-
també anomenada Segona Guerra d'Indoxina, és el conflicte bèl·lic entre la República Democràtica del Vietnam i el Front Nacional d'Alliberament del Vietnam, i els Estats Units d'Amèrica i el règim dictatorial del Vietnam del Sud, que va tenir lloc entre els anys 1954 a 1975, amb la intervenció directa i indirecta de diversos països estrangers, (al sud, principalment els Estats Units, que hi intervingueren directament, amb centenars de milers de combatents, -
Fou una coalició integrada per l'imperi Alemany i l'imperi Austrohongarès per evitar un conflicte entre l'imperi Rus i l'imperi Austrohongarès. Quan Rússia es va unir amb Anglaterra i França, Alemanya i Àustria-Hongria buscaren Itàlia, raó per la qual els integrants d'aquesta coalició passaren a ser coneguts com «els imperis centrals». La Primera Guerra mundial va acabar amb la derrota de la Triple Aliança -
Període que es caracteritza pel fort desenvolupament de la indústria bèl·lica de les potències i per la tensió creixent en les relacions internacionals.
-
Freud la escriu -
L'Organització Internacional del Treball va ser fundada el 1919 en el marc de les negociacions que es van obrir en una Conferència de Pau realitzada primer a París i després a Versalles en finalitzar la Primera Guerra Mundial. -
La primera rentadora elèctrica va aparèixer el 1901 gràcies a Alva Fisher, qui va aplicar un motor a un tambor, i juntament amb sabons i aigua aconseguia netejar la roba còmodament. -
Els germans Wright van fabricar el Flyer l'any 1903 i van utilitzar fusta de picea i freixe cobertes amb mussolina per a la seva construcció. -
Va unir l'Imperi Rus,França i el Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda fer front a la Triple Aliança d'Alemanya, Àustria-Hongria i Itàlia. -
El 28 de juny de 1914 va ser assassinat a Sarajevo (Bòsnia) l'arxiduc Francesc Ferran, l'hereu presumpte a la Corona d'Àustria. L'autor de l'atemptat va ser Gavrilo Princip, un nacionalista serbobosnià, membre del grup nacionalista serbi Jove Bòsnia (Mlada Bosna), una organització que defensava l'ús de la violència amb l'objectiu que l'Imperi Austrohongarès abandonés Bòsnia per unificar-se amb Sèrbia. -
La historia económica de la Primera Guerra Mundial abarca los métodos utilizados por la Primera Guerra Mundial (1914-1918), así como cuestiones relacionadas con la posguerra, como las deudas de guerra y las reparaciones. También cubre la movilización económica de la mano de obra, la industria y la agricultura que condujo al fracaso económico. -
La Gran Guerra fou un conflicte bèl·lic que va tenir lloc a Europa i al Pròxim Orient. La política exterior cada vegada més agressiva d'Àustria-Hongria, Rússia i especialment Alemanya va originar el conflicte. El detonant de l'esclat de la guerra fou l'assassinat, a Sarajevo (Bòsnia), de l'hereu al tron dels Habsburg, Francesc Ferran d'Àustria. Després de la declaració de guerra d'Àustria a Sèrbia el 28 de juliol, la majoria d'estats europeus es van veure implicats en el conflicte.
-
La Revolució Russa de 1917 fou un procés polític que culminà el mateix any amb l'establiment d'una república que substituí el sistema tsarista anterior i que porta a l'establiment de la Unió Soviètica. -
va ser un intent de reconstrucció d'Europa després de la Primera Guerra Mundial. -
amb la guerra encara viva, Woodrow Wilson, president dels Estats Units, va exposar 14 punts per assolir una pau duradora que aspiraven a objectius com la llibertat de comerç i de navegació, la reducció d’armament i la prohibició d’acords secrets. Aquest pla va xocar amb els interessos dels seus aliats europeus quan va arribar l’hora de discutir, a partir del gener del 1919, quina mena de pau s’havia d’establir. -
Comunisme de guerra o comunisme militar (rus: Военный коммунизм, 1918 - 1921) va ser el sistema econòmic i polític que existí a la Rússia soviètica durant la Guerra Civil Russa, entre 1918 i 1921. El Comunisme de Guerra, que començà al juny de 1918, va ser reforçat pel Consell Econòmic Suprem, conegut com a Vesenkha. Va acabar el 21 de març de 1921, -
El moviment internacional pel sufragi femení dut a terme per les sufragistes va ser un moviment reformista social, econòmic i polític que promovia l'extensió del sufragi (això és, el dret al vot) a les dones, advocant pel «sufragi igual» (abolició de la diferència de capacitat de votació per gènere) en lloc del «sufragi universal» (abolició de la discriminació deguda principalment a l'ètnia), ja que aquest últim era considerat massa revolucionari. -
obreix els anys transcorreguts entre la Primera Guerra Mundial i la Segona Guerra mundial, especialment en el context d'Europa o la cultura occidental.
-
Entesa com la prohibició de vendre begudes alcohòliques, va estar vigent als Estats Units entre 1920 i 1933. Va ser establerta per l'Esmena XVIII a la Constitució dels Estats Units i derogada per l'Esmena XXI. -
és l'episodi inflacionista ocorregut a la República de Weimar a la dècada dels anys vint. Ni era la primera ni la més cruenta de la sèrie d'hiperinflacions europees d'eixes dates. Tanmateix, com que va ser el cas més destacat des del naixement de l'economia, va rebre atenció com cap altre episodi ho podia haver rebut abans. La majoria de les situacions surrealistes que hui dia associem a les hiperinflacions foren diagnosticades en Alemanya: augments de preus i taxes d'interès, -
És una gran companyia, involucrada principalment en la producció i distribució de pel·lícules de cinema i programes de televisió. La MGM va ser creada l'any 1924 per la fusió de tres societats: Metro Pictures Corporation (creada l'any 1915), Goldwyn Pictures Corporation (creada l'any 1917) i Louis B. Mayer Pictures (creada l'any 1918) -
la caiguda de la Borsa de Wall Street, representa la fallida del mercat de valors que va ocórrer a final d'octubre de 1929, que es considera el pitjor event econòmic de la història.Va començar el 24 d'octubre,[2] anomenat Dijous negre i va continuar fins al 29 d'octubre de 1929, anomenat Dimarts negre, quan el valor de les accions en la Borsa de Nova York va baixar de forma imparable. De fet, els darrers dies varen viure una agitació del mercat amb fortes vendes provocades per pànic -
la major recessió econòmica mundial de la història moderna, tant en profunditat com en duració. La manca de planificació del sistema capitalista feia consubstancial l'aparició de crisis cícliques: a una fase d'alça de preus, beneficis i producció, en succeïa una altra de depressió, amb caiguda dels preus i de la producció, que ocasionaven l'atur forçós. Al llarg del segle xix aquestes crisis es van anar produint, però el 1929 la crisi va ser quelcom més que una frenada al sistema. -
s'entén el conjunt de reformes econòmiques i socials aplicades sota l'administració del president Franklin Delano Roosevelt[1]entre 1933 i 1938, per lluitar contra els efectes de la Gran Depressió. Aquest programa es va desenvolupar amb l'objectiu de donar suport als sectors més pobres de la població, reformar els mercats financers i redinamitzar una economia estatunidenca ferida des del crac del 1929 per la desocupació i les fallides en cadena. -
El 30 de enero de 1933, el presidente Paul von Hindenburg nombró a Adolf Hitler canciller de Alemania. Diez años atrás, Hitler había intentado acceder al gobierno a través de un golpe de Estado.
-
Les lleis de Nuremberg 1935 van ser les lleis antisemites a l'Alemanya nazi que es van introduir en el míting anual de Nuremberg. van classificar les persones amb quatre avis alemanys com de «sang alemany o afí», mentre que les persones van ser classificades com a jueus si eren descendents de tres o quatre avis jueus. Una persona amb un o dos avis jueus era un «Mischling», un mestís, de «sang mesclada». -
va ser un pogrom organitzat per les SS a l'Alemanya nazi contra la població jueva, a la qual consideraven causant de tots els problemes dels alemanys. En la nit del 9 al 10 de novembre de 1938, es van incendiar i destruir unes 1.574 sinagogues, es van profanar cementiris, es van destruir més de 7.000 botigues i 29 magatzems jueus,[1] es van detenir més de trenta mil persones i se'n van assassinar més de 90 -
va ser un conflicte bèl·lic que va implicar la majoria de les nacions del món, incloent-hi totes les grans potències, organitzades en dues aliances militars: els aliats i les potències de l'Eix. La guerra va implicar uns 100 milions de militars i fou causa de la mort d'entre 50 a 60 milions de persones, la major part civils, el 3% de la població mundial de l'època; esdevingué així el conflicte més mortífer de la història humana i el primer (i per ara únic) en què es van usar armes nuclears.
-
L'atac va ser per sorpresaAlemanya envaeix Russia. Japó ataca a la base nord-americana de Pearl Harbour.
Estats Units s'afegeix al conlficte -
La Batalla de Stalingrad va ser una gran i decisiva batalla de la Segona Guerra Mundial en la que l'Alemanya Nazi i els seus Aliats van combatre la Unió Soviètica pel control de la ciutat de Stalingrad , al sud-oest de la Unió Soviètica. La batalla va tenir lloc entre el 23 d'agost de 1942 i el 2 de febrer de 1943 Les grans pèrdues causades sobre l'exèrcit alemany la va convertir en un significatiu punt d'inflexió de tota la guerra.[11] Després de la
-
llamada en clave Operación Overlord, fue la operación militar efectuada por los Aliados durante la Segunda Guerra Mundial que culminó con la liberación de los territorios de Europa occidental ocupados por la Alemania nazi. La operación dio comienzo el 6 de junio de 1944, más conocido como el Día D, con el desembarco de Normandía; -
efectuats pels Estats Units segons l'ordre del president Harry S. Truman, després que els dirigents japonesos ignoressin la Declaració de Potsdam. Aquests actes de guerra representen els únics bombardejos nuclears fins ara. El bombardeig atòmic va ser precedit per un període de sis mesos d'intens bombardeig estratègic amb bombes convencionals sobre 67 ciutats japoneses. -
El fin de la Segunda Guerra Mundial reúne tanto el cierre del teatro europeo en la Segunda Guerra Mundial como la rendición de Alemania. Tuvo lugar entre finales de abril y principios de mayo de 1945 y finalizaría, el 9 de mayo de 1945, tras la firma de la capitulación alemana, en Berlín, entre los mariscales Keitel y Zhúkov. -
va ser un model de relacions internacionals que va desenvolupar-se després de la Segona Guerra Mundial, fonamentat entre els blocs antagònics liderats pels Estats Units i la Unió Soviètica amb els seus respectius aliats. Aquest fenomen es va iniciar després de la Segona Guerra Mundial
-
el bloqueig que la Unió Soviètica va imposar a Berlín Oest entre el 24 de juny de 1948 i el 12 de maig de 1949. El bloqueig fou la reacció soviètica a la reforma monetària de les zones d'ocupació occidentals (Berlín Oest inclòs) i va provocar que la ciutat s'hagués d'abastir per aire mitjançant el pont aeri de Berlín. -
l'objectiu de col·laborar en la defensa en els camps polític, econòmic i militar. Va néixer arran d'un acord denominat Tractat de l'Atlàntic Nord que va ser signat a Washington DC el 4 d'abril de 1949. Els països signants van ser els del Tractat de Brussel·les (Bèlgica, França, Luxemburg, Països Baixos i el Regne Unit), Estats Units i el Canadà, així com altres cinc països d'Europa Occidental convidats a participar -
fou un acord de cooperació militar entre els països comunistes per tal de garantir la seva defensa davant un possible atac occidental, en el marc de la Guerra Freda. Fou constituït el 14 de maig de 1955 -
Generalment el nom de Tractat de Roma (en singular) és donat al tractat constitutiu de la CEE, mentre que el nom en plural es refereix als dos tractats. Aquests tractats foren signats a la ciutat de Roma el 25 de març de 1957 per part de la República Federal Alemanya, França, Itàlia i els tres països del Benelux (Bèlgica, Països Baixos i Luxemburg). Entrà en vigor l'1 de gener de 1958 -
També va formar part de la República Democràtica Alemanya (RDA) del 13 d'agost de 1961 al 9 de novembre de 1989. Aquest mur és el símbol més conegut de la Guerra freda i de la divisió d'Alemanya. Almenys 86 persones van morir a mans de les forces de seguretat de l'RDA[cal citació] mentre intentaven fugir cap a l'Oest. Altres fonts parlen d'un mínim de 238 morts, incloent-hi els morts en accident -
s'inscriu dintre del conjunt de guerres lliurades entre Israel i els seus veïns àrabs, després de la creació de l'Estat d'Israel (1947) en la Palestina del mandat de Gran Bretanya. Aquesta guerra va tenir lloc entre el 5 i el 10 de juny de 1967 a causa de principalment a dos factors: el moviment de tropes egípcies en la península del Sinaí (el que anticipava una nova agressió contra Israel) i el bloqueig egipci dels estrets de Tiran, entrada natural al port israelià d'Eilat. -
La crisi del petroli del 1973 va ser una crisi econòmica iniciada l'octubre del 1973 quan els membres de l'Organització de Països Àrabs Exportadors de Petroli liderats per l'Aràbia Saudita van proclamar un embargament de petroli. L'embargament es va dirigir a les nacions que es percebia que donaven suport a Israel durant la guerra de Yom Kippur.[1] L'objectiu inicial de l'embargament va ser Canadà, Japó, Països Baixos, Regne Unit i Estats Units, -
Es va posar en marxa el 1985 per part de Mikhaïl Gorbatxov, després d'assumir el càrrec de Secretari general del Partit Comunista de la Unió Soviètica, i el seu assessor Aleksandr Iàkovlev. Els principis bàsics de la 'perestroika' de Gorbatxov es descriuen en el llibre: La perestroika i la nova forma de pensar per al nostre país i per al món sencer, publicat el 1988. -
es va signar el 12 de juny de 1985 i va entrar en vigor l'1 de gener de 1986[1] dia a partir del qual, Espanya es va convertir en membre de ple dret de la Comunitat Europea. L'autorització de les Corts Generals es va fer per mitjà de la llei orgànica 10/1985 de 2 d'agost, d'autorització per l'adhesió d'Espanya a les Comunitats Europees -
a caiguda del mur de Berlín és l'esdeveniment que marca de forma material la fi d'un període d'aïllament de l'Alemanya Oriental. El mur de Berlín va començar a ser enderrocat primer de forma popular el dia 9 de novembre de 1989 i, posteriorment, amb mitjans industrials i de forma oficial, el 10 de novembre de 1989. -
3 d'octubre de 1990, data en què les àrees de l'antiga República Democràtica Alemanya (comunament anomenada "Alemanya Oriental") van ser incorporades a la República Federal Alemanya (comunament anomenada "Alemanya Occidental"). Després de les primeres eleccions lliures de l'Alemanya Oriental el 18 de març de 1990 van començar les negociacions entre Alemanya Oriental i Alemanya Occidental les quals van culminar en el Tractat d'Unificació, -
-
1991 va ser un conflicte bèl·lic entre Iraq i una coalició de forces de 34 estats sota un mandat de les Nacions Unides i liderades per l'exèrcit dels Estats Units. Les hostilitats, anomenades pels americans Operació Tempesta del Desert, van començar el gener de 1991 i van aconseguir l'objectiu aliat inicial d'expulsar els iraquians de Kuwait. La Guerra del Golf va acabar el 28 de febrer de 1991 amb la rendició de l'Iraq.
-
va ser un conflicte civil armat a l'antiga República de Bòsnia i Hercegovina, que va durar del 6 d'abril de 1992 al 14 de desembre de 1995. La guerra implicava unes quantes faccions ètnicament definides dins de Bòsnia i Hercegovina, cada una de les quals afirmava representar una de les poblacions constitutives del país -
els membres de la ue signen el tractat de maastricht
-
La introducción del euro en el 2002 supuso un acontecimiento importante de la historia de Europa y un gran logro técnico. El 1 de enero de ese año, se pusieron en circulación los billetes y monedas en euros en doce países, con una población total de 308 millones de habitantes
