Línia del temps Abril- Irene

By Abril00
  • Invació del telèfon

    Invació del telèfon

    Antonio Meucci va inventar el telèfon. Segons va reconèixer el Congrés dels Estats Units el juny de 2002, va ser l'italià Antonio Meucci, i no el britànic Bell, l'autèntic responsable de la invenció del telèfon.
  • Period: to

    Els Sistemes Bismarckians

    És el nom amb què els historiadors denominen el sistema d'aliances internacionals que Otto von Bismarck va patrocinar després de la guerra franc-prusiana per aïllar França i evitar així la seva hipotètica venjança després de la derrota de 1871.
  • Invenció del fonògraf

    Invenció del fonògraf

    El fonògraf va ser l'eina més comuna per a enregistrar i reproduir so mecànic des de l'època dels 1870 fins a la dècada dels 80. Va ser inventat per Thomas Alva Edison al 1877. Altres inventors tenien dispositius produïts que podien gravar sons, però el fonògraf d'Edison va ser el primer capaç de reproduir el so gravat.
  • La Conferència de Berlín

    La Conferència de Berlín

    La Conferència de Berlín o Tractat de Berlín foren unes conferències tingudes entre el 15 de novembre de 1884 i el 26 de febrer de 1885 a la ciutat de Berlín. La conferència va ser convocada i organitzada pel Canceller d'Alemanya Otto von Bismarck a petició de Portugal, amb la finalitat de resoldre els problemes que creava l'expansió colonial a Àfrica i resoldre la Cursa per l'Àfrica.
  • Period: to

    La Pau Armada

    Va ser un període de la història política d'Europa que s'estén des de la fi de la guerra francoprusiana fins a l'inici de la Primera Guerra Mundial i que es caracteritza pel fort desenvolupament de la indústria bèl·lica de les potències i per la tensió creixent en les relacions internacionals.
  • Invenció de la radio

    Invenció de la radio

    La ràdio es va inventar a finals del segle XIX, gràcies en gran part als avenços del físic i enginyer Nikola Tesla, que va crear la coneguda com a 'bobina de Tesla'. No va ser fins a 1943 quan la Cort Suprema dels Estats Units va reconèixer de manera oficial a Tesla com a veritable inventor de la ràdio.
  • Invenció del cinematògraf

    Invenció del cinematògraf

    Un cinematògraf és una màquina (obra dels germans Lumière) capaç de filmar i projectar imatges en moviment. Patentada a finals del segle xix, va ser la primera màquina capaç de gravar i projectar pel·lícules de cinema. El cinematògraf va ser el primer pas per poder gaudir del cinema, amb el temps van anar sortint més avenços i es va anar millorant la qualitat de les pel·lícules projectades inicialment.
  • Revolució de 1905 (a Rússia)

    Revolució de 1905 (a Rússia)

    La Revolució russa del 1905 va ser una revolta, antigovernamental i espontània, generalitzada arreu de l'Imperi Rus No va tenir direcció ni control, ni tampoc cap objectiu reconegut. És considerada generalment com el punt d'inici dels canvis a Rússia que van culminar amb la Revolució Russa del 1917 i la fi del Tsarisme.
  • Period: to

    La guerra de moviments

    És una fase de la Primera Guerra Mundial que va tenir lloc el 1914, duta a terme per Alemanya, que volia derrotar França per posteriorment centrar-se a Rússia, a través d'una estratègia de desplaçaments ràpids de material i de tropes.
  • L’assassinat de Francesc Ferran

    L’assassinat de Francesc Ferran

    Va ser assassinat a Sarajevo (Bòsnia). L'autor de l'atemptat va ser Gavrilo Princip, un nacionalista serbobosnià, membre del grup nacionalista serbi Jove Bòsnia, una organització que defensava l'ús de la violència amb l'objectiu que l'Imperi Austrohongarès abandonés Bòsnia per unificar-se amb Sèrbia.
  • Period: to

    Primera Guerra Mundial

    La Primera Guerra mundial o la Gran Guerra fou un conflicte bèl·lic que va tenir lloc a Europa i al Pròxim Orient entre 1914 i 1918.El detonant de l'esclat de la guerra fou l'assassinat de l'hereu al tron dels Habsburg, Francesc Ferran d'Àustria.
  • Period: to

    La guerra de posicions

    És un tipus de guerra en la qual els exèrcits combatents mantenen línies estàtiques de fortificacions excavades a terra i enfrontades a una distància relativament propera, anomenades trinxeres. La guerra de trinxeres va sorgir a partir d'una revolució a les armes de foc i a un increment en el seu poder, sense que hi hagués alhora un increment en la mobilitat i en les comunicacions
  • Period: to

    La guerra de posicions

    És un tipus de guerra en la qual els exèrcits combatents mantenen línies estàtiques de fortificacions excavades a terra i enfrontades a una distància relativament propera, anomenades trinxeres. La guerra de trinxeres va sorgir a partir d'una revolució a les armes de foc i a un increment en el seu poder, sense que hi hagués alhora un increment en la mobilitat i en les comunicacions
  • Period: to

    Batalla de Verdum

    Va ser un dels principals combats de la primera Guerra Mundial lliurat entre les forces alemanyes i les forces franceses des de febrer a desembre de 1916. El 21 de febrer, els alemanys van llançar una ofensiva sobre la ciutat francesa de Verdun (Mosa) que ocupava una posició vital,[3] ja que estava sobre uns turons des dels quals es dominava el riu Mosa, a l'extrem oriental de la línia de les trinxeres franceses, i representava per França un important símbol de la seva capacitat de resistència.
  • Period: to

    El final de la guerra

    El 1917, els EUA es va incorporar a la guerra al costat dels aliats; i Rússia es va retirar després del triomf de la revolució comunista i la signatura de la pau de Brest-Litovsk. El 1918 els aliats van iniciar una ofensiva en tots els fronts i van provocar la rendició progresiva dels imperis centrals. Aquest mateix any, el president dels EUA, Woodrow Wilson, va enunciar els «Catorze Punts» en els quals s'hauria de sustentar la pau.
  • Period: to

    Guerra civil russa

    Va ser un conflicte armat múltiple en el territori del dissolt Imperi Rus, entre el nou govern bolxevic i el seu Exèrcit Roig i de l'altra banda els militars de l'exèrcit tsarista i opositors al bolxevisme, agrupats en el denominat Moviment Blanc, d'ideologia tsarista i ortodoxa.
  • Revolució del febrer de 1917 (a Rússia)

    Revolució del febrer de 1917 (a Rússia)

    Va tenir lloc a Rússia, va marcar la primera etapa de la Revolució russa de 1917. Va provocar l'abdicació del tsar Nicolau II. La revolució va néixer com una reacció a la política realitzada pel tsar, per la implicació directa de Rússia en la Primera Guerra Mundial, a la qual s'oposava una aliança formada per reformistes polítics que volien establir una assemblea escollida democràticament. El règim naixent va resultar d'una aliança entre liberals i socialistes, creant
    una assemblea.
  • Revolució d'octubre  de 1917 (a Rússia)

    Revolució d'octubre de 1917 (a Rússia)

    Va ser un episodi de la història de Rússia on es va portar a terme una revolució liderada per Lenin i el partit bolxevic, que estava basada en les idees de Marx i que marcà el començament d'una onada de revolucions comunistes del segle xx. Després de la revolució de febrer, i la caiguda del poder absolut de Tsar, el buit de poder fou ocupat per dues realitats, per una banda el Govern Provisional de la república burgesa, fruit de l'aliança de liberals i socialistes moderats.
  • La rendició de alemanya

    La rendició de alemanya

    Va ser el document legal que establí la capitulació del Tercer Reich, finalitzant així la II Guerra Mundial a Europa. Va ser signat pels representants de l'Oberkommando der Wehrmacht (OKW) i de la Força Expedicionària a Europa, conjuntament amb l'Alt Comandament soviètic, amb el representant francès
  • Period: to

    Govern de Lenin

    Amb l'inici de la Primera Guerra Mundial la seva figura política s'expandeix, en propugnar l'oposició de la socialdemocràcia alemanya a la guerra, i el converteix en una figura clau a Rússia, quan l'evolució de la contesa es mostra obertament desfavorable per al seu país. Després de la inesperada Revolució de febrer, que culmina en l'abdicació del tsar, comença a forjar un procés revolucionari que es resoldria en el mes de novembre (octubre segons el vell calendari).
  • Period: to

    El feixisme de Mussolini

    El feixisme italià és una ideologia que es va desenvolupar a Itàlia després de la crisi social i econòmica, marcada per les minses compensacions. Mussolini, va ser el creador d'un règim antidemocràtic anomenat feixisme, en el qual ell va rebre el sobrenom de Duce. A partir de 1936, el seu títol oficial va ser Sua Eccellenza Benito Mussolini, Capo del Governo, Duce del Fascismoe Fondatore dell'Impero
  • Period: to

    Govern de Stalin

    Va ser el primer Secretari General del Partit Comunista de la Unió Soviètica. Stalin va implementar una economia de comandament, substituint la Nova Política Econòmica de la dècada del 1920 per Plans Quinquennals i posant en marxa un període d'industrialització i col·lectivització ràpides. L'agitació del sector agrícola va disrompre la producció d'aliments, resultant en fams esteses.
  • El crac del 29

    El crac del 29

    El Crac del 29, la caiguda de la Borsa de Wall Street, es la fallida del mercat de valors que va passar a final d'octubre de 1929, es considera el pitjor event econòmic. Va començar el 24 d'octubre (dijous negre) i va continuar fins al 29 d'octubre, (dimarts negre), quan el valor de les accions en la Borsa de Nova York va baixar de forma imparable. Els darrers dies varen viure una agitació del mercat amb fortes vendes. I va ser l'inici de l'època denominada com la Gran Depressió.
  • Period: to

    El nazisme de Hitler

    El nazisme o nacionalsocialisme és la ideologia i pràctiques del Partit Nacional Socialista dels Treballadors Alemanys (NSDAP) d'Adolf Hitler. Fou un polític austríac, principal ideòleg i cap del nazisme. Esdevingué, escollit democràticament, canceller d'Alemanya, però progressivament anà eliminant els mecanismes de separació de poders dins l'estat alemany aglutinant-los en la seva persona i esdevenint de factor un dels dictadors més poderosos del segle xx.
  • New Deal

    New Deal

    S'entén el conjunt de reformes econòmiques i socials aplicades sota l'administració del president Franklin Delano Roosevelt entre 1933 i 1938, per lluitar contra els efectes de la Gran Depressió. Aquest programa es va desenvolupar amb l'objectiu de donar suport als sectors més pobres de la població, reformar els mercats financers i redinamitzar una economia estatunidenca ferida des del crac del 1929 per la desocupació i les fallides en cadena.
  • Period: to

    La guerra civil espanyola

    Va ser un conflicte bèl·lic que va enfrontar el govern de la Segona República Espanyola, que tenia el suport de les organitzacions d'esquerres, contra una part de l'exèrcit i de les organitzacions de dretes. Va ser un fet històric decisiu de l'Espanya del segle xx, ja que el cop d'estat i la posterior guerra civil van representar la culminació de totes les contradiccions socials, polítiques i ideològiques que s'havien generat a la societat en el curs dels decennis anteriors.
  • Invasió de Polònia

    Invasió de Polònia

    Va ser un atac a la República de Polònia per part de l'Alemanya nazi i la Unió Soviètica que va marcar el començament de la Segona Guerra Mundial. La invasió alemanya va començar l'1 de setembre de 1939. Els soviètics van envair Polònia el 17 de setembre. La campanya va finalitzar el 6 d'octubre amb Alemanya i la Unió Soviètica dividint i annexionant tota Polònia en virtut del Tractat de Frontera Germano-Soviètica.
  • Period: to

    La segona guerra mundial

    Va ser un conflicte bèl·lic que va implicar la majoria de les nacions del món, incloent-hi totes les grans potències, çorganitzades en dues aliances militars: els aliats i les potències de l'Eix. La guerra va implicar uns 100 milions de militars i fou causa de la mort d'entre 50 a 60 milions de persones, la major part civils, el 3% de la població mundial de l'època; esdevingué així el conflicte més mortífer de la història humana i el primer en què es van usar armes nuclears.
  • Atac a Pearl Harbor

    Atac a Pearl Harbor

    Va ser un atac per sorpresa portat a terme per la Marina Imperial Japonesa contra la base naval nord-americana de Pearl Harbor, a l'illa Oahu de Hawaii, durant el 7 de desembre de 1941,el qual provocà de manera imminent l'entrada dels Estats Units a la Segona Guerra Mundial i l'abandonament de la seva política d'aïllament. Es preparà com una acció preventiva per a evitar que la Flota del Pacífic pogués afectar la guerra d'invasió que el Japó contra el Regne Unit i els Països Baixos.
  • Rendició d’Alemanya a la 2a G.M.

    Rendició d’Alemanya a la 2a G.M.

    El 25 de abri, las tropas soviéticas entraron por primera vez en contacto directo. Las primeras unidades en hacer contacto fueron de la 69. División de Infantería norteamericana i división de Guardias soviética del Ejército de Guardias.​ Contra lo que esperaba la propaganda nazi, el contacto entre ambas tropas no fue hostil sino todo lo contrario .El 7 de mayo de 1945, Alemania se rindió ante los aliados en Francia, poniendo fin a la Segunda Guerra Mundial y el Tercer Reich.
  • Conferència de Potsdam

    Conferència de Potsdam

    Va ser una reunió duta a terme a Potsdam , Alemanya entre el 17 de juliol de 1945 i que va tenir lloc al palau Cecilienhof. Es va negociar l'Acord de Potsdam. Els participants van ser la Unió Soviètica, el Regne Unit i els Estats Units, els aliats que van derrotar les potències de l'Eix a la Segona Guerra Mundial. Els caps de Govern eren el secretari general del Partit Comunista de la Unió Soviètica, Iósif Stalin, el primer ministre Winston Churchill i el president Harry S. Truman.
  • Bombardeig de Hiroshima

    Bombardeig de Hiroshima

    Va ser un atac nuclear ordenat per Harry S. Truman, president dels Estats Units, contra l'Imperi de Japó. S'estima que, cap a finals de 1945, les bombes havien matat 166.000 persones a Hiroshima
  • Bombardeig de Nagasaki

    Bombardeig de Nagasaki

    Va ser un atac nuclear que va tenir lloc contra l'Imperi del Japó. Després de sis mesos d'intens bombardeig d'altres 67 ciutats japoneses, la bomba nuclear "Fat Man" va ser llançada el 9 d'agost, sobre Nagasaki. La Segona Guerra Mundial va acabar oficialment en menys d'un mes més tard per la signatura de l'acte de capitulació del Japó el 2 de setembre de 1945. Nakasaki i Hiroshima són els únics bombardejos nuclears que van tenir lloc en temps de guerra.
  • Creació de l’ONU

    Creació de l’ONU

    El 25 d'abril de 1945 va començar la Conferència Internacional a San Francisco amb la intenció de crear l'organització internacional de les Nacions Unides. Dos mesos després, les 50 nacions que van estar representades a la Conferència van firmar la carta de les Nacions Unides i a Polònia ho va fer poc després. I el 24 d'octubre de 1945 l'ONU va néixer amb la Carta de les Nacions Unides pels cinc membres: República de la Xina, França, Unió Soviètica, Regne Unit i els Estats Units.
  • Desembarcament de Normandia

    Desembarcament de Normandia

    Van ser les primeres operacions de la invasió de Normandia aliada, també coneguda com a Operació Neptú, durant la Segona Guerra Mundial. L'assalt va ser conduït en dues fases: un assalt aeri de tropes paracaigudistes britàniques, americanes i canadenques i un desembarcament de la infanteria i les tropes blindades a la costa de França. Va requerir el transport de soldats i material des del Regne Unit mitjançant avions i naus de transport, llanxes desembarcament, suport aeri.