-
L'alta edat mitjana és una de les divisions convencionals de la historiografia europea que fa referència al període entre la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident i l'any 1000. El terme és una mala traducció de l'alemany, en el qual alt significa 'antic' (i després es posà Baixa com a oposició). Tanmateix, en alemany per a l'alta edat mitjana no s'empra l'adjectiu Alt, sinó Früh ('primerenc') i, per a l'etapa intermediària s'usa Hoch ('alta'). Edat mitjana ras i curt es diu Mittelalter.
-
La caiguda de l'Imperi Romà d'Occident és el procés de decadència que va portar a la fragmentació de l'Imperi Romà d'Occident l'any 476 i la seva posterior dissolució el 480. Ròmul Augústul, sovint considerat erròniament l'últim emperador romà d'Occident, fou deposat el 476 pel capitost germànic Odoacre. -
La batalla de Vouillé es va lluitar en les marques septentrionals del territori visigòtic del Regne de Tolosa, a prop de Poitiers (Gàl·lia), a la primavera del 507 entre els francs comandats per Clodoveu I i els visigots d'Alaric II. Després de la caiguda de l'imperi Romà d'Occident, els francs van subjugar les altres tribus germàniques i van crear un imperi sota la dinastia merovíngia
-
El regnat de Justinià destaca pel seu ambiciós projecte de restauració de l'Imperi Romà. Aquesta ambició era expressada en la recuperació parcial dels territoris de l'Imperi Romà d'Occident, incloent-hi també la ciutat de Roma i alhora, potser de major transcendència a llarg termini, en la reescriptura uniforme del dret romà, el Corpus Iuris Civilis, que és encara la base de dret civil en molts estats moderns. -
Derrotats els visigots del Regne de Tolosa a la batalla de Vouillé (507), la conseqüència que no es podia evitar va ser la pèrdua d'Aquitània i Novempopulània fins a la barrera dels Pirineus. La Provença fou ocupada pels ostrogots i només la Septimània fou conservada més enllà dels Pirineus. Els visigots es van traslladar als seus dominis a Hispània. -
La política religiosa de Justinià reflectia la convicció imperial basada en la idea que la unitat de l'Imperi pressuposava necessàriament la unitat de la fe; i això comportava sense dubte que aquesta fe tan sols podia ser l'ortodoxa. Aquells que professessin una fe diferent, sofririen directament el procés iniciat en la legislació imperial, que des de Constanci II continuava fins aquells moments amb vigor. -
Els musulmans consideren Mahoma com el darrer profeta i missatger enviat per Déu (en àrab Al·là) per a restaurar de manera incorrupta i definitiva la fe original monoteista d'Adam, Noé, Abraham, Moisès, Jesús i altres profetes. Al la vegada cap religiós, polític i militar, unificà Aràbia, la qual cosa va possibilitar les conquestes aràbigues i la creació dels posteriors imperis islàmics.
-
Durant les seves primeres dècades, l'islam es va estendre ràpidament cap al nord-est fins a Mesopotàmia i Pèrsia, i l'oest fins a Síria, Palestina i Egipte. La màxima expansió de l'imperi es va aconseguir sota el califat omeia (661 - 750); iniciada per Muàwiya ibn Abi-Sufyan, durant aquest període el títol de califa es va fer hereditari i la capital de l'imperi, que era a Medina, es trasllada a Damasc. -
La Batalla de Poitiers va tenir lloc el 10 d'octubre de l'any 732 entre les forces comandades pel líder franc Carles Martell i un exèrcit islàmic comandat per l'emir Abd-ar-Rahman ibn Abd-Al·lah al-Ghafiqí entre les ciutats de Tours i Poitiers, a França. Durant la batalla, els francs derrotaren l'exèrcit islàmic i Al-Ghafiqí fou mort. Aquesta batalla aturà l'expansió cap al nord de l'islam des de la península Ibèrica -
Va ser un personatge central en la consolidació i prosperitat de l'Imperi carolingi. Expandí els diferents regnes francs fins a transformar-los en un imperi, al qual va incorporar gran part d'Europa occidental i central. Conquerí Itàlia i fou coronat Imperator Augustus pel papa Lleó III el 25 de desembre de 800 a Roma. D'aquesta manera va passar a l'Imperi Romà d'Orient com a protector de la cristiandat. Davant la indignació inicial de Constantinoble. -
El Tractat de Verdun va ser signat el dia 11 d'agost del 843 per Lotari I, Carles el Calb i Lluís el Germànic, fills de Lluís el Pietós i nets de Carlemany per tal de repartir-se els territoris de l'Imperi Carolingi i posar fi als anys d'hostilitat per la guerra civil franca.
El 840, a la mort de Lluís el Pietós, la guerra entre els seus fills va començar immediatament. -
La plena edat mitjana o edat mitjana central són els noms que alguns historiadors donen al període de la Història d'Europa que ocupa els segles XI al XIII. Acabaria amb la crisi del segle XIV. Mitjançant el terme “Plena edat mitjana”, es vol indicar un període de transició des de “l'època obscura” imperant en l'Alta Edat Mitjana a una Baixa Edat Mitjana, on sí que es donarien les condicions necessàries per al Renaixement cultural europeu.
-
La Corona d'Aragó va ser el conjunt de territoris que estaven sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715. Aquest conjunt territorial estigué format inicialment pel Regne d'Aragó i el comtat de Barcelona i malgrat que al llarg dels segles s'hi incorporaren altres territoris
-
La conquesta de Mallorca o creuada contra Al-Mayūrqa va ser una creuada comandada per Jaume I d'Aragó que va tenir com a conseqüència la destrucció del poder almohade a l'illa de Mallorca, l'esclavització de la població andalusina autòctona, el repoblament de l'illa amb població catalana sota un règim feudal i la creació del Regne de les Mallorques. -
La Corona de Castella, com a entitat històrica, comença el 1230, any en el qual Ferran III de Castella es corona rei de Castella i rei de Lleó, el qual incloïa els vells regnes de Galícia i Astúries.
La unió entre els dos regnes ja s'havia produït en ocasions anteriors, el 1037 gràcies a Ferran I de Castella i el 1072 amb Alfons VI de Lleó per separar-se de nou el 1157, però aquesta en va ser l'última i definitiva. -
La baixa edat mitjana o baixmedieval és el terme utilitzat per descriure la història europea dels segles xi a xv. Aquest període va ser precedit per l'alta edat mitjana, i va ser succeït per l'edat moderna (el Renaixement). Podem dividir aquest període entre una edat mitjana central (segles XI-XIV) i una edat mitjana tardana (segles xiv i xv).
-
La Pesta Negra fou una pandèmia, molt probablement de pesta, que possiblement s'originà el 1346 al nord de la Xina i, a través de Síria, s'estengué successivament per Anatòlia i Tràcia fins a arribar a Grècia, Egipte i els Balcans. El 1347 arribà a Sicília i des d'allà passà a Gènova; el 1348 havia infectat Suïssa (excepte els Grisons) i tota la península Itàlica, on només el territori del Ducat de Milà en fou parcialment estalviat. -
La caiguda de Constantinoble en mans dels turcs otomans el 29 de maig de 1453 va ser un succés històric que, en la periodització clàssica, marca la fi de l'edat mitjana a Europa i la fi del darrer vestigi de l'Imperi Romà d'Orient i de la cultura clàssica.
Just abans de la conquesta turca, Constantinoble era una capital sense país. -
L'Emirat, Taifa o Regne de Granada o Gharnata va ser un regne andalusí amb capital a Granada. El seu últim rei va ser Boabdil, que va perdre el tron davant els reis Catòlics el 2 de gener de 1492. Quan els àrabs van arribar a la península, existia ja en aquest lloc un assentament amb dues petites poblacions
