Escut regne d'españa

Segle XIX

  • Carles IV

    Carles IV
    Carles IV va ser el Rei del regne d'Espanya des de l'any 1788 fins l'any 1808, quan va ser substituït per Josep Bonaparte.
  • Tractat de Fontainebleau

    Tractat de Fontainebleau
    Aquest tractat va resultar amb la imposició per part de Napoleó Bonaparte del seu germà Josep coma rei del regne d'espanya.
  • Guerra de la Independència

    Guerra de la Independència
    Aquesta guerra va ser provocada per la imposició per part de Napoleó Bonaparte al seu germà Josep Bonaparte. Perquè el poble volia a Ferran VII com a rei.
  • Constitució del 1812

    Constitució del 1812
    Aquesta constitució es va firmar a Cadis, aquella constitució es va dir "la Pepa", per Josep Bonaparte, era molt liberal, gracies a aquella constitució es podien escollir els seus governants, hi havia separació de poders i més llibertats individuals.
  • Ferran VII

    Ferran VII
    Ferran VII va ser coronat com a rei després de que Josep Bonaparte dimitís com a rei, donant així la victòria del bàndol espanyol. El poble el volia perquè deia que implantaria una monarquia parlamentaria, però quan va ser rei va implantar l'absolutisme.
    Aquest sistema consistia en que el rei tenia tot el poder sobre l'economia i lleis de regne.
  • Pragmàtica Sanció

    Pragmàtica Sanció
    La Pragmàtica Sanció va ser aprovada el 1830, aquesta sanció permetia que les dones poguessin regnar si no tenien un hereu home.
  • Isabel II

    Isabel II
    Quan es va morir Ferran VII solament hi havia Isabel II com a heretera, però com era massa petita, des de l'any 1833 fins l'any 1835 va fer la seva regència la seva mare, Maria Cristina, no va ser reina fins l'any 1843 i per culpa de la revolució gloriosa de l'any 1868 la van fer fora i es va exiliar a França.
    Durant el seu regnat va implantar el liberalisme, aquest sistema consistia en defensar la llibertat de l'individu i l'estat tenia una intervenció mínima a la vida social i econòmica.
  • Period: to

    Guerres Carlistes

    Aquestes guerres van ser provocades per la negativa de camperols, clergat i una part de la noblesa a que una dona fos reina d'Espanya. Volien coma a rei al Germà de Ferran VII.
  • Desamortització de Mendizàbal

    Desamortització de Mendizàbal
    La desamortització de Mendizábal va consistir en l'expropiació de les terres eclesiàstiques terres que eren de propietat de l'església que havia obtingut de donacions i herències de persones sense hereu. Posteriorment subhastades de forma pública.
  • Baldomero Espartero

    Baldomero Espartero
    Espartero va ser un general que, davant la negació de Barcelona a tenir com a reina a Isabel II, va bombardejar Barcelona provocant així la mort de més de 100 persones i la destrucció de molts edificis de la ciutat inclosa una part del Consell de Cent.
  • Revolució Gloriosa

    Revolució Gloriosa
    Aquesta revolució va resultar en el destronament de Isabel II l'any 1868 i la imposició d'un govern provisional.
  • Joan Prim

    Joan Prim
    Joan Prim va ser el president del consell de ministres durant un any, de l'any 1869 fins al 1870, ell donava suport al regnat d'Amadeu de Savoia i, pocs dies abans que arribés a Madrid, va ser assassinat.
  • La Primera República

    La Primera República
    La primera república espanyola va ser molt curta, va durar 9 mesos, i durant aquests mesos van haver-hi molts canvis en el govern aquets canvis eren provocats per les divisions entre els dos partits que hi havien, el federalistes i el unitaris.
  • Alfons XII

    Alfons XII
    Alfons XII va ser rei del regne d'Espanya des de l'any 1874, fins l'any 1885, quan es va morir. Durant el seu regnat va implantar el bipartidisme.
    El bipartidisme consistia en la divisió de poders entre dos partit (liberal i conservador) i el rei. Amb un percentatge de poder de 65% el rei i 35% de poder per als dos partits polítics.
  • Cánovas i Sagasta

    Cánovas i Sagasta
    Ells dos van ser els presidents de cada un dels partits polítics que hi havien durant el bipartidisme imposat per Alfons XII i s'anaven dividint el poder que tenien dintre el congrés.
    Quan Alfons XII estava a punt de morir, el 24 de novembre del 1885, van fer el pacte de El Pardo, un pacte que consistia en donar suport a la regència de la senyora Maria Cristina de Habsburg-Lorena (embarassada del futur rei Alfons XIII) i garantir la continuïtat de la monarquia borbònica.