Lavanguardia g 3226703001 ktlf u432299284509zbb 992x558@lavanguardia web

Transició, Democràcia i Autonomia

  • Mort de Franco

    Mort de Franco
    El 20 de novembre de de 1975 és una data assenyalada en la història d'Espanya: va ser el dia en què va morir el general Franco. S'acabava així una dictadura de 36 anys que va seguir a altres tres de cruenta guerra civil. Carlos Arias Navarro, llavors president de Govern, va anunciar a la televisió a tots els espanyols la mort de l'dictador. Molt emocionat, va llegir també el testament polític de Franco abans de proferir amb veu trencada un "Visca Espanya!".
  • Joan Carles I, rei d'Espanya

    Joan Carles I, rei d'Espanya
    Després de la mort de l'anterior cap de l'Estat, Francisco Franco, Joan Carles va ser proclamat Rei el 22 de novembre de 1975, i va pronunciar a les Corts el seu primer missatge a la nació, en el qual va expressar les idees bàsiques del seu regnat: restablir la democràcia i ser el Rei de tots els espanyols, sense excepció.
  • Dimisió d'Arias Navarro

    Dimisió d'Arias Navarro
    La manca de sintonia personal i política entre el monarca i el president de govern Arias Navarro, així com l'estancament polític i la conflictivitat social de la primavera de 1976, van provocar la dimissió d'Arias Navarro l'1 de juliol, a petició del rei.
  • Legalització del Partit Comunista

    Legalització del Partit Comunista
    El Partido Comunista de España fue legalizado el 9 de abril de 1977, después de estar cerca de cuarenta años proscrito, con su inscripción en el Registro de Asociaciones Políticas del Ministerio de la Gobernación. El hecho sé ha producido a los dos meses de que dicho partido hubiese solicitado su legalización y a la semana de que el Tribunal Supremo se declarase incompetente en el asunto y devolviese la documentación al Gobierno.
  • Eleccions generals

    Eleccions generals
    El 15 de juny de 1977 les espanyols van votar en unes eleccions lliures per primera vegada en 41 anys. Van triomfar dos partits moderats: la UCD d'Adolfo Suárez, que va obtenir una majoria àmplia que li permetria governar, i el PSOE, convertit en la força hegemònica de l'esquerra
  • Pactes de Moncloa

    Pactes de Moncloa
    Els Pactes de la Moncloa van ser els acords signats durant la transició espanyola el 25/10/1977, entre el Govern d'Espanya, presidit per Adolfo Suárez, els principals partits polítics amb representació parlamentària, amb el suport de les associacions empresarials i sindicals (excepte la CNT); amb l'objectiu d'estabilitzar el procés de transició a el sistema democràtic, així com adoptar una política econòmica que contingués la galopant inflació que arribava al 26,39%.
  • Constitució Espanyola

    Constitució Espanyola
    En aplicació, un cop més, del que disposa l'article 3r de la Llei per a la Reforma Política, pel Reial Decret 2550/1978, de 3 de novembre es va convocar el Referèndum per a l'aprovació de el Projecte de Constitució que va tenir lloc el 6 de desembre següent. Es va dur a terme d'acord amb el que preveu el Reial Decret 2120/1978, de 25 d'agost. El Projecte va ser aprovat pel 87,78 per 100 de votants que representava el 58,97 per 100 de el cens electoral.
  • Eleccions Municipals

    Eleccions Municipals
    El 3 d'abril de 1979 se celebren les primeres eleccions municipals. Els resultats són favorables a UCD, que obté el major nombre de regidors, amb 29.614. El PSOE obté 12.220 i el PCE aconsegueix 3.608 regidors. Els pactes entre el PSOE i el PCE deixen fora de el govern de les principals ciutats a Unió de Centre Democràtic.
  • Estatuts d'Autonomia

    Estatuts d'Autonomia
    L'Estatut d'Autonomia del País Basc de 1979 és la norma institucional per la qual el País Basc va accedir al seu autogovern constituint-se en comunitat autònoma dins d'Espanya.
    L'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979 va ser la norma institucional per la qual Catalunya va accedir al seu autogovern constituint-se en comunitat autònoma dins d'Espanya
  • Cop d'Estat 23-F

    Cop d'Estat 23-F
    El cop d'Estat de el 23 de febrer de 1981 a Espanya, també conegut com 23F va ser un intent fallit de cop d'Estat perpetrat fonamentalment per alguns comandaments militars, els episodis centrals van ser l'assalt a el Palau de les Corts per un nombrós grup de guàrdies civils al comandament es trobava el tinent coronel Antonio Tejero, durant la sessió de votació per a la investidura de l'candidat a la Presidència de Govern, Leopoldo Calvo-Sotelo.
  • Leopoldo Calvo Sotelo president

    Leopoldo Calvo Sotelo president
    Leopoldo Calvo Sotelo va jurar el càrrec un 26 de febrer de 1981, al Palau de la Zarzuela. El seu mandat va durar fins a desembre de 1982, i en el transcurs de la seva presidència es van fer grans acords per li ocupació i Espanya va entrar a l'OTAN.
  • Espanya entra a la OTAN

    Espanya entra a la OTAN
    El referèndum sobre la permanència d'Espanya a l'OTAN va ser un referèndum celebrat el dimecres 12 de març de 1986 a Espanya, país que pertanyia a l'OTAN des del 30 de maig de 1982.El va convocar el govern socialista presidit per Felipe González. Un dels motius pels quals aquest referèndum va resultar polèmic va ser el fet que el PSOE s'havia manifestat en contra de la permanència a l'OTAN abans d'entrar al Govern, usant el lema "OTAN, no". En el referèndum va proposar el si.
  • Felipe González President

    Felipe González President
    Les eleccions generals legislatives d'Espanya de l'any 1982 van ser celebrades el dijous 28 d'octubre. En aquests comicis, el PSOE de Felipe González aconseguiria una amplíssima majoria absoluta, ocupant 202 escons dels 350 de què consta el Congrés i aconseguint gairebé la meitat de l'total de vots vàlids emesos. S'enfonsa UCD, mentre que Aliança Popular ocupa el seu espai polític com a principal partit opositor.
  • Espanya entra a la C.E.E

    Espanya entra a la C.E.E
    L'Acta d'adhesió d'Espanya a les Comunitats Europees és un tractat pel qual Espanya va ingressar a la Comunitat Econòmica Europea -en l'actualitat la UE- i que va ser signat el 12 de juny de 1985 al Saló de Columnes del Palau Reial de Madrid per entrar en vigor l'1 de gener de 1986. Després d'aquesta adhesió, es va produir a Espanya un període de prosperitat econòmica, en què durant cinc anys seguits va aconseguir el major índex de creixement de tota la Comunitat Europea.
  • 2n govern de Felipe González

    2n govern de Felipe González
    Felipe González va anunciar a l'hotel Palace de Madrid, que el seu partit havia tornat a obtenir la confiança majoritària de l'electorat i que, per tant, estava disposat a formar Govern. González va anunciar "una nova etapa per a Espanya" després del segon triomf majoritari de l'PSOE, i va sol·licitar la participació de les forces polítiques i socials per superar les desigualtats.
  • 3er govern de Felipe González

    3er govern de Felipe González
    La IV Legislatura d'Espanya comença amb les eleccions generals de 1989. El PSOE va aconseguir la victòria i Felipe González va ser reelegit President de el Govern d'Espanya per tercera vegada consecutiva.
  • Exposició Universal a Sevilla

    Exposició Universal a Sevilla
    La Exposición Universal de Sevilla 1992 se celebró en la capital de Andalucía (España) en el año 1992, y fue conocida popularmente como "Expo'92" o "la Expo".
    Tuvo una duración de seis meses, comenzando el 20 de abril y finalizando el 12 de octubre, coincidiendo la fecha con el V Centenario del Descubrimiento de América.
  • JJOO de Barcelona

    JJOO de Barcelona
    Els Jocs Olímpics de 1992 es van celebrar a Barcelona, ​​Espanya, entre el 25 de juliol i el 9 d'agost de 1992, encara que el torneig de futbol va començar el 24 de juliol. Van participar 9.356 atletes (6.652 homes i 2.704 dones) 1 de 169 països, competint en 28 esports i 257 especialitats.
    Durant els Jocs es van batre un total de 32 rècords mundials i 73 olímpics. El país amfitrió, Espanya, va aconseguir tretze medalles d'or quan en tota la seva història tan sols havia assolit quatre.
  • 4t govern de Felipe González

    4t govern de Felipe González
    La V Legislatura d'Espanya comença amb les eleccions generals de 1993. El PSOE va aconseguir la victòria i Felipe González va ser reelegit President de el Govern d'Espanya per quarta vegada consecutiva.
    La popularitat de el Partit Socialista Obrer Espanyol venia disminuient progressivament durant principis dels anys 90 per diversos escàndols de corrupció en què membres de l'executiu socialista es van veure involucrats. Igualment el cas dels GAL també els va perjudicar.
  • 1er govern de Jose Maria Aznar

    1er govern de Jose Maria Aznar
    Les eleccions generals legislatives d'Espanya de l'any 1996 van ser celebrades el diumenge 3 de març i van donar inici a la VI Legislatura d'Espanya.
    El PSOE, en el govern des de feia 14 anys, va perdre les eleccions en favor el Partit Popular, sent el seu líder en aquell moment José María Aznar. Per la seva banda, l'Esquerra Unida de Julio Anguita va augmentar el seu nombre d'escons fins a aconseguir el seu màxim històric, 21 escons.
  • 2n govern de Jose Maria Aznar

    2n govern de Jose Maria Aznar
    Les eleccions generals d'Espanya de l'any 2000 van ser celebrades el 12 de març. En aquests comicis, el Partit Popular aconseguia la majoria absoluta al Congrés dels Diputats, gràcies a la davallada de l'PSOE i d'Esquerra Unida.
    Després d'aquestes eleccions va començar la VII Legislatura d'Espanya. José María Aznar revalida el seu càrrec com a President de Govern. Joaquín Almunia, el candidat socialista, va dimitir després de la derrota electoral com a secretari general de l'PSOE.
  • Euro

    Euro
    Les monedes i bitllets de l'€ van entrar en circulació l'1 de gener de 2002 en els 12 estats de la UE que van adoptar l'euro en aquell any: Alemanya, Àustria, Bèlgica, Espanya, Finlàndia, França, Grècia, Irlanda, Itàlia, Luxemburg, països Baixos i Portugal. A més també van adoptar l'euro aquell any els microestats europeus de Ciutat de Vaticà, Mònaco i San Marino, que tenien acords amb països de la UE.
  • 11M

    11M
    Els atemptats de l'11 de març de 2004 (coneguts també per l'11-M) van ser una sèrie d'atacs terroristes en quatre trens de la xarxa de Rodalies de Madrid duts a terme per una cèl·lula de terroristes gihadistes.
    Es tracta del segon major atemptat comès a Europa fins a la data, amb 10 explosions gairebé simultànies en quatre trens en hora punta del matí (entre les 07:36 i les 07:40). Van morir 192 persones, i 1858 van resultar ferides.
  • Zapatero arriba al poder

    Zapatero arriba al poder
    Els espanyols van ser cridats a les urnes el diumenge 14 de març de 2004 per novena vegada des de la Transició per renovar les Corts.
    El PSOE liderat per José Luis Rodríguez Zapatero va guanyar amb un avantatge de l'4,9% a l'PP liderat per Mariano Rajoy.
  • 2n govern de Zapatero

    2n govern de Zapatero
    El PSOE ha guanyat les eleccions generals de 2008 amb un avantatge en percentatge de sufragis semblant a la que va obtenir sobre el PP el 2004, uns quatre punts i un escó menys d'avantatge. Els socialistes obtindrien una mica més de l'44% dels vots i 169 diputats, cinc més que en les anteriors legislatives. El PP per la seva banda obté gairebé el 40% i guanya sis escons, passant de 148 a 153.
    El nou repartiment de forces al Congrés consolida el bipartidisme a Espanya.
  • Rajoy arriba al poder

    Rajoy arriba al poder
    El PSOE ha guanyat les eleccions generals de 2008 amb un avantatge en percentatge de sufragis semblant a la que va obtenir sobre el PP el 2004, uns quatre punts i un escó menys d'avantatge. Els socialistes obtindrien una mica més de l'44% dels vots i 169 diputats, cinc més que en les anteriors legislatives. El PP per la seva banda obté gairebé el 40% i guanya sis escons, passant de 148 a 153.
    El nou repartiment de forces al Congrés consolida el bipartidisme a Espanya.
  • Abdicació de Joan Carles I

    Abdicació de Joan Carles I
    L'abdicació del rei Joan Carles I va ser anunciada el dilluns 2 de juny de 2014 i es va fer efectiva el 19 de juny, moment en què es va publicar la Llei Orgànica 3/2014, de 18 de juny, que regula l'abdicació en el Butlletí Oficial de l'Estat, aprovada per les Corts Generals acord amb el que disposa la Constitució espanyola.
  • Felip VI Rey d'Espanya

    Felip VI Rey d'Espanya
    La proclamació del rei Felip VI, que va tenir lloc el dijous, 19 de juny de 2014, va ser l'acte solemne en què el rei d'Espanya, davant les Corts Generals, va prestar el jurament d'exercir les funcions que la Constitució li atribueix, de guardar i fer guardar les normes jurídiques i de respectar els drets dels ciutadans i de les nacionalitats i regions espanyoles.