-
Triple Aliança
Alemanya, Àustria, i Itàlia.
La Triple Aliança fou una coalició inicialment integrada per l'imperi Alemany i l'imperi Austrohongarès per iniciativa d'Otto von Bismarck per evitar un conflicte entre l'imperi Rus i l'imperi Austrohongarès. Bismarck trobà en Itàlia l'aliat ideal. -
Period: to
Pau Armada
Període de la història política d'Europa, des de la fi de la guerra francoprusiana fins a l'inici de la Primera Guerra Mundial.
Fort desenvolupament de la indústria bèl·lica, tensió creixent en les relacions internacionals. Aquesta carrera armamentística va ser una de les causes de la Primera Guerra Mundial. Aquesta excessiva despesa militar desembocaria a la llarga en fallides nacionals. es basava en la idea expressada : Si vols la pau, prepara't per a la guerra. -
Fets Econòmics
Fundació de la Organització internacional del Treball (OIT)
Les negociacions van tenir la particularitat de ser realitzades entre els governs, els sindicats i la patronal, que van prendre com a base l'Associació Internacional per a la Protecció Legal dels Treballadors que havia estat fundada a Basilea el 1901 -
Fets Culturals i Científics
Einstein Enuncia la Teoria de la Relativitat
" els diferents observadors no arriben a fer mesures iguals, sinó que les mesures segueixen les mateixes equacions sigui quin sigui el sistema de referència de l'observador." -
Triple Entesa
Formació de la Triple Entesa (França, Rússia, i Gran Bretanya).
va unir l'Imperi Rus, la Tercera República Francesa i el Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda, amb acords amb Japó i Portugal per a fer front a la Triple Aliança d'Alemanya, Àustria-Hongria i Itàlia. -
Fets Culturals i Científis
Casimir Funk identifica les vitamines.
El 1912 va postular l'existència d'una substància anomenada vitamina (del llatí vita: vida i amina. en estudiar que les poblacions que consumien arròs integral tenien més resistència o eren menys proclius a contreure beriberi. -
Fets Culturals i Científics
Incorporació de la dona al món laboral. -
Fets polítics
Assassinat de l'arxiduc Francesc Ferran d'Austria.
Va ocórrer en unes maniobres per un estudiant serbo-bosnià. L'assassí era militant de l'organització nacionalista sèrbia Jove Bòsnia i el govern austríac va culpar Sèrbia del regicidi. La negativa sèrbia a satisfer les demandes austríaques va ser el detonant per a l'esclat de la Primera Guerra Mundial. Això desencadenà les aliances per la qual Alemanya donaria suport a Àustria-Hongria; i Rússia, França i la Gran Bretanya recolzarien Sèrbia. -
Period: to
Fets Econòmics
Economia de Guerra. La preparació del conflicte bèl·lic, suposa un increment de les necessitats militars. Per a aquestes despeses extraordinàries no era suficient retallar la despesa social: la gran majoria dels governs es varen endeutar fortament, fins a extrems insospitats fins aleshores, i es generaren fortes pressions inflacionistes.
El teixit productiu s'orientà a la producció d'armament, i els bens de consum eren escassos. Impacte negatiu sobre als estrats pobres de la societat. -
Period: to
I Guerra Mundial
El detonant de l'esclat de la guerra fou l'assassinat de Francesc Ferran d'Àustria.
Declaració de guerra d'Àustria a Sèrbia el 28 de juliol, la majoria d'estats europeus es van veure implicats en el conflicte.
França, l'Imperi britànic, Sèrbia, l'Imperi Rus, els Estats Units i el Regne d'Itàlia, i de l'altra les «potències centrals»: l'Imperi alemany, l'Imperi Austrohongarès, l'Imperi turc i Bulgària. L'Estat Espanyol va romandre neutral durant tota la guerra. -
Fets polítics
Revolució Russa. Procés polític que culminà el mateix any amb l'establiment d'una república, substituí el sistema tsarista anterior i porta a l'establiment de la Unió Soviètica. Es dividí en dues fases. La primera, en la qual es derrocà el règim autocràtic del tsar Nicolau II i s'estableix una república de caràcter liberal. La segona, fou una revolució de tipus socialista en la qual els Soviets (controlats principalment pel partit bolxevic) prengueren el poder. -
Fets econòmics
EUA es converteixen en creditors dels països europeus. La participació dels Estats Units a la I Guerra Mundial, fou un negoci que el convertí en el líder mundial. Implicació que costà 116.516 morts americans, però els guanys foren descomunals per al país. Representà el 80% del finançament bèl·lic. La banca i el Govern d'USA es convertiren en creditors dels estats, banca i empreses d'Europa, les empreses nord-americanes fabricants d’armes en varen vendre grans quantitats als europeus. -
Fets Culturals i Científics
Concessió del Sufragi femení al Regne Unit. -
Fets econòmics
Comunisme de Guerra. Va ser el sistema econòmic i polític que existí a la Rússia soviètica durant la Guerra Civil Russa, entre 1918 i 1921. Els bolxevics adoptaren aquesta política amb la intenció de mantenir les ciutats i a l'Exèrcit Roig amb subministraments d'armes i menjar. -
Period: to
Període d'entreguerres
Dues dècades marcades pel canvi radical en la relació de forces internacional; la consolidació de la Unió Soviètica; el desenvolupament del moviment comunista internacional entorn de la III Internacional; l'eclosió del feixisme. Desenvolupament del capitalisme als anys 20, coneguts com els feliços anys vint, i una de les crisis més grans de la història mundial recent als anys 30, la Gran Depressió. Es produeixen conflictes internacionals, fràgil equilibri organitzat per la Societat de Nacions. -
Fets Polítics
Tractat de Versalles. va ser un intent de reconstrucció d'Europa després de la Primera Guerra Mundial. Després de sis mesos de negociacions a la Conferència de París de 1919, el Tractat fou signat com a culminació de l'Armistici de Compiegne de 1918, acordat amb Alemanya l'11 de novembre de 1918, amb el qual s'havia posat fi als combats. -
Fets Culturals i Científics.
Entrada en vigor de la Llei Seca. Les dones van tenir un paper important en el triomf d’un moviment moralista que tenia per objectiu reduir plaers mundans com el sexe o l’alcohol. veien la llei com una oportunitat per combatre la violència domèstica. També influïren en la prohibició de l’alcohol moviments religiosos lligats al protestantisme, veien la llei com la oportunitat de reformar la societat, o l’Anti-Saloon League, organització que es va convertir en el lobby de la prohibició. -
Fets Polítics
Marxa feixista Camises Negres a Roma. Mussolini pren el poder a Italia. Va ser elegit diputat a les eleccions del maig del 1921. Amb la ideologia feixista, Mussolini influencià o aconseguí l'admiració de figures polítiques. La total impotència del govern per fer front a la situació en què es trobava el país i la dissolució del Parlament, van aplanar el camí.
Al llarg de la dictadura, Víctor Manuel (Rei d'Italia) anà sempre a remolc de les decisions preses pel dictador. -
Fets Econòmics
Hiperinflació alemanya. El començament d’una devaluació exponencial del marc, que va passar al novembre de 1921 a marcar un tipus de canvi de 330 marcs per cada dòlar nord-americà. va propiciar l’acceleració de la devaluació del marc. -
Fets Culturals i Científics
Fleming descobreix la Penicil·lina. va dur a descobrir el lisozim, un enzim antibacterià present en les secrecions mucoses. Aquest descobriment va ocórrer després que un moc del seu nas, procedent d'un esternut, caigués sobre una placa de Petri en la qual creixia un cultiu bacterià. Uns dies més tard va notar que els bacteris havien estat destruïts en el lloc on s'havia dipositat el fluid nasal. -
Fets Econòmics
Crisi de la Borsa Nova York. Va començar el 24 d'octubre,[2] anomenat Dijous negre i va continuar fins al 29 d'octubre de 1929, anomenat Dimarts negre, quan el valor de les accions en la Borsa de Nova York (New York Stock Exchange) va baixar de forma imparable. De fet, els darrers dies varen viure una agitació del mercat amb fortes vendes provocades per pànic intercalat amb períodes breus de recuperació. Va ser l'inici de l'època denominada com la Gran Depressió. -
Fets Econòmics
Rooselvelt proposa el New Deal. Amb el terme New Deal,[a](AE: [nuː diːl])[b]s'entén el conjunt de reformes econòmiques i socials aplicades sota l'administració del president Franklin Delano Roosevelt[1]entre 1933 i 1938, per lluitar contra els efectes de la Gran Depressió. Aquest programa es va desenvolupar amb l'objectiu de donar suport als sectors més pobres de la població, reformar els mercats financers i redinamitzar una economia estatunidenca ferida des del crac del 1929. -
Fets Polítics
Hitler puja al poder. Se’l veia per sobre de la política. Tot i que un grup de minories aviat van comprovar que Hitler volia perseguir-los, fins i tot exterminar -los, i canviant el seu missatge per adaptar-lo a diferents públics. Després de la renúncia del nou canceller Kurt von Schleicher, Von Hindenburg crida a Hitler per assumir el càrrec de Canceller d'Alemanya i presidir un govern de concentració nacional. -
Fets Polítics
Nit dels vidres trencats. organitzat per les SS a l'Alemanya nazi contra la població jueva, a la qual consideraven causant de tots els problemes dels alemanys. En la nit del 9 al 10 de novembre de 1938, es van incendiar i destruir unes 1.574 sinagogues, es van profanar cementiris, es van destruir més de 7.000 botigues i 29 magatzems jueus,[1] es van detenir més de trenta mil persones i se'n van assassinar més de 90. -
Fets Polítics
Alemanya ocupa Polònia. La invasió alemanya va començar l'1 de setembre de 1939, una setmana després de la signatura del Pacte Mólotov-Ribbentrop entre Alemanya i la Unió Soviètica, i un dia després que el Soviet Suprem de la Unió Soviètica aprovés el pacte.[13] Els soviètics van envair Polònia el 17 de setembre. La campanya va finalitzar el 6 d'octubre amb Alemanya i la Unió Soviètica dividint i annexionant tota Polònia en virtut del Tractat de Frontera Germano-Soviètica. -
Period: to
II Guerra Mundial
Conflicte bèl·lic que va implicar la majoria de les nacions del món, incloent-hi totes les grans potències. -
Fets Polítics
Desembarc a Normandia (Dia D). primeres operacions de la invasió de Normandia aliada, també coneguda com a Operació Neptú i Operació Overlord durant la Segona Guerra Mundial. fases: un assalt aeri de tropes paracaigudistes britàniques, americanes i canadenques poc després de la mitjanit; i un desembarcament amfibi de la infanteria i les tropes blindades a la costa de França. La major invasió amfíbia realitzada en un únic dia de tots els temps, amb més de 130.000 soldats desembarcats. -
Fets Polítics
Hiroshima i Nagasaki. Els bombardejos atòmics d'Hiroshima i Nagasaki es produïren el 6 (Hiroshima) i el 9 d'agost de 1945 (Nagasaki) per iniciativa del govern dels Estats Units, ordre del president, Harry S. Truman. precedit per un període de sis mesos d'intens bombardeig estratègic amb bombes convencionals sobre 67 ciutats japoneses. -
Fets Econòmics
Fi del Regne Unit com a superpotència. El Regne Unit era molt pobre i depenia força dels préstecs dels Estats Units per reconstruir la seva infraestructura danyada. Aquesta reconstrucció va continuar durant la dècada de 1950, però, el Regne Unit havia perdut el seu estatus com a superpotència i ja no podia mantenir el seu imperi. -
Fets Econòmics
Pla Marshall. nom popular de l'European Recovery Program (ERP) era un pla dels Estats Units per a la reconstrucció dels països europeus després de la Segona Guerra Mundial. La iniciativa va rebre el nom del Secretari d'estat americà George Marshall. -
Period: to
Fets polítics
Guerra Freda. Va ser un model de relacions internacionals després de la Segona Guerra Mundial, fonamentat entre els blocs antagònics liderats pels Estats Units i la Unió Soviètica amb els seus respectius aliats. Era un enfrontament no declarat. Incloent-hi el desenvolupament de bombes atòmiques i en expandir les àrees d'influència respectives, arran del llançament de les bombes d'Hiroshima i Nagasaki, hi havia molta por d'entrar en una guerra nuclear d'abast mundial. -
Fets Culturals i Científics
ONU Declaració Drets Humans. Aprovà la Declaració Universal dels Drets Humans. Es tracta d'un document de trenta articles en què se subratllen els drets humans considerats bàsics i que s'apliquen, sense excepció, a tots els éssers humans. Es tracta del més bàsic d'una sèrie de tractats que es van redactar l'any 1966 i que completen la Carta Internacional de Drets Humans, que després de ser sotmesa a votació el 1976 es convertí en llei internacional. -
Fets Culturals i Científics
Descobriment pastilla anticonceptiva. és un mètode contraceptiu (o anticonceptiu o anticoncepcional) femení que consta d'una pastilla que conté hormones sexuals femenines, que s'administra per via oral i impedeix que l'ovari produeixi òvuls. La seva eficàcia depèn dels estudis realitzats, i pot oscil·lar entre el 0,3 i el 8 embarassos/dona/any. -
Fets Econòmics
Tractat de Roma. En singular és donat al tractat constitutiu de la CEE, mentre que el nom en plural es refereix als dos tractats. Aquests tractats foren signats a la ciutat de Roma el 25 de març de 1957 per part de la República Federal Alemanya, França, Itàlia i els tres països del Benelux (Bèlgica, Països Baixos i Luxemburg). Entrà en vigor l'1 de gener de 1958. -
Fets Polítics
Inici Guerra Vietnam. També anomenada Segona Guerra d'Indoxina, és el conflicte bèl·lic entre la República Democràtica del Vietnam i el Front Nacional d'Alliberament del Vietnam, els Estats Units d'Amèrica i el règim dictatorial del Vietnam del Sud, que va tenir lloc entre els anys 1954 a 1975, intervenció directa i indirecta de països estrangers, principalment els Estats Units, hi intervingueren directament, amb centenars de milers de combatents, fins el 1973. -
Fets Culturals i Científics
Allunatge Amstrong i Aldrin. La missió lunar nord-americana Apollo 11 va ser la primera a posar una persona a la superfície de la Lluna. Era la cinquena missió tripulada del programa Apollo.
La nau Apollo 11 va ser enviada a l'espai pel coet Saturn V des de Cap Canaveral (Florida, EUA). Es va enlairar el 16 de juliol de 1969, va arribar a la Lluna el 20 de juliol i va tornar a la Terra el 24 de juliol. -
Fets Polítics
Gorbatxov i la perestroika. És un nom comú per al procés de transformació del sistema socialista a la Unió Soviètica en els anys 1985-1991. Es va posar en marxa el 1985 per part de Mikhaïl Gorbatxov, després d'assumir el càrrec de Secretari general del Partit Comunista de la Unió Soviètica.La seva essència era la modernització de l'economia, en especial el seu vessant de comercialització, l'augment de les llibertats civils i la millora de les relacions amb els països occidentals. -
Fets Polítics
Reunificació d'Alemanya. Va ocórrer el 3 d'octubre de 1990, data en què les àrees de l'antiga República Democràtica Alemanya (comunament anomenada "Alemanya Oriental") van ser incorporades a la República Federal Alemanya (comunament anomenada "Alemanya Occidental"). Després de les primeres eleccions lliures de l'Alemanya Oriental el 18 de març de 1990 van començar les negociacions entre Alemanya Oriental i Alemanya Occidental les quals van culminar en el Tractat d'Unificació. -
Period: to
Actualitat
-
Fets Polítics
Guerra Bosnia Hercegovina. conflicte civil armat a l'antiga República de Bòsnia i Hercegovina, que va durar de 1992 al 1995. La guerra implicava unes quantes faccions ètnicament definides dins de Bòsnia i Hercegovina, cada una de les quals afirmava representar una de les poblacions constitutives del país. evidència d'assassinats massius, el setge de Sarajevo, violacions massives, neteja ètnica, centres de detenció i tortura dirigida per diferents forces sèrbies, arreu de Bòsnia. -
Fets Econòmics
Tractat de Maastricht. Portà a la creació de la Unió Europea que en endavant substituí la CE i fou el resultat de la resolució separada de diverses negociacions en temes d'unió monetària i política. És, juntament amb el Tractat de Funcionament de la Unió Europea, un dels tractats fundacionals de la Unió Europea. -
Fets Culturals i Científics
Eclosió d'Internet i la telefonia mòbil. La bombolla puntcom (també coneguda com la Bombolla d'Internet i la Bombolla de la tecnologia de la informació[n. 1]) fou un període de creixement en els valors econòmics de les empreses dedicades als serveis i continguts web a Internet, que va tenir lloc, aproximadament, entre l'any 1995 i el 2000 en els països occidentals. -
Fets Econòmics
Entrada en circulació de l'Euro. Es va introduir per primera vegada el 1999, com a unitat de compte virtual; la seva introducció en forma de diners en efectiu, es va produir per primera vegada el 2001, en dotze dels quinze Estats de la Unió Europea. Als anys següents, la moneda ha estat gradualment adoptada per altres estats membres, el que ha portat a la situació actual en que divuit de vint-i-vuit països de la UE, la nomenada zona euro, reconeixen l'euro com a moneda de curs legal. -
Fets Culturals i Científics
Primer clon a partir d'una cel.lula d'un mamífer adult. El primer mamífer clonat reeixit a partir de cèl·lules somàtiques fou l'ovella Dolly a l'Institut Roslin d'Escòcia l'any 1996. Amb tot, la tècnica comportà una sèrie de dubtes ètics sobre la utilització d'aquesta tècnica en persones en especial entre sectors cristians.
El 14 d'abril del 2008 s'anuncià la clonació reeixida a Dubai d'un exemplar de dromedari mitjançant micromanipulació d'embrions.
