-
Period: to
LINIA DEL TEMPS
-
Derrota 11 septembre
A Catalunya, la derrota de l'onze de setembre del 1714 va acabar amb les lleis i les institucions pròpies. -
L'enciclopèdia
A mitjan segle XVIII, dos pensadors il·lustrats, Diderot i D'Alembert, van posar en marxa un projecte ambiciós: l'Enciclopèdia. Volien publicar una gran obra que reunís tots els coneixements de l'època, fonamentats en la raó i en l'observació de la natura.
L'obra, que es va començar a publicar el 1751
Malgrat la persecució a què va ser sotmesa, va tenir un gran èxit, fet que va ajudar a la difusió de les idees il·lustrades. -
Reformisme il·lustrat en el regnat de Carles III
El monarca Carles III (1759-1788), sense renunciar al seu poder i sense menyscabar els privilegis nobiliaris, va triar com a consellers alguns il·lustrats (Aranda, Floridablanca i Campomanes) i va emprendre una sèrie de reformes característiques del Despotisme Il·lustrat. -
Revolució francesa
Els principis il·lustrats i l'exemple de la revolució americana van aportar a la burgesia les noves idees per enfrontar-se amb l'absolutisme i la societat estamental, i van proposar noves formes d'organització social i de govern. -
L'Imperi napoleònic (1804-1815)
A partir del 1803, Napoleó va iniciar la conquesta d'Europa, i el 1804 es va fer coronar emperador pel Papa. L'organització d'un gran exèrcit i l'ús de noves tàctiques militars li van permetre derrotar les monarquies europees. -
Constitució de Cadis
El fet que el tron espanyol estigués ocupat per un germà de Napoleó Bonaparte va motivar la formació d'unes juntes*. Reunides a Cadis, van aprovar l'any 1812 la primera Constitució espanyola, que va tenir una vigència molt limitada (la Pepa). -
La revolució del 1830
El moviment es va iniciar a França, on, el juliol del 1830, es va derrocar el monarca absolut Carles X, que havia estat entronitzat després de la mort de Lluís XVIII. -
Naixement Isabel II
El naixement l'any 1830 d'Isabel, la filla gran de Ferran VII, va provocar un conflicte dinàstic, perquè la llei sàlica* impedia a les dones regnar. Per assegurar-li el tron, Ferran VII va dictar la pragmàtica sanció*, que abolia aquesta prohibició i feia hereva la seva filla. -
Guerres de l'Opi
A la Xina, totes les potències europees volien ser presents en un mercat tan important a causa la nombrosa població. Per mitjà de les Guerres de l'Opi (1840-1858) entre la Xina i l'Imperi britànic, van forçar l'obertura del comerç i l'entrada d'interessos occidentals en l'explotació de les seves riqueses. La intromissió estrangera va ser contestada amb diverses revoltes socials, com ara la dels bòxers* (1899). -
La primera República (1873-1874)
Amb l'abdicació del rei, el febrer del 1873, les Corts van votar la proclamació de la República. Però aquest resultat no reflectia un suport real de la cambra a la nova forma de govern, perquè la majoria de diputats es reconeixien com a monàrquics.
La República va ser rebuda amb entusiasme pels sectors populars de les grans ciutats, i el govern republicà va emprendre un programa de reformes econòmiques i socials. -
Segona Revolució Industrial
A partir del darrer terç del segle XIX van aparèixer i es van desenvolupar noves fonts d'energia.
L'electricitat va aconseguir múltiples aplicacions en la indústria, en els transports, en els sistemes de comunicació. D'altra banda, als Estats Units a mitjan segle XIX es va començar a extreure petroli, i elmotor d'explosió va fer possible que es comencés a utilitzar com a combustible per als automòbils (1885).
En aquesta etapa també es van desenvolupar nous sectors industrials. -
Enfrontament a Fashoda
L'enfrontament dels interessos imperialistes es va fer inevitable. D'aquesta manera, França i Anglaterra van topar l'any 1898 en un territori a l'est del llac Txad (Sudan) anomenat Fashoda, i la guerra va estar a punt d'esclatar. -
La revolta del 1909: la Setmana Tràgica
L'any 1909 l'oposició al reclutament de soldats ja llicenciats per a la Guerra del Marroc va fer desencadenar una revolta popular a Barcelona, coneguda com la Setmana Tràgica.
L'aixecament va comportar un esclat espontani, antimilitarista i anticlerical, resultat de totes les tensions socials acumulades durant moltes dècades. Va ser aixafat per l'exèrcit i la repressió va ser desproporcionada. -
L'esclat de la guerra
El 28 de juny de 1914 l'hereu de l'Imperi austrohongarès, va ser assassinat a Sarajevo. L'atemptat el va cometre un estudiant bosnià relacionat amb les organitzacions nacionalistes sèrbies.
Àustria, animada per Alemanya, va acusar Sèrbia d'haver instigat el magnicidi i li va declarar la guerra. Rússia hi va intervenir per protegir Sèrbia i va declarar la guerra a Àustria. Al contrari, Alemanya va declarar la guerra a Rússia i a França. El Regne Unit va declarar la guerra a Alemanya i a Àustria. -
La Revolució Russa
El tsar va abdicar i es va proclamar una república dirigida per un govern provisional, que es va comprometre a convocar eleccions.
El nou govern, dominat pels partits burgesos, va encetar una sèrie de reformes polítiques i socials. Però alhora va decidir mantenir els compromisos amb els seus aliats a la guerra.
El descontentament popular va pujar i els soviets van començar a exigir la destitució del govern. La unitat de forces que havia enderrocat el tsar va començar a esquerdar-se. -
Tractat de Versalles
El gener del 1919 es va inaugurar a París una conferència per establir les condicions de pau. El tractat més important va ser el Tractat de Versalles, que va imposar les condicions de pau a Alemanya. Una altra sèrie de tractats es van signar amb Àustria, Bulgària, Hongria i l'Imperi turc. En conjunt, es va imposar fragmentació dels imperis i la remodelació de les fronteres europees. -
La dictadura de Primo de Rivera
El 1923 a la incapacitat dels partits dinàstics de reformar el sistema i a la conflictivitat social s'hi van afegir les derrotes militars al Marroc. Aleshores l'opinió pública va començar a exigir responsabilitats polítiques.
La sortida de l'enfonsament del règim va ser instaurar una dictadura militar imposada pel general Primo de Rivera el 1923. -
La proclamació de la República
Les eleccions municipals del 12 d'abril del 1931 les va entendre la població com un plebiscit entre monarquia i república. La participació hi va ser molt alta i els resultats electorals van indicar una clara voluntat de canvi polític: la victòria republicana va ser evident a les grans ciutats.
Amb aquests resultats electorals i la proliferació de manifestacions per demanar la proclamació de la República, Alfons XIII va suspendre la potestat reial i va abandonar el país camí de l'exili. -
La Guerra Civil
La Guerra Civil va durar cap a tres anys, durant els quals l'exèrcit rebel, més ben organitzat i equipat, va portar la iniciativa militar. Els republicans, sense una estratègia militar eficaç i i sense ajudes exteriors importants, van actuar gairebé sempre a la defensiva intentant frenar l'avanç de l'exèrcit franquista.
La Guerra Civil espanyola va ser un conflicte entre dues grans ideologies que es va considerar un enfrontament entre els sistemes democràtics i els règims feixistes.
