-
Els comandaments militars alemanys, seguint l’anomenat pla Schlieffen, pretenien aconseguir un triomf ràpid en el front occidental, derrotant l’exèrcit francès, per poder concentrar contra Rússia.
La penetració alemanya en territori francès a través de Bèlgica va ser ràpida, però les tropes del kàiser van ser aturades a la batalla del Marne, a pocs quilòmetres de París. La contraofensiva dirigida pel general Joffre va significar el fracàs del pla alemany i l’estabilització del front occidental. -
Rússia va llançar una ofensiva precipitada sobre Alemanya. Els russos van ser derrotats a Tannenberg i als llacs Masurians, però van aconseguir forçar els alemanys a desviar tropes cap a l’est, fet que va salvar París. El front oriental també es va estabilitzar.
-
L’hereu de l’Imperi austrohongarès, l’arxiduc Francesc Ferran, i la seva esposa van fer una visita oficial a Sarajevo per demostrar la sobirania austríaca a Bòsnia. Tots dos van morir el 28 de juny de 1914 en un atemptat comès per un terrorista serbobosnià.
Això va fer esclatar la guerra. -
El fracàs de l’ofensiva alemanya va provocar la consolidació dels fronts. L’objectiu era defensar les posicions que s’havien aconseguit. Es van imposar les tàctiques defensives i de desgast. Els exèrcits van aixecar línies de filat espinós i van construir nius de metralladora per impedir l’avenç enemic. Els soldats es van protegir en rases excavades, les trinxeres, on malvivien amuntegats en condicions llastimoses.
Els alemanys van intentar trencar els fronts a la batalla de Verdun. -
Els britànics van trencar fronts a la batalla del Somme, però va tenir resultats militars molt pobres, a costa de grans pèrdues de vides humanes.
-
Els aliats van intentar trencar l’equilibri atacant zones secundàries:
Al Mediterrani, els britànics van intentar prendre el Bòsfor i els Dardanels per aïllar Turquia, però van fracassar a Gal·lípoli. (1915)
Les colònies alemanyes de l’Àfrica van ser conquerides pels britànics i les de l’Àsia, pel Japó.
A l’Orient Mitjà els aliats van ocupar les possessions otomanes de Palestina, Síria, Aràbia i l’Iraq, amb l’ajuda dels nacionalistes àrabs.
Paral·lelament, va tenir lloc el conflicte naval. -
Segona: La Revolució Russa. A Rússia es va produir una revolució que va destronar el tsar i va imposar un govern comunista. El març de 1918 es va signar un tractat de pau, pel qual Rússia va abandonar la guerra i va cedir una gran quantitat de territori a Alemanya.
-
Dos fets van contribuir a canviar el rumb de la guerra:
Primer: L’entrada dels Estats Units. Els Estats Units s’havien declarat neutrals, però venien subministraments als aliats. Els alemanys van intentar evitar-ho amb submarins, però després de l’enfonsament de vaixells, els Estats Units van entrar en guerra i van aportar al bloc aliat més d’un milió de soldats i la seva potent indústria. -
La retirada russa va permetre organitzar una gran ofensiva alemanya a l’oest, però l’arribada dels nord-americans va contribuir a fer-la fracassar. La resposta va ser una contraofensiva aliada. L’esgotament després d’anys de guerra, la manca d’homes, la insuficiència dels subministraments, la greu situació econòmica i els problemes socials a la rereguarda van posar de manifest la feblesa d’Alemanya i dels seus aliats.
-
Els imperis centrals no van poder resistir i es van rendir: primer Turquia, després Àustria i finalment Alemanya, on l’emperador Guillem II va abdicar i es va proclamar la República. El novembre de 1918 la guerra s’havia acabat.
