66419 banderarepublicana

La segona república- per Ivette Kind Rodríguez

By kdi
  • Period: to

    La segona república

  • Period: to

    Període constituent

  • Eleccions municipals

  • Proclamació de la República

    Francesc Macià proclama la república catalana
  • Triomf electoral de la coalició republicanosocialista

  • Estatut de Núria.

    És el primer estatut d'autonomia que s'ha redactat per Catalunya. De caire sobiranista, l'estatut fou impulsat pel llavors president de la Generalitat, Francesc Macià, i aprovat en referèndum pel 99% dels votants.
    Un dels principals punts de l'Estatut de Núria és que aquest defineix Catalunya com un Estat dins la República Espanyola; aquesta pretensió no fou ben acceptada per la resta de l'estat espanyol, motiu pel qual la clàusula quedà modificada, definint-se Catalunya com una regió autònoma.
  • Aprovació de la Constitució del govern de Azaña

    El Govern aprova la Constitució de la República el 10 de desembre de 1931. Pocs dies després, el 16, Azaña forma un govern estable que donarà lloc a l'anomenat bienni socialazañista.
    La primera legislatura republicana, presidida per Manuel Azaña no va satisfer ningú: les reformes realitzades o previstes van exasperar a l'Església catòlica (ja que el govern prohibia l'ensenyament als religiosos i extingia la Companyia de Jesús), als terratinents[10] i bona part dels militars mentre, a l'altre ext
  • Period: to

    Niceto Alcalá Zamora

  • Period: to

    Bienni reformista

  • Dissolució de la Companyia de Jesús

    El govern prohibia l'ensenyança religiosa i dissolia la companyia de jesús al·legant que no pertanyien a Espanya sinó que havien d'obeir al sant papal.
    Es van nacionalitzar els seus béns, tot i que no tots.
  • Period: to

    Francesc Macià

  • Intent de cop d'estat de Sanjurjo

    L'incident més remarcable, és el cop d'estat de l'estiu de 1932 del general José Sanjurjo, conegut com la Sanjurjada , que fracassa i accelera l'aprovació de l'Estatut de Catalunya el 9 de setembre de 1932.
  • Reforma agrària. Estatut català

    Reforma agrària que tingué per fita crar una àmplia capa de petits i mitjans propietaris que posés fi a l'estructura latifundista espanyola. Aquest projecte va topar amb l'oposició dels grans propietaris i amb la manca de recursos per a les expropiacions.
  • Period: to

    Bienni reformista

  • Insurreccions anarquistes 'Casas Viejas'

  • Creació de la CEDA

    La CEDA (Confederació Espanyola de Dretes Autònomes) fou una coalició de partits polítics de dretes que es va formar durant la Segona República Espanyola i que fou derrotada a les eleccions generals del febrer de l'any 1936, que donaren el triomf als partits d'esquerra agrupats en l'anomenat Front Popular.
  • Llei de contractes de conreu i bases de dades

  • Period: to

    Bienni conservador

  • Fundació de la Falange Española

    Falange Española (FE) és un partit polític espanyol feixista, fundat el 29 d'octubre de 1933 per José Antonio Primo de Rivera.
    Constituïen un moviment antimarxista que refusava alhora la lluita de classes i el sistema social capitalista. Propugnaven un estat totalitari, autoritari, no parlamentari, nacionalista, unitari i imperialista, i l'organització corporativa de l'estat; a més, tenien en comú l'exaltació d'una forma de vida arriscada, el culte a la violència i a l'acció directa
  • Triomf electoral del centredreta. Sufragi femení.

    Diego Martínez Barrio encapçala el nou govern, integrat únicament per republicans, que dissol les Corts i convoca eleccions. Les dones, per primer cop, podran votar, i això segons sembla, afavoreix als partits de centredreta en les elecions del 19 de novembre següent.
  • Govern de Lerroux

    Les eleccions són guanyades pel centre-dreta del Partit Republicà Radical, encapçalat per Alejandro Lerroux. A Catalunya, ERC perd força davant la Lliga Catalana.
    Va anar derivant cap a postures de dretes que el van acostar a l'oposició
  • Period: to

    Lluis Companys

    Segueix fins al 15 d'octubre de 1940
  • Llei de contractes de conreu declarada inconstitucional

    El nou govern intentà anuŀlar la legislació social aprovada, especialment la reforma agrària; s'enfrontà amb el govern de la Generalitat a causa de la Llei de contractes de conreu aprovada pel Parlament català; amnistià els implicats en la Sanjurjada i establí una assignació econòmica per al culte religiós i el clergat.
  • La CEDA al govern.

    A Astúries, a partir dels dies 5 d'octubre, un cop coneguda la participació d'homes de la CEDA en el nou govern, l'Aliança Obrera, amb participació de la CNT, decretà la vaga general.
    L'endemà, 6 d'octubre, el president Companys s'adhrerí al moviment subversiu i declarà l'Estat Català en la República Federal Espanyola com a resposta del govern de la Generalitat de Catalunya contra la involució conservadora del règim republicà. Es va abolir l'Estatut.
  • Escàndol de l'estraperlo.

    La tensió social i política -amb corrupció política inclosa per l'escàndol de l'estraperlo- facilità a Alcalá-Zamora convocar eleccions pel mes de febrer de 1936. Comporta la dimissió de Lerroux.
    L'estraperlo fou un escàndol polític de la Segona República Espanyola, produït com a conseqüència de la introducció d'un joc de ruleta elèctrica de marca "Stra-Perlo", nom derivat de Strauss i Perlowitz, qui n'eren els promotors.
  • Period: to

    Front popular

  • Triomf electoral del Front Popular

    Els grups d'esquerres s'uneixen formant el Front Popular i el 16 de febrer de 1936 arriben al poder.
    La victòria de les esquerres es produí per una conjunció de factors: la desqualificació del Partit Radical de Lerroux, la massiva participació electoral dels anarquistes i la divisió d'unes forces de dreta.
  • Period: to

    Manuel Azaña

    Continua com a president fins el 27 de febrer de 1939
  • Assassinat del tinent Castillo i de José Calvo Sotelo

    El 12 de juliol de 1936, José Castillo, membre del Partit Socialista i oficial de la Guàrdia d'Assalt fou assassinat a prop de Madrid per uns falangistes quan sortia a patrullar. En revenja, l'endemà, el líder de l'oposició conservadora, José Calvo Sotelo, va ser assassinat per una unitat de la Guàrdia d'Assalt. Aquests assassinats foren els catalitzadors de la guerra civil.
  • Inici de la insurrecció militar

    El 12 de juliol de 1936, José Castillo, membre del Partit Socialista i oficial de la Guàrdia d'Assalt fou assassinat a prop de Madrid per uns falangistes quan sortia a patrullar. En revenja, l'endemà, el líder de l'oposició conservadora, José Calvo Sotelo, va ser assassinat per una unitat de la Guàrdia d'Assalt. Aquests assassinats foren els catalitzadors de la guerra civil.