-
Pacte de San Sebastian
L'agost del 1930 les forces republicanes acorden la substitució de la monarquia i les principals reformes que, un cop enderrocada, s'haurien de dur a terme. -
Eleccions del 1931
Els candidats republicans i socialistes vencen a les ciutats, on les eleccions ofereixen més garanties democràtiques en escapar el vot del control dels cacics locals. A 41 capitals de província (Madrid, Barcelona, València, Sevilla…) s'imposen les candidatures republicanosocialistes davant de les monàrquiques. -
Bienni reformista
El bienni reformista va ser una etapa la qual inicia des de la proclamació del 14 de 1931 fins a les eleccions al novembre de 1933 en el qual es van donar múltiples canvis i reformes a l'estat.
La República es guanya en els dos primers anys d'existència el rebuig, que tan car acabarà costant-li, de l'Església, els terratinents i una part de l'exèrcit. -
Constitució del 1931
La Constitució tenia entre altres lleis, la supremacia legislativa, indepèndència judicial, reconeixement i autonomia per a les regions, president de la República elegit per un període de sis anys que designa el cap de l'Estat.
Finalment és aprovat el 9 de desembre de 1931. Alcalá-Zamora és triat president de la República Espanyola (1931 – 1936) un dia després. Azaña és designat president del Govern. -
Bienni conservador
Encara que sense prou majoria, la CEDA de Gil Robles es va imposar a les eleccions del 1933. La crisi econòmica internacional desencadenada després del dijous negre de wall street, l'octubre del 1929, va afectar la consolidació de la democràcia a Espanya.
Algunes reformes són:
-La reforma educativa
-La reforma laboral
-La reforma agraria
-La reforma militar -
Enfrontament entre el govern d'Azaña i els anarquistes
Els anarquistes consideraven que esta reforma no solucionava els problemes del campesinat. Pensaven que era una reforma massa "burguesa" i "capitalista".
El enfrontament va arribar al seu punt més àlgid en els successos de Cases Velles, una població al sur del pais, on els partidaris de la CNT van proclamar el "comunisme libertari". La resposta del govern va ser una massacre. Van morir d'una vintena de persones. -
Fundació de la CEDA
Al 1933 es fundada la CEDA (Confederación Española de Derechas Autónomas), a conseqüència de la unió entre "Acción Nacional" de Gil-Robles i "Derecha Nacional Valenciana" de Luis Lucia. -
Llei d'Amnistia. Anul·lació de les penes a Sanjurjo. Crisi per aquesta amnistia. Dimiteix el govern Lerroux.
El 20 d'abril de 1934 les Corts van aprovar la Llei d'Amnistia (un dels tres punts del «programa mínim» de la CEDA, i que també figurava en el programa electoral del Partit Republicà Radical), que suposava l'excarceració de tots els implicats en el cop d'Estat de 1932 -
Dimitix el govern de Samper
Samper dimitiria el 16 de novembre, després que la CEDA acusés aquest —i el ministre de la Guerra, el també radical Diego Hidalgo— d'irresponsabilitat i de no haver sabut prevenir els fets revolucionaris. El va substituir, amb caràcter interí, el radical Juan José Rocha García. -
Revolució del 34
Es va produir arran d'una vaga promoguda pel PSOE, el Partit Socialista Obrer Espanyol i la UGT, la Unió General de Treballadors. L'entrada al govern de la CEDA va provocar massives manifestacions de protesta de socialistes i treballadors a Catalunya, Astúries i algunes localitats de Galícia i Castella i Lleó. -
Eleccions del 36
El president de la República, Niceto Alcalá-Zamora, dissol Les Corts i convoca unes noves eleccions. Guanya el Front Popular. -
Alçament militar a Marroc
Te lloc l'alçament nacionalista a marroc contra el govern de la Segona República, donant lloc a la Guerra Civil. -
No Intervenció
Després de la signatura de molts països del comitè per a la no intervenció en aquest conflicte, es para l'entrada de suport militar i material de munició per a tots dos bàndols. Posteriorment països com Itàlia o Alemanya desobeiran i continuaran manat ajuda militar. -
Guernica
Té lloc un altre dels esdeveniments més destructius de la Guerra civil espanyola en la qual la ciutat de Guernica és bombardejada per part del bàndol nacional comptant amb l' ajut de les forces aèries alemanyes i italianes, la qual va quedar totalment aniquilada. Pablo Picasso va ser un dels artistes contemporanis que va voler mostrar aquest desastre a través de la pintura. -
Valencia
Comencen els atacs de les tropes nacionals per la zona del llevant espanyol, amb un únic objectiu, València. -
Batalla de l'Ebre
Té lloc una de les batalles més llargues de tota la Guerra civil espanyola, la Batalla de l'Ebre, en què les tropes republicanes mobilitzen les seves últimes reserves irrompent el territori sorprenent amb un ràpid avenç les tropes nacionals. En aquesta batalla va ser ferit el meu besavi, i posteriorment va morir en un hospital de campanya a la Selva del Camp. -
Propostes de Pau
Es van donar les primeres propostes de pau internacionals per a tots dos bàndols, però van ser rebutjades per Francisco Franco. -
Barcelona
Les unitats franquistes del general Yagüe van aconseguir finalment prendre la ciutat de Barcelona sense cap resistència. -
Exili
Juan Negrín, últim president de la República, junt a Dolores Ibárruri i altres respresentants i afins al partit republicà abandonen Espanya i s'exilien cap a França. -
Final de la Guerra Civil
Francisco Franco signa i emet públicament l'últim comunicat de guerra oficial donant per finalitzada la Guerra Civil Espanyola. -
Hendaya
Va haver una reunió entre Hitler i Franco en Hendaya per a intentar resoldre els desacords sobre les condicions espanyoles per a la seva entrada en la guerra del costat de les potències de l' Eix. Tanmateix, després de set hores de reunió, Hitler va continuar considerant desorbitades les exigències espanyoles -
Maquis
Els comunistes en exili s'organitzen a França i creen la Unió
Nacional Espanyola per organitzar la lluita armada contra el
franquisme, l'anomenat maquis, guerrilla de resistència
antifranquista durant la postguerra civil espanyola. -
ONU
Al 1955 Espanya entra en la ONU gràcies al suport del Estats Units. Als Estats Units lis beneficiava que Espanya entrara en la ONU ja que són anti-comunistes, i volien el seu suport durant la "Guerra Freda". -
Marroc
L'any 1956 Franco reconeix l'independència del Marroc espanyol després de fer el propi França un mes abans. -
Josep Lluis Facerías i Quico Sabaté
Foren dos dels guerrillers antifranquistes i militants llibertaris més importants dels anys 40 i 50, van morir disparats per la policia en una emboscada en Barcelona, on se'ls recorda amb dos plaques amb els seus noms enterra. -
ETA
L'any 1959 varios revolucionaris vascos van fundar ETA amb el fi de crear un estat socialista independent al Païs Vasc -
Successió
L'any 1969 les Corts franquistes nombren a Juan Carlos de Borbón com a successor de Franco. El futur rey jurarà els principis del Moviment Nacional -
Mort de Franco
L'any 1975 mor Franco degut a una insuficiència cardíaca. -
La Constitució
La Constitució democràtica aprovada pel Congrés i el Senat
va ser ratificada per referèndum el desembre de 1978.
Es donava fi així a la dictadura de Franco.