-
Desamortización de Mendizábal
La desamortització va ser un llarg procés històric econòmic iniciat a l'estat espanyol el 1798 per Manuel Godoy i tancat ja molt entrat el segle XX (16 de desembre del 1924).Va consistir a posar al mercat, mitjançant subasta pública, les terres i béns no productius en poder de les anomenades mans mortes que no les conreaven, gairebé sempre l'Església catòlica o els ordes religiosos, que els havien acumulats com a habituals beneficiàries de donacions. -
Tractat de Fontainebleau
Pacte signat entre Espanya i França el 27 d’octubre de 1807 pel qual era establerta la partició de Portugal, únic aliat de la Gran Bretanya a Europa, entre les forces espanyoles i les franceses. El pacte constava de deixar passar les tropes franceses per conquerir portugal. Napoleó va aprofitar aquest tractat per atacar a Espanya. -
Guerra del Francès
Els inicis de la Guerra del Francès cal situar-los en els acords del Tractat de Fontainebleau.Aquest fet va justificar l’entrada de les forces franceces a la Península, però en realitat l’Imperi de Napoleó el que realment volia era conquerir la monarquia espanyola. A finals de 1811 es pot considerar acabada l’ocupació francesa. Degut a que tenien un pitjor exèrcit, els espanyols utilitzen com a mètode de lluita la guerra de guerrilles, com a única manera de desgastar l'esforç de guerra francès. -
Motí d’Aranjuez:
Insurrecció que va tenir lloc a Aranjuez la nit del 17 al 18 de març de 1808. Després de l’ocupació de Portugal,un exèrcit francès,conduït per Murat, es dirigí a Madrid. Davant d’això, la cort es va traslladar a Aranjuez i Godoy va aconseguir convèncer Carles IV de la necessitat que la família reial anés a Andalusia camí d’Amèrica. Aquesta decisió va ser aprofitada pels nobles partidaris de l’infant Ferran per a intentar de treure Godoy del poder i aconseguir la substitució del rei pel seu fill. -
Capitulacions de Baiona
Les capitulacions de Baiona van tenir lloc el 7 de maig de 1808 al castell de Marracq de la ciutat francesa de Baiona. És el nom pel qual es coneixen les renúncies successives dels reis Carles IV i el seu fill Ferran VII al tron d'Espanya en favor de Napoleó Bonaparte. L'emperador francès, poc després, va cedir aquests drets al seu germà José Bonaparte, qui va regnar amb el nom de Josep I. -
Les Corts de Cadis i la Constitució de 1812
La Junta Suprema s’havia mostrat incapaç per a dirigir la guerra contra França i a Cadis el 1810, abans de ser conquerida, havia iniciat un procés de convocatòria de Corts perquè els representants de la nació decidissin sobre la seva organització i el seu destí. Mentre s’elegien els diputats que composarien les Corts es va crear una regència formada per cinc membres i les Juntes van organitzar una consulta al país sobre les reformes que s’havien de dur a terme. Va ser coneguda com "La Pepa" -
Pragmàtica sanció
La Pragmàtica Sanció de 1830 va ser una Pragmàtica Sanció aprovada per Ferran VII d'Espanya el 29 de març de 1830 que va promulgar la Pragmàtica de 1789 que havia estat aprovada per les Corts d'aquell any a instàncies del rei Carles IV i que no havia entrat en vigor per raons de política exterior. -
Guerres carlistes
Les Guerres Carlines foren tres guerres que van tindre lloc a Espanya al segle XIX com a expressió militar del moviment polític carlí i que al llarg del segle XIX sostingueren els carlistes (absolutistes), partidaris de Carles Maria Isidre de Borbó i els seus descendents, i els liberals, partidaris d'Isabel II d'Espanya. En aquell moment Isabel II encara no exercia de reina, doncs encara no tenia la suficient edat. -
Constitució del 1837
La Constitució Espanyola de 1837 (oficialment: Constitució de la Monarquia Espanyola) va ser un text constitucional que substituí a la Constitució Espanyola de 1812 i que va estar en vigor fins a la seva reforma l'any 1845. Signada per la reina regent, Maria Cristina, en nom d’Isabel II, el 17 de juny de 1837. Introduí, respecte a la constitució de Cadis , variacions remarcables amb la intenció de transigir amb els liberals moderats. -
Constitució del 1845
La Constitució Espanyola del 1845 era de tendència liberal molt conservadora, que recollia els principis polítics del Partit Moderat:
-Sobirania conjunta del rei i de les Corts Generals.
-Confessionalitat catòlica de l'Estat.
-Sistema parlamentari bicameral.
-Sufragi censatari molt restringit.
Va estar en vigor fins al 1868, llevat del Bienni Progressista. -
Crisi del 1867
La crisi final del Regnat d'Isabel II constitueix el quart i últim dels períodes en què se sol dividir el Regnat d'Isabel II d'Espanya. Comença el març de 1863 amb la caiguda del Govern de la Unió Liberal d'el general Leopoldo O'Donnell i acaba amb la Revolució de 1868 que va posar fi a la Monarquía d'Isabel II -que marxa a l'exili- i va obrir la nova etapa de la història contemporània d'Espanya anomenada Sexenni Democràtic (1868-1874). -
La Gloriosa
La Revolució de 1868, la Setembrina o la Revolució de setembre, va ser una sublevació militar amb elements civils que tingué lloc al Regne constitucional d'Espanya el setembre de 1868 i que suposà el destronament i exili de la reina Isabell II i l'inici del període anomenat Sexenni Democràtic. La Revolució de Setembre va ser una brusca sacsejada en la història del segle XIX espanyol, els efectes de la qual es van deixar sentir àmpliament a tota la geografia del país -
La Primera República
L’11 de febrer de 1873 es proclamava la República, el darrer acte de la Revolució de Setembre i el primer assaig republicà que s’intentava al país un cop que les Corts van decidir sotmetre a votació el model d’Estat a establir en absència de monarca. La Primera República va ser aprovada per una àmplia majoria de 258 vots a favor per només 32 en contra. Aquesta proclamació va espantar la burgesia, que no s’esperava aquest desenllaç després de l’abdicació d’Amadeu I de Savoia. -
Constitució del 1876
La Constitució Espanyola de 1876 va ser promulgada per Cánovas del Castell, un cop aconseguida la restauració borbònica. Proclamava la sobirania conjunta del rei i de les Corts Generals i instaurava una monarquia constitucional amb importants atribucions a la Corona. Encara que va ser suspesa per Primo de Rivera, va estar en vigència fins a la Constitució Espanyola de 1931. Les llibertats polítiques eren reconegudes, però van ser restringides per les lleis ordinàries. -
Guerra de Cuba
La Guerra d'independència cubana o Guerra del 95, és el nom amb el qual es coneix l'última guerra per la independència dels cubans contra el domini espanyol i és potser una de les últimes guerres americanes contra el Regne d'Espanya.
