-
Moviment ideològic nascut a Itàlia en el segle XIV, L’Humanisme defensava que l’home era el centre de l’Univers, per tant, es passa d’una societat medieval teocèntrica (Déu era el centre de l’Univers) a una societat antropocèntrica, on l’home passa a ser el centre del món.
-
El renaixement va tenir lloc després de la Crisi de la baixa edat mitjana i va estar associat a un gran canvi social que es reflecteix els ideals del moviment humanista. El Renaixement serà, doncs, la culminació de l’Humanisme i s’estendrà per Europa al llarg del segle XVI.
-
El renaixement no es el mateix en tota Europa però presentava unes carecteristiques comunes: a) El retorn als clàssics grecs i llatins (recuperació de l’antiguitat clàssica)
b) Un afany de modernització. L’activitat intel·lectual i artística, recuperació i la investigació de les obres clàssiques.
c) La transmissió d’uns valors que servissin com a model per al comportament social.
d) L’home del Renaixement es caracteritza per ser un home amb llibertat. -
Parlarem de prosa literària renaixentista a partir de gèneres com el diàleg, la narrativa històrica i religiosa, les facècies, la novel·la i l’epístola.
-
Nous models mètrics basats, sobretot, en l’endecasíl·lab italià, i una nova concepció de l’amor. Característiques estètiques:
-Fidelitat a l'herència medieval
-Renovació mètrica
-Triomf de l’individualisme
-Curiositat per la història pròpia
-Nova relació amb la naturalesa -
Seguint la tradició grecollatina, sorgeix una nova dramatúrgia de temàtica civil i inspirada en els clàssics. La tragèdia: no té presència en l’àmbit català, ja que s’escrivien en llatí i eren representades en l’àmbit. universitari o cortesà.
La comèdia: es basa en la difusió dels autors clàssics Plaute i Terenci. Gènere que imita la vida i reflecteix
veritat, des d’un punt de vista humorístic.
Teatre religiós: continuador de la tradició medieval però amb temes nous, adoctrinador. -
La cultura catalana participà de les inquietuds espirituals i de les tensions crítiques d'Europa i, en el camp estricte de la literatura, intentà d'adaptar les actituds i les formes del Renaixement.
-
Fra Miquel Comalada escriu "L'espill de la vida religiosa" una novel·la que unia les influències de les obres de Ramon Llull amb les estrictament reformistes i que va ser molt famosa a Europa i va influir en els intel·lectuals de l’època. -
El rei d'Aragó Ferran II mor. -
El Concili de Trento que es va desenvolupar entre 1545 i 1563 és considerat el primer dels grans concilis moderns ja que va constituir el punt de partida de la resposta de l'Església Catòlica a la Reforma Protestant. Es considera que el Renaixement acaba amb la celebració del Concili de Trento. -
Durant el segle XVI havia tingut lloc l’anomenada Reforma religiosa que critiquen les idees religioses que defensa el Catolicisme, neixen així les esglésies cristianes protestants o reformades. Donat això en el Concili de trento es donen mesures i neix la Contrareforma, una de les mesures que establirà l’Església serà la persecució mitjançant el Tribunal de la Inquisició de qualsevol persona que tingués idees contràries a les defensades pel Catolicisme.
-
Cristòfor Despuig componia els "Col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa", de tema històric i social, amb influències de les idees erasmistes de renovació religiosa. -
Va ser un editor i poeta valencià, una de les sedes obres "Procés de les olives" (1561). -
A Valencia en aquests anys funcionava un teatre d'intenció realista que deixava obres com "La vesita" de Joan Ferrandis d'Herèdia. -
Considerat el millor poeta del període renaixentista català, per exemple, alternava en els seus poemes l'idealisme amorós inspirat en Petrarca. Una de leș seves obres més famoses fou Càntic d'amors (1565). -
Exemple d'obra teatre religiós. -
Durant aquest període, l’estat espanyol està governat per una monarquia absoluta, que potencia l’ús de la llengua castellana en tot el territori. la literatura catalana queda apartada a la producció oral i manuscrita. El barroc afavoreix una sèrie d'autors que revelen unes mateixes influències (Garcilaso de la Vega, Luis de Góngora, Francisco Quevedo, Calderón de la Barca, Gracián, etc.), però que actuaren sense gaire relació els uns amb els altres
-
En la temàtica de la poesia barroca destaca l’actitud de desengany i frustració a causa de la crisi social.
Caracteritza
Mètrica: Ús del sonet i el decasíl·lab italià sense cesura.
Retòrica: Ús i abús de les figures retòriques.
Lingüística: Castellanismes lèxics i sintàctics, entesos com ennoblidors, ja que la llengua catalana era considerada massa senzilla. -
El teatre barroc sorgeix de la fusió de les tres pràctiques escèniques que es donen al Renaixement: el teatre cortesà, el populista i l’erudit. Aquesta fusió adoptarà en aquest període dues expressions diferents: la religiosa i la profana. Teatre profà
La comèdia burlesa en llengua catalana fa una paròdia de les comèdies barroques castellanes. Teatre religiós
Les principals manifestacions de teatre religiós de l’època consisteixen en representacions sense ànim de lucre. -
El barroc conrearà una estètica basada en l'excés i l'engany als sentits, l’escriptor barroc explotà els recursos de la retòrica, de la sintaxi, de la versificació, utilitzà sense mesura tots els recursos del seu art, cosa que generarà una literatura difícil d’entendre.
-
- Una continuació de la producció d’obres historiogràfiques;
- després de la Contrareforma catòlica hi ha una proliferació de sermons adaptats als cànons retòrics de l’època;
- la consciència individual que havia sorgit al Renaixement es veu en les autobiografies i els dietaris.
-
Francesc Vicent Garcia fou l'actor de l'obra. Va ser un autor fonamental del barroc català. L’any 1617 estrena a l’església parroquial de la seva localitat amb motiu de la inauguració de la capella dedicada a santa Bàrbara La comèdia famosa de la gloriosa verge i màrtir santa Bàrbara (teatre religiós). -
La famosa comèdia de la Gala està en son punt, escrita a Catalunya el 1630, és la primera comèdia burlesca de tot el territori peninsular. Es tracta d’una obra anònima en vers, dividida en tres actes. Exemple d'una obra de teatre profà. -
La Guerra dels Segadors fou un conflicte bèl·lic que afectà bona part del Principat de Catalunya entre els anys 1640 i 1652 i que tingué com a efecte més perdurable la signatura del Tractat dels Pirineus (1659) entre Espanya i França. -
Escrita per Francesc Fontanella, un d’autor que vol incorporar a la seva obra els corrents dramàtics europeus, que coneix gràcies als seus viatges per França i Alemanya. El seu objectiu és renovar i actualitzar el teatre culte en català, partint de l’activitat joglaresca i el teatre humanístic en llatí.