-
Amb la caiguda de l' Imperi Romà d' Occident, lany 476, començà el procés de fragmentació lingüística i el llatí vulgar es distancià cada vegada més del llati culte, que passà a ser pràcticament patrimoni de l' Església. L' any 813, en el tercer Concili de Tours, es decidí que es predicara en llengua vernacala perquè els fidels ja no entenien el llatí clàssic. Per aquest motiu es considera que en el segle IX les llengües romàniques ja devien estar sòlidament formades.
-
Ramón Berenguer es casa amb Peronella d' Aragó
-
Aquesta poesia, privativa de l' aristocràcia dels ambients cortesans i desvinculada del poble pla, es convertí en un signe diferencial de l' estament dirigent.
- La llengua proveçal adquirí prestigi.
- El nom de poeta continuà reservat per als qui componien llatí.
- Els trobadros son els autors d' aquest model de lírica.
- Els joglars es dedicaven al cant de les poesies escrites. Gèneres i estils:
- Cançó: 5/7 cobles+tornada
- Sirventes: polític/moral
- Plany/Alba/Pastorel·la
- Dansa -
Obres en prosa:
- Textos jurídics: Foorum Indium
- Textos religiosos: Homilies d' Organya
- Historiogràfics
Obres en vers -
El XIII és un segle d' expansió del concepte de ciutat i de la cultura acadèmica. Hi ha una major tolerància cultural i religiosa i es dóna pas a una activitat intelectual més polifacètica. L' enfrontament entre fe i raó planteja reflexions diferents: d'una banda, l' herència platònica, consolidada per sant Agustí i per Anselm de Canterbury,defensa la proximitat de fe i raó, sempre que la raó se subordine a la fe; de l'altra, l' aristotelisme qüestiona l' escolàstica en fer prevaler el món físic
-
Naix a Mallorca.
Als 33 anys, amb l' ajuda d' un criat àrab, aprén el seu idioma i viatja per Europa i el nord d' África per a predicar una cristiandat renovada.
Elements:
- Originalitat.
- Bellesa literaria
- Ús autobiogràfic
- Narració
Obra:
- Etapa pre-Art (1271-1274)
- Etapa quaternària(1275-1289)
- Etapa ternària(1290-1308)
- Etapa post-Art(1309-1315)
Quant a l'estil, Ramon Llull utiliza el català per a arribar al poble, el llatí per a convencer als intel·lectuals, l'arab per als infedils -
Narració autobiogràfica dictada segurament pel mateix rei. Es basa en records personals però també cançons de gesta sobre la seua vida i les seues gestes, que en la crònica apareixen adaptades a la prosa
La crònica té una doble finalitat: d' una banda pretén que les seues gestes queden en record i, de l' altra, que aquestes puguen servir d' exemple per la porsperitat.
Estil on es reflecteix un llenguatge viu i popular marcat per l' ús de refranys, expressions col·loquials o del plural majestàtic -
Narrra fets històrics des de el regnat de Ramon Berenguer IV fins a Pere II el Gran. També s' hi recorda l' engendrament de Jaume I. Estil acurat, amb una llengua rica i ben redactada en què destaca l' objectivitat i la veracitat de la informació que proporciona.
Bernat Desclot es va valer de diferents fonts:
- Utilitza textos llegendaris i historiogràfics
- Fa servir records personals, documents d' arxiu i textos prosificats
Fragment: E quan portat aquí a gra treball e a gran pena..... -
Sèrie de canvis importants en les estructures mediavals ja que greus problemes feien trontollar l' antiga organització social.
Factors que provoquen els canvis;
- Crisi econòmica
- Augment de guerres
- Difusió de malalties
- Despoblament de camps -
En el segle XIV es mantenia en l' entorn de la cort a una poesia lírica que evocava els tòpics trobadorescos feudalsde l' amor cortés, el vassallatge i el valor.
-
Va ser escrita a Xirivella, i es la més llarga de les quatre. Narra fets des de l' engendrament de Jaume I fins a la coronació d' Alfons III el Benigne. L' objectiu de la crònica és glorificar els reis de la Casa d' Aragó.
L' autor per testimoniar la veritat que va veure i viure, utilitza l' exoressió "jo hi era", d' on podem concloure que la font principal de l'obra va ser la pròpia experiència. Va ser escrita per ser llegida en veu alta a oïdors. Utilitza recursos juglarescos com "què us diré" -
Fou un frare franciscà gironí d' origen burgès.
L' obra d' Eiximenis es pot dividir en dos grups:
- Els llibres en llatí adreçats al públic universitari i eclesiàstic
- Els llibres que s' adrecen a un pùblic urbà amb poca formació
Adopta un estil basat en els recursos propis la predicació oral per a facilitar la comprensió i l' assimilació del mmistage.
Fragment: Reconta lo fabulari que la somera, veent que devia èsser nòvia, sí digue a la sirventa de casa així:
- Jo et prec que tu en vulles... -
Oncle d' Ausiàs March, va ser nomenat cavaller pels serveis prestats al rei Pere el Ceremoniós. Fidel als preceptes literaris dels trobiadors.
Va escriure diversos poemes i un diccionari de la rima, Libre de concordances apellat diccionari, que havia de servir de manual per a poetes jocfloralescos -
Fou senyor de Beniarjó, servidor d' Alfons d' Aragó, comte de Ribagorça i de Dènia i duc de Gandia.
Destaca la constant moralitzadora de la seua poesia, revestida dels tòpics literaris feudals. -
Representa la figura principal de l' humanisme en la nostra literatura.
Va ser acusat de delictes per la cúria cortesana, però finalment no arribà a ser condemnat, tot i que sí que entrà a la presó durant el procés.
Bona part dela seua obra té la intenció d' obtenir-ne algun benefici personal, com mostren el Llibre de Fortuna i Prudència. -
Era un orador, rebé una intensa formació intel·lectual a Barcelona.
Tingué una participació destacada en dos dels esdeveniments més destacats de l' època:
- El Cisma d' Occdent i el Compromis de Casp.
La seua obra consta de 280 sermons.
Cada sermó constava d' una primera part, enunciada en llatí, que és la Introductio, seguida d'una breu pregària. La segona part, Introuctio thematis, explicació versicle llatí anterior i una glossa moral. Finalment, el desenvolupament del sermó. -
Frare dominic nascut a València.
Adoptà alguns elements propis de l`' humanisme: la seua obra manté la mentalitat mediaval ja que la seua intenció era adoctrinar la gent culta des del punt de vista cristià.
L' obra de Canals, culta i elegant, té com objectiu portar la "raó natural" al terreny del cristianisme, motiu molt diferent de l' esceptisme humanista de Bernat Metge.
Cal citar algunes obres com Tractar de confessió i Scala de contemplació. -
La vida i l' obra d' aquest escriptor singular palasen la crisi ideològica que s' encentà en el segle XIVa tot Europa.
En vers escrigué Les cobles a la divisió de Mallorques, plenes de melangia i recordança cap a l' illa. Creà el Llibre dels bons amonestaments, text curiós que fou emprat per a l' apenentatge de la lectura entre els infants.
L' obra mes importat és el diàleg La disputa de l' ase, en què l' autor intercanvia opinions amb un ase i altres animals.
Frag: Frare Anselm, així com vós... -
La seua trajectòria va ser marcada per la traducció de La Divina Comèdia de Dante.
Quinze composicions seues, en onze de les cuals predomina el caràcter amorós. S' aprecia la influència italiana en la relació d' alguns versos amb Dante i Petrarca, i pels lligams vitals amb Sicília.
La llengua i els temes dels seus poemes mostren tendència cap al trobar ric, l' amor cortés i l 'elogi a personatges influents de la cort. -
Va ser escrita en forma autobiogràfica per ordre del rei Pere el Ceremoniós , el gran reformador de la Cancelleria Reial.
Es caracteritza per la voluntat de justificar la política expansionista dels reis de la Corona i la seua pròpia. Llenguatge premeditat i no tan ric com el de les cròniques anteriors.
s' en conserven dues versions, la segona les quals amplia i retoca la primera, i orienta sobre el procés que es va seguir per a escriure les altres cròniques.
F1: E tinguem manera / F2:E no gaire -
Cavaller d' Alfons el Magmànim, va participar en les campanyes d' expansió de la Corona d' Aragó, a Sardenya, Còrsega i Nàpols.
La seua poesia és eminenment amorosa, dedicada a personatges femeninis de la cort, com ara la víuda de Martí l' Humà. Compten a 18 poemes seus, que es caracteritzen per l' angoixa, l' evocació i l' enyorament.
Frag: Mas ja d' huimai sóts en la darreira, que ma dolor e mos mals cessaran; car per vós muir.... -
El segle XV tanca el món feudal i inagura el canvi de rumb amb la visió humanista, que provenia d' Itàlia i s' estenia per Europa.
La ciutat de València, superada una etapa de dificultats, esdevé el nucli d'cexpansió comercial i enconòmica de la Corona d' Aragó, fet que indicarà notablemet en la cultura i la literarura del que històricamnet s' ha considerat el nostre Segle d' or. -
Es considera el gran renovador de la nostra poesia medieval, especialment per les innovacions que introdueix en el tractament de la dona.
L'obra denota un coneixement erudit de referents literaris i filosòfics importants, els versos aporten una representació molt viva de la realitat quotidiana en què s' adverteix la influència de l' estil refinat.
El contingut de la seua obra s' ha classificat en 4 parts:
- Cants d' amor
- Canst de mort
- Cants morals
- Cants espirituals
Frag:Lleixant a part... -
Va ser un escriprtor i metge prestigiós que va ocupar càrrecs d' alt nivell.
És l' autor d' una de les obres més rellevants del segle XV: Espill o Llibre de les dones. Es trcta d' una obra narrativa escrita en vers que són rimades partides, tetrasíl·labs apariats, en estructura de sermó.
Immergida en la tradició misògina que fa responsable a la dona de tots els mals.
L' obra s' estructura en 4 parts:
- De sa juventut
- De quan fon casat
- De la lliçó de Salomó
- D' enviudar -
Joanot Martorell fou un escriptor medieval valencià, conegut per haver escrit el Tirant lo Blanc, la seua obra més coneguda i considerada la primera novel·la moderna d'Europa.
La novel·l consta de 487 capítols, agrupats en 5 parts:
- Anglaterra
- Sicília i Rodes
- L' imperi grec
- El nord d' Àfrica
- Tornada a l' imperi grec -
Des del 1463 exercí d' abadessa del convent de la Trinitat, fins a la mort. Criada entre nobles i cortesans, va adquirir bona formació.
La seua única obra és Vita Christi, la vida de Jesucrist plantejada des d' una òptica femenina.
Frag: Car la persona qui humiliar-se vol no li cal sinó que conega que és home... -
Escriptor de la valenciana prosa, portà els temes religiosos i profans a la poesia, sobretot poemes d' amor amb refèrencies sentimentals autobiogràfiques.
Poesia culta, itel·ligent i plena de sonoritat, amb predilecció per versos estramps. -
El concepte de decadència literària és un terme emprat tradicionalmet en la nostra història literària en aquests segles, en el qual es produeix una davallada de la literarura culta, especialmet en comparació amb la del segle XV. Actualment és un terme desaconsellat perquè comporta una seguida de connotacions negatives que no s' ajusten del tot a la realitat. Tres moments claus d' aquesta davallada:
- La castellonització del reis d' Aragó
- Politica d' Àustria
- La Guerra de Succsesió -
El segle XVI és un període de l'edat moderna. Està marcat pel Renaixement, que fa abandonar progressivament una cosmovisió teocèntrica, i pels canvis en l'equilibri de poders. A Europa, el descobriment d'Amèrica fa que Espanya prengui una posició dominant, mentre a Àsia els otomans són la principal potència d'un món marcat per una major interconnexió entre continents.
-
Pere és dels poetes mes importants de la poesia, perquè introdueix el sonet i el madrigal, propis de la mètrcia italiana.
Combina els tres elements característics de la nostra poesia del segle XVI:
- Influència ausiasmarquina
- Innovació italianitzanant
- Formes tradicionals i popularitzants -
Principal autor en prosa del qual s' ha conservat Los coloquis de la insigne ciutat de Tortosa.
En l' obra utilitza el col·loqui, una forma literària clàssica basada en diàleg. Consta de sis col·loquis entre tres interlocutors -
Frare dominicà de Sant Mateu, en l' àmbit teatral es pot ressaltar la figuar del pare Mulet, autor d' un teatre de to satíric. Se' n poden destacar dues obres:
- El rei Matarot i la infanta Tellina
- Els amors de Gaiferos i Melisendra -
El principi d' aquest segle està marcat per la continuació de les formes literàries del Barroc, sobretot en poesia.
Cap a la segona meitat del segle va desenvolupar-se el Neoclassicisme, que tornava a la imitació estètica i formal dels clàssics. Els gèneres més conreats són la tragèdia de tema clàsssic, la poesia pastoral i la faula. -
Cal destacar la seua figura en el moviment del Neoclassicisme.
Va concrear poesia i, sobretot, teatre, gènere on s' inclou la seua obra mes important: Lucrècia (1769) -
És un moviment idològic i cultural aparegut a les darreries del segle XVIII a Alemnya i Anglaterra.
Naix amb un caràcter liberal i revolucionari.
Condicionat per els següents aspectes:
- La Revolució Industrial
- Accés a la cultura deixà de ser propietat de les elits privilegiades
- Professionalització de l' escriptor -
Es pot dividir en tres grans etapes: el Romanticisme, el Realisme i la literatura finisecular, que entronca amb la literatura del segle XX. Si bé aquests corrents són pròpiament europeus, la influència imperialista fa que se'n trobin traces a tot el món, malgrat que puguin continuar diverses tradicions locals amb altres perioditzacions i característiques. Com que els moviments es desenvolupen a diferents ritmes a cada país, aquest article divideix la informació per dècades.
-
Fou advocat i diputa de les corts per Madrid, a més de fundador i director de diverses revistes populars i satíriques com la Donsaina, El Tabalet i El Sueco
-
En la seua producció teatral destaquen obres com Bufar en el caldo gelat, L' escaleta del dimoni o Les xiques de l' entresuelo. L' humor i l' actitud burlesca són les deus característiques més importants d' Escalante.
-
Fou un poeta, traductor d' importants autors europeus i periodista, fundador i director del diari Las Provincias.
Estil basat en els tòpics tradicionals dels Jocs Florals.
El llenguatge poètic dstaca la musicalitat dls versos, el to grandiloqüent i un lèxic genuí. -
En un primera època escrigué peces de caràcter costumista en què observem una actitud crítica i burlesca envers la Renaixença i la cultura burgesa de l' època.
són obres en què predomina el llenguatge col·loquial i que es caracteritzen per parodiar les figures històriques. -
És el representant més il·lustre de la Renaixença cultural i possiblemnt l' autor més important del segle XIX.
L' obra literària de Verdaguer és extensa i inclou formes i temes populars com les rondalles i les cançons, a més la poesia clàssica. En la seua obra destaquen l' intimisme, la natura, el patriotisme i la religiositat. -
Fou un dels fundadors del setmari La Renaixença i un dels escriptors més detacats del panorama literari del segle XIX.
La seua producció teatral s' incia l' any 1879, amb l' estrena de Gal·la Placídia. -
El 1882 publicà la primera novel·la, La papallona, obra de transició cap al realisme amb elements naturalistes, on encara estan presents l' estètica del romanticisme i del costumisme.
-
En 1859 es constituïren a Barcelona, d' acord amb l' esperit romàntic d' exaltació del passat mediaval. Es tractava d' un certament literari creat a imitació del Consistori de la Gaia Ciència que va instuir a Joan I el 1393.
Estava estructurat en tres eixos temàtics: Pàtria, Fe i Amor. -
És el moviemnt de ressorgiment cultural i literari de la nostra llengua, amb el cual s' incia el periode literari contemporari.
Característiques bàsiques:
- La recepció del Romanticisme
- Revindicació de la llengua pròpia
