-
Començament de la dinastia dels Borbó. Felip V, rei
El nou rei va decidir reformar l’estructura política espanyola heretada dels Àustries per fer-la homologable al sistema absolutista francès. Amb aquest objectiu, Felip V va imposar una administració centralitzada i va unificar les corts en una sola institució tot aprofitant-se de la derrota dels regnes de la Corona d’Aragó en la Guerra de Successió. Així, va suprimir els furs i institucions pròpies d’aquests regnes a través dels Decrets de Nova Planta. -
Period: to
FELIP V
Felip V va ser rei d'Espanya, primer de la dinastia francesa dels Borbons, l'ascens dels quals al tron en l'inici del segle XVIII obre un nou període històric caracteritzat per la uniformització administrativa de l'Estat, que va adoptar el model centralista francès, i la reorganització de la cort i del sistema financer. -
Period: to
Guerra de Successió espanyola
La Guerra de Successió Espanyola va ser un conflicte militar internacional. El darrer rei, Carles II d'Hasburg, va morir sense deixar descendència. Els diferents imperis Portugal i Saboya, eren partidaris dels seus candidats, que eren Carles d’ Hbasburg, Felip d’ Anjou i Josep Ferran de Baviera i per aquest motiu va començar la guerra de successió per imposar el seu favorit. Catalunya volia a Carles d’ Hasburg, l’escollit pels àustries, i España volia a Felip d’ Anjou, dels borbons. -
Pacte de Gènova
Tractat signat a Gènova el 20 de juny de 1705 entre els representants de Catalunya, Antoni de Peguera i Eimeric i Domènec Perera, i el plenipotenciari de la reina Anna d’Anglaterra, Mitford Crowe.
Aquest tractat segellà l’aliança de Catalunya amb Anglaterra, nació que es comprometia a desembarcar tropes per secundar l’alçament català a favor del rei arxiduc Carles III o, en tot cas, a fer respectar les constitucions i les lleis de Catalunya. -
Period: to
Decrets de Nova Planta
La Nova Planta va ser un experiment que es va anar perfeccionant a mesura que es va anar imposant als diversos territoris. -
Period: to
Tractats d'Utrecht i Rastatt
El tractat d'Utrecht es va complementar amb el Tractat de Rastatt (març 1714) i el Tractat de Baden (setembre 1714). Aquest tractats van suposar canvis geopolítics importants en tot el panorama europeu, i la fi de l’Estat Català. -
Universitat de Cervera
La Universitat de Cervera era un fet, el 1717, com era un fet la destrucció massiva de totes les altres de Catalunya, les rendes de les quals eren adjudicades a la nova acadèmia borbònica. -
Ferran VI, rei
Durant el seu regnat, Espanya va mantenir-se al marge dels enfrontaments bèl·lics europeus, Espanya no va prendre part en cap altra guerra. Ferran VI va dedicar els seus esforços a continuar la política d’implantació de l’absolutisme monàrquic i a la reconstrucció econòmica del país, tasca per a la qual va comptar amb la col·laboració de ministres com el marquès de l’Ensenada que va crear els pòsits de cereals. -
Period: to
FERRAN VI
Felip V va imposar una administració centralitzada i va unificar les corts en una sola institució tot aprofitant-se de la derrota dels regnes de la Corona d’Aragó en la Guerra de Successió. Així, va suprimir els furs i institucions pròpies d’aquests regnes (Corts, Diputació del General, etc.) a través dels Decrets de Nova Planta, mitjançant els quals es liquidava l’estructura de monarquia composta dels Àustries per donar pas a un Estat centralista. -
Carles III, rei
Durant el seu regnat va intentar introduir reformes que ja havia experimentat en la seva etapa com a rei de Nàpols tot envoltant-se de ministres reformistes italians. El seu programa reformista va ser frenat per l’esclat de l’anomenat Motí d’Esquilache, un aixecament popular contra el ministre que tenia el seu origen en l’escassetat de subsistències que patia el país, tot i que, possiblement, va ser promogut des dels sectors privilegiats que es veien perjudicats per la nova política reformista. -
Period: to
CARLES III
Carles III va ser rei d'Espanya, màxim representant del despotisme il·lustrat del segle XVIII, Carles III va ser el prototip de nombrosos liberals espanyols que viurien en els dos segles posteriors. Sota el seu govern Espanya va poder experimentar un breu però intens ressorgiment, definitiu en molts aspectes. Sotmetent-ho a un profund reformisme, va establir les bases perquè el país, fins llavors en franca decadència, es preparés per a l'immediat adveniment del capitalisme. -
Llibertat de comerç
Concepte econòmic i comercial, sorgit a l’Europa del s XVII i estès principalment al llarg del XVIII.
Rebutjava la pràctica de limitar el comerç internacional mitjançant el sistema de companyies privilegiades i de zones exclusives que practicaven les grans potències colonials, especialment Castella i França. -
Carles IV
El seu regnat, marcat per l’esclat de la Revolució francesa, va ser una època de crisi generalitzada per a la societat espanyola. En pujar al tron va frenar les reformes introduïdes pel seu antecessor en identificar la Il·lustració amb la Revolució. En definitiva, la Il·lustració espanyola va ser un moviment minoritari que no es va generalitzar en la societat. -
Period: to
CARLES IV
Carles IV (1748-1819) un monarca que podríem situar en aquella categoria que els francesos anomenen com un roi fainéant, un personatge immadur i incapaç d’aportar res de nou a la monarquia en un temps de transformacions i sacsejades revolucionàries. Així, Carles IV només podia aportar a la corona el seu sentit del deure, una aportació que sovint es veia anul·lada per la gran indolència que caracteritzava. -
Period: to
JOSEP BONAPARTE
Durant les guerres napoleòniques, Josep va actuar com enviat del seu germà i va signar tractats amb els Estats Units, Àustria, Gran Bretanya i el Vaticà. El regnat de Josep es va desenvolupar sota el condicionant de la Guerra de la Independència i buscant el suport polític d'un dels grups dels il·lustrats espanyols, consolidat en la denominada Constitució de Baiona. -
Period: to
FERRAN VII
El regnat de Ferran VII (1814-1833) es caracteritzà per l'enfrontament entre absolutistes i liberals.
En un primer període, el de la restauració absolutista, Ferran VII decideix prescindir de l'obra legislativa de les Corts de Cadis i reinstaura l'absolutisme.
El segon període és el Trienni Liberal o Constitucional.
El tercer període és la Dècada Ominosa. Ferran VII torna a regnar com a rei absolut i els liberals foren perseguits novament. -
Period: to
COMENÇAMENT DEL SINDICALISME
-
Mort de Ferran VII
Mort el rei (29 de setembre de 1833), començà immediatament una insurrecció armada a favor de Carles Maria Isidre, proclamat rei amb el nom de Carles V (Primera Guerra Carlina). Aquest moviment recollia la tradició d'una sèrie de temptatives anteriors. -
Period: to
MINORIA D'EDAT D'ISABEL II
Durant la minoria d'edat d'Isabel II d'Espanya, encara no havia complert els tres anys d'edat quan va morir el seu pare, el qual, per testament, deixava, a la seva esposa María Cristina, la tutoria de les seves filles, la regència i el Govern de la monarquia fins que la seva filla Isabel complís divuit anys d'edat; també deixo nomenat un consell de govern, perquè l'aconsellés. -
Aranzel lliurecanvista
A finals del 1841 la Gran Bretanya proposa a Espanya un acord comercial lliurecanvista, el qual suposa una rebaixa dels aranzels als productes tèxtils anglesos i la ruïna de la novella indústria cotonera catalana. Malgrat que el pacte no s’arribi a firmar, a Catalunya salten totes les alarmes. Mentre aquí s’acusa Espartero de vendre’s a 'l’or anglès', a la Meseta es titlla els catalans d’egoistes i revolucionaris. -
Period: to
ISABEL II
Isabel va ser declarada major d'edat el 8 de novembre de 1843 per les Corts, davant les quals va jurar la reina Isabel II l'endemà passat. Per decrets del 28 de març i 12 d'abril del mateix any es va crear la Guàrdia Civil. El 18 de maig de 1845, va abdicar don Carlos les seves pretensions al tron d'Espanya en el seu fill, el comte de Montemolín, i aquest va abdicar en el seu germà Juan en 1861. El 23 del mateix mes, va ser aprovada la reforma de la Constitució de 1837. -
Revolució progressista. Creació de la Unión Liberal
Moviment revolucionari espanyol, també anomenat la Vicalvarada, que desplaçà els moderats i donà el govern a una coalició liberal-progressista.
Inicialment només fou l’expressió del descontentament del sector liberal de l’exèrcit, obligà a donar contingut polític a la insurrecció i l’estengué a tot el país; Isabel II hagué de designar Espartero cap del govern i començà així el Bienni Progressista. -
Llei d'instrucció pública (Llei Moyano)
La Llei Moyano no va ser una llei innovadora, sinó una norma que venia a consagrar un sistema educatiu les bases fonamentals del qual es trobaven ja en el Reglament de 1821, en el Pla del Duc de Rivas de 1836 i en el Pla Pidal de 1845. -
Arribada de l'AIT a Espanya
El 1864, van decidir fundar l’AIT, formada per seccions o federacions dels diversos països i dirigida per un Comité Central. L’organització era essencialment de grups obrers, però s’hi van afegir ràpidament tot un seguit de grups, tendències o personalitats que, des de diversos camps, intentaven lluitar per la transformació de la societat. -
Period: to
GOVERN PROVISIONAL
El Govern Provisional (1868-1871) va ser un govern provisional format a Espanya entre el derrocament de la reina Isabel II d'Espanya el 30 de setembre 1868 després de la Revolució Gloriosa, i la inauguració del nou rei Amadeu I d'Espanya davant les Corts el 2 de gener 1871.
Va ser la primera fase d'un període de 6 anys, conegut com el Sexenni Democràtic (1868-1874). -
Period: to
DIFUSIÓ INTERNACIONALISME
-
Regnat d'Amadeu I
En els seus dos anys de regnat, Amadeu de Savoia va intentar consolidar un règim plenament parlamentari i democràtic, però les dificultats econòmiques i la inestabilitat política van ser la constant del seu regnat. Els problemes econòmics de la hisenda pública continuaven sent greus, sent necessària l’emissió de més deute públic; i l’enfrontament entre els partits polítics va ser una constant del període. -
Period: to
MONARQUIA
La monarquia democràtica (1871-1873) fora efectiva, es va buscar un possible rei entre les famílies reials europees i va resultar triat Amadeu de Savoia, pertanyent a una dinastia coneguda per les seves idees liberals. No obstant això, una vegada més la inestabilitat política existent al nostre país es va fer notar. El general Prim, principal suport del nou monarca, va ser assassinat el mateix dia de l'arribada d'aquest, motiu pel qual es va afeblir molt el poder del nou rei. -
Proclamació de la I República
Pi i Margall anunciava que la proclamació de la República s'havia realitzat de manera pacífica, sense sang ni convulsions. Les autoritats havien de contribuir a mantenir aquest ambient de pau. Per al nostre protagonista era molt important deixar clar que la República no era sinònim d'anarquia. -
Period: to
PRIMERA REPÚBLICA
El febrer del 1873 es va proclamar Primera República Espanyola de caràcter unitari i no federal, sent-ne el primer president Estanislau Figueras i el mes de març tingué lloc la Proclamació de l'Estat Català de la qual Baldomer Lostau i Prats en seria el president provisional designat per les quatre diputacions catalanes per a formar un govern provisional. -
Period: to
ANARQUISME I SOCIALISME
-
Fundació de la UGT
El mes d'agost de 1888 constitueix una fita en la Història del moviment obrer espanyol, ja que es va crear la primera gran organització sindical i el Partit Socialista va celebrar el seu primer Congrés, nou anys després de la seva fundació. Tots dos Congressos es van celebrar a Barcelona.
