El segle xix espanyol 1 638

El Segle XIX a Espanya

  • Carles IV

    Carles IV
    Carles IV va ser rei d’Espanya durant la guerra del francès, no va ser molt estimat dins el poble, ja que va permetre a Napoleó passar per Espanya per conquerir Portugal, on va acabar per conquerir Espanya també, per això, no va agradar molt al poble.
  • Tractat de Fontainebleau

    Tractat de Fontainebleau
    Va ser un pacte per poder passar per Espanya i envair Portugal el qual va sortir malament i Napoleó també va conquerir España.
  • Motí d'Aranjuez

    Motí d'Aranjuez
    La familia real tenia por per si envaien o el poble els atacava es van anar a Aranjuez per fugir cap el sud.
  • Capitulacions de Baiona

    Capitulacions de Baiona
    Allà, al castell de Marracq va tenir lloc la trobada entre Napoleó amb Carles IV i Ferran VII en què el primer va aconseguir la renúncia de tots dos reis a la Corona espanyola, una trobada conegut com les Abdicacions de Baiona, un del capítols més tristos de la història d'Espanya
  • Josep Bonaparrte

    Josep Bonaparrte
    Va ser el rei escollit per Napoleó durant la seva ocupació a Espanya, amb ell va començar la guerra, ja que la gent no el volia. L’anomenaven pels carrers Pepe Botella per fer mofa d’ell. Ell portava idees reformistes, però la oposició no li ho va permetre.
  • Guerra del Francés

    Guerra del Francés
    Va ser un confrontament que incloïa a Espanya i al regne Francés, degut a que es movia per la independència d'Espanya. Carles IV va deixar passar a Napoleó per Espanya per conquerir Portugal, i un cop aconseguit, va ocupar el territori espanyol. El conflicte va iniciar-se al 1808 i va començar amb petits amotinaments dins les classes populars. La guerra va acabar amb una aliança, l’anomenat Tractat de Valençay, on es reconeix a Ferran VII com a rei d’Espanya.
  • Corts de Càdis

    Corts de Càdis
    Les corts de cadis es una assamblea en què es van ajuntar els respectius càrrecs alts del país, on es van escollir els diputats i es va tractar la constitució que implica els nous canvis i reformes que duria a terme el nou estat espanyol.
  • Absolutisme

    Doctrina política que cedeix el poder absolut en mans del rei vigent. El poder legislatiu, l'executiu i el judicial eren càrrec de Ferran VII durant el seu regnat.
  • Ferran VII

    Ferran VII
    Ferran VII: Va ser un rei espanyol,fill de Carles IV el qual el seu regnat no va ser l’esperat ja que el poble pensava que feria reformes i seria més liberal.
  • Mendizábal

    Mendizábal
    Fou un destacat liberal que va emigrar a Anglaterra quan les tropes de Lluís XVIII van arribar a Espanya per reinstaurar el absolutisme. Va tornar a de Londres al 1835 per ser ministre d’hisenda i fins i tot es va del càrrec de la presidència del Govern espanyol durant uns mesos.
  • Pragmàtica Sanció

    Pragmàtica Sanció
    Fou una sanció a la Pragmàtica de 1789 imposada per les corts de Carles IV en que s’hi impedia a les dónes accedir al tron. Ferran VII va sancionar-la per tal de que la seva filla, Isabel II pogués governar en comptes de Carles Maria.
  • Guerres Carlines

    Guerres Carlines
    La mort del rei Ferran VII deixa el seu tro en mans de Carles Maria, però es va fer un canvi en la llei prèviament per poder cedir el tro a la filla de Ferran, pel que els partidaris de Carles lluiten contra els partidaris de Isabel II.
  • Liberalisme

    FIlosofia política i social que defensa la llibertat econòmica, política i social i la separació de poders i la monarquia parlamentaria. Va ser un moviment molt actiu en el regnat de Isabel II
  • Isabel II

    Isabel II
    Va ser destinada a regnar, amb només tres anys, i pert tant, Mª Cristina, cònjuge de Ferran VII, agafa el càrrec com a reina regent. El seu regnat va provocar una guerra civil entre els partidaris de Isabel II com a reina, i els carlistes (partidaris de Carles Maria Isidre, el seu oncle), ja que debia ser el successor de Ferran VII, fins que ell va canviar la llei a favor de la seva filla.
  • Desamortització de Mendizábal

    La desamortització promoguda per Mendizábal consistia en la apropiació de les terres de l'església per part del govern.
  • Constitució del 1837

    Constitució del 1837
    Dictamens principals:
    - Poder executiu: L'ostenten el rei i els seus ministres, que sanciona i promulga les lleis. Té dret de veto. La responsabilitat pel mal govern són dels ministres. Inviolabilitat de la figura del monarca.
    - Poder legislatiu: Corts bicamerals. El Congrés és nomenat per sufragi directe censatari, i el Senat és per nomenament reial.
    - Poder judicial: Tribunals de justícia que exerceixen la justícia en nom del rei.
    També imposava el catolicisme com a religió oficial.
  • Espartero

    Espartero
    Va estar fill d'una humil família d'artesans, va néixer a Granátula (Ciudad Real) en 1793. A l'esclatar la guerra d'Independència, es va presentar com a voluntari ingressant en l'exèrcit en 1808. En 1810 va entrar a l'acadèmia militar de Lleó
  • Constitució del 1840

    Constitució del 1840
    El canvi principal era el fet que les dones podien regnar. Era la norma suprema vigent durant el regnat de Isabel II. Sobirania compartida era un dels termes claus en el manuscrit.
  • Amadeu de Saboya:

    Amadeu de Saboya:
    Amadeu I d’Espanya fou rei durant les guerres carlistes i la guerra d'independència de Cuba. El seu regnat va durar poc més de dos anys.
  • La Primera República

    La Primera República
    Es va intentar mantenir un estat federal (es dóna molta autonomia a les comunitats). Hi van haver moltes divisions degut a la diferència de pensament. La república va acabar amb un cop d’estat a mà del General Pavía. Es va imposar a Alfons XII.
  • Bipartidesme

    El bipartidisme era i és la forma de govern en que en un mateix govern, el presideixen dos partits polítics, que prèviament ho han pactat. Això va passar principalment durant el regnat de Alfons XII. Era una monarquia parlamentària i per això coexistia un rei amb un govern.
  • Caciquisme

    El caciquisme és un sistema social i polític en el qual existeixen formalment les institucions de la democràcia parlamentària, però a la pràctica el poder real es troba en mans de les persones que posseeixen major influència econòmica i social en cada localitat, comarca o regió. Aquestes persones manipulen els resultats de les eleccions per a beneficiar als seus interessos.
  • Cànoves i Sagasta

    Cànoves i Sagasta
    Foren els presidents del govern durant la época del bipartidisme de Alfons XII. Cànoves era el president del Partit Conservador. També era historiador. Sagasta, en canvi era el president del Partit Progressista i era també enginyer i mason.
  • Alfons XII

    Alfons XII
    El regnat d'Alfons XII significà el retorn de la casa de Borbó a Espanya després del breu parèntesi iniciat l'any 1868 amb el regnat d'Amadeu de Savoia i de la Primera República Espanyola. Va regnar al mateix temps que el Partit Conservador (liderat per Cánovas) i el Partit Liberal (liderat per Sagasta) van governar
  • Guerra de Cuba

    Guerra de Cuba
    Cuba era, en aquell moment, una colònia d’Espanya. Aquesta guerra va iniciarse degut als interessos dels EEUU, que van aliarse amb Cuba. EEUU va entrar en la guerra amb el context de l'incident del Maine, un vaixell estatunidenc que va naufragar allà. Al final, Cuba va aconseguir la independència.