-
Després de la guerra entre espanya i frança revolucionaria. Les autoritats espanyoles van firmar un tractat amb la França napoleòtica, segons en el qual acordaven que les tropes franceses podien travesar Espanya per evadir Portugal, que incomplia el bloqueig continental al Regne Unit imposat per Napoleó. -
Els partidaris del príncep Ferran, fill de Carles IV, van insistir en un motí. Va provocar la caiguda del favorit del rei, Godoy, i l'abdicació de Carles IV, després va renunciar al tron -
L'absència de la familia reial a Espanya va deixar un buit de poder que va ser cobert per juntes locals i provincials, imés tard per la Junta Central Suprema, que van organitzar la resistència.
En plena guerra, la Junta Central va convocar les Corts, que van reunir a Caddis, l'unica ciutat que es francessos no habien ocupat. -
Les corts van elaborar la Constitució del 1812, la primera de la història d'Espanya, Aquesta constitució recollia els principis del lliberalisme polític, reconeixia la sobirrania nacional i la divisió de poders, i establia una declaració de poder molt completa. -
Quan Napoleó va retirar del país algunes tropes pperquè les necessitava per ala campanya de Rússia, els espanyols, aliats amb els anglesos, van iniciar una contraofensiva, Finalmeny es va firmar aquest tractat, que va posar fi a la guerra i vaa retornar la corona a Ferran VII -
Ferran VII va tornar a Espanya i va derogar la Consitució i les reformes aprovades durant la guerra. Va resaurar els ivilegis de clergat i la noblesa i els va dispensar de pagar impostos. Ferran VII va governar de manera absoluta durant sis anys. -
En aquest any va triomfar un pronunciament liberal dirigit pel tinent coronel Rafael de Riiego, que va proclamar la Constitució del 1812. El rei va haver de jurar la Constitució, alliberar els presos polítics i convocar eleccions per reunir les Corts. -
Entre el 1820 i el 1823, els lliberals van restaurarr les reformes que s'havien aprovat a Cadis. Però la Santa Aliaça va enviar a Espanya les tropes del Cent Mil Fills de Sant Lluís, que van restituir Ferran VII com a rei absolut. -
La tornada de Ferran VII va coincidir amb una grau crisi interna. La Hisenda no tenia fons i la pèrdua de l'imperi americà va agrujar més en la crisi econòmica. Els liberals, perseguits pel règim, van protagonitzar diversos pronunciaments. El règim absolutista estava en plena crisis. Es va afegir el problema dinàstic. Com a conseqüencia de la llei sàlica (les dones no podien governar), Ferran VII va anul·lar aquesta llei per a que la seva filla Isabel pogués regnar. -
Com a conseqüencia de la llei sàlica, a Espanya no podien regnar dones. Ferran VII va anul·lar aquesta llei amb l'objectiu que la seva filla Isabel pogués regnar. Molts absolutistes no van aceptar la derogació de la llei sàlica i aleshores van donar suport a Carles Maria Isidre, el germà del rei. -
Carles es va proclamar rei d'Espanya, va esclatar la primera guerra Carlina. Els liberals donaven suport a Isabel, i els carlins, que defensaven l'absolutisme i el model de societat tradicional. Els carlins van tenir molta força a les províncies basques, Navarra i algunes zones d'Aragó, Catalunya i Valencia. La guera va durar set anys. -
El 1833, la vídua, Maria Cristina,va regnar. Va tenir lloc un període de regència què va instaurar el règim liberal. Maria Cristina, va donar suport als liberals per assegurar el tron de la seva filla. Al principi Maria Cristina va concedir el poder als moderats, es va veure obligada a lliurar el govern als progressistes, van adoptar medides liberalitzadores per millorar la situació de Hisenda. La constitució del 1837, era més restrictiva que la del 1812. -
Més endevant Maria Cristina va dimitir i el nou regent va ser el general Espartero, que era progressista. El general Espartero va governar de manera autoritària, fet que no va agradar ni al sector progressista ni als moderats. Aquests dos grups van unir-se en un pronunciament que va forçar l'exili del general el 1843. Per solucionar la inestabilitat, Isabel II va ser proclamada reina amb només tretze anys. -
Durant deu anys van governar els moderats emparats per la constitució del 1845, un text conservador que limitava molt els drets del ciudadans, La Dècada Moderada va acabar el 1854 amb un cop d'estat dirigit pel general O'Donnell, que comptà amb el suport dels progressistes i d'alguns moderats -
El Bienni Progressista va ser un període castigat per la crisis econòmica i les protestes dels obrers i camperols. A més, els enfrontaments en el govern van donar pas a un nou cop de força d'O'Donnell. -
A partir del 1866, el règim isabelí va entrar en una fase de descomposició política. Durant els últims anys del regnat d'Isabel II es va viure una profunda crisi política, social i econòmica: Es van produir revoltes al camp i a les ciutats, amplis sectors socials es van distanciar del règim a causa de l'excessio autoritarisme i la monarquia patia un fort descrèdit, pels comentaris que es feien de la vida privada de la reina. -
El 1866, els progressistes i els demòcrates van firmar el pacte d'Oostende, en què van acordar l'expulsió dels Borbó. La unió Liberal s'hi va sumar una mica més tard -
El 1868. els generals Serrano i Prim van liderar un pronunciament contra Isabel II. La reina no va tenir més remi que abandonar el país. Ràpidament es va constituir un govern provisional presidit per Serrano. -
Serrano va convocar Corts constituents, les quals van aprovar una consitució monàrquica però democràtica. Provisionalment, el general Prim, de la presidència de la regència, i el general Prim, de la presidència del govern. -
Els generals Serrano i Prim anaven en contra de Isabel II, després de la recuncia d'Isabel II, el general Serrano es va encarregar de la regència, i el general Prim, de la presidència del govern. -
Amadeu va acceptar la corona d'Espanya. Peró mentre el príncep arribava a la Península, el genral Prim, el seu principal suport, va ser assesinat -
Durant el regnat de Amadeu, el país va haver de fer front a dos conflictes aarmats: la insurrecció a Cuba i una nova guerra carlina. Amadeu I va acabar abticant -
Amadeu I era un monarca respectuós amb la legalitat parlamentària.No obstant, sempre va estar en una posició de feblesa política: tenia en contra el monàrquics, que s'estimaven més els Borbó o la branca carlina, ii l'església, a qui no agradaven més els Borbó o la branca carlina -
Després del fracàs d'Amadeu I, les Corts van prooclamar la primera república.
El nou sistema va néixer amb greus problemes. La majoria dels grups polítics eren monàrquics i els republicans estaven dividits: uns volien una república federal, i uns altres, una d'unitària. Es va produir l'esclat del moviment cantonalista i la creació de cantons independents a Catalunya, Màlaga i Cartagena. -
El general Pavía va fer un cop d'estat i va dissoldre les Corts. Després del cop d'estat, el general Serrano va presidir el govern. Va mantenir la república però buida de contingut representatiu -
El desembre del 1874 un nou cop d'estat, protagonitzat pel general Martínez Campos, va posar fi a la república i va restaurar la monarquia i la dinastia dels Borbó -
Va regnar a Espanya entre 1847 i 1885. L'any 1874, el general Martínez Campos proclama rei Alfons XII, fill d'Isabel II. D'aquesta manera comença el règim de la Restauració -
El nou monarca, partidari de la monarquia constitucional, va nomenar president del govern Cánova del Castillo, artífex del retorn del Borbó al tron.
Cánnovas va acabar amb el conflicte carlí i la guerra de Cuba i va posar les bases d'un nou estat polític. Va impulsar la redacció d'una nova constitució i va disssenyar l'alternança pacífica en el poder dels dos partits que donave suport a la monarquia. -
L'exercici del poder era dels dos partits polítics que es van anar alternant en el govern de manera pacífica. Aquest partits ere els conservadors ( governat per cànovas), i el liberal (liberat per sagasta).
El monopoli del govern per part dels dos partits dinàstics va ser possible gràcies a la corrupció electoral. Primerament, el rei dicidia quin partit frmaria govern i, després, es convocaven eleccions, que els cacics, gran prropietaris de terres, ajudaven a guanyar les eleccions i comprar vots -
La constitució del 1876 tenia un caràcter integrador, perquè incorporava principis moderats i progressistes, tot i que es tractava d'un text bàsicament conservador. Establia la sobirania compartida entre les Corts i el rei, al qual concedia molt poder, i proclamava la confessionalitat de l'estat -
Pel tractat de París, Espanya va cedir Filípines, Puerto Ricoi Guam als Estats Units i reconeixia la independència del Cuba. La pèrdua de les colònies, l'anomenat desastre del 98, va provocar una profunda crisis. Polítics, pesadors i militars van demanar la regeneració -
El líder del conservadors, Antonio Maura, va impulsar una reforma de la llei electoral i de l'administració local que no va posar fi al caciquisme, i el dirigent del lliberals, José Canalejas, va intentar aplicar una descentralització -
A finals del segle XIX, en el moviment obrer es distingien diferents opcions. Contra els partidaris d'aconseguir millores a través dels sindicats, els sectors més radicals de l'anarquisme van donar pel fet o acció directa, que a Barcelona es va traduir en els atemptatscontra el general Martínez Campos, al Liceu i a la processó del Corpus. Aquest derrer va desencadenar una detenció -
El 1902 es va iniciar al regnat d'Alfos XIII. En la nova etapa, a catalunya i al País Basc la burgesia va donar suport als partits nacionalistes. També va créixer el republcanisme, dins el qual cal destacar el lerrouxisme, anticlerical i anticatalanista, el PSOE i els sindicats UGT i CNT -
L'any 1917 la UGT i la CNT van convocar una vaga revolucionària per al mes d'agost, que va ser durament reprimida.
L'any 1918, la CNT va replantejar l'estratègia sindical e un congrés celebrat al barri obrer barceloní de Sants que va decidir impulsar l'organització de sindicats únics de ram o d'indústria per potenciar la lluita dels treballadors d'un mateix sector. -
L'any 1919, la gran empresa elèctrica La Cabadenca va patir una vaga genral de 44 dies. Va ser preludi d'un període en què la intransigència de la patronal afavorí un clima de violència. -
La intrasigència de la patronal afavorí una clima de violència, el pistolerisme, marcat per l'actuació dels sindicas lliures, d'inspiració carlista i anticenetista