-
Últim terç del segle xix i al principi del xx Europa va estar sotmesa a grans tensions i crisis. França i el Regne Unit miraven el poder creixent d’Alemanya, que després de la unificació s’havia convertit en una gran potència política, econòmica i militar i aspirava a consolidar una autoritat a Europa i al mon.
Els recels històrics, l’escalada armamentística, les friccions colonials, la inestabilitat dels Balcans i el sistema d’aliances diplomàtiques van afavorir l’esclat de la guerra. -
Àustria declara la guerra a Sèrbia
-
Els comandaments militars alemanys, seguint el pla Schlieffen, pretenien aconseguir un triomf ràpid en el front occidental, derrotant l’exèrcit francès amb una ofensiva a gran escala. Per després poder concentrar els esforços a l’oest, contra Rússia.
La penetració alemanya en territori francès a través de Bèlgica va ser ràpida. -
Però les tropes del kàiser van ser aturades a la batalla del Marne, a pocs quilòmetres de París. La contraofensiva dirigida pel general Joffre va significar el fracàs del pla alemany i l’estabilització del front occidental.
A Rússia va llançar una ofensiva precipitada sobre Alemanya. Els russos van ser derrotats a Tannenberg i als llacs Masurians, però van aconseguir forçar els alemanys a desviar tropes cap a l’est, fet que va salvar París. El front oriental també es va estabilitzar. -
El fracàs de l’ofensiva alemanya va provocar la consolidació dels fronts. En aquesta fase, l’objectiu era defensar les posicions que s’havien aconseguit. Es van imposar les tàctiques defensives i de desgast. Els exèrcits van aixecar línies de filat espinós i van construir nius de metralladora per impedir l’avenç enemic. Els soldats es van protegir en rases excavades, les trinxeres, on malvivien amuntegats en condicions llastimoses.
-
Davant de l’estabilitat dels fronts principals, els aliats van intentar trencar l’equilibri atacant zones secundàries.
-Mediterrani: els britànics van intentar prendre el Bòsfor i els Dardanels per aïllar Turquia. Van fracassar a Gal·lípoli (1915).
Les colònies alemanyes:
- L'Àfrica van ser conquerides pels britànics, excepte Tanganyika.
-L’Àsia, pel Japó.
-Orient Mitjà: els aliats van ocupar les possessions otomanes de Palestina, Síria, Aràbia i l’Iraq, amb l’ajuda dels nacionalistes àrabs. -
La flota britànica va bloquejar Alemanya, que va utilitzar la guerra submarina per alleugerir el bloqueig.
-
A la batalla del Somme els britànics van intentar trencar les fronteres. Però van tenir resultats militars molt pobres, a costa de grans pèrdues de vides humanes.
-
Els enfonsaments de vaixells de Lusitania i Sussex, van ser una de les causes per a que Estats Units van entrar a la guerra.
-
A la batalla de Verdun, els alemanys van intentar trencar els fronts. Però van tenir resultats militars molt pobres, a costa de grans pèrdues de vides humanes.
-
L’entrada dels Estats Units a la guerra.
Els Estats Units s’havien declarat neutrals, però en la pràctica venien subministraments als aliats i els finançaven. Els alemanys van intentar evitar-ho amb l’acció de submarins, però després dels enfonsaments de vaixells, els Estats Units van entrar en guerra i van aportar al bloc aliat més d’un milió de soldats i la seva potent indústria. -
La Revolució Russa.
A Rússia es va produir una revolució que va destronar el tsar i va imposar un govern comunista. -
Els russos van signar l’armistici de Brest-Litovsk.
-
El tractat de pau del mateix nom que l’armistici de Brest-Litovsk, pel qual Rússia va abandonar la guerra i va cedir una gran quantitat de territori a Alemanya.
-
La retirada russa va permetre organitzar una gran ofensiva alemanya a l’oest, però l’arribada dels nord-americans va contribuir a fer-la fracassar. La resposta va ser una contraofensiva aliada. L’esgotament després d’anys de guerra, la manca d’homes, la insuficiència dels subministraments, la greu situació econòmica i els problemes socials a la rereguarda van posar de manifest la feblesa d’Alemanya i dels seus aliats.
-
Els imperis centrals no van poder resistir i es van rendir en ordre de:
- Turquia
- Àustria
- Alemanya: l’emperador Guillem II va abdicar i es va proclamar la República. El novembre de 1918 la guerra s’havia acabat.
