Eugène delacroix   le 28 juillet. la liberté guidant le peuple

Cronologia del Segle XIX

  • Period: to

    Carles IV

    Carles IV, es va trobar amb una Espanya molt endarrerida, i ell encara la va endarrerí més. Carles IV, era un rei absolutista, que va trobar una clara oposició en els liberals.
  • Mendizábal

    Mendizábal
    Mendizàbal fou un polític liberalista, va donar suport a la revolta de Riego (Liberal i Progresista) i posteriorment va emigrar a Anglaterra al 1823.
    Posteriorment va tornar a Espanya i va ser nomenat ministre d’Hisenda, entre les reformes que va dur a terme es troben, la desamortització eclesiastica (supressió dels ordres religiosos) i confiscació dels seus béns. (terres) A més a més també va ser president del Govern Espanyol durant uns mesos.
  • Espartero

    Espartero
    Era un militar, que assumeix el lideratge de l’exèrcit, degut a que la reina, Isabel II no tenia coneixements bèl·lics ni estratègics. El seu lideratge, porta a la reina Isabel II al tró, i a ell li porta la fama i el respecte.
    Al ser un militar, i no tenir gaires nocions d’economia, o política interna, prenia decisions molt controvertides i que provoquen protestes, com el bombardeig a la ciutat de Barcelona.
    Aquesta i d’altres moltes decisions problemàtiques, el van induir a abandonar el poder.
  • Narváez

    Narváez
    Fou un militar i polític Espanyol, duc de València. En 1837, se li va encomanar l’organització i comandament de la “Reserva Andalusa” amb l’objectiu de pacificar La Manxa. En 1838 va ser promogut a mariscal de camp, i elegit diputat a Corts. La seva gran habilitat militar i la seva ideologia liberal van fer que tant progressistes com moderats pretenguessin que s'incorporés als seus respectius partits.
  • Motí d'Aranjuez

    Motí d'Aranjuez
    El motí d'Aranjuez va ser una revolta popular produïda al 1808, durant el regnat de Carles IV. Va comptar amb el suport de Ferran VII.
    Una de les causes, va ser el mal govern de Manuel Godoy, que va esgotar la paciència dels espanyols, i els va fer sortir al carrer per revoltar-se. El pacte de la monarquia espanyola, amb Napoleó, i la posterior fugida de la família reial, cap a Aranjuez, va ser una situació de cul de sac, ja que el poble va atrapar a la família reial allà.
  • Abdicacions de Baiona

    Abdicacions de Baiona
    Carles IV, Ferran VII i Napoleó es van reunir per a decidir qui dels dos governaria, si pare o fill, però com a intermediari finalment Napoleó va decidir que no gobernara cap dels dos, sino que ho faria el seu germà Josep Bonaparte, al que els Espanyols no van rebre gaire contents.
  • Period: to

    Josep I (Josep Bonaparte)

    Josep Bonaparte (Pepe Botella), va ser el rei escollit per Napoleó, per a regnar a Espanya, després de la signatura del tractat de Fontainebleau. Aquest rei, era germà de Napoleó, i francès, cosa que el poble espanyol mai va acceptar, i va estar sempre mal vist per la gent. Ell era un rei de caràcter reformista i liberal, tot i que no va poder aplicar gaires mesures, ja que va tenir un regnat molt curt, i ple d'obstacles.
  • Period: to

    La guerra del Francès

    La guerra del Francès va ser una guerra que es va produir a Espanya entre l’any 1808-1814, en la que van lluitar Espanya i França. Aquesta guerra va originar-se degut a l'imposició del govern de Josep Bonaparte. No fou realment una guerra d’exèrcits sinó més bé una guerra de guerrilles, la guerra va acabar amb la batalla de Tolosa. Barcelona, va ser lliurada al 1814 dels francessos.
    Quan la guerra acaba, Espanya queda molt empobrida després de sis anys de guerra.
  • Les Corts de Càdis

    Les Corts de Càdis
    Les Corts de Cadis és com es coneix l'Assemblea constituent inaugurada a San Fernando el 24 de setembre de 1810 i posteriorment traslladada a Cadis fins a 1814 durant la Guerra del Francès. Durant la Guerra del Francès (1808-1814) les revoltes populars desemboquen en la creació de Juntes Locals i Regionals de Defensa, i aquesta en va ser una.
  • Joan Prim

    Joan Prim
    Joan Prim, marquès de Los Castillejos, comte de Reus, vescomte del Bruc, Gran d'Espanya va ser un militar i polític progressista català, molt influent en la política espanyola del segle xix. Va ser governador militar de Barcelona (1843), capità general de Puerto Rico (1847) i president del consell de Ministres entre els anys 1869 i 1870. Participà en la campanya del Marroc i dirigí les forces que lluitaren a la campanya de Mèxic.
  • Tractat de Fontainebleau

    Tractat de Fontainebleau
    Aquest tractat, el van signar, Napoleó, i Manuel de Godoy. Aquest pacte, consistia, en què les forces Napoleòniques creuarien Espanya sense perill, per a conquerir Portugal. Però, una vegada van conquerir Portugal, les tropes franceses es van quedar a Espanya.
  • Period: to

    Ferran VII

    Ferran VII, el Desitjat (perquè pensaven que faria reformes, i seria més liberal), va ser un rei d’Espanya, que va gobernar en una época molt convulsa, ja que el seu mandat es va veure interromput per l'ocupació Napoleònica a Espanya. Cosa que va fer que el seu regnat es dividis en dos moments de la història. al 1808, i posteriorment del 1814-1833.
  • Sagasta

    Sagasta
    Sagasta, va ser el líder del partit liberal a Espanya, i va arribar a la presidència del govern, on hi va estar en diverses ocasions, tot i que mai va aguantar un mandat més 3 anys.
    Sagasta, al 1890, va impulsar una llei electoral per la qual podien votar tots aquells ciutadans espanyols, que fossin; barons majors de 25 anys, que puguin gaudir en plenitud dels seus drets civils, que siguin veïns d’un municipi o que hi portin almenys residint allà 2 anys.
  • Cànovas

    Cànovas
    Antonio Cánovas del Castillo, va ser el principal arquitecte de la restauració, un règim que buscava un sistema polític estable a Espanya. Va ser ministre Governació el 1864 i d'Ultramar el 1865 durant el regnat d'Isabel II, abans de proclamar-se la Primera República Espanyola. Cánovas comptava amb el suport de l'església i amb ell van sorgir conceptes com el proteccionisme econòmic i el catolicisme obligatori.
  • Pragmàtica sanció

    Pragmàtica sanció
    La Pragmàtica Sanció va ser una Sanció aprovada per Ferran VII d'Espanya al 1830. L’intenció d’aquesta sanció, era abolir la antiga llei de que les dones no podien esdevenir reines. Aquesta sentència, va estar feta per a poder habilitar la seva filla com a reina. Ja que seguint la línea de successió, era Carles Mª Isidre, germà de Ferran VII el successor.
    Finalment, tot i les pressions d’alguns sectors crítics, Isabel II, filla de Ferran VII, va esdevenir reina, sota la tutela de Mª Cristina.
  • Period: to

    Isabel II

    Degut a que el seu pare, Ferran VII, va anul·lar la llei que prohibia que una dona fos reina d’Espanya. Ella es va coronar reina d’Espanya, tot i les pressions i les confrontacions que va haver amb el seu tiet. Aquestes tensions, van originar la primera guerra carlista, entre els partidaris de Isabel II, i els del seu tiet, Carles Mª Isidre.
  • Period: to

    Guerres Carlines

    Aquestes, són diferents guerres que enfronten als carlistes, amb altres corrents polítiques;
    La Primera Guerra Carlina, va ser entre els favorables a Isabel II (Isabelins), i els favorables al germà de l’antic rei, Carles IV (Carlistes). Ja que els Carlistes, es negaven a acceptar la Pragmàtica sanció, que va portar a Isabel II al regnat.
    Aquesta guerra, la va acabar guanyant els favorables a Isabel II, cosa que la va portar al poder.
  • La desamortització de Mendizàbal

    La desamortització de Mendizàbal
    Durant el regnat de la regent Mª Cristina, Mendizábal, un funcionari d’alt rang, va proposar un pla excepcional per a sanejar les arques públiques de l’estat espanyol. Ell, va dur a terme una caça de bruixes contra l'Església, i va apropiar-se dels seus béns, terres i patrimonis.
  • Crisi del 1867

    Crisi del 1867
    La crisi final de l'regnat d'Isabel II constitueix el quart i últim període en què se sol dividir el regnat d'Isabel II d'Espanya. Comença el març de 1863 amb la caiguda de el govern de la Unió Liberal d'el general Leopoldo O'Donnell i acaba amb la Revolució de 1868 que va posar fi a la Monarquia d'Isabel II -que va marxar a l'exili- i va obrir la nova etapa de la història contemporània d'Espanya anomenada Sexenni Democràtic (1868-1874).
  • La Gloriosa

    La Gloriosa
    La revolució del 1868 va ser una sublevació militar que es va donar a Espanya, i que va suposar el destronament i exili de la reina Isabell II i l'inici del període anomenat Sexenni Democràtic. La Revolució de Setembre va ser una brusca sacsejada en la història del segle XIX espanyol, els efectes de la qual es van deixar sentir àmpliament a tota la geografia del país.
  • Period: to

    Amadeu de Savoia

    Amadeu de Savoia, va ser duc d’Acosta, i escollit com a rei d’Espanya al 1870, el seu curt regnat, va coincidir amb el sexenni revolucionari. El seu curtandat, va ser degut a la inestabilitat política que es vivia a Espanya, per la Guerra de Cuba, el rebrot Carlí, i per últim, per la mort d’un dels seus més grans simpatitzants, Joan Prim.
  • La 1ª República

    La 1ª República
    La Primera República Espanyola va ser el règim polític que hi va haver a Espanya des de la seva proclamació per les Corts Generals, l'11 de febrer de 1873, fins al 29 de desembre de 1874, quan el pronunciament del general Martínez-Campos va donar inici a la Restauració borbònica. El primer intent republicà en la història d'Espanya fou una experiència curta, caracteritzada per la inestabilitat política.
  • Period: to

    Alfons XII

    Alfons XII d'Espanya, fou rei d'Espanya. El regnat d'Alfons XII va significar el retorn de la casa de Borbó a Espanya després del breu parèntesi iniciat l'any 1868 amb el regnat d'Amadeu de Savoia i de la Primera República Espanyola.

    Durant el seu regnat;
    - S'acaben les guerres carlines, i Alfons XII, rep molts suports.
    - Es perd la colònia de Cuba.
    - Inici de la restauració del bipartidisme.
  • Period: to

    Guerra de Cuba

    La guerra de Cuba, va ser un conflicte bèl·lic del S. XIX, que va enfrentar a dues de les potències més potents, com eren Espanya i E.E.U.U. Estats Units, necessitava trobar un detonant per a iniciar la Guerra a Cuba, ja que hi tenien molts interessos en l'illa. El detonant, va ser l'explosió del vaixell espanyol Maine, atracat al port de l'Habana.