-
INICI GUERRA
El dia 1 de setembre de 1939 tropes alemanyes entraren a la ciutat polonesa de Gdansk (Danzig, en alemany). El dia 3 de setembre de 1939 va esdevenir una situació de guerra declarada entre Alemanya i els signats dels ultimàtums. -
INVASIÓ POLÒNIA
La invasió de Polònia per part de l'URSS el 17 de setembre -
L'URSS A FINLÀNDIA
L’URSS no estava en guerra amb França i Gran Bretanya, s’instal·là a la part est de Polònia i atacà Finlàndia. -
OFENSIVA DINAMARCA I NORUEGA
Alemanya va exercir el control sobre la resta de Polònia i després va llençar una ofensiva sobre Dinamarca i Noruega. -
INVASIÓ HOLANDA
Hitler ataca els seus rivals occidentals amb la invasió d’Holanda i
Bèlgica, que es va resistir només fins al dia 28 del mateix mes. Les tropes alemanyes van aconseguir el doble efecte d’acostar-se a França i, a la vegada, de burlar-se del dispositiu que els francesos havien aixecat per evitar una invasió, la línia Maginot. -
OCUPACIÓ DE FRANÇA
Els alemanys llançen la seva ofensiva partint de les posicions belgues i nou dies més tard entraren a París, després que el govern francès es retirés de la capital i la declarés ciutat "oberta" Mentrestant, a centenars de quilòmetres al sudest, les tropes franceses van haver de mobilitzar-se per aturar una invasió de l’exèrcit d’Itàlia. -
LA BATALLA D'ANGLATERRA
El govern britànic va refusar la negociació d’una pau, i es preparà per afrontar l’atac alemany, que finalment va començar el 16 de juliol de 1940. La batalla d’Anglaterra, període d’atacs de l’aviació alemanya (Luftwaffe). -
INVASIÓ IUGOSLÀVIA I GRÈCIA
Alemanya inicià la invasió de Iugoslàvia i de Grècia. -
BATALLA DE L'ATLÀNTIC
Enfrontament marítim i aeri que visqué una sèrie continuada d’etapes i alternatives des de l’inici de la guerra. -
OPERACIÓ BARBA-ROJA
Alemanya llançà l’atac més enllà del territori polonès
amb l’objectiu d’aconseguir la part europea de l’URSS en aproximadament tres mesos. -
CONTRAOFENSIVA SOVIÈTICA
Contraofensiva soviètica. Aquest contraatac va obligar els alemanys a retrocedir també en les altres dues parts del front, i l’Operació Barba-roja, que havia estat concebuda com una ofensiva ràpida, es va convertir en una guerra de desgast considerable, amb intercanvis d’ofensives i eterns setges de ciutats, que esgotaren els recursos i provocaren centenars de milers de morts. -
LA GUERRA AL PACÍFIC, JAPÓ ENTRA A LA GUERRA
El govern japonès va decidir fer ús de la seva posició d’aliança amb Itàlia i Alemanya per entrar en guerra.
L’atac, esdevingut el 7 de desembre de 1941, va significar un nou terrabastall en la dinàmica de la guerra. L’endemà, dia 8, el Congrés dels Estats Units va emetre la declaració de guerra al Japó. Poc després, el dia 11, els alemanys i els italians declararen la guerra als estatunidencs. -
LA BATALLA DE STALINGRAD
Aquesta batalla, vençuda pels soviètics, va ser la més llarga i sagnant de tota la guerra mundial. Per a Hitler, a més, la derrota suposà una pèssima notícia a la qual se sumaren, durant el maig de 1943, les derrotes a l’Atlàntic i al nord d’Àfrica. -
LA BATALLA DE MIDWAY
Mesos després l’exèrcit japonès va patir una derrota que va canviar novament la tendència del conjunt d’operacions. Entre els dies 3 i 7 de juny de 1942 tingué lloc la batalla de Midway, un arxipèlag on els japonesos van ser derrotats per la marina dels Estats Units. -
EL DOMINI ALIAT: LA BATALLA D'EL-ALAMEIN
La retirada alemanya al nord d’Àfrica es concretà a partir de la batalla d’El-Alamein (desenvolupada del 23 al 30 d’octubre de 1942 a Egipte) i els darrers soldats de l’Eix al nord d’Àfrica es rendiren a Tunísia el 13 de maig de l’any següent. -
BATALLA DE TANCS
L’exèrcit alemany llançà una contraofensiva a l’altra banda d’Europa per frenar l’impuls que els soviètics havien pres després de la batalla de Stalingrad.
L’Exèrcit Roig va resistir a la regió de Kursk en la batalla de tancs més gran de la història i la consegüent derrota alemanya va permetre els soviètics de reprendre un avenç constant en direcció a Polònia i a l’Alemanya oriental. -
OFENSIVA SOBRE TERRITORI JAPONÈS
Els Estats Units decidiren llençar una ofensiva sobre el territori japonès. Van atacar simultàniament des del sud i el centre del Pacífic. El resultat fou un lent avenç de les posicions nord-americanes. -
LA DERROTA DEL JAPÓ
El següent focus important al Pacífic va ser el conjunt d’enfrontaments entre els Estats Units i el Japó (Guadalcanal entre l’agost de 1942 i el febrer de 1943), moment en què els japonesos evacuaren les tropes d’aquell lloc estratègic. La derrota parcial, els nipons mantingueren el model de defensa aferrissada dels territoris que dominaven, la guerra significà per als estatunidencs una despesa de forces constant a través de bombardejos, desembarcaments i durs combats. -
INVASIÓ SICÍLIA
Estatunidencs i britànics se centraren en l’anomenada campanya d’Itàlia, que començà amb la invasió de Sicília, iniciada el 10 de juliol de 1943. En quatre setmanes l’illa va passar a mans dels aliats i el rei d’Itàlia, Víctor Manuel III, decidí no arriscar la ciutat de Roma als bombardejos. Va ordenar la detenció de Mussolini i va nomenar primer ministre el mariscal Pietro Badoglio, el qual començà a negociar l’armistici amb els aliats. -
LA BATALLA DE LA MAR DE FILIPINES/ BATALLA DEL GOLF DE LEYTE
Entre abril i juny de 1944 els japonesos perderen bona part del seu potencial en resultar derrotats a la batalla de la mar de Filipines, que precedí la batalla del golf de Leyte (22-27 d’octubre), considerada la batalla naval més gran de la història. Aquest enfrontament finalitzà també amb la victòria dels Estats Units. -
EL DESEMBARCAMENT DE NORMANDIA I LA DERROTA D'ALEMANYA
L’Operació Overlord, es va planificar amb molta cura i utilitzant l’espionatge per desconcertar els serveis d’informació nazis. Va tractar-se d’una autèntica invasió, en què centenars de milers desoldats estatunidencs i britànics es van desplegar tot superant la dura resistència alemanya. Una segona fase de la invasió va consistir en l’avenç de les tropes aliades cap a l’est, mentre un altre desembarcament, més al sud, es preparà per al 15 d’agost. -
BATALLA D'IWO-JIMA/ BATALLA OKINAWA
Destruïda la seva marina, el govern del Japó va rebre les notícies de la pèrdua definitiva, a mans aliades, de les posicions aconseguides a Birmània i Xina. L’aproximació dels soldats estatunidencs al Japó hagué de superar encara dues batalles duríssimes les d’Iwo-Jima (febrer-març de 1945) i Okinawa (abril-juny de 1945) que provocaren el nombre més alt de baixes aliades en tota la guerra del Pacífic. -
BOMBA ATÒMICA SOBRE HIROSHIMA
Des de l’abril de 1945 els diplomàtics japonesos van intentar negociar una pau propo-sant unes condicions que els aliats no acceptaren, com ara el manteniment del rang de potència imperial per al Japó. En aquest context, el govern dels Estats Units dirigit des de l’abril per Harry S. Truman decidí llançar una bomba atòmica sobre la ciutat japonesa d’Hiroshima. -
FI SEGONA GUERRA MUNDIAL
Dos dies després, l’aviació estatunidenca llençava una segona bomba nuclear, a Naga- saki, mentre els soviètics anunciaven que declaraven la guerra al Japó i iniciaven un desplegament de tropes en direcció a Manxúria. Finalment, el 15 d’agost de 1945 l’emperador Hirohito I (1901-1989) acceptà la rendició incondicional. El 2 de setembre se signà oficialment la rendició i, per tant, conclogué la Segona Guerra Mundial.
