cabrera en unes condicions horribles d'on només la meitat van seguir vius quan la guerra va acabar. D'altra banda, el general Dupont, qui comandava les tropes, i els altres oficials van ser portats a França. -
Period: to
SEGON SETGE DE GIRONA
Aquesta vegada, les tropes napoleòniques van patir la mateixa sort, ja que van tornar a perdre. El segon setge va tenir lloc un mes després, i en Duhesme va decidir portar més soldats, però de poc li van servir, ja que els gironins, comandats per Joan Clarós i Miláns del Bosch també havien augmentat de nombre. Aquest setge va durar més, però va tenir un final pitjor pels francesos: 300 morts franceses i 7 gironines. -
Period: to
SEGON SETGE DE SARAGOSSA
Els saragossans després del primer setge sabien que els francesos tornarien, i per això, van fer tot el possible per recuperar-se el més ràpid possible. D'altra banda, els francesos van aprendre del passat i van portar el doble d'homes que el primer. Aquest setge tot i que els habitants van seguir defensant-se feroçment, van ser derrotats pels francesos després d'un setge molt més terrible que l'anterior amb fred, bombes, fam i una ciutat gairebé en ruïnes. -
Period: to
SETGE DE GIRONA DE 1809
Aquest setge va ser definitiu per la ciutat. Els francesos van manar 18.000 homes per poder controlar a la fi Girona, però aquesta tenia només 9.000 soldats. D'altra banda, Girona estava dirigida per Álvarez de Castro, qui s'havia de fer càrrec d'una ciutat sense recursos.
El setge va durar 7 mesos gràcies a les ordres d'en Álvarez, qui decideix que tota la població, dones incloses, s'unissin a l'exèrcit espanyol. França acaba guanyant, ja que Girona estava devastada pel fred i la guerra. -
Period: to
LES CORTS DE CADIS
Aquestes corts van ser formades per dirigents espanyols que no acceptaven a Josep Bonaparte com a autoritat (juntes locals coordinades per la Junta Suprema Central). Qui formava aquestes corts eren professors, militars, funcionaris... I el seu objectiu era defensar-se dels francesos i omplir el buit de poder. Van ser qui van crear la Constitució de 1812 i van ser cancel·lades per Ferran VII quan torna al tron; encara que el 1820 tornarien a entrar en vigor perquè Ferran és obligat a jurar-les. -
Constitució de 1812
També coneguda com a Constitució de Cadis o La Pepa, va ser el recull de reis de lleis progressistes que es va aprovar a les Corts de Cadis el 1812. Aquestes són algunes coses que s'esmentaven: una monarquia constitucional, la separació de poders, la proclamació d'un estat sobirà, els drets de l'home (no els de la dona) o la llibertat d'impremta entre d'altres. -
La batalla de Vitòria
Aquesta batalla va suposar la retirada definitiva tan de l'exèrcit francès com del germà d'en Napoleó del tron. Amb aquesta batalla, on participen tropes britàniques, portugueses i espanyoles dirigides per Arthur Wellesley (Wellington), la Guerra del Francès s'acaba i Felip VII, el desitjat, torna al seu lloc monàrquic. Va tenir lloc a Vitòria, ciutat del País Basc, on actualment hi ha una estàtua en el seu honor. -
Period: to
SEGON REGNAT DE FERRAN VII
En Ferran torna del seu exili el 22 de març de 1814, i és quan l'aconsellen que torni a instaurar un sistema de monarquia absolutista i aboleixi la Constitució de 1812, i així ho va fer tornant al sistema d'abans. Com ja he dit abans, va ser obligat a jurar la Constitució, treure la Inquisició i crear un Codi Penal, però quan va morir, va tornar a suprimir-se tot. -
La batalla de Waterloo
La Batalla de Waterloo va suposar la derrota definitiva de Napoleó, que va tornar per formar l'Imperi dels 100 dies. En aquesta batalla van lluitar les tropes napoleòniques i les angloprussianes comandades per Wellington. Quan en Napoleó va ser derrotat, el van exiliar a l'illa de Santa Elena.