-
Pacte entre Espanya i la França napoleònica.
Acord per a que els francesos travessaren Espanya per envair Portugal -
Revolta contra la invasió napoleònica sobre Madrid.
Provoca la caiguda de Godoy i l'abdicació de Carles IV -
Josep Bonaparte (germà de Napoleó) rei d'Espanya.
2 de maig insurrecció popular.
Afrancesats i patriotes -
-
Junta central Suprema es reuneix a Cadis (on no van arribar els francesos)
Creació de la primera Constitució espanyola que recull les bases del liberalisme. -
Fi de la guerra i retorn de Ferran VII
-
Ferran VII torna a Espanya i governa durant 6 anys
Deroga la Constitució.
També restaura privilegis de la burgesia i el clergat -
Ferran VII contra el poble.
La santa aliança intervé.
Canvi de reglament que provoca la guerra Carlina -
Pronunciament liberal dirigit per Rafael del Riego.
El rei allibera els presos polítics i convoca eleccions.
Es restauren les reformes.
Santa Aliança envia a Espanya les tropes Cent Mil Fills de Sant Luís per restituir Ferran VII -
Tornada Ferran VII que coincideix amb crisi.
Hisenda sense fons + pèrdua Imperi Americà --> crisi econòmica.
Ferran modernitza el govern creant el consell de ministres.
Règim absolutista en crisi.
Problema dinàstic ja que les dones no podien governar i Ferran va canviar la llei per a la seva filla, Isabel -
Absolutistes no accepten el canvi de llei a favor de Isabel i donen suport a Carles Maria Isidre, germà de Ferran VII.
Ferran mor al 1833, Maria Cristina (la seva dona) es fa càrrec del govern perquè Isabel tenia 3 anys.
Carles es proclama rei i esclata la guerra Carlina.
Dos bàndols; els liberals, suportaven a Isabel i els carlins, suportaven a Carles i l'absolutisme.
La guerra dura 7 anys i termina amb la derrota carlina -
Període de regència on s'instaura el règim liberal.
La regent era la mare de Isabel II que donava suport als liberals per mantenir el tro de la seva filla.
Liberals en dos grups; moderats, partidaris de reforçar la posició del rei i els progressistes, defensaven reforma més amplia.
Es va promulgar la Constitució de 1837.
Nou regent progressista , el general Espartero que va ser exiliat.
Isabel II passa a ser reina amb 13 anys -
Isabel II inicia el seu regnat en l'època moderada.
-
Durant 10 anys van governar els moderats amb la constitució del 1845.
Va acabar al 1854 amb un cop d'estat dirigit pel general O'Donnell amb el suport dels progressistes. -
Període castigat per la crisi econòmica i protestes obreres.
Els enfrontaments en el govern dona força a O'Donnell que posa fi al Bienni. -
El poder en mans dels progressistes liderats per Espartero amb el suport d'un partit central del general O'Donnell, la Unió Liberal.
S'aprova un procés de desamortització. -
Generals Serrano i Prim van fer pronunciament contra Isabel II.
La reina abandona el país.
Final dinastia Borbons i nou rei Italià, Amadeu de Savoia.
Tenia en contra als monàrquics que volien als borbons i a l'Esglèsia. Els republicans tampoc el donaven suport.
Durant el reu regnat hi va haver conflictes (Insurreció de Cuba i nova guerra Carlina) i va acabar abdicant. -
Últims anys del regnat de Isabel II hi havien crisis polítiques, socials i econòmiques
Revoltes als camps i a les ciutats.
Sectors distanciats per l'excés de autoritarisme.
Monarquia en perill per els comentaris de la vida privada de la reina.
Progressistes i demòcrates firmen pacte d'Oostende pactan expulsar als Borbons. -
Serrano, que constitueix el govern provisionalment, convoca Les Corts que aproven una nova Constitució monàrquica però democràtica.
-
Desprès del estrepitós fracàs de Amadeu I, Les Corts creen la Primera república.
Va néixer amb molts problemes.
Un dels grups polítics volien república federal i l'altre unitària.
Es produeix l'esclat del moviment cantonalista.
Es crea cantons independents a Catalunya, Màlaga i Cartagena.
S'enfronta a la tercera guerra carlina i guerra de Cuba. -
General Pavía va fer un cop d'estat per dissoldre les Corts.
Desprès del cop , el general Serrano governa que manté la república. -
Un cop d'estat del general Martínez Campos fa que caigui la república i torni la monarquia.
-
Fill de Isabel II, Alfons XII, nou rei d'Espanya i partidari de la monarquia constitucional.
Comença el règim de la restauració.
El rei anomena Cánovas del Castillo, nou president.
També termina amb la guerra de Cuba i conflicte carlí.
Impulsa a redactar nova constitució. -
Dos partits polítics que es van tornant de manera pacífica.
Els conservadors amb Cánovas com líder, defensors de l'Església.
Els liberals amb Sagasta com líder, desenvolupaven reformes socials i el sufragi universal masculí.
Va ser possible per la corrupció electoral del rei.
També hi havia corrupció dels cacis (grans propietaris al camp) i els governadors civils a les capitals. -
Nou sistema i constitució.
Règim de la Restauració.
Sistema de torns
Dos partits, els liberals i els conservadors. -
Amb caràcter integrador perquè volia incluir idees dels moderats i dels progressistes però i així era conservadora.
Establia sobirania compartida entre Les Corts i rei. -
Van sorgir els anarquistes que tenia una forta presencia a Catalunya i Andalusia, que van ser perseguits.
Els socialistes liderats per Pablo Iglesias, que va crear un nou partit polític, Partido Socialista Obrero Espanyol (PSOE) i més tard al 1888 a Barcelona es crea la Unió General de Treballadors (UGT). -
En el moviment obrer hi ha diferents opcions; sector més radicals de l'anarquisme donaven suport a les accions violentes (propaganda del fet) que a Barcelona es traduïa en atemptats contra el general Martínez Campos i la processó del Corpus que va portar a la detenció de molts treballadors que van ser jutjats en el procés de Montjuïc.
-
Accions terroristes a finals del segle XIX.
Reorganització dels moviments obrers.
Pistolerisme -
Esclata un moviment per la independència de Cuba.
-
Problemes a les colònies espanyoles que va portar guerres i crisis per als espanyols.
Fi del caciquisme a mans de Antonio Maura.
La crisi del 17.
La presencia colonial al Marroc -
3 anys després del naixement del moviment a Cuba, Maine, un nord-americà acusa a Espanya de explotar el port de la Havana i comença una guerra que guanyen els americans.
-
Espanya cedeix als Estats Units 3 de les seves colònies (Filipines, Puerto Rico i Guam) i a més a més reconeix la independència de Cuba.
Aquests fets, desastre del 98, fan que Espanya caigui en crisi i molts polítics, pensadors i militars volen la regeneració d'Espanya. -
Es van convocar vagues generals a molts parts de Espanya.
-
Després de que Antoni Maura i Jose Canalejas intentessin posar fi al caciquisme i no ho aconseguissin va començar el regnat de Alfons XIII.
En aquesta nova etapa la burgesia catalana i basca donava suport als partits nacionalistes (Lliga Regionalista i Partit Nacionalista Basc).
El republicanisme, lerrouxisme, anticlerical, anticatalanista, el PSOE i UGT i CNT també van créixer molt. -
França i Espanya van arribar a un acord en la conferència de Algesires per el repartiment del protectorat del Marroc.
Espanya implant va ser lenta ja que les tribus de la regió (cabiles) posaven resistència i en vares ocasions atacaven les posicions espanyoles, entre elles destaquen la desfeta militar espanyola al Barranco del Lobo (1909) i l'atac al campament d'Annual (1921) on van morir 10000 soldats espanyols. -
Socialistes, anarquistes i radicals a Barcelona van fundar la organització solidaritat obrera.
Tres anys després Barcelona va donar lloc a la Confederació General del treball (CGT) però al any després es canvia de nom a Confederació nacional del treball (CNT). -
A Barcelona, un dels llocs amb més moviments obrers, va impulsar a la Unió obrera republicana.
Va tenir força a Madrid, a la conca de minera asturiana i Biscaia. -
Barcelona va ser escenari de una protesta contra l'enviament de reservistes a la guerra del Marroc que es va transformar en una insurrecció popular.
L'anticlericalisme va portar a que es cremessin edificis religiosos. -
Sistema de restauració pateix crisi.
Una de elles es la protesta militar contra el sistema d'ascensos militars.
Un altre és el malestar polític de les forces polítiques opositores. A Barcelona demanaven una nova constitució i l'autonomia de Catalunya.
I l'última es la vaga general contra el mal sou laboral i les males condicions de vida. -
Els anys de guerra va afectar econòmicament i molts treballadors van anar a les zones industrials.
La UGT i la CNT van crear una vaga revolucionària que va ser durament reprimida. -
La CNT va replantejar la vaga , al barri de Sants, i va impulsar l'organització de sindicats únics de ram o d'indústria per potenciar la lluita dels treballadors.
-
L'empresa La Canadenca va crear una vaga general que va durar 44 dies.
La violència estava molt present, el pistolerisme, marcat per l'actuació dels Sindicats Lliures, d'inspiració carlista.
