-
Assassinat de l'arxiduc Francesc Ferran, hereu a la corona autríaca, i de la seva dona a Sarajevo, Bòsnia, per un estudiant bosnià d'un grup nacionalista serbi.
-
Fase ofensiva de la guerra consistent a fer atacs ràpids amb l'objectiu de derrotar l'adversari ràpidament.
-
Àustria volia investigar l'assassinat a Sèrbia però li van denegar l'entrada.
Es declara la guerra a Sèrbia per part d'Àustria. -
Rússia, aliada de França, declara la guerra a Àustria per a donar suport a Sérbia.
Per això Alemanya, que és aliada d'Àustria, declara la guerra tant a Rússia (1 d'Agost) com a França (3 d'agost), -
Alemanya ataca Bélgica per a poder entrar a França. Sota les previsions alemanyes, França va intentar contraatacar per Alsàcia i van sortir derrotats.
Alemanya va invair França, sense trobar resisténcia. Per altra banda, Rússia ataca a Prússia Oriental, i surt derrotada per Tannenbery. -
Els exercits alemanys van entrar a Bèlgica, el qual era un país neutral
-
Gran Bretanya, quan va veure que invadien Bèlgica els alemanys, va decidir intervenir declarant la guerra a França i Alemanya.
-
La Batalla de Tannenberg va enfrontar als Imperis Rus i Alemany. Aquest enfrontament va resultar ser un dels més decisius enfrontaments de tota la Guerra, i va durar des del 26 d'agost al 2 de setembre de 1914.
Va tenir com a conseqüència la gairebé total erradicació de l'exèrcit rus.
Aquest enfrontament és notable per la ràpida mobilització de tropes alemanyes per tren, la qual cosa va permetre a un sol exèrcit presentar un únic front de batalla contra un exèrcit rus major. -
Els exèrcits francesos, gracies al mariscal Joffre, van aconseguir aturar als Alemanys en la batalla de Marne.
Els francesos van estabilitzar posicions defensives.
Les tropes russes van contraatacar i envair el territori autro-hongarès.
Va començar la Guerra de Posicions/Trinxeres. -
Fase defensiva en què les tropes es protegeixen per mitjà de trinxeres o fortificacions per impedir l'avanç enemic.
Va ser una etapa molt dura i llarga, símbol de la Primera Guerra Mundial. -
I ho fa atacant a Rússia.
-
Com que era molt díficil entrar a les trinxeres per assaltar-les, es va normalitzar l'us de gassos tòxics per a atacar-les a distancia.
Aquesta tècnica va deixar de ser comunment utilitzada després de que els contrincants aconseguissin màsqueres anti tòxics, ademés de que usar-la era perillosa ja que era molt impredecible. -
S'havia estès una guerra naval, en la qual els alemanys havien declarat que qualsevol vaixell aglès seria atacat.
En Luisitiana era un transanlantic anglès que transportava nord-americans. -
Itàlia s'uneix als aliats i ataca Àustria-Hongria.
-
-
Van iniciar-la els alemanys per a poder trencar el front enemic. Va ser la batalla més llarga de tota la guerra (21/02 -19/12) i la segona mes sagnant.
Es va donar a Verdun, nordest de França, entre els alemanys i francesos.
Van morir aproximadament quatre milions de soldats i va haber-hi un milio de ferits. -
Va ser la batalla naval més gran de la I GM.
Va començar el 31/05 a Dinamarca on es van enfrentar la Flota d'Alta Mar alemanya i la Flota Real Anglesa.. -
Els britànics van intentar trencar les líneas alemanyes al sud del riu Somme, nord de França.
LA batalla de Somme va ser un intent de desviar la batalla de Verdun, però va acabar tenint més baixes aquesta que no pas la que volien evitar.
Va ser la batalla més sagnant, amb un milió de baixes a cada bàndol. -
-
-
Alemanya seguía pressionant en la guerra dels oceans, enviant ofensives contra els vaixells de port anglès o cap a port anglès.
Va acabant derrocant variïs vaixells nord-americans, fet decisiu en la entrada a la guerra dels EEUU. -
-
Els EUA declaren la guerra a Alemanya, a causa dels seus constants atacs navals. Entren a la guerra mundial posant-se de costat als aliats.
L'entrada de la gran potència a la guerra va suposar un gran cop contra els imperis centrals. -
-
-
La derrota Àutria-Hongria amb l'ajuda d'Alemanya.
-
Rússia demana l'arminstici i abandona la guerra.
Firma el tractat de pau de Brest-Litovsk amb els imperis centrals.
El tractat estipulava que Rússia cedia els territoris Ucraïna, Polònia, Finlàndia, Estònia, Letònia, Lituània, Bielorússia, part de Bassaràbia i part d'Armènia a canvi de sortir del conflicte. -
-
-
Entre septembre i octubre els britànics, francesos i italians van derrotar els turcs, els búlgar i els austíacs respectivament
-
-
-
-
Els alemanys, aprofitant les retirades, van fer unes últimes ofensives.
Els aliats es van reagrupar i els van derrotar finalment en la zona de Marne.
Es va retirar l'exercit alemany. -
Els txecs volien formar un estat propi, Hongria va tallar els seus lligams i croacia es va independitzar.
Finalment, l'emperador austríac abdica i firma l'armistici. -
Abdica Guillem II, i es proclama la república alemanya en mans del partit socialdemòcrata alemany.
-
Alemanya firma el tractat de Versalles, que marca el fi de la guerra, en el que consta de responsable del conflicte.
El tractat estipulava que Alemanya havia de lliurar Alsàcia i Lorena a França, Posnània a Polònia, la part oriental de Prússia i les seves colònies, les quals es repartiren entre els països vencedors.
Va pagar fortes reparacions, cedir mines i flota mercant. Tenia prohibit ajuntarse amb Àustria i tenir servei militar. Únicament podia tenir un exercit defensiu de cent mil homes. -
Acaba el gran conflicte.
A aquest el segueixen els tractats de pau de tots els països restants, una pau inestable i les conseqüències de la guerra en una dura post guerra.
