EIX CRONOLÒGIC DE CATALUNYA I ESPANYA DES DE 1989 FINS AL 1936

Timeline created by Paulins$5
In History
  • Guerra hispanoamericana

    Guerra hispanoamericana
    La Guerra Hispano-Americana va ser una guerra de 1898 entre Espanya i els Estats Units, resultat de la intervenció nord-americana a la Guerra d'Independència de Cuba. Els atacs nord-americans a les possessions territorials d'Espanya a l'oceà Atlàntic i al Pacífic, que van portar a la implicació de la Revolució Filipina i, finalment, a la Guerra Filipí-Americana.
  • "Crisis del 98"

    "Crisis del 98"
    La Regència va haver d'afrontar la primera gran crisi de sistema: la crisi del 98, que es va indentificar amb les guerres d'independència de les últimes colònies (Cuba, Puerto Rico i Filipines) i que va suposar no només la pèrdua d'aquestes sinó la primera crítica seriosa de el sistema per part de polítics i intel·lectuals.
  • "Desastre del 98"

    "Desastre del 98"
    La guerra hispà-nord-americana, anomenada comunament a Espanya com a guerra de Cuba o Desastre del 98, a Cuba com a guerra hispà-cubà-nord-americana, i a Puerto Rico com a guerra hispanoamericana, va ser un conflicte bèl·lic que va enfrontar Espanya i als Estats Units en 1898, resultat de la intervenció nord-americana a la guerra d'Independència cubana
  • Junta Regional d'adhesions al programa de Polavieja

    Junta Regional d'adhesions al programa de Polavieja
    Organisme fundat a Barcelona pel novembre de l'any 1898 després de dir FET públic el manifest de Polavieja de l'1 de setembre i d'uns primers contactes entre Joan Sallarés (president de Foment del Treball Nacional) Lluís Domènech i Montaner (de l'Ateneu Barcelonès).
  • Tractat de Paris

    Tractat de Paris
    va donar per finalitzada la guerra hispà-nord-americana i per ell Espanya va abandonar les seves demandes sobre Cuba, que va declarar la seva independència. Filipines va ser oficialment lliurada als Estats Units per vint milions de dòlars, iGuam juntament amb Puerto Rico es van convertir també en propietats nord-americanes.
  • Eleccions generals d'Espanya

    Eleccions generals d'Espanya
    foren convocades el 16 d'abril de 1899 sota sufragi universal masculí. En total foren escollits 402 diputats. Foren les primeres eleccions celebrades després de la derrota espanyola a la Guerra Hispano-estatunidenca, que suposà la pèrdua de les darreres colònies americanes.
  • Centre Nacional Català (La veu de Catalunya)

    Centre Nacional Català (La veu de Catalunya)
    fou un grup fundat a Barcelona per antics militants de la Unió Catalanista contraris a l'apoliticisme de la Unió.
  • Unió Regionalista

    Unió Regionalista
    fou un grup polític creat a Barcelona a partir de la Junta Regional Organitzadora de las Adhesiones de suport al general Polavieja, quan el govern central de Francisco Silvela es negà a atendre les demandes regionalistes, tot i nomenar ministre Manuel Duran i Bas.
  • Lliga Regionalista

    Lliga Regionalista
    fou un partit polític conservador català que va apareixèr per la fusió de la Unió Regionalista amb el Centre Nacional Català.
  • Regnat d'Alfons XIII d'Espanya

    Regnat d'Alfons XIII d'Espanya
    Alfons XIII fou declarat major d'edat als setze anys (1902) i mostrà des del començament la seva voluntat de no sotmetre's a les limitacions constitucionals (encomanà el govern a polítics que li eren addictes i practicà una doble diplomàcia) a més de la seva perillosa inclinació envers l'exèrcit.
  • Els republicans van guanyar. Líder Alejandro Lerroux

    Els republicans van guanyar. Líder Alejandro Lerroux
    Va ser elegit diputat per primera vegada el 1901, i de nou 1903 i 1905, en les candidatures de la Unió Republicana que havia contribuït a formar juntament amb Nicolás Salmerón.
  • "Unió Republicana"

    "Unió Republicana"
    fou un partit polític fundat a Madrid el 1903 amb el propòsit d'aplegar els grups republicans espanyols sorgits durant la Restauració, tots ells molt heterogenis ideològicament i sovint enfrontats a nivell personal.
  • Eleccions Generals d'Espanya

    Eleccions Generals d'Espanya
    foren convocades el 30 d'abril de 1903 sota sufragi universal masculí, després de la creació del nou Partit Liberal Conservador de la unió dels conservadors de Francisco Silvela i dels liberals dissidents dirigits per Antoni Maura. En total foren escollits 403 diputats, i vencé per majoria absoluta el renovat Partit Conservador, dirigit per Francisco Silvela.
  • Visita d'Alfons XIII a Barcelona

    Visita d'Alfons XIII a Barcelona
    El 1904, Antonio Maura es va entestar a portar a el jove Alfons XIII a Barcelona. Alfons XIII era Rei des de fa poc temps i encara que havia visitat diverses zones d'Espanya, no hi havia anat mai oficialment a Barcelona.
  • Incident amb la revista Satírica "Cut-Cut"!

    Incident amb la revista Satírica "Cut-Cut"!
    també coneguts com La Cuartelada, van esdevenir a Barcelona el 25 de Novembre de 1905, quan els militars espanyols van assaltar i destrossar les redaccions del setmanari satíric ¡Cut-Cut! del diari La Veu de Catalunya.
  • Creació de Solidaritat Catalana

    Creació de Solidaritat Catalana
    va ser el primer gran moviment unitari català que va sorgir l'any 1906. Aquest moviment va unir als diversos grups polítics nacionalistes catalans, carlins i republicans, que tenien en comú el seu catalanisme, des de llurs respectives posicions polítiques.
  • Neix el "Centre Nacionalista Republicà"

    Neix el "Centre Nacionalista Republicà"
    fou un grup polític catalanista fundat a Barcelona el 1906 per dissidents de la Lliga Regionalista.
  • "Tractat d'Algeciras"

    "Tractat d'Algeciras"
    L'objectiu de la conferència va ser solucionar l'anomenada primera crisi monarquina que enfontava França amb Alemanya.
    Aquesta crisi havia sorgit en 1904 amb el motiu de l'acord que havien subscrit França i Espanya amb el vistiplau del Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda, per delimitar les zones d'Àfrica sobre les que aquestes potències colonials exercirien el seu domini.
  • "Reforma de la Llei Electoral"

    "Reforma de la Llei Electoral"
    va ser una llei electoral espanyola aprovada per les Corts l'agost de 1907 durant el govern llarg d'Antonio Maura. Va reformar la llei electoral de 1890 i va estar vigent durant la resta del període constitucional del regant d'Alfons XIII.
  • Va fundar el "Partit Radical"

    Va fundar el "Partit Radical"
    més conegut com a Partit Radical, va ser un partit polític espanyol fundat per Alejandro Lerroux en 1908, durant el període de la restauració borbònica. Si bé durant els seus primers anys va tenir un paper discret, durant la Segona República Espanyola es va convertir en un dels principals partits polítics espanyols, arribant a participar en el govern en diverses ocasions.
  • Derrota "Barranco del Lobo": Setmana Tràgica

    Derrota "Barranco del Lobo": Setmana Tràgica
    fou una greu derrota militar patida el 27 de juliol de 1909 per Espanya en la lluita contra els grups armats (harques) de les cabiles (subtribus) de la rodalia de Melilla, que s'oposaven amb ple dret a la construcció d'un ferrocarril per explotar unes mines de les que eren propietaris i la concessió de les quals s'havia adquirit fraudulentament, que fou coneguda com a campanya de 1909.
  • Canalejas va governar, i va fer reformes socials

    Canalejas va governar, i va fer reformes socials
    -Supressió de l'impost de consum
    -"Llei de Lleves"
    -"Llei de Candau"
    -"Llei de Mancomunitat"
  • Sindicat CNT Anarquistes

    Sindicat CNT Anarquistes
    és una central sindical espanyola d'estructura confederal d'ideologia anarcosindicalista, fundada al Saló de les Belles Arts de Barcelona el 30 d'octubre de 1910. Va ser el major sindicat obrer a Espanya i actualment resta la principal organització anarquista del país, i l'única anarcosindicalista adherida a l'Associació Internacional de Treballadors.
  • Assesinat de Canalejas

    Assesinat de Canalejas
    va tenir lloc el 12 de Novembre de 1912 a la Puerta del Sol, a Madrid. El president del Consell de Ministres i líder del Partit Liberal José Canalejas va ser atacat mentre mirava els llibres exposats a l'aparador de la Llibreria San Martín, a la cantonada de la Puerta del Sol amb el carrer Carretas, en ple centre de Madrid.
  • "Tractat Hispanofrancès"

    "Tractat Hispanofrancès"
    comunament denominat Marroc espanyol, és la figura jurídica aplicada a una sèrie de territoris del Sultanat del Marroc en què Espanya, segons els acords franco-espanyols signats el 27 de novembre de 1912, va exercir un règim de protectorat fins als anys 1956 i 1958.
  • "Llei de Mancomunitat"

    "Llei de Mancomunitat"
    va ser una institució activa entre 1914 i 1923/1925 que agrupà les quatre diputacions catalanes: Barcelona, Girona, Tarragona i Lleida. Tot i que havia de tenir funcions purament administratives i que les seves competències no anaven més enllà de les diputacions provincials, va adquirir una gran importància política: representava el primer reconeixement per part de l'Estat espanyol de la personalitat i de la unitat territorial de Catalunya des del 1714.
  • Revolució Russa

    Revolució Russa
    fou un procés polític que culminà el mateix any amb l'establiment d'una república que substituí el sistema tsarista anterior i que porta a l'establiment de la Unió Soviètica.
  • "Crisi del 1917"

    "Crisi del 1917"
    és el nom que es dóna per la historiografia espanyola al conjunt de successos que van tenir lloc l'estiu de 1917 a Espanya, sobretot als tres desafiaments simultanis que van fer perillar el govern i fins i tot al mateix sistema de la Restauració borbònica: un moviment militar (les Juntes de Defensa), un moviment polític (l'Assemblea de Parlamentaris d'orientació catalanista que va tenir lloc a Barcelona), i un moviment social (la vaga general revolucionària).
  • "Crisi Política"

    "Crisi Política"
    La burgesia catalanista estava representada per la Lliga Regionalista, liderada per Francesc Cambó i Batlle, i amb una base de poder local adquirida recentment (la Mancomunitat de Catalunya, sorgida el 1914 per agregació de les quatre Diputacions Provincials i dirigida inicialment per Prat de la Riba, que morirà malalt en mig d'aquest 'desafiament polític' el 1917).
  • "Crisi Social"

    "Crisi Social"
    La ciutat de Barcelona, capital econòmica d'Espanya, era especialment conflictiva, com s'havia demostrat en la Setmana Tràgica de 1909. La crisi social estava enfrontant un moviment obrer, dividit entre socialistes i anarquistes, que utilitzaven tant mètodes pacífics (vagues) com violents (l'acció directa dels atemptats, de vegades indiscriminats, com la Bomba del Liceu, de 1893) i una patronal que utilitzava tota mena de tàctiques (des dels esquirols al pistolerisme).
  • Partit Republicà Català

    Partit Republicà Català
    va ser un partit polític republicà i catalanista que va existir entre el 1917 i el 1931, moment en què es va fusionar amb altres organitzacions per formar Esquerra Republicana de Catalunya. El Partit Republicà Català va ser fundat a Barcelona els dies 21 i 22 d'abril de 1917 a conseqüència de la fusió entre el Bloc Republicà Autonomista, de Francesc Layret i Marcel·lí Domingo i Sanjuan, i la Joventut Republicana de Lleida.
  • Lliga Regionalista convoca una Assemblea de Parlamentaris Catalans

    Lliga Regionalista convoca una Assemblea de Parlamentaris Catalans
    fou el nom que va rebre un conjunt de diputats i senadors que s'ajuntaren en diverses ocasions en reunions a Barcelona i Madrid entre el juliol i l'octubre de 1917. Els participants eren sobretot els catalans, però també diversos parlamentaris espanyols.
  • Lliga Regionalista

    Lliga Regionalista
    els resultats de les eleccions del 1918 reflectiren poc suport fora de Catalunya, i una nova crisi de govern entre Santiago Alba i Cambó, aleshores ministre de foment, va apartar la Lliga del poder i la tornà a l'oposició, on cooperà en el moviment a favor del projecte d'Estatut d'Autonomia de Catalunya el novembre del 1918.
  • Sufragi Universal

    Sufragi Universal
    consisteix a dotar del dret a vot a tota la població adulta d'un Estat, independentment de la seva raça, sexe, creences o condició social. L'assoliment del sufragi universal s'ha donat a partir d'una evolució en la democràcia. Després de la Revolució Francesa el poder polític va començar a estar a les mans de cambres de representants, per la qual cosa era necessari regular el seu sistema d'elecció.
  • Congrés de Sants

    Congrés de Sants
    també conegut com a Congrés Obrer de Sants, va ser una important reunió de l'obrerisme català que va tenir lloc a l'Ateneu Racionalista del carrer Vallespir de Sants (Barcelona) del 28 de juny a l'1 de juliol de 1918. Aquest congrés va estar fortament influenciat per la Revolució russa del 1917 i seria el detonant de l'enfortiment de l'anarcosindicalisme a Catalunya i a l'estat espanyol, representat per la Confederació Nacional del Treball.
  • Vaga de "La Canadenca"

    Vaga de "La Canadenca"
    fou una important vaga que es va produir durant els mesos de febrer i març de 1919 que va constituir una de les fites més rellevants de la història del moviment obrer català.
  • General Milans de Bosch

    General Milans de Bosch
    fou un militar espanyol fonamentalment conegut per la seva participació en el Cop d'estat del 23 de febrer de 1981. Surt d'una vella nissaga catalana de militars coneguda des del segle XV, de la qual el casal familiar es troba a Sant Vicenç de Montalt. És nét de Joaquim Milans del Bosch i Carrió.
  • "Llei de Fugues"

    "Llei de Fugues"
    Es coneix com a llei de fugues la pràctica consistent en simular la fugida d'un detingut i abatre'l a trets amb aquesta excusa.
    Va ser ideada el 1920 pel governador civil de Barcelona Severiano Martínez Anido. Va ser molt usada a l'Estat Espanyol, especialment entre els anys 1920 i 1923, per a reprimir el moviment obrer i anarquista. El seu punt àlgid va ser el 1921.
  • Mort d'Eduardo Dato

    Mort d'Eduardo Dato
    víctima d'un atemptat anarquista.
  • "Desastre d'Annual"

    "Desastre d'Annual"
    es va produir el 22 de juliol de 1921 durant la Guerra del Rif, entre les tropes colonials espanyoles que s'internaven a la regió i les tropes irregulars del líder Abd el-Krim, en el barranc que separa Igueriben i Annual, al Rif marroquí. En la historiografia espanyola és coneguda popularment com a Desastre d'Annual.
  • Mort de Salvador Seguí "noi del Sucre"

    Mort de Salvador Seguí "noi del Sucre"
    era assassinat en l'actual Rambla de Raval de Barcelona el líder sindical Salvador Seguí i Rubinat.
  • "Unió Patriòtica"

    "Unió Patriòtica"
    fou un partit polític de caràcter institucional fundat pel dictador Miguel Primo de Rivera, a partir de les Uniones Patrióticas, fundades pel futur cardenal Ángel Herrera Oria i la seva Asociación Católica Nacional de Propagandistas, amb la intenció de constituir un gran partit catòlic
  • Nou president de la Mancomunitat, Alfons Sala

    Nou president de la Mancomunitat, Alfons Sala
    fou un enginyer industrial, advocat i polític català. Fou president de la Mancomunitat de Catalunya, designat pel dictador Miguel Primo de Rivera, entre 1924 i 1925, any de la seva dissolució.
  • "Desmbarcament d'Alhucenas"

    "Desmbarcament d'Alhucenas"
    va ser un desembarcament militar, Al Hoceima per l'exèrcit i l'Armada espanyoles i, en menor mesura, un contingent aliat francès, que propiciaria la fi de la Guerra del Rif, se'l considera el primer desembarcament aeronaval de la història mundial.
  • Federació Anarquista Ibèrica

    Federació Anarquista Ibèrica
    és una organització fundada el 1927 a la platja del Saler, València, com a continuació de dues organitzacions anarquistes, la portuguesa Unió Anarquista Portuguesa i l'espanyola Federació Nacional de Grups Anarquistes d'Espanya , i tenim d'aquesta forma un àmbit d'actuació ibèric. En l'actualitat l'organització forma part de la Internacional de Federacions Anarquistes.
  • Exposició internacional de Barcelona

    Exposició internacional de Barcelona
    Se celebrà a la muntanya de Montjuïc, on ocupà una superfície de 118 hectàrees, i tingué un cost de 130 milions de pessetes. Entre la vintena de nacions europees que oficialment participaren, hi havia països com Alemanya, Bèlgica, Dinamarca, França, Hongria, Itàlia, Noruega, Romania o Suïssa. També participaren expositors privats japonesos i nord-americans.
  • Crack de l'Octubre

    Crack de l'Octubre
    Borsa de Nova York: inici de l'època de la Gran Depressió als Estats Units i a tot el món occidental.
  • “Dictablanda”

    “Dictablanda”
    va ésser el nom humorístic amb què fou conegut el règim de transició que va substituir la dictadura de Primo de Rivera i va precedir la Segona República Espanyola.
    S'hi van succeir dos governs, presidits successivament pel general Dámaso Berenguer i l'almirall Juan Bautista Aznar-Cabañas, el qual va preparar les eleccions del 12 d'abril de 1931.
  • Dimisió del Dictador

    Dimisió del Dictador
    La caiguda de la Dictadura de Primo de Rivera va tenir lloc el 28 de gener de 1930 quan el general Miguel Primo de Rivera va presentar la seva dimissió al rei d'Espanya Alfons XIII i aquest la va acceptar, donant pas a la "Dictablanda" del general Berenguer. La fi de la dictadura és la culminació d'un procés que va començar diversos mesos abans.
  • “Pacte de Sant Sebastià”

    “Pacte de Sant Sebastià”
    és el nom que reben els acords a què van arribar els representats republicans de tot l'estat espanyol, per a pactar la instauració de la República i posar fi a la monarquia borbònica.
  • LA CONSTITUCIÓ DE DESEMBRE DE 1931

    LA CONSTITUCIÓ DE DESEMBRE DE 1931
    Constitució de la República Espanyola fou la primera gran reforma del govern de la Segona República Espanyola (1931-1939). Va crear un nou marc legal des d'on legitimar les altres reformes.
  • Primeres eleccions municipals per Aznar

    Primeres eleccions municipals per Aznar
    celebrades a Espanya estaven plantejades, de facto, com un plebiscit de la monarquia d'Alfons XIII. El resultat, quantitativament favorable a l'opció monàrquica però amb una victòria dels republicans a les grans ciutats, va ser interpretat com una pèrdua de confiança en la monarquia i el rei va renunciar i marxà d'Espanya dos dies després.
  • Segona Republicà. Niceto Alcalà-Zamora

    Segona Republicà. Niceto Alcalà-Zamora
    fou un advocat i polític espanyol, primer president de la Segona República espanyola (1931-1936).
  • Lluís Companys proclama la República a Barcelona

    Lluís Companys proclama la República a Barcelona
    i poc després Francesc Macià va proclamar el mateix dia la República Catalana dins d'una suposada Federació Ibèrica
  • Generalitat "provisional"

    Generalitat "provisional"
    signat a Barcelona el mateix president Alcalà-Zamora amb Macià.
  • La "llei de Retir"

    La "llei de Retir"
    pas a la vida civil sense jurament a la Constitució i altres reformes; desaparició de les Capitanies Generals, del Consell Suprem de Justícia Militar, etc.
  • La "Cremada de Convents"

    La "Cremada de Convents"
    l'onada de violència, contra institucions de l'Església catòlica. Els avalots van començar a Madrid durant la inauguració del Cercle Monàrquic, destinat a organitzar els lleials a Alfons XIII contra la recentment declarada Segona República Espanyola i ràpidament es van estendre per altres ciutats del sud i l'est peninsular.
  • Estatut de Núria

    Estatut de Núria
    oficialment Estatut de Catalunya i anomenat popularment Estatut de Núria, fou el primer estatut d'autonomia redactat a Catalunya. De caràcter sobiranista, l'estatut fou impulsat pel llavors president de la Generalitat, Francesc Macià, i aprovat en referèndum pel 99% dels votants.
  • Eleccions a Corts Constituents

    Eleccions a Corts Constituents
    es van celebrar en Espanya les eleccions a Corts Constituents de la Segona República Espanyola. La segona volta es va perllongar, amb diverses eleccions parcials, entre el 12 de juliol i el 8 de novembre. A elles van concórrer, d'una banda la Conjunció republicana-socialista, en la qual, encara que cada partit concorria amb el seu propi programa.
  • Referèndum

    Referèndum
    El 2 d'agost de 1931 es va celebrar a Catalunya el referèndum per a l'aprovació de l'Estatut d'Autonomia que dotava a Catalunya d'institucions d'autogovern, en el marc de la Segona República Espanyola.
    El projecte d'Estatut va ser redactat el 1931 a la població de Núria (pel que va rebre el nom d'"Estatut de Núria") per una comissió de 44 diputats triats de forma indirecta, 25 dels quals pertanyien a Esquerra Republicana de Catalunya.
  • Llei de Contractes de Treball

    Llei de Contractes de Treball
    la Llei del Contracte de Treball de 21 de novembre de 1931 constitueix d'una banda, recollia aspectes desenvolupats per l'antic Institut de Reformes Socials, i d'altra assumia el programa en aquesta matèria dels socialistes amb el ministre de Treball Largo Caballero al davant. Es tractava d'una disposició que afectava a tots els treballadors i treballadores establint normes obligatòries per a la contractació.
  • Llei de Jurats Mixtos

    Llei de Jurats Mixtos
    fou una llei aprovada el 27 de novembre de 1931 pel ministre del govern provisional de la Segona República Espanyola Francisco Largo Caballero, que determinava que les disputes laborals importants havien de ser sotmeses a la decisió d'un jurat mixt format pel mateix nombre de patrons i de treballadors, sis.
  • Intent de cop militar a Sevilla

    Intent de cop militar a Sevilla
    protagonitzat pel General Sanjurjo, que es va exiliar a Lisboa.
  • La "Sanjurjada"

    La "Sanjurjada"
    fou un intent de cop d'estat fracassat que part de l'exèrcit espanyol contra la II República, liderat des de Sevilla pel general Sanjurjo.
  • La "Llei de Reforma Agrària"

    La "Llei de Reforma Agrària"
    va ser un dels projectes més ambiciosos de la Segona República perquè pretenia resoldre un problema històric: la tremenda desigualtat social que existia en la meitat sud d'Espanya on al costat dels latifundis propietat d'uns milers de famílies, gairebé dos milions de jornalers sense terres vivien en condicions miserables.
  • Eleccions al Parlament de Catalunya

    Eleccions al Parlament de Catalunya
    van ser guanyades per ERC, la qual era Francesc Macià d'esquerra Catalana. Constituint les primeres eleccions democràtiques a aquest parlament regional. Es van celebrar en el context posterior a la proclamació de la Segona República, la restauració de la Generalitat de Catalunya i l'aprovació de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya.
  • Enfrontaments entre la Guardia Civil i camperols

    Enfrontaments entre la Guardia Civil i camperols
    fets de Castilblanco, d'Arnedo o de Casas Viejas
  • Eleccions guanyades pels Conservadors

    Eleccions guanyades pels Conservadors
  • Mort de Francesc Macià, president de la Generalitat

    Mort de Francesc Macià, president de la Generalitat
    i va ser substituït per Lluís Companys.
  • Llei de bases del 1934

    Llei de bases del 1934
    sanitat i assistència social
  • Revolució d'Octubre

    Revolució d'Octubre
    fou un moviment vaguístic revolucionari que es va produir entre els dies 5 i 19 d'octubre de 1934 durant el bienni radical-cedista de la II República. Aquest moviment va estar encoratjat des d'amplis sectors i per importants dirigents del PSOE i la UGT, com Largo Caballero o Indalecio Prieto i de forma desigual per la Confederació Nacional del Treball (CNT), la Federació Anarquista Ibèrica (FAI) i el Partit Comunista d'Espanya (PCE).
  • La CEDA entra al govern

    La CEDA entra al govern
    Confederación Española de Derechas Autónomas) fou una coalició de partits polítics de dretes. Es va gestar durant el bienni progressista de la Segona República Espanyola, i arribarà al Govern en el període de 1933-1935, durant l'anomenat bienni conservador o bienni negre.
  • Reforma de la Constitució

    Reforma de la Constitució
    La iniciativa de reforma constitucional, tant en procediment ordinari com en l'agreujat, es veu sotmesa per la Constitució a requisits i condicionaments comuns, que es refereixen al moment en què pot iniciar-se i als subjectes habilitats per fer-ho.
  • Nova ordenació territorial

    Nova ordenació territorial
    es crea una nova estructura basada en 38 comarques i nou vegueries o regions.
  • Govern de coalició amb Francisco Largo Caballero

    Govern de coalició amb Francisco Largo Caballero
    Govern de republicans, socialistes i comunistes i més tard anarcosindicalistes
  • Convocatoria d'eleccions per Alcalà-Zamora

    Convocatoria d'eleccions per Alcalà-Zamora
    Les eleccions van donar una majoria parlamentària a la coalició d'esquerres denominada Front Popular (Front d'Esquerres a Catalunya), que, amb més del 60% dels diputats electes, agrupava Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE), Esquerra Republicana (IR), Unió Republicana (UR), Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), Partit Comunista d'Espanya (PCE), Partit Obrer d'Unificació Marxista (POUM), Partit Sindicalista i altres.
  • Victòria del Front Popular

    Victòria del Front Popular
    El Front Popular va sorgir com una nova fórmula d'aliança per a les forces de l'esquerra després de les grans derrotes que aquesta havia patit a Europa Occidental durant 1933-1934. La política d'aïllament revolucionari i de "classe contra classe" del Comintern, que rebutjava als socialistes per "socials feixistes", només havia servit per facilitar el triomf de Hitler a 1933.
  • L'assassinat del monàrquic Calvo Sotelo i l'assassinat del tinent Castillo

    L'assassinat del monàrquic Calvo Sotelo i l'assassinat del tinent Castillo
  • esclata la sublevació al Protectorat marroquí

    esclata la sublevació al Protectorat marroquí
  • Franco vola de Cànaries a Melilla.

    Franco vola de Cànaries a Melilla.
    Cap de l'Exèrcit d'Àfrica
  • La sublemació militar de la Guerra Civil

    La sublemació militar de la Guerra Civil
    La zona oriental del protectorat del Marroc passa a control dels revoltats. La rebel·lió militar de Melilla va ser el primer moviment del cop d'Estat a Espanya de juliol de 1936, que va significar l'inici de la Guerra Civil Espanyola.
  • Junta de Defensa Nacional

    Junta de Defensa Nacional
    Formada per militars: Franco, Mola... Presidida per Cabanellas
  • Lideratge, ideologia i estructura del nou Estat

    Lideratge, ideologia i estructura del nou Estat
    Franco és nomenat Cap d'Estat i Generalíssim del exèrcit espanyol
  • Period: to

    Apareix "la dona moderna"

    La funció social, cultural i política de la dona a l'Espanya del segle XX no ha estat prou valorada. De la cultura espanyola la dona va ser conquistant drets i va participar en la vida intel·lectual i col·lectiva per assolir cotes de modernitat que fossin equiparables a la resta dels països occidentals. Rescatar i valora per aquestes dones escriptores, artistes, periodistes, mestres, viatgeres, científiques, etc. Suposa un gran desafiament històric per a les noves generacions.
  • Period: to

    Lluita de classes

  • Period: to

    Període Constitucional

    El període constitucional del regnat d'Alfons XIII constitueix el primer període del regnat personal d'Alfons XIII comprès entre el seu accés al tron el maig de 1902 i el cop d'Estat de Primo de Rivera de setembre de 1923 que va donar pas al segon període del regnat, la Dictadura de Primo de Rivera. S'anomena constitucional perquè durant el mateix rei Alfons XIII es va atenir al paper que li conferia la Constitució de 1876 que va regir durant la Restauració borbònica a Espanya.
  • Period: to

    Partit Conservador

  • Period: to

    Partit Liberal

  • Period: to

    Inici "Revolució des de dalt". Maura

    o revolució des del Govern, va ser una expressió encunyada pel líder conservador espanyol Antonio Maura amb la qual resumia el seu programa polític de reforma del règim polític de la Restauració borbònica a Espanya i que va aplicar durant el seu primer govern (1903-1904) i sobretot durant el seu govern llarg (1907-1909), però que no va poder completar en produir la seva caiguda a conseqüència de la crisi provocada per la Setmana Tràgica de Barcelona.
  • Period: to

    Creació de la Mancomunitat de Catalunya

    Va ser presidida per Enric Prat de la Riba (1914-1917) i un cop mort aquest, per Josep Puig i Cadafalch (1917-1923), militants tots dos de la Lliga Regionalista, i es va convertir en un ens bàsic que va contribuir a modernitzar un país.
  • Period: to

    Primera Guerra Mundial. Eduardo Dato

    Va rebre el qualificatiu de «mundial» perquè es van veure involucrades totes les grans potències industrials i militars de l'època, dividides en dues aliances. D'una banda, la Triple Aliança formada per les Potències Centrals: l'Imperi alemany i Àustria-Hongria. Itàlia, que havia estat membre de la Triple Aliança al costat d'Alemanya i Àustria-Hongria, no es va unir a les Potències Centrals, doncs Àustria, en contra dels termes pactats, va ser la nació agressora que va desencadenar el conflicte.
  • Period: to

    "Trienni Bolxevic"

    és la denominació que es dóna per la historiografia espanyola al període entre 1918 i 1920 (o 1921), emmarcat en l'última etapa de la Restauració borbònica, en el que es van produir importants conflictes socials a Espanya, utilitzant-se habitualment l'expressió de forma restringida per referir-se a les revoltes, manifestacions i vagues que es van produir a la meitat sud d'Espanya, especialment al camp andalús.
  • Period: to

    Espanya va tenir deu governs diferents

  • Period: to

    Catalunya va viure un estat d'excepció

  • Period: to

    Dictadura de Primo de Rivera

    fou el règim polític autoritari que s'instaurà a Espanya entre el 13 de setembre del 1923 i el 28 de gener del 1930 sota la direcció del general Miguel Primo de Rivera y Orbaneja i l'acceptació per part del rei Alfons XIII.
  • Period: to

    La Dictadura del general Berenguer

    és l'últim període de la Restauració i del regnat d'Alfons XIII caracteritzat pel govern del general Dámaso Berenguer nomenat pel rei al gener de 1930 perquè restablís la "normalitat constitucional" després de la Dictadura de Primo de Rivera i al que va seguir el breu govern de l'almirall Juan Bautista Aznar-Cabañas, entre febrer i abril de 1931, que donaria pas a la proclamació de la Segona República Espanyola.
  • Period: to

    LA SEGONA REPÚBLICA I LA CATALUNYA AUTÒNOMA

  • Period: to

    Les reformes del bienni d'esquerres

    -La reforma religiosa.
    -La modernització o reforma de l'exèrcit.
    -La reforma agrària.
    -La reforma de l'Estat centralista.
    -Política educativa i cultural.
    -Reformes laborals.
  • Period: to

    Triomf del Front Popular

    s'uposava l'acceleració de les reformes, l'amnistia dels presos de les revolucions, el restabliment de l'estatut català d'autonomia i l'elaboració dels estatuts basc i gallec.
  • Period: to

    El bienni conservador ( o bienni negre)

    Les eleccions generals de novembre de 1933 donaren la victòria als partits de centredreta i marcaren un punt d'inflexió en la política republicana. El nou executiu va orientar la seva acció política cap al desmantellament de tota l'obra reformista del bienni anterior.
  • Period: to

    Llei de Contractes de Conreu

    fou una llei elaborada l'11 d'abril de 1934 pel govern de Lluís Companys que tenia com a finalitat bàsica substituir l'antic contracte de rabassa morta a fi de protegir els camperols.
  • Period: to

    El govern de Largo Caballero

    Francisco Largo Caballero (Madrid 15 d'octubre de 1869-París, 23 de març de 1946) va ser un sindicalista i polític marxista espanyol, històric dirigent del Partit Socialista Obrer Espanyol i la Unió General de Treballadors.
  • Period: to

    Lluita per Madrid

    -Les tropes rebels pasen l'estret. (Franco)
    -Ocupació de Badajoz. (Yagüe)
    -Ocupació Irun i Sant Sebastià. (Mola)
    -"L'Alliberament de l'Alcàsser" de Toledo.
    -Columnes de milicians avançen cap l'Aragó per recuperar Zaragossa i Osca
  • Period: to

    Lluita per Madrid

    -Expedició per recuperar Mallorca que no s'aconsegueix.
    -Comença la Batalla de Madrid que resisteix.
    -El Govern de la Repùblica es trasllada a València.
  • Period: to

    LA GUERRA CIVIL

    L'esclat de la Guerra Civil, les causes de la guerra van ser per:
    Descontentament de diferents grups socials, la defensa de les posicions de les velles classes dominants, l'oposició a l'autonomia de les nacionalitats de l'Estat, la radicalització política, social i ideològica i un context europeu igualment radicalitzat.