-
Va ser l'inici de la romanització (durà VII Segles). Ens transmeten la seva cultura, manera de viure i pensar, l'orgaització política, etc. I sobretot el LLATÍ VULGAR. -
El cònsol Quint Cecili Metel·lus repoblà la illa amb 3000 romans i fundà les colònies de Palma i Pollentia. -
Ocupen el nostre territori pobles d'origen germànic. Però no van substitutir la llengua, i no van ocasionar cap canvi transcendental. -
902 arriben a les Illes.
La seva llengua va acabar substituint la varietat latina, gràcies a la cultura desenvolupada i que hi romangueren V Segles (fins el 1229). -
Textos escrits en llatí que contenen traduccions de paraules o expressions que el lector no comprenia i els escrivans les anotaven en català. -
L'Església tenia la necessitat de predicar en la llengua del poble. Així tenim les "Homilies d'Organyà", un conjunt de sermons. I així començem a tenir textos íntegres en català de l'àmbit religiós. -
Catalunya estava dominada pels francs, dividida en comtats. -
En aquest segle ja podem començar a parlar delcatalà com a una llengua plenament diferenciada. Això va succeïr degut a que el llatí començà a ser molt incomprensible per al poble -
El compte Borell II es negà a jurar fidelitat als francs, i Catalunya aconssegueix la independència. -
Foren necessaris degut a que la Confederació catalanoaragonesa començà l'expansió pel Mediterrani i cap al sud.
El text més antic és "Forum Iudicum", altres foren "Furs de València", "Costums de Tortosa" o "Usatges de Barcelona" (un dels primers codis feudals d'Europa).
El que demostra que ja no entenen el llatí. -
Els territoris que estaven baix domini musulmá (sud de Catalunya, Illes Balears i comarques valencianes), la seva llengua tenia un gran prestigi i era apta per a la ciència. -
Una llengua romànica parlada a Occitània i que posteriorment fou usada en l'àmbit poètic.
Els trobadors vivien en corts reials i aristocràtiques i componien cançons en aquesta llengua. -
La literatura està vinculada als monestirs, on ingressaven els fradisterns (fills de famílies adinerades que no eren hereus).
Dins la poesia destacam als goliads, monjos i clergues que fugien dels convents per fer vida errant.