Baixa (13)

La II República i La Guerra Civil Espanyola

  • Reforma militar de Manuel Azaña

    Reforma militar de Manuel Azaña

    La reforma militar de Manuel Azaña va ser el conjunt de decrets aprovats entre abril i setembre de 1931 pel Govern Provisional de la Segona República Espanyola i les lleis posteriors aprovades per les Corts a proposta del Ministre de la Guerra Manuel Azaña, càrrec que des de l'octubre de 1931 va simultaniejar amb el de President del Govern, i l'objectiu del qual era modernitzar i democratitzar l'Exèrcit espanyol a més de posar fi a la intervencionisme militar en la vida política.
  • La política autonómica

    La política autonómica

    Tot que els governants del 1931 defensaven un Estat central fort i tenien el concepte d'una Espanya com una unitat històrica i cultural, emprengueren una reforma territorial que havia de permetre a les regions amb sentiments nacionalistes tenir una organització pròpia i accedir a l autonomia.
  • Primer Govern Provisional de la Segona República Espanyola

    Primer Govern Provisional de la Segona República Espanyola

    El Primer Govern Provisional de la Segona República Espanyola presidit per Niceto Alcalá Zamora de la Dreta Liberal Republicana es va constituyen el 14 d'abril de 1931, fins a la crisi del 14 d'octubre de 1931. Constitueix l'etapa més llarga del Govern Provisional de la Segona República Española
  • Proclamació de la Segona República espanyola

    Proclamació de la Segona República espanyola

    La proclamació de la Segona República espanyola va consistir en la instauració el 14 d'abril de 1931 del nou règim polític republicà que va succeir a la monarquia borbònica d' Alfonso XIII.
  • Govern Provisional o període constituent

    Govern Provisional o període constituent

    El Govern Provisional de la Segona República Espanyola va ostentar el poder polític a Espanya des de la caiguda de la monarquia d'Alfons XIII i la proclamació de la república el 14 d'abril del 1931 fins a l'aprovació de la Constitució del 1931 el 9 de desembre i la formació. https://ca.wikipedia.org/wiki/Governs_de_la_Segona_Rep%C3%BAblica_Espanyola
  • Primer bienni o Bienio social-azañista (1931-1933)

    Primer bienni o Bienio social-azañista (1931-1933)

    El primer bienni de la Segona República Espanyola constitueix la primera etapa de la Segona República Espanyola, delimitada entre la seva proclamació el 14 d'abril de 1931 i la celebració de les eleccions generals de novembre de 1933, que van donar pas al segon bienni.
    https://es.wikipedia.org/wiki/Primer_bienio_de_la_Segunda_Rep%C3%BAblica_Espa%C3%B1ola
  • Govern de Catalunya

    Govern de Catalunya

    En el període 1931-1932 i després de la instauració de la Segona República Espanyola, a Catalunya es formà un govern de Catalunya, primer el de l'autoproclamada República Catalana i més tard el de la Generalitat Provisional fins a les eleccions al Parlament de 1932.
    https://ca.wikipedia.org/wiki/Govern_de_Catalunya_1931-1932
  • Reformes sociolaborals i qüestió agrària.

    Reformes sociolaborals i qüestió agrària.

    L’arribada de la República va comportar per al conjunt dels treballadors l’aprovació d’una nova legislació sociolaboral l’artífex principal de la qual va ser el socialista Largo Caballero. Aquestes normes van entrar en vigor acompanyades s’una complexa però eficaç legislació que pretenia millorar i dignificar la situació dels treballadors del món rural i urbà.
  • El bienni radical-cedista (1933-1936)

    El bienni radical-cedista (1933-1936)

    El Govern Provisional de la Segona República Espanyola ostenta el poder polític a Espanya des de la caiguda de la monarquia d'Alfons XIII i la proclamació de la república el 14 d'abril del 1931 fins a l'aprovació de la Constitució del 1931. 9 de desembre i la formació.
  • Les eleccions del 1933

    Les eleccions del 1933

    El 19 de noviembre de 1933 es van celebrar les segones eleccions generales de la Segona Republic Espanyola per a les Corts i foren les primeres en les quals hi va haver sufragi universal a Espanya i votaren les dones. Les eleccions van donar la majoria als partits de dretes, cosa que va donar lloc al denominat bienni radical-cedista o bienni negre dels anys 1934 i 1935
  • Francisco Franco Bahamonde​​

    Francisco Franco Bahamonde​​

    Francisco Franco Bahamonde​​ fue un militar y dictador español, integrante del grupo de altos cargos de la cúpula militar que dio el golpe de Estado de 1936 contra el Gobierno democrático de la Segunda República, dando lugar a la guerra civil española.
    http://enciclopedia.us.es/index.php/Francisco_Franco_Bahamonde
  • Església i laïcisme.

    Església i laïcisme.

    Un dels primers objectius de la República era limitar la influència de l'Església i secularitzar la societat espanyola. La Constitució estipulava el caràcter no confessional de l'estat, la llibertat de culte i l'abolició del pressupost del culte i del clergat. També es permetien el divorci i el matrimoni civil.
  • Conspiració colpista del 1936

    Conspiració colpista del 1936

    La conspiració colpista de 1936 va ser la conspiració que va conduir al cop d'Estat a Espanya de juliol de 1936 que va donar inici a la guerra civil espanyola. Encara que compta amb antecedents anteriors a febrer de 1936, la conspiració es va iniciar després de conèixer-se el triomf del Front Popular a les eleccions
    .
    https://es.wikipedia.org/wiki/Conspiraci%C3%B3n_golpista_de_1936
  • Cop d'Estat a Espanya de juliol de 1936

    Cop d'Estat a Espanya de juliol de 1936

    El cop d'Estat a Espanya de juliol de 1936 va ser una revolta militar dirigida contra el Govern de la Segona República sorgit de les eleccions de febrer d'aquell any . El seu fracàs parcial va conduir a una guerra civil i, derrotada la República, a l'establiment d'una dictadura a Espanya que va estar vigent fins a la mort del dictador Francisco Franco el 1975.
  • Front Popular (Espanya)

    Front Popular (Espanya)

    Front Popular . La repressió indiscriminada dels governs radicalcedistes contra l'oposició d'esquerra va afavorir l'aliança entre tots i la formació d'una coalició electoral des dels moderats als revolucionaris . El seu programa comú era l' amnistia dels presos de la revolució d'octubre i la tornada a aplicar les reformes que es van iniciar al primer bienni.
  • El desenvolupament de la guerra

    El desenvolupament de la guerra

    La guerra civil española fue un conflicto bélico que se desarrolló entre el 17 de julio de 1.936 y el 1 de abril de 1.939; y se desencadenó a causa de un fallido parcial de un golpe de Estado por una parte de las fuerzas armadas contra el régimen democrático de la Segunda República Española.
  • El govern de Juan Negrín (maig de 1937-març de 1939)

    El govern de Juan Negrín (maig de 1937-març de 1939)

    El nou govern que va formar el socialista Juan Negrín el maig de 1937 va respondre al model de les coalicions de Front Popular : tres ministres socialistes ocupant les posicions fonamentals , dos republicans d'esquerra, dos comunistes, un del PNB i un altre d' Esquerra Republicana de Catalunya .
  • Franquisme

    Franquisme

    El franquisme va ser un règim polític autoritari i dictatorial vigent a Espanya entre 1939 i 1975, i també és anomenada com a tal la ideologia en què es basà. Basat en el lideratge del general Francisco Franco Bahamonde, el franquisme va néixer amb la victòria militar a la Guerra Civil espanyola
  • Cop d'estat de casat

    Cop d'estat de casat

    El cop d'Estat de Casado va constituir un dels darrers actes de la guerra civil espanyola. El cop d'Estat que es va iniciar el 5 de març del 1939 va estar encapçalat pel coronel Segismundo Casado, cap de l'Exèrcit del Centre, en col·laboració amb les xarxes d'espionatge franquista i la Cinquena Columna de Madrid i amb suport de Julián Besteiro, Wenceslao Carrillo , Cipriano de Mera i el general José Miaja.
  • Fin de la Guerra Civil

    Fin de la Guerra Civil

    El primer d'abril Franco emet la darrera part, que diu el següent:
    El dia d'avui, captiu i desarmat l'exèrcit vermell, han assolit les tropes nacionals els seus últims objectius militars. La guerra s'ha acabat. Burgos, 1r d'abril de 1939, any de la victòria. El Generalíssim. Signat. Francisco Franco Bahamonde