Literatura Catalana del segle XIX

  • Bonaventura Carles Aribau

    Va ser un escriptor i polític espanyol, considerat qui va iniciar la Renaixencia, escrivia els textos en Castella, Català, en llati i en Italia.
  • La narrativa dels costums.

    Es basa en un acostament a la realitat quotidiana, amb l’objectiu de deixar-ne testimoni, sobretot davant dels canvis socials i econòmics que es produïen. Es tractava d’articles més o menys breus, molt descriptius i sense argument, que també rebien el nom de quadres de costums.
  • Narrativa al segle XIX

    La narrativa catalana del segle xix és la suma de diferents corrents: la novel·la romàntica (històrica o sentimental), el costumisme, el realisme i el naturalisme.
  • Realisme i naturalisme

    El realisme es va estendre per tot Europa durant la segona meit
    segle XIX. impulsa un model de novel·la que va donar una imatge fidel del món de la seva època, de manera més aprofundida que en els quadres de costums.
  • Renaixença al segle XIX

    . La Renaixença és un moviment literari que es marca un doble objectiu: restaurar la literatura culta en llengua catalana i adoptar els corrents més representatius de la literatura europea de l’època.
  • Àngel Guimerà

    Àngel Guimerà (1845-1924) va néixer a Canàries, va venir a Catalunya de ben petit, fou un dels fundadors de la revista La Renaixença.
  • Jacint Verdaguer

    Jacint Verdaguer (1845-1902), conegut popularment com mossè
    Cinto, és el màxim exponent de la poesia catalana del segle XIX.
    Va conrear la poesia lírica i èpica i, a més, va ser també un gran
    prosista. Tota la seva producció està marcada per dos ideals: el
    cristianisme i l’amor a Catalunya.
  • Narcís Oller

    és considerat el creador de la novel·la catalana moderna. De fet, fou el principal autor que adoptà el model realista.
  • Joan Maragall

    Joan Maragall (1860-1911) va ser el poeta modernista més destacat. La seva producció literària és extensa i inclou articles periodístics, assaigs, traduccions, un important epistolari i, sobretot, poesia.
  • Santiago Rusiñol

    Una de les seves obres més conegudes és la novel·la L’auca del senyor Esteve, que ell mateix va adaptar per l’escena. S’hi planteja el conflicte de l’individu que, en el si d’una família burgesa, fa explícita la seva vocació artística.
  • Victor Català

    Va ser la veu més destacada de la narrativa modernista, Caterina Albert i Paradís (1869-1966), coneguda amb el pseudònim de Víctor Català.