-
al segle XVIII algunes institucions i personalitats comencen a interessar-se per la història i per la llengua de Catalunya. Així podríem parlar de la “Real Academia de Buenas Letras de Barcelona” (instituïda el 1752) que es proposa d'investigar el passat històric de Catalunya i de confeccionar un diccionari d'autoritats de la llengua catalana; de la “Junta de Comerç”, que va obtenir el seu reconeixement oficial el 1760 i que es proposà de redreçar el comerç català; de la Universitat de Cervera -
-
Al segle XVIII es produeix a Catalunya una expansió demogràfica –la població augmenta més del doble entre 1718 i 1787. -
Josep Pau Ballot escriu la Gramatica y apología de la llengua cathalana entre 1810 i 1813. Aquesta obra és realitzada amb intenció patriòtica, divulgadora i incitadora a l'ús del català -
Josep Pau Ballot escriu la Gramatica y apología de la llengua cathalana entre 1810 i 1813. Aquesta obra és realitzada amb intenció patriòtica, divulgadora i incitadora a l'ús del català
-
Antoni Puig i Blanch escriu Les Comunitats de Castella el 1823. -
1830: trobem el poema En los dies del nostre Rey Fernando, aparegut el 30 de maig al Diario de Valencia, obra d'un Antoni M. Peyrolon. -
-
-
1831: el liberal Vicent Salvà escriu el poema Lo somni. -
Finalment, cal esmentar que ajuda Josep Melcior a realitzar la traducció del Nou Testament el 1832. -
Trobem L'Oda "La Pàtria", publicat per Bonaventura Carles Aribau en la revista "El Vapor". Aquest poema data simbòlicament l'inici de la renaixença. -
Veuen la llum pública els dos primers poemes de Tomàs Villarroya Cançó. Per el Álbum de la Senyora Antonia de Montenegro i Cançó. A la mort del pintor valencià D. Antoni Cabana. -
-
Pasqual Pérez i Rodríguez publica el poema dedicat a A Sa Majestat la Reina Donya Maria Cristina, i Josep Joaquim Agulló publica El Fènix.
-
Josep Maria Bonilla publica un poema extraordinari, atés que hi fa servir un model de llengua equilibrat entre el “llemosí” cultista i la llengua castellanitzada dels popularistes. -
Amb motiu del quart aniversari de la canonització de sant Vicent Ferrer els poetes valenciana acorden formar una Corona poètica on el català té una presència rellevant. -
veuen la llum pública les primeres poesies llemosines de Llorente.
-
Llorente participa en dos actes poètics amb obra seua en català.
-
Seguint Vicent Simbor el 1859 se ceoètic i el primer èxit de Llorente, tothom coincideix a establir aqueslebra el primer certamen pta data com a inici de l'etapa de plenitud de la Renaixença valenciana. -
-
En aquest sentit l'any 1865 Teodor Llorente publica al Calendari Català el poema «Als poetes de Catalunya»
-
el 1874 Llombart trau al carrer la revista «Lo Rat-Penat: Calendari llemosí», la primera revista valenciana cultural escrita en català.
-
L'única excepció a la regla fou Querol, que titulà de «Rimes catalanes» un recull de poemes que publica el 1877. -
-
la História gramatical de la llengua llemosino-valenciana de Puig i Torralva el 1883.
-
La publicació per part de Llombart i Ramon Andrés Cabrelles de l'edició augmentada del diccionari d'Escrig el 1887.
-
Així hom estableix el 1893, mort de Constantí Llombart.
-
El 1902, any en què el Vicepresident de Lo Rat Penat pronuncia el discurs titulat De Regionalisme i Valentinicultura que incita, per fi, a la implicació política dels renaixencistes.
-
el 1904, fundació de l'entitat política València Nova que es proposa forjar una Solidaritat Valenciana a l'estil de la catalana.
-
el 1909 any de l'exposició regional i en què Llorente és coronat com a poeta oficial de València i vitorejat als crits de “Visca la llengua valenciana!”, “Visca València Lliure!” que foren contestats per la comitiva oficial al crit de “Viva Valencia española!”.
You are not authorized to access this page.