-
L'arribada de Colón a Amèrica, situa també l'inici del Renaixement, un moviment intel·lectual i artístic nascut a Itàlia que renova la cultura medieval amb la reivindicació del món clàssic grecollatí, un moviment que té els
seus precedents en l’humanisme. Volia
restituir, els textos clàssics; assimilar les idees i els valors que contenien. Les figures de Petrarca, Boccaccio i Dant es presenten com a models a seguir. -
característiques:
a) El retorn als clàssics grecs i llatins, per la llum i elegància que portaven.
b) modernització. A través del 'estudi,
s'adquirirà la formació i l’educació necessàries per
estar integrat a la seva comunitat i preparat per a la vida pública.
c) transmissió de valors com a model per al comportament social. Especial atenció a l'educació.
d) home és lliure, curiós en totes les branques del saber, i rebutja la fe com a única explicació del món. -
e) l'adopció de nous models mètrics basats, sobretot, en l’endecasíl·lab italià, i una nova concepció de l’amor.
-
Sorgeix una nova dramatúrgia de temàtica civil i
inspirada en els clàssics, amb dos gèneres principals;
La tragèdia: no té presència en l’àmbit català, ja que s’escrivien en llatí i eren representades en l’àmbit. universitari o cortesà.
La comèdia: es basa en la difusió dels autors clàssics Plaute i Terenci. Gènere que imita la vida i reflecteix
veritat, des d’un punt de vista humorístic. -
teatre religiós: continuador de la tradició medieval però amb temes nous, adoctrinador. Misteris i moralitats (s’agrupen en cicles, Nadal, Pasqua i l’Assumpció), els actes sacramentals (lligats a la festivitat del Corpus, és un
teatre de pensament, amb al·lusions a l’activitat política i són sovint al·legories)
autors: Joan Timoneda -
La prosa on va destacar Cristòfor Despuig.
La poesia on va destacar Pere Serafí.
El teatre on va destacar Joan Ferrandis d’Herèdia.
A Catalunya i València, la nova mètrica
renaixentista no va causar gaire entusiasme entre els poetes.
Així que continuen amb el model de mètrica catalana (decasíl·labs) van començar a aparèixer
alguns intents com el de Joan Boscà i Pere Serafí d'utilitzar el vers de la musicalitat que els permetien ser llegits com endecasíl·labs -
característiques:
1) Fidelitat a l'herència medieval (artificis retòrics, temàtica)
2) Renovació mètrica: decasíl·lab italià sense cesura, endecasíl·lab italià, artificis retòrics.
3) Alternen indistintament català i castellà.
4) Vitalitat, ganes de viure.
5) Triomf de l’individualisme.
6) Curiositat per la història pròpia.
7) Retorn a l’antiguitat clàssica grecoromana.
8) Nova relació amb la naturalesa. autors: (Pere Serafí, Andreu Martí Pineda, Valeri Fuster, Joan Pujol, Joan Timoneda) -
Es parla de prosa literària renaixentista a partir de gèneres com el diàleg, la narrativa històrica i religiosa, les facècies, la novel·la i l’epístola. Autors:
Cristòfol Despuig, Pere Miquel Cabonell, Pere Antoni Beuter, Joan Binimelis, Onofre Almudéver, Francesc d’Olesa, Joan Centelles, Joan Timoneda -
L'escriu Miquel Comalada, que unia les influències de les obres de Ramon Llull i que va ser molt famosa a Europa i va influir en els intel·lectuals de l’època. -
El 23.01.1516, el rei d'Aragó Ferran II mor -
Va reunir, per primera vegada en una mateixa persona les corones de Castella, el Regne de Navarra inclòs, i Aragó. També va ser emperador del Sacre Imperi Romanogermànic -
la cultura catalana pateix inquietuds espirituals i tensions crítiques d'Europa i, en el camp de la literatura, intenta adaptar les actituds i les formes del Renaixement. El centre d'aquests intents és a València, a la cort dels ducs de Calàbria. Es pot dir que el Renaixement català intenta fer una resum de certs elements medievals i altres de nous, procedents d'Itàlia i de Castella.
-
El trasllat al centre de la Península, que va fer que bona part de la noblesa catalana es castellanitzés i s’identifiqués amb la política centralista i uniformista de Carles I.
La cultura catalana és un reflex de la decadència
demogràfica i econòmica de la Corona d’Aragó en relació amb Castella. Perque els reis ja no viuran mai més a Barcelona o a València, el català poc a poc deixa de ser llengua literària, és cambiada pel llatí o castellà. -
Durant el segle XVI havia tingut lloc l’anomenada Reforma religiosa que critiquen les idees religioses que defensa el Catolicisme, neixen així les esglésies cristianes protestants o reformades.
Donat això en el Concili de trento es donen mesures i neix la Contrareforma, una de les mesures que establirà l’Església serà la persecució mitjançant el Tribunal de la Inquisició de qualsevol persona que tingués idees contràries a les defensades pel Catolicisme. -
El Concili de Trento que es va desenvolupar entre 1545 i 1563 és considerat el primer dels grans concilis moderns ja que va constituir el punt de partida de la resposta de l'Església Catòlica a la Reforma Protestant. Es considera que el Renaixement acaba amb la celebració del Concili de Trento.
-
Amb tema històric i social, amb influències de les idees
erasmistes de renovació religiosa. Mostra preocupació per la situació de la llengua catalana i per la castellanització de les classes aristocràtiques i cultes catalanes. Adapta la forma de col·loqui (diàlegs entre dos persones) -
A València funcionava un teatre d'intenció realista i
satírica, on s'interpretàven obres com aquesta de Joan Ferrandis d'Herèdia. -
Pere Serafí és considerat el millor poeta del període renaixentista català, per convinar els poemes sobre l'idealisme amorós inspirat en Petrarca o Ausies. per exempleEl llibre és conjunt de 170 poemes distribuïts en dues parts, una de profana i una altra d'espiritual escrit en llengua vulgar catalana. -
Destaca l’actitud de desengany i frustració a causa
de la crisi social; la mort, el plaer i la voluntat ascètica, la caricatura tragicoburlesca i el pessimisme polític. S’utilitza, el contrast entre dos conceptes oposats, la deformació de la realitat, abundància de
cultismes i castellanismes i l’ús de moltes figures retòriques. Busquen l’evasió a través de l’obra, cosa que implica, el recargolament i el recarregament. Transforma la realitat per impressionar. -
És influenciada pels models espanyols i es caracteritza:
Mètrica: Ús del sonet i el decasíl·lab italià sense cesura. S'incorporen les quintilles, octaves, silves, dècimes i el romanç.
Retòrica: Ús i abús de les figures retòriques
Lingüística: Castellanismes lèxics i sintàctics, entesos com enriquidors, ja que la llengua catalana era considerada massa senzilla.
Temes:
tempus fugit, carpe diem, crítica de vicis de l’ésser humà, visió desenganyada del món. -
recursos:
artificiositat, contrast de conceptes, clarobscur, il·lusions òptiques, jocs visuals, deformació de la realitat, sàtira corrosiva, elogi desmesurat, joc, paròdia, cultismes i castellanismes, figures retòriques. Autors:
Francesc Vicent Garcia
Francesc Fontanella i Garraver A València i a les Illes no segueixen els models barrocs més aviat segueixen la tradició
de poesia satírica i popular -
teatre religiós: consisteixen en
representacions sense ànim de lucre, lligades a les ocasions festives i on s’utilitza majoritàriament la llengua catalana. Els impulsors de la contrareforma intenten fer desaparèixer qualsevol mostra de teatre en català.
- comèdies de sants: Francesc Vicent Garcia -
- una continuació de la producció d’obres historiogràfiques;
- després de la Contrareforma catòlica hi ha una proliferació de sermons adaptats als cànons retòrics de l’època;
- la consciència individual que havia sorgit al Renaixement es veu en les autobiografies i els dietaris.
-
Arriben a Catalunya companyies ambulants castellanes i italianes, sobretot les de commedia dell’arte.
Sorgeix de tres pràctiques escèniques que es donen al
Renaixement: el teatre cortesà, el populista i l’erudit. teatre profà: utilitzen un
llenguatge groller, jocs de paraules que creen situacions ridícules; no falten les
descripcions escatològiques i grotesques ni els dobles sentits obscens.
autors: Francesc Fontanella -
Durant aquest període, l’estat espanyol està governat per una monarquia absoluta, que potencia l’ús de la llengua castellana en tot el territori. la literatura catalana queda apartada a la producció oral i manuscrita. autors: (Garcilaso de la Vega, Luis de Góngora, Francisco Quevedo, Calderón de la Barca, Gracián)
-
- art és un plagi de la realitat
- Els temes propis de l’art i la literatura del Barroc són: la variabilitat de la fortuna, el món com un teatre, la vida com un somni, la Mort, la fugacitat de la vida.
versificació cosa que generarà una literatura difícil d’entendre. Es va desenvolupar en un moment de crisi en totes les arts. -
La bellesa clàssica deixa de ser suficient com a font de felicitat i l'optimisme dóna pas al desencís i a l'escepticisme.
El barroc conrearà una estètica basada en l'excés i l'engany als sentits;
- joc constant entre contraris (bellesa i lletjor)
- exageració = manca d'harmonia i al desequilibri
- recerca constant de l'efecte sorprenent
- desengany i pessimisme
- idea del món negativa on triomfen les falses aparences i l’engany
- Es barreja art intel·lectual contrastat amb la sàtira mordaç -
Francesc Vicenç Garcia va ser l'únic que va aconseguir formar una escola, el vallfogonisme, que va limitar en aquells aspectes més secundaris i que es va allargar fins ben entrat el s. XIX.
Tambe s'inaugura la capella dedicada a santa Bàrbara La comèdia famosa de la gloriosa verge i màrtir santa Bàrbara, que inclou un dels primers i més
àgils entremesos d’enamorats que es conserven en llengua catalana. -
escrita a Catalunya el 1630, és la primera comèdia burlesca de tot el territori peninsular. Es tracta d’una obra anònima en vers, dividida en tres actes. La comèdia burlesca és un subgènere dramàtic la finalitat
del qual és provocar el riure mitjançant la paròdia o la imitació. -
Te com a efecte més perdurable la signatura del Tractat dels Pirineus (1659) entre Espanya i França.