Edad media

INICI DE L'EDAT MITJANA

  • 395

    Inici i les seves etapes

    Inici i les seves etapes
    Des del segle III l'Imperi romà va patir la penetració dels pobles germànics, fins llavors localitzats a l'altra banda de les fronteres del Rin i del Danubi, i l'emperador Teodosi el va dividir l'any 395 en dues parts, una era l'Imperi Romà d'Occident que la seva capital era Roma i l'altre part va ser l'Imperi Romà d'Orient i la seva capital va ser Constantinoble.
  • 401

    L'evolució històrica

    L'evolució històrica
    A l'inici, el territori bizantí comprenia els Balcans, Grècia, Àsia Menor, Síria i Egipte. Des del segle v, la seva història va passar per períodes d'auge i de decadència.
  • Period: 401 to 601

    Els regnes germànics

    Entre els segles v i viii, una vegada desaparegut l'Imperi Romà d'Occident, els pobles germànics van formar diversos regnes independents en el seu territori. Els més importants i estables van ser els regnes visigòtic i franc, que estudiarem en pàgines posteriors. N'hi va haver d'altres de més dèbils que, amb el temps, van ser absorbits pels més poderosos o van desaparèixer.
  • Period: 418 to 507

    El regne visigòtic de Tolosa

    Després de la caiguda del darrer emperador romà, els visigots van establir un regne que s'estenia a ambdós costats dels Pirineus i van fixar la capital a Tolosa. Aquest regne va arribar a l'apogeu amb Euric (440-484), que el va estendre per quasi tota la península Ibèrica. Però el successor, Alaric II, va ser derrotat i mort pels francs a la batalla de Vouillé (507); els visigots van traslladar-se al sud dels Pirineus.
  • 476

    L'Imperi Romà d'Occident

    L'Imperi Romà d'Occident
    L'Imperi Romà d'Occident va patir les invasions d'una sèrie de pobles germànics, com els visigots, al final a l'any 476 va caure en mans del poble germànic dels hèruls.
  • 501

    Justinià

    Justinià
    En el segle vi, l'imperi va arribar a la màxima esplendor amb Justinià I (527-565). Aquest emperador va voler restablir la unitat de l'antic Imperi romà i va conquerir diversos territoris a la Mediterrània. Però, quan va morir, la majoria es van perdre.
  • 601

    Els musulmans

    Els musulmans
    En el segle vii, els musulmans van conquerir les províncies més riques (Síria, Palestina i Egipte), i van reduir considerablement el seu territori.
  • 751

    L'evolució històrica. Del regne a l'imperi

    L'evolució històrica. Del regne a l'imperi
    L'any 751, Pipí el Breu va implantar una nova dinastia (Una dinastia és una sèrie de governants d'un o diversos estats emparentats entre si, o provinents tots d'un mateix llinatge) , la carolíngia, que va arribar a la màxima esplendor amb el seu fill Carlemany (742-814). Aquest es va proposar restablir la unitat de l'antic Imperi Romà d'Occident. Amb aquest fi, va conquerir els territoris de nombrosos pobles.
  • 800

    Carlemany emperador

    Carlemany emperador
    Després d'aquestes conquestes, el papa Lleó III va coronar Carlemany emperador el dia de Nadal de l'any 800 a la ciutat de Roma. No obstant això, l'imperi només va durar fins l'any 843, perquè, quan va morir el fill i successor de Carlemany, Lluís I el Pietós, l'imperi es va dividir entre els fills d'aquest.
  • 800

    La cultura i l'art

    La cultura i l'art
    Durant el regnat de Carlemany es va produir un cert renaixement cultural que va tenir el centre a Aquisgrà, la residència imperial. En aquesta ciutat Carlemany va fundar l'escola palatina, dirigida per Alcuí de York i inspirada en models romans.
  • 1001

    Bizanci

    Bizanci
    Des de mitjan segle xi, Bizanci va travessar una crisi profunda. Finalment, els turcs van conquerir Constantinoble (1453) i posaren fi a l'imperi.
  • 1054

    L'Església i els seus problemes

    L'Església i els seus problemes
    L'Església va exercir una gran influència sobre la societat bizantina. De fet, va estar estretament vinculada al poder polític, ja que coronava l'emperador, tenia grans propietats i controlava espiritualment una societat en què les disputes religioses solien barrejar-se amb les socials.
  • 1054

    Les lluites iconoclastes

    Les lluites iconoclastes
    Es un dels dos problemes de l'esglesia, que es va originar quan alguns emperadors van prohibir el culte a les imatges sagrades, o icones, i van intentar reduir el poder dels monestirs i apropiar-se dels béns d'aquests. La prohibició va desencadenar conflictes socials entre els segles viii i ix; al final, però, es va imposar el culte a les imatges.
  • 1054

    El Cisma d'Orient

    El Cisma d'Orient
    Es l'altre problema de l'esglesia, que va ser causat per la rivalitat entre el patriarca de Constantinoble i el papa de Roma per la primacia sobre la cristiandat. Va acabar el 1054 amb la separació o cisma entre l'Església occidental o romana i l'oriental. Aquesta darrera, que va passar a anomenar-se Església ortodoxa, va estendre l'àrea d'influència per Europa oriental amb l'evangelització dels pobles eslaus.
  • 1453

    L'Imperi Romà d'Orient

    L'Imperi Romà d'Orient
    L'Imperi Romà d'Orient va aconseguir sobreviure a la caiguda de Roma i a les invasions germàniques. Va adoptar el nom d'Imperi bizantí i es va mantenir fins al 1453, any en què els turcs en conqueriren Constantinoble.
  • 1453

    Les civilitzacions medievals

    Les civilitzacions medievals
    Durant l'edat mitjana hi va haver tres civilitzacions que van conviure i es van enfrontar en el territori de l'antic Imperi romà: l'Imperi bizantí, la cristiandat llatina i l'islam.
  • 1453

    L'Imperi bizantí

    L'Imperi bizantí
    A Orient, al principi va mantenir les tradicions romanes, però amb el temps va acabar adoptant la llengua i la cultura gregues. També ha rebut la denominació de cristiandat ortodoxa pel fet de no reconèixer la primacia religiosa del papa de Roma.
  • 1453

    La cristiandat llatina

    La cristiandat llatina
    A Occident, va aglutinar els regnes establerts en l'antic Imperi Romà d'Occident, com els visigots o els francs. Aquests pobles adoptaren la religió cristiana catòlica, que reconeixia l'autoritat del papa, i el sistema feudal, per la qual cosa també es denominen monarquies feudals.
  • 1453

    L'islam

    L'islam
    Va ser una nova religió sorgida de les predicacions de Mahoma en el segle vi. Els seguidors, els musulmans, van conquerir, a partir del segle vii, part dels territoris de l'Imperi bizantí i de l'antic Imperi Romà d'Occident. Així van crear una nova civilització a cavall d'Orient i Occident que va rompre la unitat cristiana de les dues riberes de la Mediterrània.
  • 1453

    L'art bizantí

    L'art bizantí
    L'arquitectura va utilitzar materials pobres como el maó; columnes com a suport; arcs semicirculars; i cobertes planes o voltades, especialment la cúpula damunt petxines. L'edifici principal va ser l'església, que va adoptar planta rectangular, quadrada, octogonal o de creu grega. Els exemples més destacats són l'església de Santa Sofia de Constantinoble (l'actual Istanbul, Turquia)