-
-
-
-
Característiques
Una de les peces musicals més conegudes i populars de l'època medieval, del qual podem destacar certes característiques com: cant monòdic, a una sola veu, normalment d'home, és a capella, cant vocàlic, sense instruments, és cantat en llatí , té ritme lliure, lligat al text i als seus accent, la melodia evoluciona sense brusquedat i sovint s'alternen les veus de solista i cor. Exemple:
https://youtu.be/jM9SuQ8l6oQ -
-
Guido d'Arezzo
-
És la polifonia més rudimentària. L'organum consisteix en sobreposar a una veu principal (anomenada "cantus firmus" o veu tenor) una segona veu que rep el nom de veu organal, a una distancia en consonancia perfecta de quarta, quinta o octava, de forma totalment paral.lela a la veu principal. És normal que el principi i la fi de la composició sigui a l'uníson per tal de marcar la sensació de consonància.
-
-
-
-
El discantus apareix al anar-se complicant els organums. En un principi els organums eren paral.lels, però de mica en mica perden aquest paral.lelisme i comencen a contraposar-se tot fent moviments contraris i creuant-se amb la veu principal, construint així consonàncies i dissonàncies. Van aparèixer així els discantus, (s.XII) i també la necessitat d'escriure les partitures ja que la improvisació que s'havia fet amb els organum es feia molt més complexa.
-
-
-
-
-
Derivat del discantus, sorgirà el motet (derivat de la paraula francesa mot = paraula), forma que s'utilitzarà tant en la música religiosa com en la profana. Aquest nou art polifònic troba el seu punt culminant a la fi del segle XII amb Léonin i al principi del segle XIII amb Pérotin. Al s. XVIII el Motet arriba a tenir 4 veus.
-
-
-
-
-
-
-
-
-