-
Teodosi va dividir l'imperi Romà en dos parts: l'Imperi Romà d'Occident, amb capital a Roma, i l'Imperi Romà d'Orient, amb capital a Constantinoble.
A partir de llavors, cada part va seguir una trajectòria històrica diferent. -
L'Imperi Romà d'Orient va aconseguir sobreviure a la caiguda de Roma i a les invasions germàniques. Va adoptar el nom d'Imperi bizantí i es va mantenir fins al 1453, any en què els turcs en conqueriren la capital, Constantinoble.
-
L'Imperi Romà d'Occident va ser invadit per el poble germànic dels hèruls, va desaparèixer i el territori es va fragmentar en diferents regnes germànics.
-
L'alta edat mitjana és una de les divisions convencionals de la historiografia europea que fa referència al període entre la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident i l'any 1000. El terme és una mala traducció de l'alemany, en el qual alt significa 'antic' (i després es posà Baixa com a oposició). Tanmateix, en alemany per a l'alta edat mitjana no s'empra l'adjectiu Alt, sinó Früh ('primerenc') i, per a l'etapa intermediària s'usa Hoch ('alta'). Edat mitjana ras i curt es diu Mittelalter.
-
una vegada desaparegut l'Imperi Romà d'Occident, els pobles germànics van formar diversos regnes independents en el seu territori. Els més importants i estables van ser els regnes visigòtic i franc, que estudiarem en pàgines posteriors. N'hi va haver d'altres de més dèbils que, amb el temps, van ser absorbits pels més poderosos o van desaparèixer.
-
Després de la caiguda del darrer emperador romà, els visigots van establir un regne que s'estenia a ambdós costats dels Pirineus i van fixar la capital a Tolosa
-
El regnat de Justinià destaca pel seu ambiciós projecte de restauració de l'Imperi Romà. Aquesta ambició era expressada en la recuperació parcial dels territoris de l'Imperi Romà d'Occident, incloent-hi també la ciutat de Roma i alhora, potser de major transcendència a llarg termini, en la reescriptura uniforme del dret romà, el Corpus Iuris Civilis, que és encara la base de dret civil en molts estats moderns.
-
els musulmans van conquerir les províncies més riques (Síria, Palestina i Egipte), i van reduir considerablement el seu territori.
-
Los musulmanes entraron para conquistar la península ibérica y en menos de 8 años consiguieron ocupar la mayor parte de Hispania (ya que las zonas del norte no pudieron ser invadidos por el ejército islámico). Esta conquista vino de la mano de diferentes grupos invasores que vinieron tanto del Oriente como del Norte de África y que eran capitaneados por Tarik, comandante que pudo derrotar a Don Rodrigo, rey visigodo.
-
tuvo lugar entre las fuerzas comandadas por el líder franco Carlos Martel y un ejército musulmán a las órdenes del valí (gobernador) de Al-Ándalus Abd ar-Rahman ibn Abd Allah al-Gafiqi (cerca de la ciudad de Tours, en la actual Francia).
-
va implantar una nova dinastia, la carolíngia, que va arribar a la màxima esplendor amb el seu fill Carlemany. quest es va proposar restablir la unitat de l'antic Imperi Romà d'Occident. Amb aquest fi, va conquerir els territoris de nombrosos pobles, com els llombards, al nord d'Itàlia; els bàvars i els àvars, al centre d'Europa; els saxons, al nord d'Alemanya, i els burgundis a l'est de França.
-
El regnat de Carlemany se sol associar amb el «renaixement carolingi», un ressorgiment de la cultura, religió i arts llatines al llarg dels dominis carolingis dirigits per l'Església Catòlica. Mitjançant les seves conquestes i les seves reformes internes, Carlemany assentà les bases del que va esdevenir l'Europa occidental a l'edat mitjana.
-
Este período de la historia europea deriva de la política de los reyes francos, Pipino el Breve y Carlomagno, que supuso un intento de recuperación de la cultura clásica en los ámbitos políticos, culturales y religiosos de la época medieval. La coronación de Carlomagno como emperador en Roma fue un hecho relevante e importante como símbolo de restauración de facto del Imperio romano de Occidente.
-
El regnat de Carlemany se sol associar amb el «renaixement carolingi», un ressorgiment de la cultura, religió i arts llatines al llarg dels dominis carolingis dirigits per l'Església Catòlica. Mitjançant les seves conquestes i les seves reformes internes, Carlemany assentà les bases del que va esdevenir l'Europa occidental a l'edat mitjana.
-
-
a plena edat mitjana o edat mitjana central són els noms que alguns historiadors donen al període de la Història d'Europa que ocupa els segles xi al xiii, mentre que per a uns altres seria el començament de la baixa edat mitjana.
-
Bizanci va travessar una crisi profunda. Finalment, els turcs van conquerir Constantinoble i posaren fi a l'imperi.
-
l'esglesa es va separar per Les lluites iconoclastes, que es van originar quan alguns emperadors van prohibir el culte a les imatges sagrades, o icones, i van intentar reduir el poder dels monestirs i apropiar-se dels béns d'aquests. La prohibició va desencadenar conflictes socials entre els segles viii i ix; al final, però, es va imposar el culte a les imatges.
-
Les croades foren una sèrie de guerres de religió iniciades, predicades i de vegades dirigides per l'Església Llatina en l'edat mitjana. Foren organitzades per coalicions d'estats europeus per reconquerir Terra Santa (Jerusalem) dels musulmans, i sostingudes pels denominats estats cristians de la regió.
-
va convocar l'anomenat parlament model
-
possiblement s'originà en el nord de la Xina i, a través de Síria, s'estengué successivament per Anatòlia i Tràcia fins a arribar a Grècia, Egipte i els Balcans.
-
-
els turcs prenen constantinoble
-
Colom va pensar que Amèrica era Xina, per que pensava que la Terra era mes petita
You are not authorized to access this page.