-
Tractat de Fontainebleau
Acord entre Espanya i França segons el qual el rei espanyol Carles IV permetia que els tropes napoleòniques podien travessar Espanya per envair Portugal -
Motí d'Aranjuez
Motí instigat pels partidaris del príncep Ferran, que va provocar la caiguda del favorit reial, Godoy, i l'abdicació de Carles IV -
1ra fase
Francesos van assetjar Saragossa i Girona, que van resistir llargament el setge, i van patir una derrota molt dura a Bailèn. -
Period: to
La guerra del Francès
Enfrontament entre Espanya i França quan Napoleó ocupa Espanya. -
Inici de la guerra
És va produir una gran insurrecció popular a Madrid -
Abdicacions de Baiona
Napoleó va atreure tots els seus tots els seus membres a Baiona per tal d'otorgar la corona d'Espanya al seu germà, Josep Bonaparte. -
2na fase
Caracteritzat pel domini francès i la conquesta d'Andalusia, translladant la Junta Central a Cadis. -
Constitució de 1812
Primera constitució espanyola elaborada per les Corts de Cadis i que recollia els principis del liberalisme polític.
Les Corts de Cadis també van aprovar moltes lleis orientades a la supressió de les bases jurídiques i institucionals de l'Antic Règim -
Tractat de Valençay
Tractat que Napoleó va firmar per posar fi a la guerra i va retornar la corona a Ferran VII -
3ra fase
Coincideix amb el declivi de Napoleó a Europa. Les tropes espanyoles i angleses van derrotar les franceses i es va firmar la pau. -
Period: to
Regnat de Ferran VII
Regnat absolutista que va retornar l'Antic Règim a Espanya -
Period: to
Trienni Liberal
Pronunciament liberal dirigit pel tinent coronel Rafael del Riego, que va proclamar la Constitució de 1812 a Las Cabezas de San Juan.
Els liberals van formar la Milícia Nacional per defensar el règim liberal per les armes, si calia -
Period: to
La Dècada Ominosa
Dècada de crisi del règim absolutista i problemes dinàstics.
Ferran va promulgar una norma de la Llei Sàlica, la Pragmàtica Sanció, que anul·lava la llei amb l'objectiu que la seva filla Isabel pogués regnar. Molts absolutistes no van acceptar la derogació i van oferir suport a Carles Maria Isidre, el germà de Ferran VII -
Catalanisme
Va ser una iniciativa cultural i política que defensava l'existència d'una comunitat catalana dins l'estat espanyol. Volien una reorganització de l'Estat en un sentit descentralitzador.
Es van crear les Bases de Manresa, la Constitució Regional Catalana en el qual es proposava una organització descentralitzada de l'Estat espanyol. -
Period: to
Primera guerra Carlina
Va sorgir a partir de la mort de Ferran VII, ja que la seva dona, Maria Cristina s'havia de fer càrrec del govern perquè la princesa només tenia 3 anys, però Carles es va proclamar rei d'Espanya.
La guerra va acabar amb la derrota carlina. -
Period: to
El triomf del liberalisme
Triomf del grup liberal de tenir un govern liberal governat per Isabel II. -
Period: to
Renaixença
Moviment cultural, que impulsà la recuperació del català com a llengua de cultura al llarg del segle XIX. -
Period: to
Recuperació del passat històric
Es basava en la defensa del patrimoni documental català i la recuperació dels fets i dels noms propis de la història de Catalunya. Es van convertir durant el segle XIX en elements cabdals de la Renaixença -
Aixecament militar de La Granja
Conjuntament amb les protestes populars, van ser els fets que van obligar a Maria Cristina a concedir el poder als progressistes. -
Constitució de 1837
Punt culminant de l'etapa del triomf liberal i constitució més restrictiva que la de 1812 -
Conveni de Bergara
Conveni que va posar fi a la guerra. -
Reina Isabel II
El 1840, Maria va dimitir i el general Espartero, que era progressista, va assumir el càrrec de regent; però de manera autoritària, cosa que no va agradar als liberals i es van unir en un pronunciament per forçar el seu exili.
Finalment es va proclamar reina a Isabel amb només 13 anys. -
Period: to
La Dècada Moderada
Dècada en la que governaven només els moderats -
Constitució de 1845
Text conservador que limitava molt els drets dels ciutadans i la peça clau de la governabilitat del general Narváez -
Vicalvarada
Cop d'estat dirigit pel general O'Donnell a l'acabar la Dècada Moderada -
Unió Liberal
Partit de centre patrocinat pel general O'Donnell integrat per moderats dissidents i progressistes temperats. -
Period: to
Bienni Progressista
Període castigat per la crisi econòmica i les protestes dels obrers i camperols. Els enfrontaments van donar pas a un nou cop de força d'O'Donnell, que va posar fi al Bienni Progressista. -
Jocs Florals
Celebració del primer certamen poètic que va culminar la primera etapa del moviment -
Pacte d'Ostende
Pacte firmat pels progressistes i els demòcrates, en què acordaven l'expulsió dels Borbó i la democratització de la vida política. Aquest pacte es deu a la crisi política, social i econòmica que va patir el regnat d'Isabel II els últims anys. -
Revolució de Setembre
Pronunciament liderat pels generals Serrano i Prim contra Isabel II. Amb aquestes juntes revolucionaries la reina va haver d'abonar el país. -
Govern provisional
Estava presidit per Serrano i es va constituir ràpidament després de la Revolució de Setembre per tal de convocar les Corts constituents, que van aprovar una constitució monàrquica però democràtica -
Amadeu de Sevoia
Aquest príncep italià va acceptar la corona espanyola, però mentre arribava a la Península, el seu principal suport (general Prim), va ser assassinat.
Sempre va estar en una posició de feblesa política i mentre regnava es va dur a terme una insurrecció a Cuba i una nova guerra carlina al país, cosa que el va fer abdicar. -
Period: to
La Primera República
Va ser proclamada per les Corts, degut a l'abdicació d'Amadeu I i el fracàs de la monarquia democràtica.
Molts grups polítics eren monàrquics i els republicans es dividien en federals i unitaris. Aquesta divisió va fer esclatar el moviment cantonalista.
El general Pavía va fer un cop d'estat dissolguent les Corts i proclamant al general Serrano president, però finalment el general Martínez Campos va posar fi a la República i va restaurar la monarquia dels Borbó fent un altre cop d'estat. -
Restauració
Règim començat pel proclamament del rei Alfons XII, partidari de la monarquia constitucional. El monarca va nomenar president del govern a Cánovas del Castillo.
Cànovas va acabar amb el conflicte carlí i la guerra cubana i va posar les bases d'un nou sistema polític fent servir una nova Constitució i el disseny d'una alternança pacífica en el poder. -
Constitució de 1876
Tenia caràcter integrador, ja que incorporava principis moderats i progressistes, encara que tractava d'un text fonamentalment conservador -
Sistema de torns
Alternació del govern de manera pacífica entre els conservadors i els liberals. El rei decidia quan governava un i un altre, encara que es feien eleccions corruptes. -
Period: to
Intent de regeneració política
El 1902 va accedir al tron Alfons XIII. La Constitució de 1876 va continuar vigent i es va mantenir el torn pacífic, però els líders dels partits polítics van canviar i van intentar reformar la vida política. Moura va voler poar fi al caciquisme reformant la llei electoral i l'administració local. Canalejas va dur a terme una política de descentralització. Cap dels dos va poder dur a terme els seus projectes, Canalejas, perquè va ser assassinat el 1912. -
Setmana Tràgica
Setmana de vaga general de protesta contra la guerra de Marroc a BCN. La vaga s'estengué a altres localitats de Catalunya i la irritació popular va desembocar en protestes antimilitaristes i en un desfermat esclat de violència anticlerical. -
La Mancomunitat de Catalunya
Va ser una institució administrativa que va assumir les competències de les quatre diputacions provincials catalanes -
La crisi de 1917
Aquest any, el sistema de la Restauració va estar a punt d'enfrontar-se com a conseqüència d'una crisi que va tenir com a focus la protesta militar, el malestar polític i la vaga general. -
Period: to
Dictadura de Primo de Rivera
Primo de Rivera va fer un cop d'estat amb la intenció de formar un govern fort i posar fi a la inestabilitat. Va ser la dictadura d'aquest general la que va formar un govern integrat exclusivament per militars i un partit de suport anomenat Unió Patriòtica. També va crear un govern de civils, amb polítics conservadors i tècnics.
La fi de la dictadura va ser deguda a la retirada del suport reial a Primo de Rivera. -
Desembarcament d'Alhucemas
Tenia com objectiu solucionar la qüestió marroquina i va significar el principi de la derrota d'Abd el-Krim i la fi del conflicte -
Proclamació Segona República
Després d'unes eleccions municipals, els partits monàrquics van guanyar gracies a l'actuació de cacics però les candidatures republicanes van obtenir la victòria en gairebé totes les capitals de província. Els regidors electes d'Eibar van proclamar la República i molts líders d'esquerres van seguir el seu acte. El nou govern va convocar eleccions a les Corts constituents i van ser guanyades per la conjunció republicanosocialista. -
Constitució del 1931
Després del guany dels republicans en les eleccions, les Corts van redactar una Constitució nova on es reconeixien les llibertats individuals, el sufragi universal, l'estat laic, l'organització territorial descentralitzada i la importància del benestar social. Era una Constitució democràtica condicionada per la qüestió religiosa i la creació de les regions autònomes. -
Period: to
Segona República Espanyola
-
Period: to
El bienni reformista
Manuel Azaña va ser president del govern republicà i va abordar la reforma agrària, l'autonomia a Catalunya, la reforma militar, importants reformes laborals i educatives i va regular el matrimoni civil i el divorci -
Inestabilitat social
El 1932 el general José Sanjurjo va fer un cop d'estat fallit, degut a que considerava els canvis massa radicals i els anarquistes van protaganitzar alçaments i ocupacions de finques, descontents per la lentitud d'aquests.Azaña va acabar dimitint i es van fer unes noves eleccions el mateix 1933, en les que hi eren molt presents els partits de dretes -
Governs conservadors
Es van fer unes eleccions, les primeres que permetien a les dones de votar. Les dretes estaven més unides que els partits d'esquerra, cosa que va provocar la victòria electoral del centredreta. El president republicà va encarregar la formació de govern a Alejandro Lerroux (partit radical). -
Period: to
El bienni conservador
-
La revolució d'octubre de 1934
La incorporació al govern dels tres ministres de la CEDA, no va ser ben rebuda pels partits d'esquerra i van decidir prendre el poder a través d'un procés revolucionari. A Astúries va triomfar el moviment i a Catalunya es va proclamar una República catalana; van ser aturats per l'exèrcit dirigit pel general Batet. La coalició governant va acabar amb les dissensions internes, els escàndols de corrupció i les diferències ideològiques amb la CEDA. Això va portar a unes noves eleccions. -
Front Popular
Eren els partits units d'esquerres que es van presentar a les eleccions i els que les van guanyar. -
Crispació politicosocial
Les vagues, la crema d'esglésies i els enfrontaments armats entre falangistes i sindicalistes van tensar encara més la situació política. Això seria als militars contraris a la política del Front Popular com a justificació de la conspiració contra el govern. El 12 de juliol va ser assassinat el tinent Castillo i l'endemà, els sues companys van assassinar a Calvo Sotelo, fet que va provocar l'alçament militar contra la República, que va començar al protectorat espanyol de Marroc el 17 de juliol -
Divisió de país
Espanya es va dividir en el bàndol nacional, els quals van crear la Junta de Defensa Nacional, on es va nomenar Franco cap del govern. Posteriorment es van unificar totes les forces polítiques que donaven suport a la insurrecció en un únic partit; i el bàndol republicà, que van quedar sense poder després del cop. És va aprofitar la situació per fer la revolució social, mentre que s'organitzaven milícies populars per defensar la República. Més tard és va crear l'exèrcit popular. -
Cop d'estat
El cop militar estava coordinat pel general Emilio Mola Vidal i la insurrecció va començar a les guarnicions del nord de l'Àfica el dia 17. El dia 18 Franco va signar la crida contra el govern del Front Popular amb el suport dels conservadors, dels monàrquics i les milícies armades del Requetè i de la Falange. Els republicans, van impedir l'aixecament però la incapacitat que tenien per neutralitzar-lo totalment i la dels sollevats per imposar-se va desembocar una cruenta guerra civil. -
Period: to
Guerra Civil Espanyola
-
Period: to
Campanya al voltant de Madrid
Madrid era l'objectiu principal dels insurrectes. L'ofensiva va començar a la tardor i es va allargar tot l'hivern. El govern de la República va marxar cap a València i va encomanar la defensa de la ciutat a una junta militar. L'arribada de les primeres Brigades Internacionals i d'avions i tancs soviètics va impedir prendre la capital als sollevats. A més, els franquistes van ser derrotats a la batalla del Jarama i la de Guadalajara. -
Front del Nord
Els franquistes es van dirigir al front del nord amb la intenció de prendre les zones industrials del Cantàbric. El juny queia el País Basc i a l'agost ho feien a Santander i Astúries.
Els republicans van contraatacar a Brunete i a Belchite, intentant que les tropes franquistes es retiressin del nord, però van fracassar. La caiguda del nord va ser un cop dur per als republicans, ja que els insurrectes van aconseguir tots els recursos industrials i miners d'aquella zona. -
Period: to
Final de la guerra
Franco va aïllar Catalunya de la resta de la zona republicana, dividint el territori republicà en dos. Les tropes republicanes van travessar l'Ebre i van atacar els franquistes per sorpresa, produint la batalla de l'Ebre, on l'exèrcit republicà va quedar practicàment destruït. Els nacionals van avançar sobre Catalunya i van prendre Barcelona. Al març, els franquistes van entrar a Madrid.
En acabar el conflicte Franco va instaurar una dictadura de quasi 40 anys -
Period: to
Dictadura franquista i transició
Franco va ser proclamat Claudillo de España i Generalísimo de los Ejércitos. Es va emmirallar en els dictadors feixistes d'Itàlia i Alemanya. Va ser alhora cap de l'Estat i del Govern i va fiscalitzar el poder judicial i legislatiu.
La Falange va ser l'únic partit legal sobre el qual es va contruir el règim. L'estat emergent es va organitar sobre un model centralitzat que impedia la descentralització política i l'única llengua oficial va ser el castellà i es va imposar en l'ensenyament.
