-
Revolució Francesa
L'estat francès passa a ser una república liberal. Malauradament, Napoleó es proclama emperador i el poble torna a ser com abans. -
1804
França i Espanya estan aliades i firma el Tractat de Fontainebleau, ja que, França ho necessita per poder anar a conquistar Portugal. El que Espanya no sap, és que en realitat Napoleó vol invadir Espanya. -
Espanya a 1804
Espanya estava governada per Cales IV i Godoy, l'economia es basava majoritàriament en l'agricultura encara que era molt pobre, llavors si la producció deixes de ser productiva (males collites, etc.) hi hauria gana i una crisi econòmica (descontent popular). -
Motí d'Aranjuez
Motí creat per Ferran VII, destitució de Godoy i abdicació de Carles IV a causa de la mala gestió d'Espanya. -
1808
Espanya ha estat invadida pels francesos i, per tant, no hi ha Rei. Josep I Bonaparte (Pepe Botella) aplega unes corts (Estatut de Baiona) liberals. Josep I Bonaparte es proclamat Rei d'Espanya per Napoleó i s'escampa un sentiment antifrancès a Espanya. -
Period: to
Aconteciments importants durant la Guerra
Es formen Juntes locals, aquestes passen a ser Juntes providencials i finalment formen la Junta suprema central. Junta creada com a govern provisional fins a la tornada del monarca espanyol. La Junta suprema central estava situada a Madrid, però a causa de la Guerra va passar a estar a Cadiz. També es crea una Guerra de Guerrilles que guanya el poble espanyol gràcies al coneixement del terreny. -
Constitució de Baiona
Acabar amb els aranzels
Abolició drets feudals
Supressió del tribunal
Acabar amb les tortures i tractes amb gent acusada per ser no cristiana o anticristiana
Reducció d'ordes religiosos.
2 i 3 de maig: Alçament popular durament reprimit per les tropes franceses. -
Fi de la Guerra dels Francesos
Gràcies a la resistència espanyola a Cadiz, els francesos es retiren d'Espanya perquè Napoleó necessita tropes per poder envair Rússia, tot i això, les tropes van estar a Espanya fins al 1814. Napoleó i Ferran VII formen el Tractat de pau de Valençay on Ferran tornarà al tron. -
Constitució de la Pepa
Va ser una constitució creada per la Junta suprema on hi havia lleis absolutistes i liberals. A causa d'això, Espanya està dividida entre els Bonapartistes, afrancesats, intel·lectuals i la Junta suprema (aquesta última contra els mencionats anteriorment), la qual assumeix la sobirania en nom de Ferran VII. -
1814
Ferran VII "el desitjat" és el Rei d'Espanya i restableix l'absolutisme, com a conseqüència la Constitució de la Pepa serà anul·lada per Ferran VII el 4 de maig. -
Moment critic
Empobriment per la Guerra, les collites destruïdes i indústria tèxtil arruïnada (produïda a Catalunya).
Crisi comercial (agreujat per moviments independentistes americans l'any 1808)
Hisenda espanyola molt afectada, falta d'arribada de metall preciós. Solució: Noblesa i Església paguen impostos proporcionals a la seva riquesa, però no volen. Per tant, no acabaran pagant impostos, ja que, Ferran VII els necessita per mantenir el poder absolut. Les corts asumeixen el poder legislatiu. -
Europa 1815
Potencies derroten a Napoleó.
Es reuneixen al Congrés de Viena, imposen la restauració, intent de tornada a l'Antic Regim.
Estats absolutistes (Rússia, Prússia, Àustria i França Borbònica) signen la Santa Aliança (intervenir als països on triomfes les idees revolucionàries) -
Independització de l'America Hispana
A causa del trencament de contacte entre Espanya i Amèrica pels francesos, els Americans aprofiten per quedar-se amb tot el terreny i independitzant-se d'Espanya.
Ferran VII intenta recuperar el domini del territori, però només aconsegueix revoltes, empreses bèl·liques que desemboquen en diverses repúbliques hispanoamericanes independents (els cabdills passen a tenir el control absolut).
A Espanya només li queda Cuba, Puerto Rico i Filipinas, que conseqüentment també pedra a 1898 -
Pronunciacions
Es produeixen diferents pronunciacions o cops d'estats que van fracassar per falta d'organització i suport popular. Tot i això un dels pronunciaments sí que va tenir èxit, la del General del Riego, a partir d'aquí comença el Trienni Liberal. -
Period: to
Trienni liberal
Gràcies al pronunciament del General del Riego, el Rei està obligat a acceptar la Constitució de la Pepa. Afavoreix al comerç, ja que, elimina les duanes interiors, dóna llibertat a la indústria i la noblesa i Església ha de pagar impostos, però les classes populars també ho han de fer.
Es produeixen desamortitzacions de l'Església.
Això genera un gran descontent als pobres i als absolutistes els quals s'organitzen partides realistes amb el suport del Rei, la noblesa i l'Església. -
Els 100 mil fills de Sant Lluis (Lluis XVIII de França)
Tot i que diu 100 mil, realment apareixen 92 mil soldats francesos encapçalats pel Duc d'Angulema enviats en representació de la Santa Aliança com a resposta a la petició d'ajuda que va fer Ferran VII. -
Period: to
La Dècada Ominosa (a Catalunya)
Insurrecció dels malcontents (1827) (pagesos realistes i clergat rural), Ferran VII castiga la revolta amb gran crueltat. -
Period: to
La Dècada Ominosa part 1
Es restableix l'absolutisme i molts liberals s'han d'exiliar o són empresonats/executats.
Legislació del Trienni Liberal anul·lada.
L'Església recupera els seus béns.
Hi ha un desastre econòmic i Ferran VII necessita ajuda dels realistes moderats que fiquen un aranzel proteccionista per a les manufactures catalanes.
Descontent dels ultrareialistes amb el Rei perquè volen que sigui més dur amb els liberals.
Nov 1826: Realistes purs proposen al germa del Rei (Carles Maria Isidre) com a nou Rei. -
Problemes de Succeció
Ferran VII, vidu per tercer cop, no té cap hereu de la corona i per tant s'acaba casant amb la seva neboda (María Cristina de Nàpols).
A 1830 Ferran VII publica la Pragmàtica Sanció que anul·lava la Llei Sàlica imposada per Felip V que deia que les dones no podien governar.
A l'octubre neix Isabel II i Carles Maria Isidre queda exclòs dels drets successoris. -
Mort de Ferran VII
A 1832 Ferran VII està molt malalt, Maria Cristina obre el règim perquè els liberals recolzin a la seva filla com a nova Reina.
1833: Mort de Ferran VII. -
Primera Guerra Carlina (Enfrontament Bèl·lic)
S'enfrontaven partits realistes amb l'exèrcit (Guerra de Guerrilles).
Dura set anys.
El conflicte no aconsegueix generalitzar-se a tot l'estat.
No ocupen cap ciutat capturada per molt temps.
Guerra destructiva i violenta.
Pronunciaments a Catalunya.
Els carlins aconsegueixen èxit, ja que, l'exercit del govern s'havia concentrat en el P. Basc i Navarra.
1837: Victòries de l'exèrcit governamental dirigit per Espartero. -
Period: to
Primera Guerra Carlina
Ara que Ferran VII ha mort, Espanya està dividida en dos bàndols:
Un d'ells són els carlins (nord d'Espanya, conservadors, burgesia i pagesos) els quals volen a Carles Maria Isidre com a nou Rei.
D'altra banda estan els isabelins (exèrcit, òrgans de poder, Jerarquia eclesiàstica, noblesa, burgesia, grans ciutats) que donen suport a Isabel II). -
L'establiment de l'estat liberal part 1
Paral·lelament a la guerra, s'estableix el procés d'implantació del règim liberal.
1834: Primer ministre liberal moderat: Martínez de la Rosa.
Elaboració d'un text constitucional conservador: L'Estatut Reial, el qual no reconeix la Sobirania. Nacional, és a dir, la corona segueix tenint molt poder.
Transformacions polítiques, econòmiques i socials.
Revoltes populars a moltes ciutats demanant canvi de règim (A Barcelona hi ha Bullangues). -
L'establiment de l'estat liberal part 2
Setembre de 1835: La reina regent nomena com a cap de govern a Juan Álvarez Mendizábal (liberal progressista, que, més endavant es tornarà ministre d'Hisenda). -
Constitució del 1837
Nou govern progressista.
Nova constitució amb l'esperit de 1812 però més moderada, ja que, és un compromís entre moderats i progressistes.
Sobirania Nacional però entre monarca i Corts.
El Rei pot suspendre i dissoldre lleis.
Declaració de drets: Llibertat d'expressió, d'impremta i de religió. -
Noves Lleis
Llibertat d'indústria i comercial, abolició de gremis.
Abolició de delmes (es deixa de pagar amb producció i es paga amb metal·lic).
No duanes interiors.
Desvinculació de propietats de la noblesa (volen utilitzar aquestes terres per produir més).
Desamortització dels béns de l'Església.
Desapareix el règim senyorial i la jurisdicció mobiliària.
Mendizábal fa tot això per poder continuar la Guerra Carlina i donar suport a la futura monarquia d'Isabel II. -
Fi de la Primera Guerra Carlina
A 1839, la Guerra dels Carlins arriba a la seva fi amb el Conveni de Vergara firmat per Espartero (Isabelí) i Marató (Carlí).
No obstant això, a Catalunya els carlins no accepten la Pau i Ramon Cabrera continua la guerra fins al juliol del 1840 que cauen derrotats. -
Period: to
La regencia d'Espartero part 1
Espartero governa durant tres anys:
L'actitud autoritària decep a molts progressistes.
Per contrarestar la llei d'Hisenda, es forma un pacte entre Espanya i Gran Bretanya el qual permet entrar productes manufacturats dels anglesos, això afecta la producció tèxtil de Catalunya i provoquen aixecaments (protagonitzats per republicans i burgesos) contra Espartero a Barcelona el novembre de 1842. -
Period: to
La regencia d'Espartero part 2
Espartero reacciona als aixecaments bombardejant Barcelona i el castell de Montjuïc.
La ciutat es obligada a pagar una multa per reconstruir la ciutat i castell. Aquest acte afecta el prestigi d'Espartero, a maig de 1843 hi haurà avalots a més ciutats d'Espanya contra ell i s'haurà d'exiliar. -
Nou Govern
Un nou govern es integrat per moderats i progressistes, tot i això la relació entre el nou govern i la Junta Suprema a Catalunya va ser molt conflictiva i com a conseqüència el govern demana la seva dissolució.
La Junta no obeeix i formen una insurrecció a més d'una ciutat de Catalunya. -
Revolta de Jamància
La Revolta de Jamància va ser una revolta esclafada per l'exèrcit. Barcelona va tornar a ser bombardejada ara pel General Prim.
Totes les ciutats revoltades van caure sota el control del govern. -
Period: to
Decada moderada
Es proclama la majoria d'edat a Isabel II per poder governar (amb tretze anys). Tot i això, Isabel va estar aconsellada i els modernistes governen durant deu anys.
Suport de la Reina i sufragi censatari.
Liderats pel General Narváez. -
Constitució de 1845 part 2
Més mesures:
Creació de la Guàrdia Civil.
Concordant amb la Santa Seu (1851) (suspensió de la venda de béns desamortitzats).
Progressiva implantació d'un sistema educatiu únic, castellanització de Països catalans, País Basc i Galícia. -
Constitució de 1845 part 1
Sobirania entre les Corts i el Rei (manté el poder la corona).
Sufragi censatari de 100000 persones.
La corona té iniciativa legislativa.
Centralització política i administrativa de l'estat (els alcaldes són escollits per la corona).
Restricció de la llibertat d'expressió.
Unificació legal i judicial en el codi penal (s'imposa sistema mètric decimal i abolició de pesos i mesures tradicionals).
Reforma tributària: Contribució directa i impost indirectes. -
Period: to
Segona Guerra Carlina part 1
Aquesta segona guerra va tenir lloc només a Catalunya.
Bona part de la ciutadania catalana contra qüestions fiscals.
Sistema de reclutament militar de les quintes per ministre Man del règim moderat.
Crisi econòmica des de el 1846 fins al 1847 que augmenta el preu del blat, provoca el tancament d'algunes fàbriques i l'atur.
Al maig del 47, els carlins semblen derrotats, però l'any 1848 es recuperen amb el General Ramon Cabrera. -
Period: to
Segona Guerra Carlina part 2
L'any 1848 algunes milícies republicanes i progressistes són animades per la revolució de París, al febrer inicien una armada contra la dictadura moderada.
Es crea una aliança entre carlins i progressistes, el liberal Tomàs Bertra i Soler va proposar l'establiment d'un govern català (Diputació del General a Catalunya).
Maig de 1849: Acaba la Segona Guerra Carlina amb la victòria de l'exèrcit moderat. -
Opocicions al règim moderat
Progressistes tenen dificultat d'accés per via legal.
Fundació d'un partit demòcrata (1849) defensen:
Sobirania popular i sufragi universal.
Certa intervenció de l'Estat en alguns aspectes socials (sistema fiscal més just)
Suport popular donat a juntes republicanes i incipients socialistes. -
Period: to
El Bienni progressista
General O'Donnell encapçala el pronunciament de Vicálvaro. O'Donnell funda la Unió Liberal per aglutinar als moderats més liberals i als progressistes més conservadors.
Isabel II nomena a Espartero primer ministre i governa la coalició amb la Unió Liberal.
Es reprèn la desmantellació de l'Antic Règim.
Moltes de les lleis polèmiques van ser anul·lades.
Constitució de 1845 derogada.
Corts amb representació demòcrata per primer cop.
Nova constitució de 1856 liberal que no arriba a entrar en vigor. -
Economia al Bienni Progressista.
Va aportar:
Llei de desamortització civil (completa la desamortització de Mendizábal).
Madoz vol invertir en la creació d'una xarxa ferroviària.
Llei dels ferrocarrils (1855-56): Construcció de bona part dels ferrocarrils (capital invertit majoritàriament estranger, creació de companyies de crèdit de banc). D'altra banda es produeix una conflictivitat obrera per la introducció de selfactines, desemboca en la primera vaga general a Barcelona a 1855. -
Fi del Bienni Progressistes
Cop d'estat encapçalat per O'Donnell davant el temor del creixement protagonista demòcrata. -
Period: to
La descompocició del règim moderat
Tornen lleis moderades de la Constitució del 1845 i el novembre de 1856 Narváez torna a presidir.
Durant el 1856 fins al 1866 el govern s'alterna entre el partit moderat (Narváez) i la Unió Liberal (O'Donnell).
Els progressistes, demòcrates i carlins estan fora del joc polític.
Governs Unionistes: Modernització econòmica.
Govern d'uns i d'altres: Centralisme polític.
Intervenció militar espanyola al nord d'Àfrica per aconseguir minerals i s'amplien els límits de ceuta. -
Ultims anys d'Antic Règim i d'Isabel II
Política conservadora i autoritària de moderats.
1866: 2 intents de pronunciaments progressistes, progressistes i demòcrates signen el Pacte d'Ostande per posar fi a la monarquia d'Isabel II, a més hi ha una crisi financera.
Isabel II i règim moderat aïllats.
1868: Crisi de subsistència (més descontent de la societat heterogènia).