-
La caiguda de l'imperi Romà d'occident és esdeveniment que va portar a la fragmentació de l'imperi Romà d'occident l'any 476 i la seva posterior dissolució el 480. Ròmul Augústul, sovint considerat erròniament l'últim emperador romà d'occident, fou deposat el 476 pel capitost germànic Odoacre. El seu predecessor, Juli Nepot, es va mantindre com a emperador de iure fins al seu assassinat el 480 amb el suport de l'imperi Romà d'orient. -
L'alta edat mitjana és una de les divisions mes importants de la historia gràfica europea que fa referència al període entre la caiguda de l'imperi Romà d'occident i l'any 1000
-
La batalla de Vouillé es va lluitar en les marques del territori visigòtic del Regne de Tolosa, a prop de Poitiers (Gàl·lia), a la primavera del 507 entre els francs comandats per Clodoveu I i els visigots d'Alaric II.
Després de la caiguda de l'imperi Romà d'occident, els francs van subjugar les altres tribus germàniques i van crear un imperi sota la dinastia merovíngia, i volien expulsar als visigots de la Gàl·lia pel seu arrianisme. -
Justinià I el Gran també conegut entre els cristians ortodoxos orientals com a Sant Justinià el Gran, va ser l'emperador romà d'orient des de l'any 527 fins al 565. Va ser el segon membre de la Dinastia justiniana tot succeint al seu oncle Justí I. -
El Regne de Toledo fou el regne dels visigots a Hispània successor del Regne de Tolosa. El període a considerar va des del 507 fins aproximadament el 721, tot i que en els primers temps la capital fou a Barcelona, en els darrers a Narbona i altres ciutats de Septimània (després de la invasió àrab del 711). -
Es el final de l'imperi de Justinià el més important per l'història de l'imperi Bizantí, perquè amb el seu mandat és quan va ser la millor epoca per l'imperi Bizantí. -
Mahoma, fou un líder religiós, social i polític àrab i fundador de l'islam, una de les religions mundials. D'acord amb les biografies tradicionals musulmanes, va néixer vers 570 a la Meca i morí el 8 de juny de 632 a Medina. -
La península Ibèrica va convertir-se des del segle VIII en una zona de dues estructures econòmiques diferents: la islàmica, el centre d'aquesta està situat en l'orient Mitjà i la cristiana, el centre està situat a Europa Occidental.Fins al segle XI el predomini de la Península corresponia a la societat mercantil islàmica. -
La Batalla de Poitiers, va tenir lloc el 10 d'octubre de l'any 732 entre les forces comandades pel líder franc Carles Martell i un exèrcit islàmic comandat per l'emir AbdarRahman entre les ciutats de Tours i Poitiers. -
Carlemany, es va coronar emperador d'occident, tot donant nom a la dinastia carolíngia. Carlemany, també dit Carles I o Carles el Gran, rei dels francs, nascut a Neustria i fill de Pipí el Breu, va sotmetre els aquitans i els llombards. -
El Tractat de Verdun va ser signat el dia 11 d'agost del 843 per Lotari I, Carles el Calb i Lluís el Germànic, fills de Lluís el Pietós i nets de Carlemany per tal de repartir-se els territoris de l'imperi Carolingi i posar fi als anys d'hostilitat per la guerra civil franca.
El 840, a la mort de Lluís el Pietós, la guerra entre els seus fills va començar immediatament. El fill gran, Lotari, va reclamar submissió als seus dos germans, Lluís i Carles, i poder sobre els seus regnes. -
La plena edat mitjana ocupa els segles XI al XIII. És volgué indicar un període de transició des de “l'època obscura” imperant en l'alta Edat Mitjana a una Baixa Edat Mitjana, on sí que es donarien les condicions necessàries per al Renaixement cultural europeu.
-
La Corona d'Aragó fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715. Aquest conjunt territorial estigué format inicialment pel Regne d'Aragó i el comtat de Barcelona, i al llarg dels segles s'hi incorporaren altres territoris, el conjunt patrimonial d'Aragó i Barcelona estaba sempre unit. -
La conquesta de Mallorca fou una croada comandada per Jaume I d'Aragó que va tenir com a conseqüència la destrucció del poder almohade a l'illa de Mallorca, l'esclavització de la població andalusina autòctona, el repoblament de l'illa amb població catalana sota un règim feudal i la creació del Regne de les Mallorques. -
La Corona de Castella, com a entitat històrica, comença el 1230, any en el qual Ferran III de Castella es corona rei de Castella i rei de Lleó, el qual incloïa els vells regnes de Galícia i Astúries.
La unió entre els dos regnes ja s'havia produït en ocasions anteriors, el 1037 gràcies a Ferran I de Castella i el 1072 amb Alfons VI de Lleó per separar-se de nou el 1157, però aquesta en fou l'última i definitiva. -
La baixa edat mitjana. Aquest període va ser la a continuació per l'alta edat mitjana, i va ser succeït per l'edat moderna. Podem dividir aquest període entre una edat mitjana central (segles XI-XIV) i una edat mitjana tardana (segles XIV i XV).
-
La Pesta Negra fou una pandèmia, molt probablement de pesta, que possiblement s'originà el 1346 al nord de la Xina i, a través de Síria, s'estengué successivament per Anatòlia i Tràcia fins a arribar a Grècia, Egipte i els Balcans. El 1347 arribà a Sicília i des d'allà passà a Gènova, el 1348 havia infectat Suïssa i tota la península Itàlica, on només el territori del Ducat de Milà en fou parcialment estalviat. -
La Conquesta de Constantinoble va ser un dels fets més importatnts de tota l'edat mitjana invlús mudas historiadors pensen que aquest va ser el fet que va acavat amb l'edat mitjana. -
L'Emirat, Taifa o Regne de Granada va ser un regne andalusí amb capital a Granada. El seu últim rei va ser Boabdil, que va perdre el tron davant els reis Catòlics el 2 de gener de 1492. Quan els àrabs van arribar a la península, existia ja en aquest lloc un assentament amb dues petites poblacions.