-
A l'any 3000 a.C van apareixer els primers instruments de corda i percussió (Arpa, Lira).
font:
https://es.wikipedia.org/wiki/Historia_de_la_m%C3%BAsica
Videos:
Lira: https://www.youtube.com/watch?v=t_CbAI8soLc
Arpa: https://www.youtube.com/watch?v=wv8c5FP5gTs -
-
-
La musica religiosa medieval, també coneguda com a ''Cant Gregorià'', és amb gran diferència el repertori medieval més antic i extens, i inclou la gran majoria de música litúrgica cristiana de l'època que es conserva. És música estrictament vocal, de ritme lliure, text llatí i escrita a una sola veu.
font:
https://ca.wikipedia.org/wiki/M%C3%BAsica_medieval -
Un neuma és un signe de la notació musical emprat a l'edat mitjana. El seu nom ve del grec antic pneuma, «respiració».
Tenien diferents formes i es col·locaven a sobre dels textos litúrgics per recordar als cantors els moviments melòdics del cant. Posteriorment, l'escriptura d'alguns dels neumes es transformaria en l'escriptura de les notes musicals.
font:
https://ca.wikipedia.org/wiki/Neuma -
Guido Arezzo va néixer l'any 991. Va passar els seus primers anys d'estudi a l'abadia de Pomposa, a la costa adriàtica, a prop de Ferrara. Va ingressar com a mestre a l'escola catedralícia d'Arezzo, on va sobresortir a l'ensenyament de l'art vocal Durant la seva estada, es va adonar de la dificultat per recordar els cants gregorians i va inventar un mètode per ensenyar a aprendre'ls en poc temps. Aquest mètode aviat es va fer famós a tot el nord d'Itàlia. -
La invenció de la impremta al món occidental s'atribueix a Johannes Gutenberg, que durant el segle XV creà la seva pròpia impremta. Però la creació de la impremta també té els seus inicis a l'antiga Xina amb la xilografia. A la dinastia Han , els artesans xinesos reproduïen sobre tela il·lustracions gravades en blocs de fusta com a impremta. Durant el segle xv, Gutenberg va desenvolupar un mètode que va permetre fondre satisfactòriament les lletres metàl·liques en dimensions precises. -
Ars Antiqua: principis de la polifonia.
Ars Nova: màxima complexitat rítmica i qualitat. -
A l'Edat Mitjana, a partir del segle XI cobra importància la música dels trovadors i joglars, que entretenien a la gent del poble o de la Cort, cantant, recitant i tocant instruments.
Era música profana (no religiosa). -
Ars Antiqua.
Notre Dame amb Leonin i Perotin.
Ars Nova.
Trovadors.
Joglars. -
Durant aquest període la música religiosa va tenir una difusió creixent, deguda a la exitosa novetat de la impressió musical, que va permetre l'expansió d'un estil internacional comú a tot Europa. Les formes litúrgiques més importants durant el Renaixement van ser la missa i el motet.
Font: https://educaciodigital.cat/ioc-batx/moodle/mod/book/view.php?id=15417&chapterid=10405 -
La música profana va tenir cada cop més difusió, amb una àmplia varietat de formes. Analitzant aquest increment i fent la comparació amb el que hi havia a l'època medieval, aquesta explosió s'explica fonamentalment per la difusió aconseguida amb l'aparició de la impremta. És probable que una gran part de música popular medieval de finals del període s'hagi perdut a causa de la falta de documentació. -
El sistema de notació usat en el segle XVI per a escriure la música destinada als instruments de corda polsada era la tablatura. Usat per primera vegada a Itàlia a principis del citat segle de mans de l'editor musical Petrucci, aquest sistema consisteix en una sèrie de línies paral·leles que representen a les cordes de l'instrument, la línia inferior representa la primera cuerda i la línia superior la més greu, en el que coneixem com tablatura italiana. -
Entre 1600 i 1750 és una època molt prolífica musicalment, ja que en aquesta època van viure alguns dels compositors més importants: Vivaldi, Bach i Haendel.
Es dóna més importància als instruments, a les melodies complicades amb acompanyament de clave o orgue, i van sorgir noves formes musicals: mises, oratoris, concerts, etc.
Van sorgir els primers concerts. També és l'època del naixement de l'òpera.
Va ser el període del naixement de l'orquestra barroca, que tenia pocs músics. -
El classicisme va ser el moviment estètic posterior al barroc i va néixer com un canvi contrastat d’aquest. Va iniciar-se el 1750 amb la mort de Bach i va acabar al voltant de 1820 amb la figura de Beethoven.
S’anomena “classicisme” en música al període que en les altres arts s’anomena “neoclàssic”, és a dir, “nou classicisme”. -
Ocupa quasi tot el segle XIX fins a principis del XX.
Es caracteritza perquè els compositors buscaven en la música una forma d'expressar idees, emocions o sentiments.
És l'època d'esplendor del piano. També són importants el violí o l'arpa.
L''orquestra del Romanticisme era monumental (podia tenir fins a 400 músics).
Alguns compositors importants van ser Chopin, Brahms, Schubert...
Es van crear noves formes: lied, nocturne.
L'òpera també es important: destaquen Verdi o Wagner. -
Paral·lelament a la música religiosa, s’estava desenvolupant la música profana o trobadoresca.
La música trobadoresca, va ser creada pels trobadors per acompanyar les seves poesies, des de finals del s. XI fins a finals del s.XIII. Aquestes poesies eren generalment dels gènere amorós i per idealitzar la dama, però també tractaven altres temes com la natura, la política, la moral o les gestes heroiques. -
Es coneix com nacionalisme musical al corrent sorgit dins el Romanticisme aproximadament en la segona mitat del segle XIX.
Els compositors contaven a través de la seua música els paisatges, costums i situacions del seu país d'origen (música descriptiva).
Es basaven en el folclore del seu país, i adaptaven o transformaven les melodies, i també utilitzaven els instruments tradicionals de cada zona.