-
Ypres després del primer bombardeig
El paisatgista britànic mostra una vista aèria de la ciutat belga de Ypres després del primer atac el 1915 a l'estil abstracte dels cubistes i futuristes. Nevinson era admirador de l'futurisme italià i al començament creia que la guerra era sinònim de progrés en l'era de les màquines. Després de servir com a pintor de guerra oficial a França, es va convertir en un convençut opositor de la guerra. -
Camins de Gloria
Aquesta pintura a l'oli mostra la visió de Nevinson sobre la baixesa de la guerra de trinxeres: els seus soldats anònims morts jeuen cap per avall en el fang amb filferro de pues. Es va negar a retratar la glòria de la guerra i la seva obra va ser amenaçada amb ser censurada. Abans d'això: va exposar la pintura a Londres i va adjuntar un full de paper sobre el soldat, que deia: "Censurat". -
Metrópolis
La transformació de les ciutats en grans metròpolis va ser un dels temes que més van apassionar els artistes de començaments de segle XX i molts no van poder resistir-se a plasmar les seves ràpids i constants canvis. Berlín és retratada en ple transcurs de la Primera Guerra Mundial en un estil expressionista en què el vermell és el color dominant. -
Alambre
Després de servir en el Front Occidental a França, el surrealista britànic va documentar en la seva obra la vida i la mort a les trinxeres. El 1917 escriu a la seva esposa: "Imagina un paisatge pla on els pocs arbres estan estripats, nus, concernits i marcats. Terra té rases d'un quilòmetre de profunditat plens de forats -
Crani
Aquest gravat pertany a l'cicle bèl·lic d'Otto Dix de la dècada de 1920, representant els famosos "Horrors de guerra" de Francisco Goya, creats un segle abans. Dix va lluitar al front i, a l'igual que Goya, va invocar l'horror de la guerra a través d'un crani podrit ple de feristeles i cucs. La seva idea era desterrar l'experiència de la guerra.