-
Naixement
Va nèixer el 17 de maig del 1845 a Folgueroles (Osona) i el seu nom complert és Jacint Verdaguer i Santaló. Fill de Josep Verdaguer i Ordeix, Josepa Santaló i Planes. Verdaguer és una de les grans figures de la Catalunya moderna. Poeta romàntic, adscrit a la generació de la Restauració de 1874, que en el marc de la Renaixença tornà a situar la llengua catalana en la categoria -
Period: to
Estudis
Al 1855 comença a estudiar al seminari de Vic no realitza 15 anys d’estudis. -
Jocs florals
Al 1865 encara estudiant, li són premiades dudes poesies las JOCS FLORALS DE BARCELONA Els minyons d'En Veciana i A la mort d'En Rafel de Casanova. -
Sacerdot
Al 1870 és ordenar sacerdot destinat a la perita parròquia de Vinyoles d’Orís. Encara això, Jacint segueix dedicant-se a la poesia, treballa sobre tot en el poema L’ATLÀNTIDA tot i haventr de portar a terme les tasques del vicari i la greu malaltia que contrau. -
Marxa per malaltia
Al 1874 marxa a BCN per recuperar-se de la seva malaltia on està vuit mesos freqüenciant “la penya dels minyons” on coneix a futurs bisbes , veu els membres de l'Esbart de Vic i participa en tertúlies on observa lluites polítiques i tendències literàries. El mateix any, entra com a capellà de vapor de la Companyia Transatlàntica, propietat dels marquesos de Comillas. -
Més canvis
A partir de finals del 1876 resideix al palau dels marquesos de Comillas contractat com a capellà de la família i té, per tant, ocasió de freqüentar els ambients socials més elevats i de crear amb el mecenatge dels marquesos alguns dels seus poemes més importants. -
Èxit de “l’antàrtida”
Després de dos anys i d’un periòde necessari per recuperar la seva salut i continuar amb la seva obra “l’antàrtida”, aquesta es premiada als jocs florals del 1877 i triomfa. Aleshores s’inicia una etapa de prosperitat per al poeta que dura 17 anys. -
Publicacións 1879
Verdaguer publica "Idil·lis i cants místics",que, en paraules de Carles Riba són "un llarg, insadollable enyor de la natura angèlica". Poemes, de tema religiós que contraresten la sensació creada per L'Atlàntida, considerada obra profana pels més crítics. -
Period: to
Més publicacions
El 1882 publica "Lo somni de Sant Joan. El 1883 L'oda A Barcelona, publicada per l'ajuntament amb l'objectiu d'arribar a la sensibilitat popular amb la poesia religiosa. Canigó (1886) Llegenda del Sagrat Cor de Jesús", refós i ampliat el 1887. -
Viatges
Al 1883 comença una època viatgera per a Jacint Verdaguer: Occitània, Castella, Tolosa de Llenguadoc, Roma, Comillas, Donostia -
2 Fets importants
D'una banda, la coronació a Ripoll com a poeta de Catalunya pel bisbe de Vic (Aquest fet mostra el cim de la glòria de Verdaguer) i, per l'altre banda, el viatge a Terra Santa (Que significa el començament de la crisi espiritual) -
Period: to
Continua publicant
Pàtria (1888), Dietari d'un pelegrí a Terra Santa (1888) que són les anotacions que mossèn Cinto va pren mentre fa el viatge i que expliquen el desig de purificació i el canvi d'orientació en la seva vida.Com dedicar-se majorment a la vida eclesiàstica i no tant a la d'escriptor i això incluía una pràctica desordenada de la caritat, que l'omple de deutes i, més tard, el posa en contacte amb un grup d'exorcistes. -
Començen els contratemps
El poeta coneix a la família Duran, formada per una dona vídua i dues filles, a les quals promet que no abandonaria. També prescindeixen dels seus serveis com a capellà domèstic. -
Segueixen els contratepns
Les autoritats eclesiàstiques tampoc entenien que fugís amb un diagnòstic. Al santuari de la Gleva, va descobrint que el lloc de repòs era realment de reclusió. Després de visitar el marquès i el bisbe Morgades, és obligat a romandre a la Gleva, vigilat per un capellà que escampa rumors negatius sobre el seu comportament. -
Verdaguer acorralat i contraataca
La notícia va impactar tant que va prendre dimensions d'escàndol. Un mes després, un tribunal eclesiàstic el suspèn de poder exercir les seves funcions sacerdotals i, per tant, de poder fer missa. Verdaguer contraataca amb un seguit de cartes enviades a la premsa diària (anomenades Un sacerdot perseguit), gràcies a les quals guanya força i noves amistats. -
Fugida de Verdaguer
El 1895, davant d'una situació d'empresonament insostenible, Verdaguer s'escapa de la Gleva i torna a Barcelona. Només la casualitat fa que Verdaguer no sigui detingut per la policia, enviada pel bisbe Morgades; això provoca que el poeta trameti un breu comunicat a la premsa en què demana justícia i ajut a la gent de Barcelona. -
Period: to
Ultimes publicacions de Verdaguer
El mateix 1895, un grup d'amics li publiquen aquests articles sota el títol Mossèn Jacinto Verdaguer en defensa pròpia, considerats la millor prosa del primer periodisme català modern. El 1896 es publica el llibre Flors del Calvari. A més, escriu La Pomerola, poema autobiogràfic. El 1897 publica una segona sèrie d'articles encara més agressius que els de 1895. El 1898, es retracta i és rehabilitat. Passa els seus darrers anys de beneficiat de l'església de Betlem, de Barcelona. -
Period: to
Ultimes publicacions de Verdaguer
Dirigeix algunes revistes literàries de tema religiós: "Lo Pensament català", "L'Atlàntida" i "La Creu del Montseny; prepara nous llibres i participa en actes públics. Els últims llibres publicats en vida van ser: Santa Eulària. Poemet (1899), Aires del Montseny (1901) i Flors de Maria -
Mort de Jacint Verdaguer
El dia 10 de Juny de 1902 mor Jacint Verdaguer a Vallvidrera, i va ser enterrat a Montjuïc enmig d'una manifestació espectacular de dol popular que va acompanyar el poeta per la Rambla de Barcelona.